Danys (0166/07)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 166/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Esparza va interposar demanda, de data 23-3-2005, envers la mercantil Barba, segons la qual demanava la condemna d'aquesta darrera al pagament de 84.818,98 euros, amb més les costes judicials.

La representació processal de la mercantil defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 18-5-2005, i va sol·licitar que es donés lloc a l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva; subsidiàriament articulava l'excepció de litisconsorci passiu necessari i, quant al fons, demanava la desestimació íntegra de la demanda, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 2-5-2007, en virtut de la qual establia el que segueix: "DECIDEIX: que desestimant íntegrament la demanda principal formulada per Esparza contra la societat mercantil andorrana per accions "Barba", ha d'absoldre i absol a la darrera de la pretensió condemnatòria exercitada en la seva contra, amb condemna en costes del vençut segons disposa el darrer Considerant".

III.- La representació processal de la part agent va formular recurs contra la sentència d'instància i, per escrit de data 6-9-2007, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix, sol·licitava del Tribunal la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal de la mercantil recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 8-10-2007, i va demanar que, en atenció a les consideracions contingudes en el seu escrit, es dictés sentència desestimatòria del recurs i s'imposessin a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges o motius en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, indica que l'òrgan judicial a quo estima que es tracta d'un error de marcatge i això esdevé incorrecte. De la prova practicada resulta que l'informe de Morales esdevé apriorístic i indegut; el document de detecció de canalitzacions ha de ser valorat pels tribunals i no pel perit. En aquest document s'indica de forma exacta un dels fils de la conducció, però com que el cable té un diàmetre de 40 cm, existeix aquest marge d'error i s'escau procedir a efectuar cates manuals. Afegeix que Castilla va ignorar les recomanacions de fer cates manuals i per això es va produir el dany. En segon terme, manifesta que resta provat que la mercantil defenent va trencar el cable de transport telefònic internacional de Sandoval i la seva responsabilitat es desprèn del fet que no va actuar segons les regles de l'art, tota vegada que no va respectar les recomanacions de Sandoval, com ho evidencia que els testimonis Srs. Expósito i Morales es contradiguin en determinar els llocs on s'havien de fer cates manuals, a la vegada que així es reduïen els costos. Afirma la recurrent que com que Barba és una empresa amb experiència en els treballs que efectuava, la diligència que li és exigible és molt elevada.

II.- De la prova practicada a les actuacions s'extreu, en primer terme, que com a document núm. 2 de la contesta s'aporta un acta notarial, de data 10-3-2004, en la qual es constata que Sandoval va marcar amb una línia verda el pas de la seva línia i que amb línies vermelles es va traçar un carril, on s'havia de foradar. I mesurada la distància entre el límit de la línia vermella i la línia verda existeix una distància de 80 cm. En segon terme, que l'acta de detecció de canalitzacions i cables indica que la localització de la canalització i cables és precisa. I s'afegeix que si la localització és precisa, es troba prohibida l'excavació mecànica en un radi de menys de 75 cm al voltant de la marca. En tercer terme, tant l'informe pericial emès a petició de Canales, com a asseguradora de la part defenent, com el de Morales, practicat en el procés judicial, conclouen que la part defenent no ha de respondre del dany produït. Així, la pericial de Canales manifesta que la responsabilitat del sinistre recau en la pròpia Sandoval, atès que van assenyalar erròniament la canalització. I Morales conclou que com que els treballs es van fer a 80 cm de la marca i es va perforar la canalització, s'ha d'entendre que es tractava d'una incorrecta localització. I, en darrer terme, tant el Sr. Expósito, com el Sr. Morales (folis 146 i 148 respectivament) manifesten que es va perforar a 80 cm de la marca, que les cates manuals es feien quan existien dubtes de per on passaven les canalitzacions o en les interseccions, que l'empresa constructora no va incomplir les instruccions de la Direcció facultativa i que els cables estaven marcats incorrectament.

Del resultat de la prova practicada, aquesta Sala no pot compartir amb el recurrent que la pericial hagi valorat inadequadament el document de senyalització de canalitzacions ni que es pugui atribuir a la mercantil Castilla cap incompliment de les instruccions de la direcció facultativa, sense que es pugui entendre que existeix contradicció entre les declaracions dels testimonis, atès que manifesten que les cates manuals es realitzaven solament quan existien dubtes del traçat o en les interseccions i en el cas que ens ocupa Sandoval havia marcat com a localització precisa la canalització o cablejat que fou trencat i s'havia allunyat d'ell més dels 75 cm per a efectuar una excavació mecànica. Així mateix, convé establir que cap reprotxament per manca de diligència pot atribuir-se a la mercantil defenent, per quant indicada, com a localització precisa, la canalització per part de Sandoval, la defenent va actuar adequadament al separar-se més dels 75 cm que marcava la companyia agent, de forma que si la canalització hagués estat emplaçada on havia establert Sandoval el dany no s'hagués produït. Consegüentment, s'escau confirmar la resolució d'instància i refusar el recurs interposat per la part agent.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DEESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de Esparza contra la sentència, de data 2-5-2007, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmen en la seva part integritat la part decisòria de la mateixa. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.