Desestimació de la demanda de responsabilitat patrimonial de l'Estat per la privació de llibertat soferta per manca d'aplicació immediata de l'indult a una condemnada en rebel·lia, en considerar que l'actuació del Tribunal de Corts no va ser irregular.

Sentència

Magistrats

FATIMA RAMIREZ SOUTO JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES ELSA PUIG MUÑOZ IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ VICTOR CORREAS SIJTES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Ple del Tribunal

TSJ PLE.- 0000005/2026

SENTÈNCIA 09/2026 DE 16/09/2026

Ponent : Fatima RAMÍREZ SOUTO

Data : 16/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Ple

Referència : TSJ PLE.- 0000005/2026

Nig : 5300545320250000113

IU : ECLI : AD: TSJPLE:2026:00009

SENTÈNCIA 09-2026

PARTS:

Demandant: Sra. Leonor

Representant i advocada: Sra. Virgínia

Demandats: GOVERN D'ANDORRA i MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍA

Sr. Víctor CORREAS SITJES

Objecte: Desestimació de la demanda de responsabilitat patrimonial de l'Estat per la privació de llibertat soferta per manca d'aplicació immediata de l'indult a una condemnada en rebel·lia, en considerar que l'actuació del Tribunal de Corts no va ser irregular.

Andorra la Vella, el 16 de setembre de 2026.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada de la Sra. Leonor, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa d'error judicial i/o funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent la magistrada Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO qui expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 27 de febrer de 2026, la representació processal i lletrada de la Sra. Leonor formulà demanda en reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat per error judicial o funcionament anormal de l'Administració de Justícia, a l'empara de l' article 10 de la Llei qualificada de la Justícia , sol·licitant que es dicti sentència declarant l'existència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia derivat de la mesura de presó acordada en el procediment penal de delicte menor núm. 6000058/2020 i condemnant l'Estat a indemnitzar la seva representada pels danys i perjudicis soferts.

Fonamenta la seva acció en el fet que la Sra. Leonor va ingressar indegudament al Centre Penitenciari el dia 26 de desembre de 2025 en execució d'una condemna de quatre mesos de presó ferma dictada el 21 de gener de 2021 pel Tribunal de Corts en el marc de la causa de delicte menor 6000058/2020. Aquesta condemna havia quedat afectada pel Decret d'indult de 10 de juliol de 2025, que reduïa en sis mesos les penes de presó imposades pels tribunals per raó de delictes o contravencions penals comesos amb anterioritat al 26 de juny de 2025, en els termes que s'hi estipulaven.

Segons l'escrit, el Tribunal de Corts no va deixar sense efecte l'ordre d'ingrés a presó arran de l'entrada en vigor del Decret d'indult, fet que va comportar que la Sra. Leonor fos detinguda i empresonada quan la pena ja havia d'entendre's extingida. Només el 29 de desembre de 2025 se li va notificar la sentència i, simultàniament, se'n va acordar la posada en llibertat immediata aplicant el Decret de gràcia.

La privació de llibertat va durar 67 hores i 15 minuts (4.035 minuts), entre el 26 i el 29 de desembre de 2025.

Reclama, en conseqüència, la quantitat total de 8.168,60 euros, desglossada de la manera següent:

a) 6.052,50 € en concepte de dany moral derivat de la privació de llibertat patida, a raó d'1,50 euros per minut durant el qual va estar privada de llibertat;

b) 2.000,00 € per perjudici moral per manca d'informació i d'assistència lletrada durant l'empresonament;

c) 116,10 € corresponents a la factura emesa per l'Hotel ORG000 per la nit del 26 de desembre de 2025.

Tot això amb interessos legals i imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat a la part demandada.

Segon.- Per escrit de data 2 d'abril de 2026, la representació del Govern s'oposa íntegrament a la demanda i nega l'existència d'un error judicial o d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Argumenta, en primer lloc, que la privació de llibertat no va ser indeguda, ja que la condemnada havia estat jutjada en rebel·lia i la sentència no li fou notificada fins al 29 de desembre de 2025. En conseqüència, el Decret d'indult no li era aplicable en el moment de l'ingrés al Centre Penitenciari, atès que aquest benefici quedava exclòs per als condemnats en rebel·lia que no haguessin comparegut dins del termini legal posterior a la notificació. Així, quan va ingressar a presó el 26 de desembre de 2025, estava iniciant legítimament el compliment de la pena.

