Sentència 13-2025: Responsabilitat patrimonial de l'Estat per funcionament anormal de la justícia

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Jaume Tor Porta Yves Picod Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Fátima Ramírez Souto Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà Immaculada Rodríguez Díaz

SENTÈNCIA 13-2025 DE 11/12/2025

Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data : 11/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Ple

Referència : TSJ PLE.- 0000007/2025

Nig : : 5300537120250000009

IU : ECLI : AD: TSJPLE:2025:00013

SENTÈNCIA 013-2025

PARTS:

Demandants: Sres. Plana i Barba

Representant: Sr. Martin

Advocada: Sra. Miró

Demandats : GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Gomila

Advocada: Sra. Castillo

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRIGUEZ DIAZ

OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes.

Andorra la Vella, el 11 de desembre de 2025.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal de les Sres. Plana i Barba, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són part el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL qui expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 12/06/2025, la representació processal de les Sres. Plana i Barba, formulà demanda en reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat, per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en virtut de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, sol·licitant que es dicti sentència condemnant l'Estat a indemnitzar a les Sres. Plana i Barba en un import total de 20.600 euros cadascuna segons el detall i conceptes següents:

6.600 EUR per la conculcació del dret a un procés degut per 66 mesos d'inactivitat en la instrucció de la causa 8000038/2018, a raó de 1.200 EUR per any;

7.000 EUR en concepte de despeses de defensa doncs com més es dilata un procediment, major és l'import dels honoraris devengats a favor del lletrat que actua en defensa de l'investigat

7.000 EUR per la conculcació de l'expectativa de conèixer quan abans, la decisió judicial final i el dany moral pel patiment emocional o dolor psíquic que se'n deriva.

Així mateix, demana que s'imposi a l'Estat Andorrà el pagament dels interessos per demora en el pagament de la quantitat fixada, així com les costes del litigi, incloent dins d'elles els honoraris d'advocat i procurador.

2.- Per escrit de data 24/07/2025, la representació del Govern contestà la demanda interposada oposant-s'hi parcialment.

Accepta la quantitat de 4.500 EUR per cada demandant, corresponent a una període de 4,5 anys de dilacions indegudes, a raó de 1000 EUR /any, ja que dels 5,5 anys d'inactivitat (66 mesos) reclamats, estima que cal excloure el temps raonable per efectuar les diligències necessàries, que fixa en 1 any, en base al termini acordat pel propi Tribunal Constitucional per fer cessar la vulneració del dret fonamental constatada (6 mesos prorrogable per altres 6 mesos més).

S'oposa a les quantitats reclamades en concepte de patiment emocional i despeses de defensa, en no ser perjudicis certs ni efectius.

En quant a la quantitat reclamada pel patiment emocional, diu que aquest és conseqüència de la dilació indeguda i alhora el fonament de la indemnització, la qual no es pot duplicar la indemnització per un mateix concepte.

Pel que fa a la quantitat reclamada en concepte de despeses de defensa jurídica, manifesta, de conformitat amb la jurisprudència del Ple i de la Sala Administrativa, que no és un perjudici sinó costes que cada litigant ha de suportar per la defensa dels seus interessos davant dels òrgans judicials, essent en cada procediment on s'han de demanar i on s'han de resoldre, segons les normes processals que regeixen en la matèria. A més, diu que els honoraris d'advocat no consten determinats amb cap evidència o prova.

Per tot l'exposat considera la indemnització reclamada per duplicat com essent temerària ja que suposa un enriquiment injust i fa dubtar seriosament de la bona fe de les demandants , pel que demana que la quantitat a abonar a les demandants sigui fixada en 4.500 EUR per cadascuna i se les condemni en costes .

3.- En data 12/08/2025, el Ministeri fiscal contestà a la demanda. Mostra la seva conformitat amb la quantitat de 6.600 euros reclamada (1.200 euros per cada any de retard) i s'oposa a les altres quantitats demanades, doncs considera que no hi ha lloc a atorgar cap import per la "conculcació de la expectativa legitima de conèixer la decisió judicial final" atès que el dany derivat del funcionament anormal del procediment ja es troba compensat en l'import de 6.600 euros esmentats, i els honoraris d'advocat no són, de conformitat amb la jurisprudència del Ple del Tribunal Superior, perjudicis relacionats amb el retard sofert, sinó despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets.

4.- Ha estat practicada la prova proposada i admesa segons Aute de data 29/09/2025 i les parts han presentat conclusions.

