Família-modificació de mesures (TSJC-127/13)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-127/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 31 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Briones va interposar demanda, en data 26-09-2011, envers la Sra. Zapata, segons la qual sol·licitava la modificació del punt quart de la Sentència de data 1-04-2009, referent a la pensió d'aliments, i que s'establís en la suma de 200 euros mensuals, revisable segons IPC, i assumia la meitat de les despeses extraordinàries de la menor.

En data 28-09-2011 el Ministeri Fiscal es va oposar a la demanda si els fets que es relaten no resulten acreditats.

La representació processal de la defenent va oposar- se a la demanda, per escrit de data 28-11-2011, i va articular demanda reconvencional, de manera que demanava la desestimació de la demanda i l'estimació de la demanda reconvencional, per tal que es fixés una pensió d'aliments de 1.130 euros mensuals, revisables anyalment segon l'IPC, i amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència, de data 21- 02-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Que desestimant la demanda dinamitzada pel Sr. Briones contra la Sra. Zapata i estimant en part la demanda reconvencional d'aquesta darrera contra el primer, he de modificar parcialment la Sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 01-04-2009 (B-0077-3-2008) i posterior del M.I. Tribunal Superior de Justícia de data 01-10-2009 (TSJC-102/09), establint que la pensió d'aliments a càrrec del pare ha de fixar-se en la suma de 500.-EUR mensuals a satisfer dins dels primers dies de cada mes al compte que sigui assenyalat per la mare i establint alhora que el pare haurà de contribuir en un 50% del pagament de les despeses extraordinàries que el correcte desenvolupament de la seva filla pugui requerir. I sense fer especial pronunciament en costes processals".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la Sentència d'instància i, en data 29-05-2013, va presentar escrit de conclusions, segons el qual demanava la revocació de la resolució dictada a la instància. Per escrit, de data 5-06-2013, el Ministeri Fiscal va oposar-se al recurs i va demanar la confirmació de la sentència d'instància. La representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 25-06-2013, va sol·licitar la desestimació del recurs i la imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, considera que de l'extensa prova documental s'acredita que en el transcurs dels darrers anys la situació econòmica del Sr. Briones ha empitjorat de forma notable, com així ho demostren els saldos dels seus comptes bancaris, a excepció de l'ingrés de 145.000 euros i reintegraments posteriors, de 94.000 euros, que eren diners del seu pare. Afegeix quant a la feina que quan va interposar la demanda només treballava a mitja jornada, amb un sou de 527,50 euros i posteriorment va obrir el negoci S. que només genera pèrdues. Afegeix que les altres societats estan dissoltes o inoperatives i que quant als béns només ho és de l'immoble E. Indica que també és pare d'un altre fill, nascut el XXXX, que li genera unes despeses importants pel seu manteniment. En segon terme, afegeix que la Sra. Zapata demostra tenir uns ingressos de 1.000 euros, però ella no fa cap esforç per demostrar el seu estat patrimonial. Entén que el motiu que empra el Batlle per a augmentar la pensió hauria de servir per a rebaixar-la, atès que fa 7 anys que no paga cap tipus de lloguer i gràcies a això ha pogut incrementar el seu patrimoni. En tercer terme, manifesta que les despeses de la filla no justifiquen una pensió d'aliments de 500 euros mensuals, sinó que aquesta és desproporcionada.

II.- El present recurs no pot ésser acollit. Quant a les al·legacions que efectua el recurrent, relatives a la seva situació patrimonial, les mateixes són pràcticament idèntiques a les al·legades en el seu escrit de conclusions (foli 349 i ss), mentre que el que procediria hagués estat que impugnés els arguments atorgats per la Sentència d'instància per a valorar un dels paràmetres determinants de la pensió d'aliments, com és la fortuna o mitjans econòmics del progenitor que ha d'abonar la pensió d'aliments. Des d'aquesta òptica, i revisada la prova practicada a les actuacions s'ha de concloure amb l'òrgan judicial a quo que els ingressos de l'agent es poden entendre com més elevats del que manifesta. Així, consta que és soci fundador de la societat immobiliària C., S.L., ara en liquidació, i de Z., S.L., a la vegada que és titular del negoci S., dels quals, en consonància amb allò que consta a l'extracte de punts de vellesa de la CASS, en percep ingressos, que s'han de sumar al salari de 527,50 euros que reconeix que percep l'agent. També consta que és titular del domini de la propietat E. i que va vendre, en data 24-02-2012, el terreny H., així com del seu vehicle que va traspassar gratuïtament a la seva parella. I, pel que fa als comptes bancaris, si bé el saldo consolidat esdevé negatiu apareix un ingrés de 145.000 euros que coincideix amb la data de la venda de la finca H. i, malgrat refereix que serien del seu pare, el fet de la coincidència amb la data de la venda i que el retorn de 94.000 euros tampoc es correspondria amb aquella suma.

En definitiva, els anteriors extrems permeten mantenir la conclusió obtinguda pel Tribunal a quo que la capacitat econòmica de l'agent esdevé superior a la que manifesta a la demanda i conforme a la qual pretendria la rebaixa de la pensió d'aliments.

III.- En segon terme, el naixement d'un nou fill de l'agent i el fet ineluctable que això comporti noves despeses pel mateix no justifica per sí sol que s'hagi de reduir la pensió d'aliments de la filla E., sinó que aquesta s'ha de determinar en funció de les necessitats de la menor i dels ingressos de l'agent. I arribats a aquest extrem, no es pot acollir l'al·legació del recurrent que la defenent no acredita la seva situació patrimonial, tota vegada que la prova dels fets constitutius de les pretensions, i cal recordar que és l'agent qui insta la demanda de modificació de mesures, correspon a qui els addueix, de manera que hauria d'haver estat l'agent qui proposés la pràctica dels mitjans probatoris adients per a acreditat a situació patrimonial de la defenent. Però a més, aquesta situació patrimonial s'ha vist clarament empitjorada des del moment que el pare de l'agent ha presentat una proposta de contracte d'arrendament (folis 40 i ss) per import de 730 euros, els quals van ésser carregats al compte de la defenent en data XXXX (foli 45), de manera que la situació de la defenent s'ha vist empitjorada i han augmentat quantitativament les necessitats de la menor. En efecte, la meitat del lloguer correspon a la filla, així com les despeses de subministres, a la qual cosa cal afegir les demés partides que integren els aliments (roba, assistència mèdica, previsió, educació, formació, alimentació en sentit estricte, oci i lleure) per la qual cosa es pot entendre perfectament que les necessitats de la menor es situïn entre els 850 i 900 euros mensuals. Consegüentment, i ateses les necessitats que resulten de les diferents partides a les que ens acabem de referir, i malgrat el recurrent assenyali que les despeses mensuals d'una menor de l'edat de la seva filla oscil·len entre els 600 i 800 euros, no impugna la apreciació ni la valoració de la prova efectuada per la Batllia, a la vegada que les necessitats de la seva filla es situen properes a la banda alta que indica el recurrent (850 a 900 euros), de manera que, en funció d'aquestes despeses, no es pot entendre com a desproporcionada una pensió d'aliments de 500 euros mensuals.

IV.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs interposat per la part agent. Atès que la demanda de modificació s'exercita per aconseguir la rebaixa de la pensió d'aliments, i per tant, es tracta d'una pretensió de caire patrimonial, procedeix imposar les costes processals segons el principi del venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Briones contra la Sentència, de data 21- 02-2013, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix efectuar imposició de les costes processals a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.