Acomiadament injustificat, el comentari del treballador ha de perjudicar econòmicament i materialment l'empresa (0116/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.-116/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Querol va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Rius, en reclamació de les quantitats de 25.760,55 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de contestació a la demanda, i de 5.343,27 EUR en concepte d'hores extraordinàries, amb els interessos legals a comptar del dia 17 de febrer del 2009.

II.- La societat Rius va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que la missiva d'acomiadament de l'adversa era perfectament vàlida, conforme a la legalitat i detallada; que en la dita carta, fins i tot, s'exposaven les dates dels fets, el nom dels treballadors que els han presenciat, el nom de les pàgines web en les quals s'han produït les connexions, així com tots els altres detalls que han portat l'empresa a acomiadar al Sr. ENTITY_4; que les manifestacions, no demostrades, que el treballador efectua en concepte de reclamació d'hores extraordinàries, no escauen i no són certes en cap cas;

III.- Per sentència de data 16 de març del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part agent, va condemnar a la societat Rius a satisfer al Sr. Querol la quantitat total de 31.103,82 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i de les hores extraordinàries treballades i no remunerades, més els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 14 d'abril del 2009 pel que fa l'import de 25.760,55 EUR, des del dia 17 de febrer del 2009 pel que fa l'import restant de 5.343,27 EUR, fent ensems imposició a la part defenent de la totalitat de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Rius ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el fet de no donar cap validesa als testimonis i proves aportats per aquesta part vulnera de ple els drets de la societat Rius, havent a l'ensems quedat acreditat tots els greus fets que es contenen en la carta d'acomiadament, així com acreditada la seva greu transcendència i conseqüències; que el Sr. Querol tenia un càrrec de confiança en l'empresa, doncs aquest era responsable de la secció d'electrònica, tenia les claus de les botigues de l'empresa, i fins i tot disposava del codi de seguretat de les alarmes instal·lades.

II.- En data 7 d'octubre del 2002, el Sr. Querol va començar a treballar pel compte de la societat Rius en qualitat d'encarregat de la secció d'electrònica de les botigues de la societat. El dia 12 de febrer del 2009, l'empresari va entregar al treballador una carta comunicant-li el seu acomiadament immediat sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica per mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte, i disminució voluntària en el rendiment durant el treball evidenciada mitjançant elements objectius, pels motius següents: "El dia 1 de febrer de 2009 va fer comentaris a la Sra. Macias, responsable de joieria de F. 7 que va causar un greu perjudici a l'empresa, en concret el comentari va ser: "no se porque te esfuerzas tanto en vender si, total, la tienda se cerrara en 15 días". La Sra. Macias es va posar molt nerviosa arrel d'aquest comentari ja que pensava que perillava la seva feina. Aquest fet va provocar desmotivació en els treballadors d'aquella botiga i nerviosisme generalitzat. Al mateix temps, això podia haver provocat que la gent plegués de forma massiva i ens haguéssim pogut trobar amb un problema de personal per cobrir dita botiga. En el seu dia se li va fer un advertiment mitjançant una notificació de falta greu on se li advertia que de tornar-se a produir aquests fets seria acomiadat, ja que de ésser cert aquest fet (tancament d'una botiga) vostè no és la persona indicada per comunicar-ho i molt menys amb les formes en que ho va fer i en lloc on ho va fer, a una botiga on hi havia clients i més treballadors. Malgrat els nostres advertiments, aquests fets es van tornar a repetir i el passat dimarts dia 10 de febrer va tornar a fer aquest comentari a la Sra. Macias quan aquesta va tornar anar a F. 10 on vostè era encarregat ocasionant novament desmotivació i nerviosisme entre companys de F. 7, va tornar a dir a la Sra. Macias que F. 7 es tancaria en breu i que no s'esforcés a vendre, per que, total, per lo que li quedava. La Sra. Macias molt nerviosa i preocupada, ja que depèn del sou que percep de Rius ho va comentar amb un dels responsables de F. 7, la Sra. Puig, i com és evident, és va crear una alarma generalitzada. Van trucar a RRHH demanat que passava amb el seu lloc de treball, i la responsable de personal els va tindre de tranquil·litzar. D'altra banda, tal i com ja se li va notificar mitjançant una notificació de falta greu, s'ha detectat un comportament impropi del personal de la secció de foto-radio i electrònica de F. 10 (on vostè és responsable) en relació a Internet. S'han detectat numerables connexions i durant molt de temps en horari laboral. Algunes de les planes on s'han connectat han estat. "

