Sanció duanera (0045/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0068-1/2010

TSA: 04/11

S E N T È N C I A NÚM. 45-2011

PARTS:

Apel·lant: Daza

Representant: Anaya

Advocat: Bermudez

Apel·lada: GOVERN

Representant: Amador

Advocat: Serra

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte.

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de setembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0068-1/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 13 de desembre de 2010 va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Daza" contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions de 2 de juny i 25 d'agost de 2010, en virtut de les quals es va imposar a la societat agent una sanció de 5.029,76 euros, com a responsable d'una infracció de falsa declaració a la importació, tipificada a l'article 247.1.a) de la Llei 5/2004, de 14 d'abril, del Codi de Duana.

2n.- La representació de l'entitat "Daza" va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual s'al·lega que no s'ha produït cap defraudació dels drets i/o de les imposicions, ni un benefici indegut per a l'operador, com exigeix l'article 247.3.a) del Codi de Duana. Segons la recurrent, va trametre a Espanya per error dos paquets que contenien aparells informàtics que prèviament s'havien importat a Andorra, el mes d'abril de 2009, i que per tal d'esmenar aquest error va reimportar les mercaderies amb una declaració duanera que expressava un valor merament estadístic de 201,8 euros, a raó de 100,9 euros per cadascun dels aparells. En opinió de l'agent, el fet d'haver satisfet prèviament els drets corresponents a la importació originària determina que no s'hagi produït cap defraudació dels drets exigibles, que havien estat abonats en el seu moment.

3r.- La representació del GOVERN s'ha oposat al recurs , en considerar que la sentència apel·lada resulta plenament ajustada a dret. En el seu escrit de contestació argumenta que en cap moment ha quedat acreditada la identitat entre els productes importats el mes d'abril de 2009 i els que són objecte d'aquest procés, tal i com ha conclòs la sentència que és objecte de recurs. D'altra banda, considera que la declaració formulada per la societat recurrent feia constar un valor clarament inferior al que corresponia, la qual cosa constitueix la infracció que ha estat sancionada, i que la possible existència d'una errada no eximeix l'actora de la seva responsabilitat, atès que mai es va sol·licitar l'autorització per al règim de perfeccionament passiu, que resultava necessària segons l'article 148 del Codi de Duana.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- No resulta discutit entre les parts el fet de què la societat agent va importar procedents d'Espanya dos aparells informàtics, en data 25 de novembre de 2009, pels quals va realitzar una declaració verbal (foli 71) per valor de 201,8 euros, a la qual s'acompanyava una factura en la que s'indicava un preu de 100,9 euros per cadascun dels aparells (foli 75). Un cop realitzat el control per part dels funcionaris duaners, i a requeriment d'aquests, l'actora va presentar una factura segons la qual el valor real dels dos aparells era de 11.737,60 euros.

En principi, s'ha de considerar que aquesta discordança entre el valor real i el declarat de les mercaderies constitueix una infracció de falsa declaració a la importació, que contempla l'article 247.1.a) del Codi de Duana, ja que, segons aquest precepte, s'entén per "falsa declaració" una inadequació entre el tipus, la naturalesa, l'origen, la composició, el valor real i/o qualsevol menció inexacta o incompleta en relació amb la mercaderia importada o exportada i la declaració presentada a la Duana.

Tercer.- En el seu descàrrec, la recurrent afirma que no s'ha produït una defraudació dels drets exigibles, ja que aquests havien estat satisfets quan es va importat la mercaderia per primer cop en el mes d'abril de 2009. Segons argumenta, la reimportació del mes de novembre del mateix any va ser conseqüència d'una tramesa dels dos aparells a Espanya que es va produir per error, cosa que va fer necessari reintroduir els aparells en territori andorrà.

Els arguments de la part apel·lant no poden ser compartits per dos motius fonamentals. En primer lloc, tal i com afirma la sentència apel·lada, no es desprèn dels documents incorporats a les actuacions que es tracti dels mateixos aparells informàtics, encara que es pot acceptar que tant la importació del mes d'abril com la de novembre de 2009 es refereix a productes de la mateixa classe. Tampoc es pot considerar que la Duana hagi acceptat en cap moment aquesta identitat, per bé que la determinació del valor de les mercaderies s'hagi fet en base al de productes similars, com preveu el Codi de Duana.

En segon lloc, cal tenir en compte que tant l'aplicació del règim de perfeccionament passiu, que resulta aplicable en el cas de reparació de productes (article 146, en relació amb l'article 118.2.c), ambdós del Codi de Duana), com el règim de mercaderies en retorn de l'article 181 del mateix Codi, fan necessària la prèvia sol·licitud de l'interessat i la corresponent autorització administrativa, que no han tingut lloc en aquest cas. En conseqüència, no resulta aplicable l'exoneració dels drets a la importació que postula la part recurrent.

Com a lògica conseqüència, procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat "Daza" contra la sentència dictada el 13 de desembre de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.