costes en els processos de família

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000139/2026

ORIGEN: 2000308/2024 - 0

NIG: 5300542120240001598

SENTÈNCIA 000105-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000139/2026

NIG : 5300542120240001598

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00105

SENTÈNCIA 000105/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Felisa

Advocat: Sr. Marc

Apel·lat: Sr. Emmanuel

Advocada: Sra. Eliane

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: costes en els processos de família

Andorra la Vella, a 13 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Mitjançant escrit presentat en data 9 de juliol del 2024, la representació processal de la Sra. Felisa va interposar demanda de modificació de les mesures paternofilials establertes per la sentència de 25 de febrer del 2014, contra el Sr. Emmanuel, demanant que es deixés en suspens el règim de visites i vacances del pare fins que aquest acredités que disposa d'habilitats parentals, que la relació pare-filla estigués normalitzada, que l'ansietat de la menor havia millorat i que disposava d'un domicili condicionat amb una habitació per a la menor; que es fixés una pensió d'aliments de 600.- euros mensuals a càrrec del pare, pagadora durant els cinc primers dies de cada mes en el compte de titularitat de la progenitora; i que el pare es fes càrrec del 75% de les despeses extraordinàries.

2.- En data 23 de setembre del 2024, el Sr. Emmanuel va contestar la demanda i va formular demanda reconvencional de divorci, demanant, pel que fa a la demanda principal, la seva desestimació íntegra, amb condemna en costes processals de la part contrària, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Pel que fa a la demanda reconvencional, sol·licitava que s'acordés el divorci i es declarés la dissolució del règim econòmic matrimonial, promovent-ne la inscripció en el Registre Civil, i que s'adoptessin, com a mesures parentals provisionals i definitives, l'atribució del domicili familiar a la Sra. Felisa, l'autoritat parental compartida entre ambdós progenitors, la guarda i custòdia a favor de la mare, un règim de visites a favor del pare d'una hora a la setmana en el Punt de Trobada familiar sota control i supervisió psicològica, ampliable en funció de l'evolució de la menor, una pensió d'aliments de 400.- euros mensuals a càrrec del pare, pagadora els cinc primers dies de cada mes, i el repartiment de les despeses extraordinàries per meitats entre els progenitors. Tot això, amb expressa condemna en costes de la part contrària, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

El Ministeri Fiscal va contestar la demanda per escrit de data 29 de setembre del 2024, oposant-se als fets relacionats a la demanda en tant que no resultessin degudament provats al moment processal oportú, i interessant, als efectes de la seva petició el dia de la vista oral, l'exploració de la menor, la realització d'un informe psicosocial respecte dels nuclis familiars i l'aportació dels elements acreditatius de la capacitat econòmica de les parts.

3.- Admesa a tràmit la demanda reconvencional, se'n va donar trasllat a la part defenent reconvencional i al Ministeri Fiscal perquè la contestessin en el termini de tretze dies hàbils.

En data 18 d'octubre del 2024, la Sra. Felisa va presentar escrit de contesta a la demanda reconvencional, no oposant-se a la declaració de divorci, però sí a la resta de pretensions de la part adversa, i sol·licitant que l'autoritat parental fos compartida, que la guarda i custòdia li fos atribuïda, que no s'establís règim de visites mentre la menor no ho desitgés lliurement, que es fixés una pensió d'aliments de 600.- euros mensuals a càrrec del pare i que les despeses extraordinàries fossin assumides en tres quartes parts pel pare i en una quarta part per la mare. Així mateix, sol·licitava la condemna del defenent al pagament de 2.808,84 euros en concepte d'actualitzacions d'IPC de la pensió d'aliments, al pagament de diverses factures aportades en concepte de despeses extraordinàries, al pagament de les tres quartes parts de les despeses assumides a la llar familiar durant el període comprès entre l'1 de gener del 2006 i el mes de març del 2024, amb els interessos legals corresponents a tots els conceptes anteriors, la retirada del domicili de les armes i el parament del defenent, i la seva condemna en costes.

El Ministeri Fiscal va contestar la demanda reconvencional per escrit de data 8 d'octubre del 2024, oposant-se als fets que no resultessin degudament provats al moment processal oportú i remetent-se, quant a la prova, al sol·licitat en el seu escrit de contesta, anunciant la sol·licitud de confessió en judici de les parts el dia de la vista oral.

