**** (0162/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 162/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'octubre de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Guerrero va presentar davant de l'Hble Batllia demanda laboral contra la societat Águila, en reclamació de la quantitat de 88.704,71 EUR, més els interessos legals corresponents, en concepte de salari del mes de març del 2007 (660,06 EUR); dels increments de l'IPC dels anys 2005, 2006 i 2007 (2.573,44 EUR); de preavís (9.900,90 EUR); de compensació econòmica (41.161,50EUR); de vacances del 2007 (660,06 EUR); de paga extra de Nadal (4.021,75 EUR); d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda (29.727 EUR); de complement del 10% anual deixat de percebre, a acreditar en el període processal oportú; i de despeses de desplaçament professional efectuades del 27 de juliol del 2005 al 6 de març del 2007, que s'hauran de computar en el període processal oportú.

II.- La societat Águila es va oposar a totes les pretensions de la part actora, i va formular una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 6.415,53 EUR en concepte de ròssec a favor de l'empresa.

III.- Per sentència de data 6 de maig del 2008, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant molt parcialment la demanda de l'actor i desestimant la demanda reconvencional de la part defenent, va condemnar a la societat Águila a pagar al Sr. Guerrero, l'import de 2.514,59 EUR amb els interessos legals a partir del dia 10 de març del 2007, sense fer imposició de costes en relació amb la demanda principal, i imposant les costes derivades de la demanda reconvencional a la societat Águila.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Guerrero ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la sentència apel·lada és incoherent i contradictòria quan es pronuncia en el seu III Considerant, apreciant una extinció del contracte laboral de data 1 de desembre del 2004 i s'estima que es va donar en data 22 de novembre del 2005, quan del que es desprèn dels autes és tot el contradictori, en la mesura que el treballador va seguir amb la tasca laboral fins a la data que va rebre la missiva de l'empresa de data 6 de març del 2007; que els motius d'acomiadament contemplats en la carta del dia 6 de març del 2007 no són certs; que la part demandada no ha fonamentat que l'acomiadament fos efectuat en deguda forma; que es dóna una conculcació de la normativa laboral, en no fer-se efectiva la liquidació al treballador en el termini dels 3 dies naturals després de la resolució del contracte laboral.

II.- Els fets incontrovertibles són els següents: el dia 1 de desembre del 2004, la societat Águila va firmar amb el Sr. Guerrero un contracte de treball per un termini determinat de 5 anys, en mèrits del qual el treballador prestava els seus serveis com a director adjunt de la companyia en el conjunt de les seves activitats, és a dir prestacions de serveis d'assegurances en general i prestacions de serveis d'assegurances de vida, mitjançant un salari mensual de 3.000 EUR nets, amb una paga doble o proporcional a la part d'any treballat, abonada a l'empleat durant el mes de desembre de cada any, que s'incrementaria cada any en funció de l'augment de l'índex de preus al consum (IPC) del Principat d'Andorra; un complement per objectius del 10% dels beneficis d'explotació anuals, o la part que li correspongués pel temps efectivament treballat durant l'any en què s'haguessin generat beneficis; i altres avantatges materials diversos com un vehicle de funció i una vivenda. Per carta de data 22 de novembre del 2005, la societat Águila va notificar al Sr. Guerrero, la rescissió de l'esmentat contracte de treball amb un preavís de 3 mesos, per incompliment parcial dels objectius establerts en el referit contracte. Resulta dels documents que consten en autes, que rescindit el contracte de treball del dia 1 de desembre del 2004, el Sr. Guerrero va deixar de desenvolupar el seu càrrec de Director adjunt de la companyia d'assegurances, però va continuar prestant els seus serveis a l'empresa en el marc de les activitats immobiliàries de la mateixa, a través del negoci I.C.. Per carta de data 6 de març del 2007, la societat Águila va comunicar al Sr. Guerrero el seu acomiadament sense preavís ni indemnització, imputant al treballador una campanya de desprestigi de l'empresa i de calúmnia i difamació de les persones que constitueixen els òrgans directius de la mateixa.

