Vulneració intimitat de terceres persones sense consentiment, revelació i cessió a tercers de les imatges captades, lesions psíquiques (TSJP-016/11)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. 16/11 Causa núm. TC-051-1/08 Sentència núm. 19-11

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs. Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Andorra la Vella, a quinze de setembre del dos mil onze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Gutierrez contra la sentència de data 6 de maig d'enguany dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de vulneració de la intimitat de terceres persones sense llur consentiment, utilitzant un dispositiu de gravació d'imatges; altre delicte major de revelació i cessió a terceres persones de les imatges captades i un tercer delicte major continuat de lesions psíquiques que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència. Ha estat part el Mgfc. Ministeri Fiscal i la Sra. Ayuso. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el MI. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 6 de maig del 2011 amb la següent part dispositiva: "Fallem:

Que hem d'absoldre i absolem Ayuso dels delictes que venia imputada.

Que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Gutierrez com a responsable penalment en el concepte d'autor dels delictes majors de vulneració de la intimitat de terceres persones sens llur consentiment utilitzant un dispositiu de gravació d'imatges, de revelació i cessió a terceres persones de les imatges captades a què fa referència el primer il·lícit penal, delicte major continuat de lesions psíquiques que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, i del delicte menor continuat de coaccions, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES (3) ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA a abonar la responsabilitat civil amb un termini de suspensió de la pena ide quatre anys i a la pena complementària de PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB LA VÍCTIMA Vall PER UN PERÍODE DE QUATRE ANYS .

Com a responsable civil el condemnem a indemnitzar a Vall en la quantitat de nou mil (9.000) euros".

II.-RESULTANT: Que el precedent fallo es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer Resultant: "que el processat Gutierrez, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, era empleat com a encarregat general del departament de vigilants de l'empresa "Valira Seguretat" radicada a la vila d'Andorra la Vella i la també processada Ayuso, nascuda el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals era empleada com a secretaria de la mateixa empresa de la qual Bernat és el gerent. Els dos processats treballaven junts en despatxos veïns i després d'haver compartit una certa amistat, Gutierrez es va enamorar i es sentia atret sexualment per Ayuso, la qual, pel seu costat, mantenia una relació sentimental amb Bernat des de l'any 2003. Entre els mesos de febrer a maig del 2008, el processat Gutierrez inicià l'assetjament de Vall, esposa del Sr. Bernat, trametent-li una multitud de cartes i missatges sms des de les targetes "Mobiland Click" números 646*** i 648*** que havia adquirit a tal efecte, fent-li així mateix nombroses trucades telefòniques, tot sota la forma d'anònims, i això tant a Vall com a la seva mare, per a explicar la relació sentimental que mantenien Ayuso i Bernat, a fi d'humiliar i atemorir a Vall, havent-li enviat fins a 11 sms el dia 23 d'abril del 2008, dient-li entre altres: "lo sabe todo el mundo menos tú, será que eres tonta y no te ves los cuernos", "tu a su lado eres un cardo borriquera", "no te creerás que te es fiel, no puedes competir con ella, es un bombón", "dale un ultimátum, que la despida o tu le pones las maletas en la puerta", "has de averiguar la verdad y la única solución es hablar con ella", "dile que le quedan pocos días en tu casa, que te diga la verdad, si no te daremos pruebas, se arrepentirán", "si no nos crees llamamos y quedaremos", "échalo de casa o prefieres que digamos por Andorra que eres una cornuda", "tenemos pruebas, no querrás que las tenga mas gente, seria una vergüenza", "ya te ha explicado que hace en el hotel Panorama, dile que tenemos las facturas y las imágenes entrando con él", "parece que ignoras nuestros mensajes y notas (...) por este motivo llevamos tiempo avisándote para que tengas la oportunidad de dejarlo tu", "solo te dejaremos a partir del momento que averigües la verdad (...) eres tan orgullosa y prepotente, que prefieren que te des con la verdad en los morros", "hola, estamos hartos de que seas tan ignorante".

En adonar-se que Vall no reaccionava i no se separava del seu marit, Gutierrez va adquirir durant el mateix període de temps una càmera que va ocultar a dins d'un pot de bolígrafs al despatx que Ayuso compartia amb Bernat, i mitjançant la qual Gutierrez visionà i enregistrà amb el seu ordenador diverses trobades íntimes entre Ayuso i Bernat. Posteriorment, Gutierrez va gravar les fotos en dos DVD, imprimint-ne també algun fotograma que envià a Vall, també en forma d'anònims, al seu lloc de treball essent la seu social de "Banc Internacional Banca Mora" de la vila d'Andorra la Vella.

De tots aquests fets Gutierrez n'acusa Ayuso, dient que va actuar de comú acord amb ell, essent ella l'instigadora, el que Ayuso sempre ha negat.

A conseqüència d'aquests fets, Vall patí un trastorn afectiu de tipus depressiu reactiu que requerí de tractament mèdic i farmacològic especialitzat.