4.- Per Interlocutòria de data 12 de juny del 2025 es va citar les parts per a la celebració del judici oral, que va tenir lloc el dia 22 de setembre del 2025. En aquell acte, la part agent va desistir de les reclamacions formulades en concepte d'IPC i de contribució a les despeses familiars, així com de la petició de prohibició de contacte del pare envers la progenitora.

Pel que fa a la demanda reconvencional, ambdues parts van manifestar el seu acord respecte de la declaració de divorci, l'autoritat parental compartida, l'atribució de la guarda i custòdia de la menor a la mare, l'atribució de l'ús del domicili familiar a la mare i el retorn dels afers personals al progenitor amb presència del Servei de Policia i sense la presència de la menor, reiterant-se respecte de la resta de pretensions.

El Ministeri Fiscal va sol·licitar l'homologació dels acords assolits, que no es dictés cap règim de visites entre pare i filla atesa l'edat de la menor, que es fixés una pensió a càrrec del progenitor per import de 500.- euros mensuals i que les despeses extraordinàries es repartissin a raó del 70% a càrrec del pare i del 30% a càrrec de la mare.

5.- Seguit el procediment pels seus tràmits, la Batllia (Secció Civil 2) va dictar, en data 8 de maig del 2026, Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar íntegrament la demanda presentada per la part agent, Sra. Felisa, de modificació de les mesures paterno filials, establertes per sentència de 25 de febrer del 2014.

Segon.- Estimar substancialment la demanda presentada pel Sr. Emmanuel i:

- Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni contret en el seu dia pels Srs. Felisa i Emmanuel

- Declarar l'extinció del règim econòmic matrimonial a comptar de la fermesa de la sentència.

- L'autoritat parental de la menor Esther serà compartida entre ambdós progenitors.

- La guarda i custòdia serà atribuïda a la progenitora.

- No s'estableix un règim de visites obligatori, quedant qualsevol contacte o trobada futura a l'exclusiu criteri i voluntat de la menor.

- Atribució de l'ús del domicili familiar a la mare.

- El retorn dels afers personals al progenitor, amb la presència del Servei de Policia, i sense la presència de la menor.

- Fixar una pensió per aliments a càrrec del progenitor en la suma de 450.- euros mensuals pagadors dins dels 5 primers dies de cada mes i actualitzables anualment en funció de l'IPC.

- Les despeses extraordinàries es repartiran en un 70% a càrrec del progenitor i en un 30% a càrrec de la progenitora.

Segon.- Pel que respecta a la demanda de la Felisa, s'escau imposar les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a la part agent.

Tercer.- Pel que fa a la demanda reconvencional presentada per la representació processal del Emmanuel, no s'escau fer especial imposició de les costes judicials ocasionades, havent de fer-se càrrec de les seves cadascuna de les parts litigants i les comunes per meitat."

6.- En data 2 de juny del 2026, la representació processal de la Sra. Felisa, que gaudeix del benefici de la justícia gratuïta en virtut de l'Aute de data 4 de juny del 2024, va interposar recurs d'apel·lació contra la Sentència de data 8 de maig del 2026, únicament pel que fa a la imposició de les costes processals relatives a la seva demanda, segons els següents motius de recurs.

En primer lloc, denuncia que la sentència ha incorregut en error en la valoració de la prova o infracció de llei en imposar-li les costes processals de la seva demanda, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, quan, tractant-se d'una causa de família en la qual es discutia el tipus de custòdia, no hauria d'haver-hi hagut imposició de costes.

En segon lloc, al·lega que la sentència incorre en una incoherència, ja que imposa les costes de la demanda principal a la part agent en aplicació de l' article 350.1 del Codi de procediment civil , mentre que, respecte de la demanda reconvencional, aplica la norma jurisprudencial segons la qual en els judicis de naturalesa familiar no s'imposen les costes processals, entenent que en ambdós casos no escau la imposició de costes a cap de les parts, sigui quin sigui el resultat de la sentència.