Pel que fa als danys morals al·legats, el Govern sosté que no hi ha responsabilitat indemnitzatòria. D'una banda, considera que la situació de discapacitat de la demandant no era coneguda ni fàcilment apreciable per les autoritats andorranes, tant per haver estat reconeguda per una administració estrangera com per no ser evident externament. D'altra banda, defensa que la interessada va ser informada en tot moment de la seva situació, inclosa l'existència d'una ordre de recerca i captura, i que el seu ingrés responia a l'execució d'una condemna ferma, fet que exclou el dret a percebre la indemnització reclamada pel temps de privació de llibertat.

Igualment, rebutja l'existència de vulneracions relatives a la manca d'assistència lletrada o d'informació. Assenyala que la mateixa demandant admet haver pogut contactar amb la seva advocada i que existien mecanismes judicials, com ara l'habeas corpus, que no van ser utilitzats. També considera irrellevant que els fets tinguessin lloc en dies festius, atès que hi havia autoritat judicial de guàrdia. En aquest context, nega qualsevol il·legalitat en la detenció o en l'actuació dels poders públics.

En definitiva, el Govern conclou que no concorren els requisits exigits per generar responsabilitat patrimonial de l'Estat, ja que no s'ha acreditat cap dany cert, efectiu i individualitzat derivat d'un mal funcionament del servei públic de justícia. Per això, sol·licita la desestimació íntegra de la demanda. Subsidiàriament, en el cas que s'apreciés algun tipus de responsabilitat, defensa que la indemnització hauria de ser merament simbòlica i no superior a 100 euros.

Finalment, s'oposa a la imposició de costes, argumentant que l'Administració ha actuat amb bona fe i dins d'una controvèrsia jurídica raonable, sense temeritat ni mala fe.

Tercer.- El Ministeri Fiscal, en data 8 d'abril de 2026, s'oposa parcialment a la demanda i recorda prèviament que la responsabilitat de l'Estat exigeix l'existència d'un funcionament anormal de la Justícia que sigui causa directa d'un dany cert, efectiu, avaluable i individualitzat, i que l'acció s'exerceixi dins de termini.

Pel que fa al fons, considera que sí que es va produir un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, ja que l'indult dels Coprínceps era aplicable des de la seva entrada en vigor a totes les persones que reunissin els requisits, amb independència del moment en què els tribunals en fessin aplicació. En aquest cas, no es van adoptar les mesures necessàries per deixar sense efecte l'ordre d'ingrés a presó, fet que va comportar que la demandant fos privada de llibertat en execució d'una pena que havia de ser indultada. A més, tot i haver estat condemnada en rebel·lia, la notificació de la sentència es va produir després de l'ingrés a presó, de manera que complia l'excepció que permetia aplicar l'indult.

No obstant això, el Ministeri Fiscal discrepa de la quantificació dels danys. Considera desproporcionada la indemnització reclamada per la privació de llibertat i proposa aplicar el criteri jurisprudencial recent d'uns 220 euros per dia, la qual cosa situaria la compensació en una quantitat molt inferior. Igualment, rebutja la indemnització addicional per manca d'informació i assistència lletrada, entenent que no es tracta d'un perjudici autònom ni suficientment acreditat i que la demandant disposava de mecanismes per exercir els seus drets.

En canvi, admet la procedència d'indemnitzar la despesa hotelera acreditada, en considerar-la un perjudici directe derivat de l'ingrés a presó. Pel que fa a les costes, deixa la decisió al Tribunal, però apunta que, en absència de temeritat o mala fe, no en procediria la imposició. En conseqüència, interessa una estimació parcial de la demanda limitada als conceptes i imports que considera justificats.

Quart.- La deliberació del ple s'ha celebrat en data 9 de setembre de 2026 sense la participació de la magistrada Sra. Alexandra CORENLLÀ SOLÀ que resta excusada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En aplicació de les disposicions de l' article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia , el Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer de l'acció per al reconeixement de l'error judicial o del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, i per efectuar l'eventual avaluació del dany.

La representació d' Leonor formula demanda per sol·licitar una indemnització pels perjudicis morals i econòmics derivats de les 67 hores i 15 minuts durant els quals considera que va romandre indegudament en situació de presó provisional.

