Quantia de la pensió d'aliments (0093/10)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-093/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 7 de setembre del 2006 va acordar estimar la demanda conjunta de separació conjugal promoguda pel Sr. Ferrer i la Sra. Agullo, aprovant el conveni regulador signat pels esposos de data 11 de juliol del 2006 en virtut del qual el Sr. Ferrer es comprometia a abonar la suma de 350 euros en concepte d'aliments de la nena nascuda del matrimoni dels litigants.

II.- En data 11 de novembre del 2009 la representació processal del Sr. Ferrer va formular demanda de modificació de les mesures fixades per l'esmentada Sentència contra la Sra. Agullo, sol·licitant que es fixés una pensió d'aliments a càrrec del seu mandant i en favor de la seva filla no superior a 150 euros, atesa la modificació de les circumstàncies que van motivar el seu compromís anterior.

III.- La Sentència del Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 10 de març del 2010 va decidir desestimar íntegrament la demanda formulada pel Sr. Ferrer..

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Ferrer i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els arguments que fonamenten la demanda del Sr. Ferrer de que li sigui reduïda a 150 euros la pensió d'aliments a favor de la seva filla que es va fixar en 350 euros mitjançant conveni de data 11 de juliol del 2006, convalidat per la Sentència de separació dels esposos de data 7 de setembre del mateix any, són dos: que els seus ingressos han disminuït des del moment en el què es va fixar l'import de la dita pensió i que les seves despeses han augmentat des d'aquell dia, atès que es va tornar a casar i en l'actualitat té dos fills més.

II.- Abans d'entrar a examinar els arguments del recurrent, cal posar de relleu que la suma dels 350 euros que està obligat a pagar el Sr. Ferrer en concepte d'aliments a favor de la seva filla, més altres tants dels què s'ha de fer càrrec la seva mare, s'ha de considerar un import mínim necessari per atendre adequadament les necessitats de la menor, de tal manera que una disminució de l'import que abona el seu progenitor suposaria un perjudici per ella que cal evitar, ja que amb el sou que la Sra. Agullo cobra, al voltant dels 1.150 euros mensuals, no se li pot exigir que col·labori en la manutenció de la seva filla amb un import superior i el benestar de la nena s'ha de considerar prioritari.

III.- Pel que fa als ingressos del recurrent, afirma el Sr. Ferrer que en l'actualitat cobra 1.326,77 euros mensuals, i no pas 1.479,31 euros com afirma la Sentència d'instància, mentre que l'any 2006 cobrava dos-cents euros més, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, el recurrent aporta a les actuacions la consulta del moviment del seu compte corrent de l'any 2009 en la què es pot observar unes transferències per nòmina d'uns 1.300 euros mensuals. Malgrat això, de l'extracte de punts de vellesa de la CAS es dedueix que la quantitat mitja de base imponible de l'any 2006 era com a màxim 70 euros superior a la de l'any 2009, com posa de relleu la Sentència recorreguda, disminució que no es pot considerar rellevant per acordar una rebaixa de la suma abonada per el recurrent en concepte d'aliments de la seva filla.

IV.- En relació als arguments del recurrent en el sentit que actualment està casat de nou i ha tingut dos fills més, és cert que no es pot valorar en aquesta seu si la decisió d'augmentar la família ha estat imprudent o no, però el que s'ha de tenir clar és que si una persona vol tenir més fills això no li permet desatendre les necessitats del primer que va nàixer i, per tant, si els seus ingressos no són suficients per proporcionar a tots els infants un nivell de vida digne haurà d'estar disposats a treballar més hores per atendre'ls a tots i, en el cas present, el mateix haurà de fer la segona esposa del recurrent per satisfer les necessitats dels seus fills, havent-se de considerar com transitòria la impossibilitat amb la què es troba la citada senyora per trobar una feina al Principat.

D'altra banda, el mes de juny del 2008, quan encara no havia nascut el primer fill del segon matrimoni, el Sr. Ferrer ja no va pagar la pensió que s'havia obligat a abonar en favor de la filla del primer (folis 72 i 28), fet que posa de relleu la manca de voluntat d'atendre les seves necessitats ha estat reiterada en el temps.

V.- Malgrat desestimar-se el recurs i malgrat es tracta d'un litigi amb contingut estrictament econòmic, no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Ferrer contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 10 de març del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.