En tercer lloc, sosté que concorrien dubtes fàctics o jurídics, en el sentit de l' article 350.2 del Codi de procediment civil , que impedien la imposició de costes, atès que el matrimoni de les parts es va celebrar al consolat portuguès i mai no havia estat inscrit al Principat, la qual cosa generava el dubte sobre si esqueia interposar una demanda de divorci o una modificació de les mesures paternofilials prèviament establertes, invocant també, per analogia, l' article 134 de la Llei qualificada de la persona i de la família , en no haver comunicat les parts la reconciliació ni el matrimoni a l'autoritat judicial que va conèixer del procediment de mesures paternofilials.

7.- El Ministeri Fiscal va manifestar, per escrit de data 9 de juny del 2026, que el recurs versa exclusivament sobre la imposició de costes processals a la part apel·lant i que, tractant-se d'una qüestió que afecta únicament els interessos patrimonials particulars de la part recurrent, sense incidència sobre l'interès de la menor, deixava la resolució d'aquest motiu d'apel·lació al millor criteri d'aquest Tribunal.

La direcció lletrada del Sr. Emmanuel va presentar escrit oposant-se al recurs d'apel·lació articulat demanant la seva desestimació amb imposició de les costes a la part adversa, indicant que 1) la imposició en costes a l'adversa es justificava en el fet que havia actuat de manera manifestament imprudent, infundada o abusiva, tal com permet l' article 350.3 del Codi de procediment civil defensant que l'actuació de la part recurrent en primera instància va ser temerària i imprudent, en haver interposat una acció de modificació de les mesures parentals de la sentència de 25 de febrer del 2014 obviant que les parts s'havien reconciliat i s'havien casat al consolat portuguès de Barcelona, matrimoni els efectes jurídics del qual són reconeguts a Andorra amb independència del lloc de celebració, sense que la manca d'inscripció al Principat constitueixi cap dubte fàctic ni jurídic; 2) que la part recurrent va formular, en el tràmit de contesta a la demanda reconvencional, diverses reclamacions de quantitats indegudes i injustificades -2.808,84 euros en concepte d'actualitzacions d'IPC de la pensió d'aliments, despeses extraordinàries sense justificants, 105.744,28 euros en concepte de convivència anàloga a un matrimoni i els interessos legals corresponents-, de les quals va desistir en el moment de la vista en primera instància, després d'haver obligat aquesta part a contestar-les i 3) que la interposició del recurs constituïa igualment una actuació temerària, atenent les actuacions reals que consten en primera instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Felisa contra la Sentència dictada per la Batllia en data 8 de maig del 2026.

L'objecte del recurs se circumscriu exclusivament al pronunciament relatiu a la imposició de les costes processals de la demanda principal, que la resolució apel·lada imposa a la part agent en aplicació de l' article 350.1 del Codi de procediment civil . La part apel·lant qüestiona, en primer lloc, que escaigui la imposició de costes en un procediment de naturalesa familiar; en segon lloc, la coherència del tractament diferenciat que la sentència dispensa a la demanda principal i a la demanda reconvencional en aquesta matèria; i, en tercer lloc, sosté que concorrien dubtes fàctics o jurídics que, d'acord amb l'article 350.2 del mateix cos legal, excloïen la imposició de costes a cap de les parts.

Han quedat ferms, en canvi, i no són objecte de revisió en aquesta alçada, la resta de pronunciaments de la sentència d'instància, relatius a la desestimació de la demanda de modificació de mesures paternofilials, a la declaració de divorci i d'extinció del règim econòmic matrimonial, a les mesures parentals adoptades, a la pensió d'aliments i al repartiment de les despeses extraordinàries, així com el pronunciament de no imposició de costes respecte de la demanda reconvencional, atès que cap de les parts no ha articulat cap motiu d'impugnació al respecte.

Cal destacar, finalment, que el Ministeri Fiscal ha deixat la resolució del recurs al millor criteri d'aquesta Sala, en tractar-se d'una qüestió estrictament patrimonial sense incidència sobre l'interès de la menor, mentre que la part apel·lada s'oposa íntegrament al recurs i sol·licita, a més, la condemna en costes de la segona instància per temeritat de la part recurrent.

Segon.- Sobre la imposició de les costes processals de la primera instància.

