Despeses comunitàries - Rescabalament (TSJC 479/2015)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000479/2015 ORIGEN: 5000169/2015 - 00

NIG: 5300542120150004612

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 de juny de 2015 la representació processal de la Sra. Vélez va formular demanda contra el Sr. Águila sol·licitant que es dictés sentència condemnant al defenent a satisfer a la seva mandant la quantia de 2.629,16EUR, import corresponent a la meitat de les despeses comunitàries satisfetes per part de la Sra. Vélez en relació a la unitat immobiliària de la qual ambdues parts constaven com a copropietaris, juntament amb els seus interessos legals i aquelles quanties que, per igual concepte, satisfés la Sra. Vélez durant el transcurs del procediment.

II.- El Sr. Águila va contestar a la demanda en l'audiència celebrada el 26 de juny de 2015 plantejant l'excepció de inadequació del procediment emprat i demanant, de forma subsidiària, la desestimació de la demanda a raó de l'argumentari fàctic i jurídic aportat en el mateix escrit.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 26 d'octubre del 2015 va decidir:

"PRIMER.- Desestimar la demanda presentada en data 12 de juny de 2015 per part de la Sra. Vélez contra el Sr. Águila.

SEGON.- Condemnar en costes a l'agent, incloses les derivades d'advocat i procurador."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Vélez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, tot imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que els avui litigants són copropietaris del pis radicat al XXXX, així com d'una plaça d'aparcament i un traster situats al mateix immoble, ja que aquests van ser adquirits pel Sr. Águila per a la seva comunitat conjugal atès que els esposos estaven casats en règim de comunitat de béns (foli 91), ni que, en principi, el pagament de les despeses comunitàries d'un immoble correspon als seus propietaris en virtut d'allò que disposa l'article 13 de la Llei de Propietat Horitzontal.

D'altra banda, tampoc es discuteix que la Sentència de data 1 de juny del 2012, confirmada pel que aquí interessa per la d'aquesta Sala de 19 de desembre del 2012, va declarar la separació matrimonial del Sr. Águila i la Sra. Vélez, atribuint a la darrera l'ús del domicili que havia estat conjugal propietat dels dos i en el què resideix la Sra. Vélez a partir del mes d'abril del 2011 quan els esposos es van separar de fet i ha quedat igualment acreditat que la Sra. Vélez va abonar les despeses comunitàries de l'immoble a partir d'aquell moment, ja que anteriorment es pagaven en un compte corrent del que eren titulars els dos esposos (foli 87).

II.- En aquestes circumstàncies la Sra. Vélez planteja la demanda que dóna origen al present procediment reclamant al Sr. Águila el pagament de la meitat de les despeses abonades per ella, entenent que se'n ha de fer càrrec com a copropietari de l'immoble i, atès que la Sentència d'instància desestima aquesta petició, la torna a reiterar en aquesta alçada, però aquest recurs no es pot estimar.

En efecte, les despeses a les què fa referència el certificat de l'entitat que administra la Comunitat (foli 11) són de caràcter general de l'immoble, de consum de calefacció, d'aigua calenta i freda, mínims i fons de reserva que corresponen sens dubte a qui ocupa l'habitatge i gaudeix d'aquests serveis i el mateix es pot dir de les què fan referència al canvi de comptadors, ja que aquest no suposa, en principi, un augment de valor per l'immoble, sinó que és conseqüència del desgast produït per l'ús. D'altra banda, com posa de relleu la Sentència d'instància, no consta a les actuacions que els esposos arribessin a cap acord pel que fa al pagament de les despeses comunitàries de l'habitatge que havia estat conjugal, de tal manera que, gaudint la Sra. Vélez de l'ús del mateix, li correspon igualment fer-se càrrec íntegrament de les despeses que aquest genera, ja que, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de data 30 d'abril del 2012, qui s'ha beneficiat de l'ús i dels serveis repercutits s'ha de fer càrrec del seu cost, mentre que la solució podria ser un altre en el cas que les despeses s'haguessin generat com a conseqüència d'actuacions que comportessin un augment de valor de l'habitatge.

III.- D'altra banda, el fet que sigui el propietari i no l'arrendatari el que es fa càrrec de les despeses comunitàries de l'immoble arrendat no es pot utilitzar com argument en defensa del criteri de la recurrent, ja que l'arrendatari abona un preu per l'ús que fa de l'immoble en el qual va inclòs el cost de les despeses que li comporta a l'arrendador la propietat de l'immoble, ni tampoc es pot acceptar l'argument en el sentit de que si no s'haguessin pagat dites despeses la comunitat els hi hagués reclamat a tots dos copropietaris solidàriament, ja que això no obsta perquè, llavors, el que les hagués pagat pogués reclamar a qui utilitzava l'immoble l'import abonat.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Vélez contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 26 d'octubre del 2015, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.