Sosté la part demandant que l'ingrés a presó per a iniciar el compliment de la pena de quatre mesos de presó es va produir com a conseqüència d'un funcionament anormal de la Justícia, en no haver aplicat el Tribunal de Corts directament el Decret d'indult de data 10 de juliol de 2025.

Segon.- De l'examen de les actuacions resulta que, per sentència del Tribunal de Corts de data 21 de gener de 2021, dictada en la causa 6000058/2020, Leonor fou condemnada, en rebel·lia processal, com a responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams d'alcohol per litre de sang, amb la circumstància agreujant de reincidència, a la pena de quatre mesos de presó ferma i privació del permís de conduir per un període de dos anys.

Per aute de data 19 d'abril de 2021 es va declarar la fermesa de la sentència i, per aute de data 30 d'abril de 2021, es va practicar la liquidació de condemna de la pena privativa de llibertat i es va acordar l'ingrés a presó d' Leonor, així com la tramitació del corresponent ofici al Servei de Policia. Aquest ofici va ser tramès pel secretari judicial en la mateixa data perquè es procedís a la seva recerca i detenció i perquè, en compliment de la pena imposada, es procedís al seu ingrés al Centre Penitenciari i es lliurés al seu director una fotocòpia de l'ofici.

Per aute de data 18 d'octubre de 2022, atès que Leonor no es trobava a disposició del Tribunal de Corts, es va acordar l'arxivament provisional de les actuacions fins que la condemnada fos localitzada al Principat.

En compliment de l'ofici remès al Servei de Policia, a les 16.30 hores del dia 26 de desembre de 2025 es va procedir a la detenció d' Leonor, que va ingressar a les 16:55 hores del mateix dia al Centre Penitenciari per iniciar el compliment de la pena a la qual va ser condemnada.

Aquest ingrés fou comunicat pel Departament d'Institucions Penitenciàries al Tribunal de Corts mitjançant ofici de data 29 de desembre de 2025, signat electrònicament a les 09:03:29 hores. El mateix 29 de desembre de 2025, el Tribunal de Corts dictà aute en què, després de constatar que s'havia localitzat la condemnada i que havia iniciat el compliment de la pena al Centre Penitenciari, va deixar sense efecte l'arxivament provisional, va aplicar els beneficis del Decret d'indult atorgat pels Coprínceps en data 10 de juliol de 2025 i va ordenar la seva posada en llibertat immediata.

Tercer.- La part demandant considera que Leonor va romandre indegudament a presó durant 67 hores i 15 minuts perquè el Tribunal de Corts no va aplicar directament l'indult dels Coprínceps, de data 10 de juliol de 2025, una vegada fou publicat al BOPA en data 16 de juliol de 2025, criteri també sostingut pel Ministeri Fiscal i del qual discrepa la representació del Govern.

És cert, tal com al·lega el Ministeri Fiscal, que la Sala Penal, mitjançant l'Aute núm. 9-2026, de data 27 de febrer de 2026, dictat en el rotlle núm. TSJP-0000089/2025, sosté que l'indult és d'aplicació directa des de la seva entrada en vigor a tots els condemnats que reuneixin els requisits exigits en el Decret. Però també s'ha de tenir en compte que Leonor havia estat condemnada en rebel·lia processal per sentència de 21 de gener de 2021 i que, segons el criteri de totes les parts, aquesta sentència no li havia estat notificada personalment abans del dia 29 de desembre de 2025.

Aquesta dada és essencial perquè el Decret d'indult de 10 de juliol de 2025, a l'apartat 2 de l'article tercer, exclou del seu àmbit d'aplicació els condemnats en rebel·lia, excepte si compareixien dins dels seixanta dies naturals immediats a la notificació de la sentència. Per tant, mentre la sentència no fos notificada i mentre no es produís la compareixença en els termes previstos en el mateix Decret, no es podia afirmar que el benefici de gràcia operés automàticament a favor d' Leonor.

En conseqüència, el dia 26 de desembre de 2025 la Sra. Leonor es trobava formalment condemnada per sentència ferma, en situació de rebel·lia processal, amb les actuacions arxivades provisionalment fins que fos localitzada al Principat, i amb una ordre vigent que habilitava la seva detenció i la posterior conducció al Centre Penitenciari per iniciar el compliment de la pena.