Per escrit de data 15/10/2025, la representació processal de les Sres. Plana i Barba reitera les seves pretensions tot afegint que:

- pel que fa a la reducció dels períodes indemnitzables pretesa per la representació processal de Govern, confronta amb la dicció literal i inatacable de la Sentència del Tribunal constitucional que fixa els períodes d'inactivitat en seixanta-sis (66) mesos i descarta l'argumentació de la representació processal del Govern, segons la quina la pràctica d'unes mínimes diligències en fase d'instrucció reduiria els períodes indemnitzables.

- pel que fa la reducció de la quantia indemnitzable fins els 1.000 EUR per any, la sentència en la que el Govern manifesta "inspirar-se" per a justificar aital pretensió (STSJ 000014/2023 de data 20/11/2023 dictada en el Rotlle TSJ- 00000023/2023) no té més fonament ni argumentació que, en aquell supòsit, així ho va demanar la demandant, limitant-se el Tribunal, per tant, a atorgar el demanat. Aquesta circumstància, de pura casuística, no desvirtua que la doctrina d'aquest Tribunal que atorga l'import de 1.200.-EUR per any de demora, que es el demanat en aquest cas.

-pel que fa a la reclamació en concepte de despeses de defensa diu que tot i la jurisprudència en la matèria, cal tenir en compte que en el cas que aquí ens ocupa, resulta processalment impossible el ressarciment, via costes processals, de dites despeses de defensa en un procediment penal que se segueix per un presumpte delicte de blanqueig de capitals i en el qual com acusació només actua el Ministeri Fiscal, motiu pel quin les seves mandants no poden de cap de les maneres accedir a la via a la quina es remet la jurisprudència dels nostres tribunals, pel, que manca de sentit jurídic sostenir que les despeses processals han de ser ressarcides via costes processals i, al mateix temps, remetre a un mecanisme que, en un supòsits com el d'autes, nega expressament tal compensació, pel que la solució general fins ara adoptada, no es pot mantenir. Precisa que encara que s'admetés a efectes dialèctics que si hi hagués una acusació particular o actor civil (quod non), el cert és que la seva condemna en costes sols es podria imposar si haguessin obrat amb temeritat o mala fe i en el cas d'autes, aitals circumstàncies mai succeiran, ja que les despeses generades per la demora en la tramitació de la causa (que és el que aquí es reclama) únicament es atribuïble a l'òrgan instructor. Afegeix que la relació de dit concepte (despeses de defensa) amb al dret vulnerat és evident: la dilació en la tramitació de la causa provoca un augment de despeses associades, les quines no s'haurien generat si els terminis raonables en la tramitació de la causa haguessin estat respectats.

- pel que fa a la reclamació de l'import de 7.000.-EUR euros per a cada demandant per la vulneració de la seva expectativa legítima de conèixer quan abans, la decisió final- es refereix al patiment emocional derivat de la vulneració del dret a un procés de durada raonable, en veure's frustrada llur expectativa de conèixer amb promptitud la decisió judicial definitiva; la sentència del Tribunal constitucional remet en gran mesura a la dictada pel mateix òrgan el dia 18/11/2024 (Causa 2024-52-RE), la quina, sobre la base dels mateixos fets i de les DP- 8000038/2018 reprodueix íntegrament les conclusions d'aquella, la qual distingeix clarament els dos conceptes i els analitza de forma separada (en concret, en els apartats 3.5 i 3.6 del Fonament de Dret Tercer), el que comporta una afirmació expressa del caràcter autònom d'ambdós, pel que dita reclamació també es manté.

-Finalment i pel que fa a les costes processals, sosté que l'estimació de la demanda comporta que les costes del present procediment hagin de ser imposades a l'Estat, conforme al principi general de qui veu rebutjades les seves pretensions ha de suportar les conseqüències econòmiques derivades del litigi, no concorrent en el present cas ni mala fe ni temeritat per part de les demandants.

El Ministeri Fiscal i la representació processal del Govern, presentaren les seves conclusions per escrits de data 29/10/2025 i 05/11/2025 respectivament, reiterant el manifestat en els seu escrits de contesta a la demanda.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- La competència per conèixer d'aquest procés correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

SEGON.- Havent declarat el Tribunal Constitucional en la seva sentència de data 13/03/2025, la vulneració, en el marc de la causa 8000038/2018, del dret de les Sres. Plana i Barba a un procés degut de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució, així com havent-los-hi reconegut el dret a ser indemnitzades pels perjudicis soferts, es tracta únicament en el present procediment, de determinar l'abast d'aquesta indemnització.

