Dret a percebre una pensió d'invalidesa per accident laboral(085/11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0036-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-085/11

S E N T È N C I A NÚM. 28-2012

PARTS:

Apel·lant: Luís Representant: ídem Advocat : M-B Advocats

Apel·lada: CASS Representant: Andrade Advocat: Pla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, vint-i-cinc d'abril del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0036-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Luís va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la CASS de data 21 de març del 2011, confirmant en alçada la decisió del 31 de desembre del 2010, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i declarant el seu dret percebre una pensió d'invalidesa per accident laboral amb un grau d'invalidesa del 24%.

2.- En la sentència del 6 d'octubre de 2011, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Luís.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 24 de novembre de 2011, el Sr. Luís manifesta principalment que:

la sentència d'instància no seguia el dictamen elaborat pel Servei de medicina legal i forense, malgrat presentava indicadors indirectes (o manifestacions clíniques) de neuritis perifèrica (atròfia muscular i sofriment radicular a nivell de S1 dret);

el demandant patia "troubles moteurs".

4.- En la seva contesta de data 19 de desembre de 2011, la CASS manifesta principalment que:

els signes indirectes de neuritis no produïen dolor ni alteració neurològica;

l'element professional no podia ésser examinat.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Luís s'alça contra la sentència d'instància perquè aquesta considera, a diferència del criteri dels forenses, que el recurrent no presenta neuritis perifèrica susceptible de conferir punts d'IPP. Segons el Tribunal a quo: "l'atròfia muscular no comporta signes clínics, i la neuritis de l'apartat 4-2-5 del barem, que invoquen, porta: "Son atteinte se manifeste par des troubles sensitifs, moteurs, réflexes et sympathiques, dont la distribution tomographique permet de localiser la lésion.", que en el cas no s'han detectat".

Aquesta Sala es mostra parcialment d'acord amb aquest plantejament, si bé no suposarà l'estimació del recurs. En efecte, ens mostrem d'acord amb la tesis seguida pel recurrent, segons la qual l'atròfia muscular i el sofriment radicular a nivell de S1 dret representen signes clínics, entesos com a manifestacions objectives d'una malaltia. Això no obstant, el paràgraf 4.2.5 del barem de l'UCNSS indemnitza les seqüeles del sistema nerviós perifèric, sempre i quan es manifestin amb dolors i/o alteracions tròfiques motors. En el cas del Sr. Luís , força és de constatar que no obra a les actuacions cap prova indiscutible sobre aquests símptomes i/o limitacions funcionals. En efecte, ni el peritatge de la Dra. Tamarit (foli 19) ni l'informe dels forenses (foli 103) expliquen quines són les limitacions associades a la suposada neuritis, negada per l'àrea de control sanitari de la CASS (foli 93). Cal observar, a més, que el recurrent espera el tràmit de conclusions evacuat en aquesta alçada per afirmar que pateix "formigueig, adormiment i sensacions neurològiques anormals en el trajecte de S1" deguts a la neuritis. Aquesta al·legació no és admissible en tràmit d'apel·lació doncs s'invoca ex novo i tampoc queda corroborada objectivament. Per acabar, la Sala no efectuarà cap pronunciament relacionat amb l'element professional, tota vegada que el recurrent no efectua cap pediment especial en el seu recurs (foli 28 d'aquest rotlle).

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Luís contra la sentència 2011-128, de 6 d'octubre de 2011, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.