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Gutierrez ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència perquè considera que el Tribunal de Corts ha fet una incorrecta valoració de les al·legacions i de la prova, en perjudici dels drets fonamentals de l'acusat Gutierrez del dret a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret, de l'article 10 de la Constitució. A banda d'aquesta inicial denúncia de vulneració de drets fonamentals, el recurs es fonamenta en dos motius, el primer referit a l'absolució de la també acusada Ayuso, doncs aquesta part apel·lant considera injusta l'absolució de dita acusada qui va ser la veritable instigadora dels fets, havent estat l'acusat Gutierrez "el cap de turc". El segon motiu és la condemna de l'acusat Gutierrez com autor dels delictes en lloc de còmplice, dons ell es va limitar a accedir a col·laborar amb Ayuso, seguint les seves instruccions. Per tot això, demana que es revoqui la sentència del Tribunal de Corts i es condemni a l'acusat Gutierrez només com a responsable penalment en concepte de còmplice dels delictes majors de vulneració de la intimitat de l'article 183 i de revelació i cessió a terceres persones de les imatges gravades de l'article 185.2, ambdós preceptes del Codi penal, i se li imposi pels dits delictes majors la pena d'un any de presó del qual sols ferms els dies de presó preventiva, i la pena complementària de prohibició de contactar amb Vall durant 4 anys i, en quant a la responsabilitat civil, demana que també es revoqui la sentència del Tribunal de Corts no condemnant a l'acusat Gutierrez ja que l'autora dels missatges SMS i de les cartes no fou ell sinó Ayuso, essent aquesta qui s'hauria de fer càrrec de l'eventual responsabilitat civil derivada del delicte major de lesions psíquiques i menor continuat de coaccions.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs han comparegut el Ministeri Fiscal i la Defensa de l'acusada Ayuso, oposant-se al recurs. El Ministeri Fiscal entén que Gutierrez actuà posat de comú acord amb Ayuso motiu pel qual no podia ésser considerat còmplice sinó coautor, al haver realitzat els fets personalment i conjuntament amb Ayuso. Malgrat tot, el Ministeri Fiscal no va formular recurs contra l'absolució de l'acusada Ayuso. Per la seva part, la defensa de l'acusada Ayuso també s'oposa al recurs formulat per la Defensa de l'acusat Gutierrez, pel que respecta a la seva pretensió de què es revoqui l'absolució de Ayuso i se la condemni com autora dels delictes majors i menor objecte d'acusació, per manca de legitimació de Gutierrez qui no ha estat pas part acusadora en la present causa.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que, en primer lloc i en quan a la denúncia de vulneració dels drets fonamentals a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret, de l'article 10 de la Constitució, cal recordar que la Jurisprudència reiterada d'aquesta Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, seguint la doctrina del Tribunal Constitucional, té abastament declarat que el dret fonamental a la jurisdicció, entès com el dret a l'accés a la jurisdicció, en l'àmbit del procés penal és el dret de provocar, amb l'exercici de l'acció penal, una actuació processal que acabi amb una resolució definitiva, sigui en quan al fons de l'assumpte, sigui de tipus processal, i comprèn, doncs, el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als interessos de la part. En el present cas, aquest dret fonamental de l'acusat Gutierrez ha estat plenament respectat pel Tribunal de Corts, com es desprèn de la simple lectura de la sentència apel·lada en què es raona abastament sobre les qüestions que foren sotmeses a enjudiciament davant de dit Tribunal.

La legítima disconformitat de la part apel·lant amb la valoració de la prova no es pot confondre amb la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret.

II.-CONSIDERANT: que pel que fa al motiu del recurs fonamentat en l'absolució de la també acusada Ayuso, absolució que la part apel·lant titlla d' injusta perquè, al seu entendre, Ayuso fou la veritable instigadora dels fets, essent Gutierrez un mer "el cap de turc", com bé ha recordat la Defensa de l'acusada Ayuso, el Ministeri Fiscal, única part acusadora en la present causa, en el seu moment no va recórrer la sentència del Tribunal de Corts pel que feia referència a l'absolució de dita acusada, és mes, el Ministeri Fiscal no va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Corts sinó que s'ha limitat a comparèixer com a part apel·lada en el recurs d'apel·lació de l'acusat Gutierrez.

És cert que de l'examen de l'escrit del Ministeri Fiscal d'oposició al recurs se'n desprèn la seva disconformitat amb l'absolució de l'acusada Ayuso, doncs exposa un seguit d'arguments pels quals considera provada la seva participació en els fets delictius. Però cal recordar que el Ministeri Fiscal no és part apel·lant sinó apel·lada i, essent el Ministeri Fiscal la única part acusadora en la present causa i no havent oportunament formulat apel·lació contra la sentència del Tribunal de Corts, dita sentència va adquirir plena fermesa pel que feia al pronunciament relatiu a l'absolució de l'acusada Ayuso, per la qual cosa no hi ha lloc a qüestionar dita absolució en seu del present recurs d'apel·lació quan, a més a més, és evident l'absoluta manca de legitimitat de la Defensa de l'acusat Gutierrez per demanar en seu d'aquest recurs d'apel·lació la revocació de dita absolució, tot i la seva condició de part apel·lant, ja que Gutierrez en la present causa ostenta exclusivament la condició de part acusada, no pas d'acusadora.