Pel que fa en primer lloc a la determinació del període de dilació, el Tribunal Constitucional, fa referència a una anterior sentència dictada 4 mesos abans (causa 2024-52-RE, 18/11/2024), fonamentada en els mateixos fets, en la qual ja es constatava la lesió del dret a la jurisdicció, en la seva vessant del dret a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució, en les mateixes diligències prèvies, si bé respecte a un altre investigat.

Així, en la seva sentència de data 13/03/2025 el Tribunal Constitucional precisa que "resta provat que el procediment penal es va iniciar el 13 de març del 2018, amb llargs períodes d'inactivitat i amb un desenvolupament processal mínim, atès que, com ja indicàvem en la nostra sentència del 18 de novembre del 2024, no es va practicar cap actuació derivada de la investigació policial, ni s'ha pres declaració a les recurrents com a investigades (...) Així, han transcorregut més de 7 anys, i aquest període de temps és, de manera objectiva, una dilació que no pot entendre's com a raonable, ni ajustada al temps que esmercen altres tribunals del mateix tipus per a la tramitació d'unes diligències prèvies similars. I aquesta dilació indeguda no és raonable, ja sigui des de la totalitat del procés o des dels diferents lapses de temps d'inactivitat existents.".

Els diferents lapses de temps d'inactivitat existents, als que la sentència del Tribunal Constitucional fa referència, han estat concretament identificats en la seva anterior de data 18/11/2024, a la qual fa expressa remissió i on es precisa que es tracta concretament de:

- el període que discorre durant la tramitació del recurs d'apel·lació (de març del 2018 a març del 2019), és a dir 1 any sense cap activitat instructora, quan el recurs només tenia efectes devolutius i no suspensius;

-el període que va des de que es cursa una comissió rogatòria a Mèxic, al setembre del 2019 fins al mes d'abril del 2024, data en la que efectivament "es posen en marxa un seguit de diligències", és a dir transcorreguts 4 ans i 6 mesos .

Es tracta així de dos períodes d'inactivitat "molt acusats", clarament identificats pel Tribunal Constitucional, per un total de 5,5 anys (66 mesos), que són els que cal per tant tenir en compte a l'hora de fixar la indemnització, sense que hi hagi lloc a la reducció del termini concedit pel Tribunal Constitucional per fer cessar la dilació constatada (6 mesos prorrogables per altres 6 mesos), com demana la representació processal del Govern.

Efectivament, la reclamació no s'efectua en el present cas, sobre el global de 7 anys de durada de la instrucció (que el Tribunal Constitucional considera excessiu valorant fins i tot una certa complexitat de la causa que posa no obstant en relació amb les poques actuacions practicades), sinó únicament sobre els dos períodes d'inactivitat clarament identificats i que han de ser per tant, íntegrament considerats.

QUART.- Pel que fa als perjudicis ocasionats per la dilació constatada, és cert que l'excessiva dilació en la tramitació del procediment és susceptible de produir un patiment emocional o dolor psíquic per la incertesa sobre la situació personal i patrimonial de qui n'és objecte, perjudici que ha de ser compensat econòmicament.

La representació processal de la part demandant reclama un total de 13.600 EUR per dos conceptes:

-6.600 EUR pels períodes d'inactivitat instructora (66 mesos a raó de 1.200 EUR/any)

-7.000 EUR per la conculcació de l'expectativa de conèixer quan abans, la decisió judicial final i el dany moral pel patiment emocional o dolor psíquic que se'n deriva,

No obstant, no es pot dissociar la reclamació efectuada pel temps de dilació indeguda, demanant d'una part una indemnització pel temps transcorregut sense la pràctica de diligències i d'altra part, una indemnització pel perjudici derivat de l'expectativa de conèixer quan abans la decisió judicial, i el dany moral o patiment emocional o dolor psíquic que se'n deriva, ja que la frustració de l'expectativa de conèixer quan abans la decisió judicial i el patiment emocional que se'n deriva, és precisament la conseqüència de la dilació indeguda i alhora, el fonament de la indemnització.

En cas contrari, es procediria a indemnitzar dos vegades el mateix perjudici, generant així un enriquiment injust o sense causa, en favor de les demandants, al que no es pot donar lloc.