III.- El contracte laboral firmat el dia 1 de desembre del 2004 es va acabar amb l'acomiadament del Sr. Guerrero notificat per la carta del dia 22 de novembre del 2005. Encara que el treballador hagi continuat prestant els seus serveis a l'empresa després de la rescissió del contracte de treball, això no pot correspondre a una renúncia de l'acomiadament notificat i a una prolongació de la relació laboral inicial, atès que la nova feina desenvolupada pel treballador era del tot diferent de la pactada en el contracte inicial, tractant-se de tasques immobiliàries i no més de direcció del sector d'assegurances, encara que el Sr. Guerrero hagi realitzat al mateix temps algunes pòlisses d'assegurances per compte d'Águila. I això ho reconeix el Sr. Guerrero quan manifesta en el seu escrit de demanda que: "..la part demandada al mes de febrer del 2006, em va traslladar a un nou despatx, amb més funcions, diferents de les estipulades pel contracte d'autes, a l'oficina de Serveis I.C..". En canvi el trasllat del Sr. Guerrero de les activitats d'assegurances de l'empresa a les activitats immobiliàries de la mateixa, en el marc d'un altre negoci, després de l'acomiadament intervingut, estableix que s'ha produït oralment una nova relació laboral entre les parts, relacionada a un sector d'activitat i a serveis diferents que els pactats en el contracte inicial. En conseqüència, no es pot considerar, contràriament a el que pretén la part recurrent, que només hi ha hagut una única relació laboral entre les parts, iniciada amb el contracte de data 1 de desembre del 2004 i rescindida amb l'acomiadament del dia 6 de març del 2007, sinó que és obvi que el primer contracte de treball va finalitzar amb l'acomiadament del treballador del dia 22 de novembre del 2005, i que el nou contracte de treball que es va formar després, per desenvolupar una feina diferent de la que fou inicialment pactada, va finalitzar amb l'acomiadament del treballador per carta de data 6 de març del 2007.

IV.- Dit això convé ara determinar la procedència o no de l'acomiadament notificat al treballador per la carta del dia 6 de març del 2007.

El Sr. Guerrero manifesta que l'acomiadament esmentat no s'ha efectuat en deguda forma, però no precisa quins són els requisits de forma conculcats pel referit acomiadament. Són dos els requisits de forma exigits per l'article 72-11 de la Llei sobre el contracte de treball, a saber: l'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data i, si aquest es nega a signar en presència de testimonis. La carta del dia 6 de març del 2007 exposa en el seu apartat 2 la causa del comiat i fou entregada en mà al treballador que va signar-la encara que no estigués conforme amb el seu contingut. Per tant s'ha de considerar que l'acomiadament fou del tot formalment correcte.

Respecte a la justificació de la mesura d'acomiadament del Sr. Guerrero, ha quedat acreditat en autes pels testimoniatges dels Srs. Briones, Ferrer, Somoza, Benítez i Pérez, que el Sr. Guerrero efectuava comentaris injuriosos i despectius envers l'empresa i la família del Sr. Sanç, manifestant que el Sr. Sanç era un incompetent, que estava arruïnat i tenia molts deutes, que l'empresa estava en situació de fallida, que el fill del Sr. Sanç no tenia categoria per portar una empresa i era un malcriat. Aquestes declaracions constitueixen, no tan sols una difamació i/o calúmnia corresponent a una injúria greu, sinó àdhuc un acte de deslleialtat envers l'empresa i l'empresari, motius suficients per acomiadar el treballador sense necessitat de preavís ni d'indemnització per aplicació de les disposicions de l'article 72-1 i 10 de la Llei sobre el contracte de treball.

V.- L'article 77 de la Llei esmentada estableix que resolt el contracte, en el termini màxim de 3 dies naturals, l'empresari ha d'oferir al treballador el pagament de tots els conceptes laborals i ho ha de reflectir en un document o quitança que han de signar l'empresari i el treballador; en cas de desacord en qualsevol dels conceptes liquidats, la quitança se signa pels altres en que hi hagi acord, i l'empresari, en el termini màxim de 3 dies hàbils següents al de l'oferiment de la liquidació, ha de consignar judicialment i sense condicions, a disposició del treballador, l'import que creu que correspon pels conceptes discutits. En la carta d'acomiadament del dia 6 de març del 2007, l'empresa va proposar al Sr. Guerrero de personar-se per recollir la liquidació laboral, cosa que aquest darrer no va fer. És cert que l'empresari no va consignar res en el termini de 3 dies, nogensmenys, s'ha de posar de relleu que d'una banda l'empresa considerava que la liquidació presentava un ròssec deutor a favor seu, i que d'altra banda la Llei no preveu cap càstig o indemnització a favor del treballador per la vulneració d'aquesta normativa, sinó únicament una pena administrativa contra l'empresari. Per tant, aquesta infracció només pot tenir efecte per determinar el dia a partir del qual s'han de computar els interessos legals dels havers laborals deguts al treballador, com ho ha fet de manera encertada el primer jutge.

VI- En conseqüència s'ha de confirmar la resolució impugnada i condemnar la part que recorre al pagament de les costes judicials de segona instància en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 6 de maig del 2008, en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Guerrero al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.