BANCARI: execució garantia pignoraticia sobre un cupó zero en garantia de dos crèdits en compte corrent (2100097/2013)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000065/2021 ORIGEN: 2100097/2013 - 00

NIG: 5300542120150001260

PARTS:

Apel·lant: Sr. Nogués

Representant: Sr. Luís

Advocat: Sr. Pera

Apel·lat: A SA

Representant: Sra. Vélez

Advocat: Sr. Quesada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: BANCARI: execució garantia pignoraticia sobre un Cupó Zero en garantia de dos crèdits en compte corrent.

SENTÈNCIA 138-2021

Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 1 d'abril de 2014, la representació processal de l'entitat Pla interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil ordinari contra el senyor Nogués, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer a l'entitat bancària les quantitats de 1.452.946,51EUR i de 65.988,33 EUR, ambdues incrementades dels interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats al tipus per a descoberts -quant a l'interès-, i de préstecs crèdits -quant a la comissió-, successivament en vigor segons l'ABA, a partir del 24 d'abril de 2013 - data de la liquidació- fins al seu total pagament, i la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- La representació processal del senyor Nogués, per escrit de contesta a la demanda de data 9 de gener de 2018, s'hi oposà sol·licitant la seva íntegra desestimació i que no s'efectués una especial imposició de les costes processals.

3.- L'Hble. Tribunal de Batlles ha dictat resolució en data 13 de gener de 2021, amb la següent part decisòria:

"DECIDEIX:

Estimar la demanda formulada per l'entitat Pla contra el senyor Nogués condemnant a aquest darrer al pagament de 1.452.946,51.- euros i 65.988,33.- euros, deutes derivats de les pòlisses de crèdit vençudes, més els interessos liquidats trimestralment i calculats als tipus per a DESCOBERTS successivament en vigor, segons l'ORG_1, a partir del 24 d'abril de 2013 a acreditar en període d'execució de sentència. Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part defenent, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, de procurador i de perit, a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Nogués, que es fonamenta en síntesi en les següents al·legacions:

El contracte de compte corrent i el de pòlissa de crèdit no són elements indissociables de la pròpia compra del Cupó Zero. De l'execució innecessària d'una garantia per part d'Pla s'originà un deute innecessari pel Sr. ENTITY_4;

en no estar signades les clàusules 12 i 14 de les condicions generals del compte bancari per part del senyor Nogués, ni traduïdes al seu idioma matern, no s'ha acreditat que el client en tingués coneixement;

resulta bancàriament inapropiat documentar una operació a llarg, amb un venciment a 15 anys amb una pòlissa de crèdit renovable a 1 any, per tant havien d'existir pròrrogues tàcites de la mateixa;

en lloc d'executar el producte, l'entitat bancària hauria d'haver requerit al client de què aportés més garanties per cobrir els descoberts generats pel Cupó Zero;

l'entitat bancària amb la seva actuació ha conculcat les normes ètiques i de conducta exigides per l'INAF;

tot sol·licitant la revocació de la Sentència d'instància i l'absolució del senyor Nogués de les pretensions de l'entitat bancària, amb imposició a la mateixa de les costes processals del litigi, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- Per la seva banda, la representació processal de l'entitat Pla, SA (ENTITY_7) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant, d'acord amb al·legacions que sintèticament consisteixen en:

La repetició dels arguments d'instància o la mutatio libelli en què incorre el recurrent, emparen desestimació del recurs;

el transcurs del termini de prescripció mercantil triennal s'oposa a la pretesa improcedent execució de penyora tant des de l'execució, com des del venciment de les pòlisses i des de la compra del Cupó Zero.

la signatura del contracte de compte corrent, dels poders i de les dues pòlisses de crèdit fou expressament reconeguda pel defenent;

l'entitat bancària informà al senyor Nogués al venciment de les pòlisses dels deutes, demanant-li que regularitzés la situació. Hi va haver comunicació entre les parts;

la qualitat del senyor Nogués de professional del sector financer.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment la part agent sol·licita la condemna del senyor Nogués a satisfer-li els imports de 1.452.946,51 EUR i de 65.988,33 EUR, derivats dels dos crèdits en compte corrent referits en la demanda, ambdues quantitats majorades dels interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats al tipus de descoberts, -quant a l'interès-, i de préstecs crèdits -quant a la comissió-, successivament en vigor segons l'ABA, a partir del 24 d'abril de 2013.

La Sentència d'instància estimà íntegrament la pretensió condemnatòria i contra ella s'alça la part vençuda.