III.- Els motius d'acomiadament del Sr. Querol són dos: 1) un comentari a una altra empleada de la societat que l'empresa considera que li va causar greu perjudici, i 2) un comportament impropi del personal de la secció del qual el Sr. Querol era responsable, concretitzat per connexions a Internet en horari laboral, fets que constitueixen al parer de l'empresa, un mancament greus a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa, i disminució voluntària en el rendiment durant el treball, contemplats en l'article 72.11 i 6 de la Llei sobre el contracte de treball.

IV.- Quant al segon dels motius d'acomiadament, l'avís de comiat imputa al Sr. Querol, una disminució voluntària en el rendiment durant el treball a raó de connexions a Internet en horari laboral, efectuades pel personal de la secció de foto radio i electrònica de la qual n'era responsable. Per que sigui patent una disminució voluntària en el rendiment del Sr. Querol, és imprescindible que el mateix s'hagi personalment connectat a Internet durant la feina. Si és el personal de la secció i no el Sr. Querol que s'ha connectat, la disminució voluntària en el rendiment afecta cada treballador que es va personalment connectar, però no el Sr. Querol al qual només se li pot reprotxar, eventualment, una ineptitud, una inhabilitat o una manca de facultats professionals per la realització de les seves tasques essencials, per no haver vigilat el personal sota la seva direcció. Força és de constatar que la prova que el Sr. Querol s'hagi connectat personalment a Internet durant les hores de feina, no consta en autes. En efecte l'únic testimoni que ha declarat que el Sr. Querol i altres treballadors de la botiga F. 10 estaven davant de l'ordinador connectats a Internet i rient, quan hi havia clients en la botiga, és el Sr. Tejera, que és el fill del propietari de la societat Rius, i que per tant no té valor probatori suficient. A més a més, el dia 10 de febrer del 2009 l'empresa va notificar al Sr. Querol, un advertiment per connexions a Internet per motius personals durant les hores de feina, detectades en el servei del qual n'és responsable, precisant que de tornar a repetir aquests fets es prendrien les mides oportunes. Nogensmenys, no consta en autes la més mínima prova de que després la notificació del referit advertiment al Sr. Querol, els fets es van tornar a produir. En conseqüència, aquest motiu d'acomiadament tampoc no pot prosperar. S'ha doncs de considerar que l'acomiadament del Sr. Querol fou del tot injustificat.

V.- Pel que fa a la reclamació del treballador en concepte d'hores extraordinàries, s'ha de distingir entre les manifestacions de confiança envers un treballador i un càrrec de confiança en el sentit de l'article 38.2 de la Llei sobre el contracte de treball. Confiar les claus de la botiga o del codi de seguretat de les alarmes instal·lades en la mateixa a un treballador constitueix una marca de confiança envers el mateix, però no té res a veure amb l'exercici d'un càrrec de confiança. La jurisprudència ha tingut en moltes ocasions l'oportunitat d'establir que el criteri que caracteritza un càrrec de confiança és una gran autonomia d'actuació i poders de direcció o de gestió importants, concretitzats per la facultat de contractar i acomiadar el personal, dirigir- lo en la realització de les seves tasques, encomanar la mercaderia, fixar els preus, gestionar els comptes i els inventaris, tot de funcions que no exercia el Sr. Querol, que només tenia en el si d'una de les botigues F., la responsabilitat del sector electrònic, càrrec certament important, però no de confiança. En conseqüència, essent el Sr. Querol sotmès al règim de jornada legal, s'ha igualment de confirmar la resolució impugnada sobre aquest tema.

VI.- La desestimació del recurs determina fer imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 16 de març del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Rius a pagar les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-