III.-CONSIDERANT: que l'altre motiu del recurs fa referència a la responsabilitat penal, i es basa en que l'acusat Gutierrez ha estat condemnat com autor dels delictes en lloc de còmplice. Entén la Defensa d'aquest acusat que no hauria de ser considerat autor perquè ell es va limitar a accedir a col·laborar amb Ayuso, autèntica instigadora dels fets, quines instruccions seguia Gutierrez.

Són fets declarats provats, no impugnats per la Defensa de l'acusat en seu del recurs, que Gutierrez "va adquirir durant el mateix període de temps una càmera que va ocultar a dins d'un pot de bolígrafs al despatx que Ayuso compartia amb Bernat, i mitjançant la qual Gutierrez visionà i enregistrà amb el seu ordinador diverses trobades íntimes entre Ayuso i Bernat", i també són fets declarats provats que posteriorment Gutierrez "va gravar les fotos en dos DVD, imprimint-ne també algun fotograma que envià a Vall, també en forma d'anònims, al seu lloc de treball". Aquests fets han estat declarats provats en base al resultat de la prova practicada en el judici oral, notòriament la declaració del mateix acusat Gutierrez qui confessà que redactava els anònims, que va posar algunes cartes a la bústia, que va comprar la càmera, que la va posar al despatx i que via WIFI gravava en el seu ordinador.

El Tribunal de Corts va considerar que tota l'actuació va estar planejada i executada per l'acusat Gutierrez, sense que constés provat l'acord previ o coetani amb l'acusada Ayuso. Per contra, la hipòtesi de la defensa de l'acusat Gutierrez és que ell va actuar a instància i demanda de l'acusada Ayuso, i seguint les seves instruccions.

Però també en la negada hipòtesi de què fos certa la versió de l'acusat, la seva actuació hauria de ser considerada com autor dels delictes, i no pas com a còmplice. D'acord amb el primer paràgraf de l'article 21 del Codi penal, és autor qui realitza el fet personalment, i els actes declarats provats en relació a l'acusat Gutierrez són tots ells d'execució material dels fets delictius. En tot cas, el que ha quedat plenament provat és que fou Gutierrez qui gravava les imatges al seu ordinador, qui les imprimia, qui redactava els anònims i qui, en algunes ocasiones, posava les cartes a la bústia. Com hem dit, tots ells són actes propis d'execució material dels fets integrants dels delictes pels quals ha estat condemnat i, el que és més important, en tots els casos era l'acusat Gutierrez qui tenia el domini de l'acte, doncs l'execució de l'acte depenia tant sols de la seva lliure voluntat, de manera que era ell qui en cada moment decidia sobre l'execució o no execució dels fets integrant dels delictes, podent escollir realitzar-los o no realitzar-los. I qui té el domini de l'acte mai pot ser considerat còmplice del delicte sinó que ha de ser considerat autor a l'empara del paràgraf primer de l'esmentat article 21 del Codi Penal.

La conclusió és que la condemna de l'acusat Gutierrez com autor dels delictes és plenament ajustada a dret, tant en el cas declarat provat pel Tribunal de Corts d'haver actuat sol, com també ho seria en la negada hipòtesi de la Defensa de l'acusat Gutierrez de què va actuar de comú acord amb l'acusada Ayuso.

IV.-CONSIDERANT: que, pel que fa a la responsabilitat civil, la demanda de l'apel·lant de què és revoqui la sentència del Tribunal de Corts i no es condemni a l'acusat Gutierrez en concepte de responsable civil, sinó a Ayuso, en tant que autora dels missatges SMS i de les cartes no fou ell sinó Ayuso, ha de ser rebutjada ja que l'acusada Ayuso ha estat absolta pel Tribunal de Corts i aquesta absolució, com ja s'ha exposat, no ha estat recorreguda per part acusadora legítima, per la qual cosa l'absolució de Ayuso és ferma i inatacable. I ha estat l'acusat, ara apel·lant, Gutierrez qui fou condemnat pel Tribunal de Corts com autor del delicte major continuat de lesions psíquiques i del delicte menor continuat de coaccions, a banda dels delictes majors dels articles 183 i 185.2 del Codi Penal, per tant, l'únic responsable civil és l'acusat Gutierrez, responsabilitat civil que dimana de la seva responsabilitat penal, d'acord amb el que disposa el paràgraf primer de l'article 94 del Codi Penal.

V.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, imposant a la part apel·lant les despeses del recurs en haver estat desestimades totes les seves pretensions.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Gutierrez contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 6 de maig del 2011, en la causa TC-051-1/08.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.