Segon.- Abans d'entrar a examinar els greuges que articula la part apel·lant hem de fer un recull dels fets acreditats al llarg del procediment:

El senyor Nogués, de nacionalitat francesa, va obrir el compte amb denominació PC 0000 a Pla en data 1 de setembre de 2010 (folis 80 a 82), constant con a apoderat del mateix el senyor Manzano (foli 89);

En data 10 de setembre de 2010 el senyor Nogués va subscriure amb Pla una pòlissa de crèdit en compte corrent (folis 83 a 85) -que es troba redactada en llengua francesa- amb un límit de 2.388.000 EUR, amb venciment el 10 de setembre de 2012. No es preveia cap mena de pròrroga tàcita, però sí els interessos i comissions a aplicar pel cas de sobrepassar-se el límit de crèdit. A més es va constituir una garantia pignoratícia a favor d'Pla sobre els béns dels senyor Nogués dipositats a l'esmentada entitat i en garantia de l'execució de totes les obligacions per ell assumides pel contracte de crèdit, autoritzant a Pla a vendre durant els dies següents a la data del venciment de la pòlissa tot valor pignorat, a preu de mercat (foli 84).

El dia 21 de setembre de 2010, el senyor Nogués va contractar amb la mateixa entitat un dipòsit estructurat Reino de España 15 años - EUR, amb venciment el 30 de juliol de 2025, per un import de 1.450.000 EUR (foli 207).

En data 24 de gener de 2011, el senyor Nogués va subscriure una pòlissa de crèdit "amb pacte de ruptura" (foli 88) en compte corrent amb un límit de 280.000 EUR, amb venciment el 24 de gener de 2012. No es preveia cap mena de pròrroga tàcita del mateix, però sí els interessos i comissions a aplicar pel cas de sobrepassar-se el límit del crèdit. A més també es va constituir una penyora a favor de l'entitat bancària (revers foli 88, pacte 12è.-) sobre els havers dipositats a Pla en garantia del compliment de totes les obligacions al seu càrrec derivades del contracte de crèdit i, a tal efecte, autoritzant al banc, entre altres, a vendre durant els dies següents a la resolució o al venciment del contracte qualsevol valor pignorat.

En arribar els respectius venciments de les pòlisses de crèdit en compte corrent, no es va convenir cap pròrroga i l'acreditat senyor Nogués no va reintegrar els saldos resultants en favor de l'entitat.

Durant el mes de juliol de 2012, les parts varen iniciar converses relatives al cobriment del descobert dels comptes, havent demanat el senyor Nogués, de no vendre total o parcialment els bons X (foli 232).

En data 21 de gener de 2013, Pla va procedir a l'amortització anticipada del Dipòsit (Cupó Zero) a preu de mercat, percebent l'import total de 1.341.264,42 EUR, traspassat al compte de la pòlissa de crèdit vençuda, en concepte de cobertura de compte (foli 206)

Tercer.- Dels diferents greuges oposats per la representació processal del senyor Nogués a la Sentència d'instància, com els relatius a què part de la documentació bancària no està signada pel senyor Nogués ni traduïda al seu idioma matern; que la pòlissa s'efectuà a curt termini per quant s'acordà tàcitament una renovació successiva de la mateixa; que l'entitat bancària amb la seva actuació va conculcar els principis de conducta i la normativa ètica fixada per l'INAF; que la caiguda del Cupó Zero era prevista des de l'inici; i el relatiu a la posició dominant de l'entitat bancària són nous, s'han evidenciat per primera vegada en aquesta alçada i, per tant, de conformitat amb nombrosa jurisprudència d'aquesta Sala, com per exemple la recollida en la Sentència 349/2016, de data 28/9/17, no procedeix la seva valoració. Efectivament l'esmentada Sentència diu:

"Per aquest motiu el recurrent no podrà en el sistema d'apel·lació vigent a Andorra, modificar la seva argumentació ni adduir allò que a la primera instància no va al·legar ni provar el que no ha provat abans, ni plantejar qüestions noves ni fer noves peticions en el recurs.

En efecte, pel que fa qüestions noves, per exemple, és reiterada la doctrina que recorda que el recurs d'apel·lació no és el moment oportú per a introduir qüestions noves, com expressa l'aforisme clàssic: "pendente appellatione, nihil innovatur". La raó última rau en el fet que si les qüestions noves són examinades es situaria en indefensió a una de les parts, amb clara vulneració del dret a la jurisdicció".

Quart.- Resten per analitzar els arguments relatius a la constitució i execució de la garantia pignoratícia per part de l'entitat bancària, que analitzarem a seguit i segons l'argumentació de la part recurrent:

Del resultat de la prova practicada en la instància es deriva que l'operació que va donar lloc als descoberts en compte va consistir en la concessió de dos contractes de crèdit de topalls 2.388.000 EUR i 280.000 EUR cadascun, essent la garantia un producte estructurat Cupó Zero, que té com actiu subjacent bons de renta fixa del Banc Morales, dels qual és dipositari Pla amb un venciment a 15 anys i interessos capitalitzats anualment al 4,65%. Així, al final del termini de 15 anys per a inversió en el Cupó Zero li havia de correspondre un capital a l'entorn de 2.888.672 EUR.

