Dret a percebre indemnitzacions per baixa o una pensió d'invalidesa per malaltia(009/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0057-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-009/12

S E N T È N C I A NÚM. 34-2012

PARTS:

Apel·lant: Guerrero

Representant: Ribes

Advocat : Nuñez

Apel·lada: CASS

Representant: Ayuso

Advocat: Martin

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0057-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Guerrero va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 14 d'abril del 2011, confirmant en alçada la decisió del 11 de febrer de 2011, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i declarant el seu dret a percebre les indemnitzacions de salari per baixa o una pensió d'invalidesa per malaltia.

2.- En la sentència del 4 de novembre de 2011, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Guerrero.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 29 de febrer de 2012, la Sra. Guerrero manifesta principalment que:

la sentència d'instància no seguia el dictamen elaborat pel Dr. Téllez, segons el qual les lesions que presentava no estaven consolidades;

si les perspectives de curació eren poc probables i si no podia exercir cap activitat laboral degut a la simptomatologia dolorosa, procedia la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II;

esqueia realitzar una prova per millor proveir per constatar la incapacitat de la recurrent.

4.- En la seva contesta de data 23 de març de 2012, la CASS manifesta principalment que:

les pretensions de la recurrent són contradictòries;

el recurs es focalitzada en aspectes subjectius.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Guerrero s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una valoració errònia de les proves aportades.

D'antuvi, cal remarcar que la demanda i el recurs d'apel·lació actuals contenen pretensions clarament incompatibles, tota vegada que la recurrent sol·licita la seva reposició en situació de baixa mèdica administrativa i alhora la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

També, de forma preliminar, aquesta Sala desestima la petició de realització d'una prova pericial per millor proveir. A banda de la vaguetat de la pretensió ("Es sol·licita com a prova per millor proveir, la pràctica d'una pericial mèdica ... als efectes de constatar la incapacitat de la part apel·lant"), aquests tipus de prova només és atendible quan el Tribunal ho considera necessari per "resoldre amb millor coneixement de causa" (article 64.d de la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal) i no per suplir les mancances probatòries de les parts.

Sobre el fons, el pèrit judicial, Dr. Téllez, conclou en la consolidació de les lesions de la Sra. Guerrero, situades al raquis cervical i dorso-lumbar, com també als dits grossos dels peus, les quals avalua globalment en un 41,5% (folis 122 i 123). Pel que fa l'examen de l'especialista en psiquiatria, Dr. Vall, aquest afirma que la interessada pot treballar i que malgrat pateix una depressió secundària lleu, aquesta no mereix punts d'IPP (folis 132 i 133).

En relació amb la fibromialgia, aquesta fou diagnosticada l'any 1995 pel reumatòleg Pr. Benítez (foli 57) i així ho reitera l'altre reumatòleg Dr. Cepeda al 2003 (foli 12). Fins i tot el pèrit (extern) de la CASS, Dr. Conde, afirma el 4 d'abril de 2011 que "Els punts dolorosos diagnòstics del quadre fibromioàlgic estan presents en una proporció de 18/18" (foli 102). La fibromialgia que pateix la Sra. Guerrero es manifesta per dolors generalitzats i han precisat, darrerament, unes sessions endovenoses de lidocaïna (anestèsic) i mòrfics (analgèsics derivats de la morfina). Per tant, la fibromialgia no és seriosament discutible, atès els diagnòstics convergents de tres especialistes i els tractaments invasius suportats per l'assegurada. La fibromialgia s'ha de considerar consolidada, hagut compte del temps que ha transcorregut des del seu diagnòstic, com també pel criteri del perit judicial Dr. ENTITY_10: "Malgrat tota aquesta terapèutica, la pacient continua presentant importants dolors per tot el cos, el que implica unes perspectives de curació poc probables sigui a curt o sigui a mig termini" (foli 122).

Pel que fa la valoració d'aquestes seqüeles, consta en autes que la CASS va adreçar la Sra. Guerrero a realitzar una revisió mèdica i que el Dr. Conde va quantificar la fibromiàlgia i el trastorn depressiu secundari en 24 punts en base al barem de la Conava (foli 103) i que es trobaria a la seva pàgina 2359, la qual no existeix. Malgrat aquesta dada, l'àrea de control sanitari de la CASS no va modificar el seu criteri inicial (revers del foli 107), en el sentit de mantenir: "Refereix dolors generalitzats que no tenen focalitat, havent de destacar que en l'exploració efectuada els punts de fibromiàlgia són erràtics" (foli 107). L'examen del metge forense coincideix amb aquell de la CASS, tota vegada que si bé conclou en una exploració difícil de l'assegurada, degut als dolors -no objectivables- que refereix la mateixa, afirma finalment que, excepció feta del raquis, "pràcticament no existeixen limitacions funcionals" (cosa que corrobora implícitament i sorprenentment el Dr. ENTITY_14: "... en el barem per determinar les dificultats de mobilitat, assoliria una puntuació total de 0 punts", foli 103). En aquest sentit, el forense destaca la manca de limitació funcional a nivell dels membres superiors i inferiors, com també l'absència d'atròfia muscular. És veritat que la fibromialgia pot presentar un caràcter incapacitant pel treball quan produeix dolors generalitzats, com sembla ésser el cas aquí (malgrat la manca de signes mèdics). Això no obstant, la Sra. Guerrero havia d'aportar la prova de la repercussió funcional d'aquesta patologia (no exclusivament els forenses), essent, per tant, insuficient acreditar la seva mera existència. Força és de constatar que no consta significativament acreditat en autes que la fibromialgia tingui l'entitat i la repercussió funcional que exigeix la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna. A més, els metges especialistes que acostumen a tractar la fibromialgia són els psiquiatres, els reumatòlegs i els internistes. La recurrent ha estat visitada pels dos primers. Ja hem manifestat anteriorment que la seva depressió és lleu i endemés secundària a la fibromiàlgia i no l'inrevés. El reumatòleg de la Sra. Guerrero tampoc aporta cap dada interessant respecta a la disminució de la capacitat de treball, sobretot si es té en compte l'antiguitat del seu informe (18 de març de 2003, foli 12). Per conseqüent, hagut compte que les demés patologies estan igualment consolidades i ni tan sols assoleixen els 50 punts d'IPP, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Guerrero contra la sentència 2011-143, de 4 de novembre de 2011, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.