És criteri reiterat d'aquesta Sala que, en els procediments de naturalesa familiar, atesos l'objecte del litigi, la naturalesa de les pretensions que s'hi ventilen i la primacia de l'interès superior del menor, no escau, com a regla general, fer especial imposició de les costes processals, de manera que cada part ha d'assumir les causades a la seva instància i les comunes per meitat. Aquest criteri general només pot ser exceptuat quan s'apreciï que una de les parts ha actuat amb temeritat o mala fe processal, apreciació que, per la seva naturalesa excepcional, exigeix una motivació específica i suficient en la resolució que la formula.

En el cas d'autes, la sentència d'instància aplica expressament aquest criteri general a la demanda reconvencional, respecte de la qual declara que, "tenint en compte la naturalesa familiar del present judici", no escau fer especial imposició de costes. En canvi, pel que fa a la demanda principal, imposa les costes a la part agent per aplicació de l' article 350.1 del Codi de procediment civil , fonamentant-ho exclusivament en la desestimació íntegra de la demanda, sense exposar cap raó que justifiqui apartar-se, respecte d'aquesta pretensió, del criteri general en matèria familiar que la mateixa resolució aplica a la pretensió reconvencional. El sol venciment objectiu no constitueix, en aquesta matèria, fonament suficient per a la imposició de costes, atès que el criteri especial propi dels litigis de família desplaça la regla general de l' article 350.1 del Codi de procediment civil , llevat que concorri, degudament motivada, una actuació temerària o de mala fe. La resolució d'instància no conté aquesta motivació, i el tractament asimètric que dispensa a ambdues pretensions, de naturalesa igualment familiar, resta mancat de fonamentació.

Tampoc aquesta Sala no aprecia en l'actuació processal de la part agent la temeritat o la mala fe que la part apel·lada li atribueix. En primer terme, no es pot compartir el retret d'ocultació d'informació essencial al Tribunal: en la demanda inicial no es va ocultar la qüestió de la separació prèvia de les parts ni la de llur reconciliació posterior, i si bé és cert que no s'hi posava en relleu que les parts s'havien tornat a casar, es tracta d'una incidència que no afectava la naturalesa del procediment, el qual continuava essent un procediment de família adreçat a resoldre la controvèrsia entre les parts sobre les mesures relatives a la filla menor. En segon terme, la demanda de modificació de mesures paternofilials, per bé que va resultar desestimada en haver perdut eficàcia la sentència de 25 de febrer del 2014 arran de la reconciliació i del matrimoni posterior de les parts, no pot qualificar-se de manifestament mancada de fonament: les pretensions de fons articulades -relatives a la guarda i custòdia, a l'autoritat parental i a la pensió d'aliments- coincideixen substancialment amb les qüestions que finalment han estat objecte de regulació en la sentència, de manera que la controvèrsia material entre les parts hauria hagut de ser resolta, en tot cas, en el si d'un procediment d'aquesta mateixa naturalesa. Finalment, pel que fa a les reclamacions de quantitat introduïdes en el tràmit de contesta a la demanda reconvencional, la part agent en va desistir en l'acte de la vista oral, sense que aquesta actuació, per bé que processalment discutible, revesteixi prou entitat per integrar una conducta temerària o de mala fe que justifiqui l'excepció al criteri general exposat.

En conseqüència, escau estimar el recurs d'apel·lació i revocar el pronunciament de la sentència d'instància relatiu a la imposició de les costes processals de la demanda principal, en el sentit que no escau fer especial imposició de costes a cap de les parts, havent de fer-se càrrec cadascuna de les causades a la seva instància i de les comunes per meitat.

Tercer.- Costes processals de la segona instància.

L'estimació del recurs d'apel·lació comporta, de conformitat amb el criteri exposat i atesa igualment la naturalesa familiar del procediment, que no escaigui fer especial imposició de les costes causades en aquesta alçada. Per la mateixa raó, s'ha de desestimar la petició de la part apel·lada de condemna en costes de la part recurrent per temeritat, atès que la interposició d'un recurs que resulta estimat no pot, per definició, ser qualificada de temerària.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la direcció lletrada de la Sra. Felisa contra la Sentència de 8 de maig del 2026 revocant el punt tercer de la seva part decisòria i decidint en el seu lloc que no escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en relació amb la demanda principal.

SEGON.- No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.