Càrrega de la prova d'un sinistre TSJC 171/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-171/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 11 d'octubre del 2013 la representació processal del Sr. Rius i de la companyia "R." va formular demanda contra la Sra. Montenegro i solidàriament contra la "Y. SA" sol·licitant que es dictés Sentència condemnant de forma solidària als defenents a abonar als seus mandants la suma de 5.622,56 euros, dels quals 2.500 euros els reclamava el Sr. S. en concepte de pretium doloris pels danys que va patir com a conseqüència del sinistre del qual entenia responsable a la Sra. F., 772,95 euros pel cost del casc, la jaqueta i la roba que portava el perjudicat el dia de l'accident i 2.272,39 euros pel cost de reparació de la motocicleta afectada, mentre que els restants 77,22 euros els reclamava la companyia d'assegurances per les despeses mèdiques que havia abonat al seu assegurat, condemnant igualment als defenents a abonar les costes del procediment.

II.- La representació processal de la Sra. Montenegro i de la "Y. SA" va contestar a la demanda en data 25 d'octubre del 2013 oposant-se a la mateixa amb l'argument que els seus mandants no van ser responsables del sinistre d'autes, que calia imputar exclusivament al Sr. S., raó per la qual sol·licitava que es desestimés íntegrament la demanda formulada contra ells, imposant a l'adversa les costes generades pel litigi. Subsidiàriament sol·licitava que s'estimés parcialment la demanda formulada contra els seus mandants, valorant la indemnització per pretium doloris entre 1.800 i 2.000 euros, suprimint tota indemnització pel valor de la roba que portava el Sr. S. i pel cost de reparació de la motocicleta, que considerava que no havien quedat acreditats, i mantenint els 77,22 euros per despesa farmacèutica, no sent procedent en aquest cas augmentar aquestes quantitats amb els interessos corresponent, ni fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 14 d'abril del 2014 va decidir:

"PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada en data 11 d'octubre del 2013 per part del Sr. Rius i R., contra la Sra. Montenegro i la ORG_0.

SEGON.- Condemnar de forma solidària a la Sra. Montenegro i a la ORG_0 al pagament de 1.800EUR, 772,95EUR i 2.272,39EUR a favor del Sr. Rius i 77,22EUR a favor de R..

TERCER.- Condemnar en costes a la part defenent."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Montenegro i de la "Y. SA" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació íntegra i que s'imposin a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 4 d'agost del 2012 es va produir un accident de circulació en el què es van veure implicats una motocicleta marca Honda, model CB 600, amb matrícula espanyola XXXX i conduïda pel Sr. Rius i un turisme marca BMW, model Mini Cooper, matrícula andorrana XXXX i conduit per la Sra. Montenegro. No hi ha tampoc dubtes de que el sinistre es va produir quan els dos vehicles circulaven pel carril esquerra dels dos existents en sentit descendent de la Massana vers Escaldes-Engordany a la carretera General número 3 a l'alçada de la Serra de l'Honor.

D'acord amb la versió dels fets aportada pel Sr. S., agent en el present procediment, el sinistre va tenir lloc quan ell es trobava avançant el vehicle que el precedia pel carril esquerre i la Sra. F. va intentar avançar-los a tots dos fent caure la motocicleta que ell conduïa i causant danys a la mateixa i al seu conductor. Pel contrari, la Sra. F. defensa que l'accident es va produir quan ella estava avançant la motocicleta conduïda pel Sr. S. i aquest va agafar malament la corba existent en aquell punt anant a col·lidir amb el cotxe que ella conduïa.

II.- Com a prova de la veracitat dels fets que exposa, el Sr. S. aporta el testimoni del Sr. Galan, conductor de una altra moto que circulava en aquell moment per la carretera, i que coincideix amb ell en descriure la mecànica de l'accident (foli 45). Pel seu cantó, la Sra. F. aporta igualment el testimoni de les Sres. Badía (foli 68) i Carnero (foli 90), que ocupaven també el seu vehicle i que corroboren la descripció del sinistre que ella efectua.

Del croquis que consta al comunicat amistós del sinistre (foli 67) resulta que la versió dels fets dels conductors dels dos vehicles és igualment contradictòria, ja que coincideix amb la donada a la demanda i a la contesta de les presents actuacions. D'altra banda, el lloc a on es localitzen els danys dels dos vehicles, cantó lateral esquerra de la moto i lateral dret del turisme, pot correspondre a qualsevol de les dues versions defensades pels litigants.

Finalment, la única prova que podria resultar decisiva per decantar-se per una o altre versió dels fets és la de testimonis, però els que aporta la Sra. F. no poden ser determinants en quant es tracta de persones que es trobaven dins del seu vehicle en el moment del sinistre, de tal manera que les seves declaracions poden estar influenciades per la relació d'amistat o coneixença que cal presumir que existia entre elles. Pel que fa al testimoni que aporta el Sr. S., és cert que no hi ha cap prova a les actuacions que permeti relacionar-lo amb l'agent, no obstant, es tracta d'un sol testimoni i no queda clar si es tractava d'un membre del grup d'amics del Sr. S., com afirma la defenent, o si era un estrany que casualment es trobava al lloc, com manifesta l'agent, ja que sols s'aporta a les actuacions un breu escrit amb el seu nom descrivint els fets sense que comparegués a ratificar aquesta declaració, manifestant les circumstàncies per les quals va presenciar el sinistre i reconeixent, o negant, la seva relació amb el Sr. S..

III.- En aquestes circumstàncies cal entendre que la part agent no ha acreditat, com li corresponia, que la responsabilitat del sinistre s'havia d'atribuir a la defenent, sense que sigui procedent considerar que tots dos litigants han incorregut en una actuació culposa respecte de l'altre, situació en la què es podria defensar la tesi que recull la resolució d'instància, de tal manera que és procedent revocar-la desestimant la demanda que es troba en l'origen del procediment.

IV.- En estimar-se el recurs procedeix imposar les costes de la instància a la part agent, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51 5, mentre que no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Montenegro i la "Y. SA" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 14 d'abril del 2014, que REVOQUEM íntegrament, imposant a l'agent les costes de la instància i sense fer especial pronunciament pel que fa referència a les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.