DUANA. Importació e règim d'admissió temporal de mostres comercials-AD-0056-2/03

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2005-05 DE 15 DE MARÇ DE 2005

DUANA. Importació e règim d'admissió temporal de mostres comercials; prohibició de venda. Regularització de la posada al consum de tota la mercaderia importada amb carnet ATA, no solament la venuda.

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.-.Mitjançant una resolució de 3 d'abril de 2003, el Director de Duana va demanar a Conde -i a ENTITY_3- la presentació de la declaració de regularització per la posada al consum de la totalitat de la mercaderia importada amb carnet ATA durant el mes de juliol de 2001 per liquidar el deute duaner i al mateix temps declarava no donar dret a disposar de la mercaderia fins que no hagin estat pagades o garantides les imposicions degudes. Contra la resolució esmentada, Conde interposà un recurs d'alçada que fou desestimat per acord del Govern de 2 de juliol de 2003.

2.- La sentència del Tribunal de Batlles núm. 2004-105, de 16 de setembre, desestima el recurs i declara les resolucions recorregudes ajustades al Dret.

3.- Conde formula un recurs d'apel·lació en el que, demanant la revocació de la sentència d'instància, sol·licita la declaració de que Conde només de l'obligació d'efectuar la declaració de posada al consum de les 67 peces que va vendre i no la resta de peces (577) que juntament amb les primeres conformaven el carnet ATA amb un total de 644 peces que li va facilitar Téllez.

4.- De l'escrit d'apel·lació se n'ha donat trasllat a la representació del Govern, que l'ha contestat demanant la confirmació de la sentència en raó a que l'excepcionalitat que la normativa aplicable preveu de poder vendre part de les mercaderies importades en règim d'importació temporal amb carnet ATA justifica la venda, prèvia exposició en aparadors, de les joies importades.

5.- Designat el magistrat ponent, s'assenyalà dia per la vista oral, que ha tingut lloc el d22 de febrer de 2005, havent fet en ella les parts les manifestacions més adients a llurs interessos, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Mentre la resolució de 3 d'abril de 2003 considera que Conde ha de presentar la declaració de regularització per la posada al consum de la totalitat de la mercaderia importada amb carnet ATA durant el mes de juliol de 2001, i la sentència del Tribunal de Batlles confirma aquesta resolució, la part apel·lant demana la declaració de què només te l'obligació d'efectuar la declaració de posada al consum de les 67 peces que va vendre i no la resta de peces (577) que juntament amb les primeres conformaven el carnet ATA amb un total de 644 peces que li va facilitar Téllez, i addueix, per recolzar aquesta petició, que la venda de joies que formaven part del mostrari facilitat per Téllez era possible en aplicació d'allò previst a l'article 4 apartat 1 d) de l'Annex B.3 del Conveni relatiu a l'admissió temporal de 26 de juny de 1990.

Tanmateix, aquest precepte prohibeix clarament la venda o l'assignació a l'ús normal de les mostres comercials importades en règim d'admissió temporal, que només poden ser objecte d'una demostració per tal d'obtenir comandes de mercaderies pels possibles interessats, i l'excepció de que es puguin assignar al seu ús normal -que no de vendre- està prevista per aquelles mercaderies que de les que no se'n pot fer una demostració sense aquesta assignació d'us, que no és el cas dels mostraris de joieria

Aquesta Sala, en la sentència 58-2004, de 17 de novembre, ha indicat -fonament de Dret Cinquè- que "el deute concerneix la totalitat de les peces en causa i no solament les peces venudes. En efecte, el no respecte de les obligacions relatives al règim d'admissió temporal ha posat fi a l'aplicació d'aquest règim; des d'aleshores, els drets de duana s'han de pagar sobre la totalitat de les peces que han estat introduïdes a Andorra".

Aquesta doctrina, en la mesura que fa referència a la mateixa importació en règim d'admissió temporal que és objecte d'aquestes actuacions, és plenament aplicable al supòsit ara analitzat i en conseqüència s'imposa la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Conde contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles número 2004-105, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.