Aquest ingrés fou comunicat pel Departament d'Institucions Penitenciàries al Tribunal de Corts mitjançant ofici de data 29 de desembre de 2025, signat electrònicament a les 09:03:29 hores.

Rebut l'ofici, consta per diligència del secretari judicial que es va contactar telefònicament amb la CADA per a la designació d'un advocat per a Leonor, atès el cessament en l'activitat d'advocat del lletrat que tenia designat en la causa. Un cop feta la designació, es va procedir a la notificació de la sentència al Centre Penitenciari a les 11:46 hores.

És a partir del moment de la notificació de la sentència que es podia valorar l'aplicació efectiva del Decret d'indult en relació amb la regla específica prevista pels condemnats en rebel·lia. El Tribunal de Corts, a les 11:50 hores del mateix dia 29 de desembre de 2025, va dictar l'aute aplicant-lo i acordant la posada en llibertat immediata d' Leonor. Aquest aute li va ser notificat a les 11:51 hores i, a continuació, a les 12:10 hores, es va remetre ofici al director del Departament d'Institucions Penitenciàries perquè disposés la posada en llibertat immediata de la interna, cosa que va tenir lloc a les 13:15 hores del mateix dia.

L'actuació exposada del Tribunal de Corts no evidencia una disfunció del servei públic de la Justícia, sinó l'aplicació successiva de les normes processals i penals segons l'estat de les actuacions en cada moment. Primer, es va executar una ordre vigent derivada d'una condemna ferma que es va considerar que no havia estat notificada personalment a causa de la situació de rebel·lia; després, un cop la condemnada fou localitzada i notificada, es va aplicar la disposició de gràcia i se'n va ordenar la llibertat immediata.

Aquesta actuació exclou l'existència de retard indegut, passivitat o disfunció de l'Administració de Justícia, ja que, des del moment en què el Tribunal de Corts disposà de la informació necessària, la documentació mostra que va reaccionar de manera ràpida i diligent i va adoptar la decisió que permetia cessar l'execució de la pena privativa de llibertat.

La interpretació defensada per la part agent i pel Ministeri Fiscal parteix d'una aplicació retroactiva i automàtica de l'indult que no resulta compatible amb la previsió específica del Decret per als condemnats en rebel·lia. Precisament perquè Leonor havia estat condemnada en rebel·lia i la sentència no li havia estat notificada, no es pot considerar que l'indult hagués desplegat tots els seus efectes abans del dia 29 de desembre de 2025.

Per tant, la privació de llibertat produïda entre el 26 i el 29 de desembre de 2025 no pot qualificar-se d'indeguda a l'efecte de generar responsabilitat patrimonial de l'Estat per funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Es va produir en execució d'una sentència condemnatòria ferma i d'una ordre vigent, i va cessar immediatament quan el Tribunal de Corts va poder aplicar el Decret d'indult en el marc processal corresponent.

Però és que, a més, l'examen de les actuacions permet comprovar que, en realitat, la sentència havia estat notificada personalment a Leonor per correu certificat a Espanya ( art. 186 del Codi de Procediment Penal ), amb justificant de recepció, a les 9:23 hores del dia 2 de febrer de 2021, constant-hi el seu número d'identificació - NUM000- i la seva signatura (folis 144 a 147), i no va comparèixer davant del Tribunal de Corts dins dels seixanta dies següents. Això implica que la condemnada no podia beneficiar-se de l'aplicació de l'indult. No obstant això, es tracta d'una qüestió que no ha estat tinguda en compte ni pel Tribunal de Corts ni per les parts, perquè sempre s'ha considerat que la sentència va ser notificada el dia 29 de desembre de 2025.

Quart.- Atès que no s'ha produït un funcionament anormal de l'Administració de Justícia ni, en conseqüència, cap perjudici personal o patrimonial derivat de l'actuació del Tribunal de Corts en relació amb l'aplicació de l'indult, la demanda ha de ser íntegrament desestimada.

Cinquè.- Quant a les costes d'aquest procediment, hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat segons el qual, en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no se'n fa pronunciament ( article 8.1 de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del procediment contenciós administratiu ). Això tenint en compte, a més, que el Ministeri Fiscal també va sostenir l'existència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia que finalment no ha estat apreciat per aquest Ple.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR la demanda de responsabilitat patrimonial de l'Estat formulada per la representació d' Leonor.

Segon.- No efectuar cap pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Tercer.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.