No és cert, com indica la representació processal de les demandants en el seu escrit de conclusions, que en la seva sentència de data 18/11/2024 (Causa 2024-52-RE), a la que remet la sentència dictada en data 13/03/2018 (causa 2024-79-RE) en mèrits de la qual demana ser indemnitzada, el Tribunal Constitucional distingeix clarament els dos conceptes i els analitza de forma separada (en concret, en els apartats 3.5 i 3.6 del Fonament de Dret Tercer), el que considera, comporta una afirmació expressa del caràcter autònom d'ambdós perjudicis, sinó que de la lectura de dita sentència se'n desprèn que en l'apartat 3.5 el que fa l'Alt Tribunal és fixar el període temporal de la dilació, i en l'apartat 3.6 n'analitza les conseqüències, tenint especialment en consideració la incidència que té sobre el perjudici derivat de l'expectativa de conèixer quan abans la decisió judicial, i el dany moral o patiment emocional o dolor psíquic que se'n deriva, el bloqueig travat sobre els comptes bancaris del demandant en aquella causa, amb un saldo de quantia elevada.

Així, precisa que "També és evident que el recurrent està assumint un notable risc de demora. Les quantitats objecte de les mesures de bloqueig i de control dictades són d'una quantia elevada . I tota persona subjecta a procediment - també de l'ordre penal - té una expectativa legítima de conèixer - quan abans - la decisió judicial final després de practicades totes les actuacions i singularment després d'haver estat escoltades les seves al·legacions i raonaments."

En la sentència de data 13/03/2025, a l'origen de la demanda ara analitzada, el Tribunal Constitucional, a més de fer remissió a la sentència abans esmentada, fa constar també expressament (Fonament Jurídic 3.6) l'existència d'un paràmetre a tenir especialment en compte, com és l'existència durant tota la instrucció (7 anys), de comptes embargats, amb saldos elevats (més de 5 milions d'euros), el que demana es tingui també en compte a l'hora de fixar la indemnització.

Per tant, si bé no és cert que es reconeguin dos perjudicis autònoms, no és menys cert que en el present cas, el perjudici derivat de les dilacions indegudes en la tramitació del procediment de diligències prèvies, es veu agreujat pel bloqueig dels comptes de les demandants, per tot el que escau augmentar la indemnització de forma recent concedida per any de retard (1500 EUR/any), i fixar-la en 2000 EUR/ any, el que suposa per un període de 66 mesos o 5,5 anys, una indemnització per un import total de 11.000 EUR en lloc del total de 13.600 EUR per ambdós conceptes reclamats.

La sentència del Ple invocada per la representació processal de Govern (TSJ 003/2023, sentència 14/2023) per justificar que la indemnització no hauria de ser superior a 1000EUR/ any de retard, no és aplicable al cas d'autes, per quan en aquell supòsit, aquella era la quantitat sol·licitada per la part demandant, no podent el Tribunal resoldre ultra petita i acordar quantitats superiors a les sol·licitades.

CINQUÈ.- Finalment, en quant a la reclamació de 7.000 EUR efectuada per cada demandant en concepte de despeses de defensa, ha de ser desestimada ja que, tal i com ha indicat el Ple del Tribunal Superior en diverses de les seves sentències (001/2027, 003/2013 i 006/2022) els honoraris d'advocat "no són en cap cas perjudicis sinó despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets i interessos davant els òrgans jurisdiccionals, llevat que si el tribunal aprecia una actuació temerària per part d'una part en un procés concret li pugui imposar, via condemna en costes, l'obligació de pagar-les totes, qüestió que res te a veure amb el concepte i raó de demanar del demandant."

La Sra. Plana i la Sra. Barba es troben encausades en el procediment de diligències prèvies 8000038/2018 seguit entre altres, contra elles, per un presumpte delicte de blanqueig de diners. Per tant, independentment del retard que s'hagi produït en la instrucció d'aquesta causa, a elles els corresponia assumir les costes derivades de la seva defensa, mitjançant l'assistència d'un lletrat.

CINQUÈ.- L'article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, que resulta aplicable segons l'article 25 de la Llei Transitòria de procediments judicials, disposa que, per regla general, cada part es fa càrrec de les costes processals causades a la seva instància, i es reparteixen les comunes. Això no obstant, el tribunal pot imposar les costes del procés a una de les parts, si aprecia que ha sostingut la seva acció o ha interposat el recurs amb temeritat o mala fe.

En el present cas, havent estat estimada la demanda parcialment i no apreciant-se temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no cal fer-ne especial pronunciament.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT la demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia exercitada per la representació de les Sres. Plana i Barba

Segon.- DECLARAR el dret de les Sres. Plana i Barba a rebre de l'Estat, una indemnització de ONZE MIL EUROS (11.000 EUR) cadascuna, per danys morals i DESESTIMAR la demanda pels altres imports reclamats.

Aquesta quantitat haurà de ser augmentada de l'interès legal a comptar de la data de la present resolució.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.