Així ho posa de relleu el perit judicial i ho té reconegut el propi senyor Nogués -professional de l'àmbit de les finances, segons ell mateix té reconegut-: "Le dépôt de 1.450.000 EUR a été versé à Pla en septembre 2010 et investi intégralement sur une obligation recommandée par Pla et non sur un autre COUPON ZÉRO proposé par Mr Nogués. La banque a donc pris l'initiative de vendre son propre coupon zéro à Mr. Nogués en 2010. La valeur principale de ce COUPON ZÉRO était donc garanti par la Banque Morales (ENTITY_11) et était évaluée à 2.883.672 EUR.

Sur la base de cette valeur, Nogués a donné en garantie l'intégralité de son coupon zéro à Pla et obtenu un prêt NR 4098932 de 2.388.000 EUR le 10 septembre 2010, garanti par la valeur principale du coupon zéro vendu par Pla à Nogués. Cette garantie équivaut à une garantie bancaire émise par la Banque Morales à Pla".

I així es deriva també de la posició sostinguda per Pla i de la seva execució posterior de la penyora. Penyora que tal i com es deriva dels dos contractes de crèdit, es constituí sobre tots els seus havers, en cas d'insuficiència de garanties, incloent-s'hi per tant el dipòsit o Cupó Zero (folis 84 i 88). La part defenent en cap moment es va queixar del contingut de l'esmentada documentació bancària en període d'al·legacions d'instància, ni de desconèixer el seu contingut ni de la llengua de redacció de les mateixes.

L'execució (venda i liquidació) del Cupó Zero, es troba emparada tant per les condicions generals com per les condicions de la pòlissa de crèdit. I execució de la garantia pignoratícia que en tractar-se d'una penyora sobre actius financers (bons), el creditor pot realitzar seguint els procediments normals de venda dels valors cotitzables per obtenir el valor del seu títol, sense necessitat de seguir els procediments normals previstos pels altres tipus de penyora, i sense el consentiment del deutor o malgrat la seva oposició.

Per tant, donat el contingut de la documentació bancària obrant en autes, el que hagués evitat la realització del Cupó hagués estat el pagament de les quantitats adeutades. Extrem del que n'era conscient el propi senyor Nogués, que sabia que Pla no li renovaria la pòlissa i coneixia també la inexistència de garanties suficients tal i com es deriva del foli 185. Per això, tal i com ell mateix explica al foli 258, va demanar a Pla que esperés abans de procedir a la venda del Cupó Zero, per què estava intentant que un altre banc es responsabilitzés dels seus compromisos (cupó zero i préstec), però donat que Espanya va ser especialment afectada per la crisi, no se'n va sortir.

I és que de ben segur era conscient, ja que dominava el món de les finances, del contingut del punt 12 de les condicions generals que establia que en cas d'haver-se de liquidar el contracte abans de venciment, l'inversor hauria d'assumir les pèrdues. Extrem que calia preveure per quant en tractar-se d'un producte derivat, les pèrdues es podien produir més enllà de la inversió inicial.

Cinquè.- En conseqüència, en ser professional del món de les finances, el senyor Nogués coneixia els riscs de l'operació que va efectuar, i dels propis venciments establerts per cadascuna d'elles.

Per tant, el propi senyor Nogués coneixia o havia de conèixer una de les possibles conseqüències de no cobrir el saldo deutor dels comptes una vegada vençudes les pòlisses de crèdit, així com també els instruments financers amb els que Pla va gestionar la seva operació. Havia acceptat els riscos, la possible assumpció de pèrdues i les conseqüències d'haver concedit un dret de penyora al banc i d'acceptar pòlisses de crèdit a curt.

Altra cosa és que la comunicació entre l'entitat i el client hagués pogut ser millor, però aquest extrem escapa de la valoració de la Sala en no tenir efectes jurídics sobre la decisió presa per l'entitat bancària.

Sisè.- Pel que fa a la decisió del banc d'executar la penyora de la que es queixa el recurrent, aquesta arriba a ésser justificada pel perit judicial, quan posa de relleu que la situació financera mundial a finals de 2012 i 2013, trobant-se la prima de risc espanyola a màxims històrics, havia d'incidir en la valoració del risc a nivell intern que el banc realitzava, ja que molts bancs espanyols es trobaven en situació de fallida. Per tant, el propi perit arriba a la conclusió de què la decisió del banc es pot considerar comprensible, tot i que ex post sembli més fàcil la crítica de la decisió presa.

Conclusió que la Sala no pot més que compartir, havent analitzat i valorat l'informe pericial efectuat segons les regles de la sana crítica.

Setè.- Conseqüència de l'anterior és la desestimació del recurs interposat i la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent en base al principi del venciment objectiu.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Nogués contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 13 de gener de 2021, que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR les costes processals ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.