Càrrega de la prova i valoració (1000190/2020)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000250/2022 ORIGEN: 1000190/2020 - 0

NIG: 5300542120200003332

PARTS:

Apel·lant: Sra. Tamarit

Representant: Sra. Calderón

Advocat: Sra. Azorin

Apel·lat: Raya, i ORG_0

Representant: Sra. Bermudez

Advocat: Sra. Barba

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Càrrega de la prova i valoració.

SENTÈNCIA 000083/2023

Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 22-2-2021, la representació processal de la Sra. Tamarit va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra les societats Raya i Sanz, en què sol·licitava que es dictés Sentència condemnant a la primera, subsidiàriament amb la companyia asseguradora, la quantitat de 8.900.- EUR, incrementada amb els interessos legals des de la data dels fets o subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda, i a satisfer les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat de procurador.

2.- 5-3-2021, la representació processal de les societats Raya i Sanz, articulava excepció de prescripció de l'acció i subsidiàriament contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

3.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts litigants i evacuats els respectius escrits de conclusions, el dia 1-9-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada per la part agent, la senyora Tamarit contra B SA i la cia ORG_0 sense que sigui procedent efectuar cap condemna indemnitzatòria en no haver estat els danys acreditats.

Segon.- No fer especial imposició de costes processals i judicials."

4.- La representació processal de la Sra. Tamarit, ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència estimant íntegrament les pretensions que en el seu dia va articular, el tot amb imposició de les costes a la part demandada.

5.- La representació processal de les societats Raya, SA i C, SA ha contestat al recurs d'apel·lació articulat, interessant la seva desestimació. Tanmateix, articulava recurs d'adhesió sol·licitant es dictés Sentència desestimant el recurs d'apel·lació formulat per la part demandant, imposant a la part recurrent el pagament de les costes que en resultaven i estimant el recurs d'adhesió interposat, en el sentit de desestimar íntegrament la demanda (i no únicament parcialment), imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

6.- La representació processal de la Sra. Tamarit s'ha oposat al recurs d'adhesió articulat, interessant la seva desestimació.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sra. Tamarit, es va allotjar a l'establiment B H and S de D entre els dies 23 de febrer i 3 de març del 2019. En el decurs d'aquesta estada, concertà un tractament facial, al vespre del dia 28 de febrer. Abans d'iniciar el tractament corresponent, la terapeuta assignada, tractant-se la Sra. MP, demanà a la Sra. Tamarit de treure's el collaret que duia, el que la darrera va fer, remetent-lo a la primera, que el deixava a l'interior d'un recipient en la cabina de tractament on es trobaven. Una volta, el tractament realitzat, la clienta abandonava la zona de tractaments, obviant la joia que s'havia tret, sense que una volta s'adonés del descuit patit l'hagi pogut tornar a recuperar. En aquestes coordenades articulava, en primer lloc, una denúncia per davant del servei de policia per la sostracció del collaret, i en ser les subsegüents diligències prèvies provisionalment sobresseïdes articulava la demanda que originava el present procediment, exercitant una acció en responsabilitat contractual contra la societat Raya, SA i subsidiàriament contra la seva companyia asseguradora i subsidiàriament una acció en responsabilitat extracontractual, reclamant llur condemna a satisfer l'import de 8.900.- EUR que segons raona correspondria al valor de la joia que li hauria estat sostreta.

La representació processal de les societats demandades, defensava que l'acció exercitada només podia ser de naturalesa extracontractual i en aquesta eventualitat sostenia que es trobava prescrita. Tanmateix, i quant al fons de la demanda articulada s'oposava al seu triomf, ateses les carències probatòries que concorrien.

La Sentència dictada per la Sra. Batlle, malgrat considerar que l'acció articulada era extracontractual, defensa que no es trobava prescrita. Tanmateix, sosté que concorria responsabilitat de l'establiment hoteler per la pèrdua d'una joia, no obstant desestima la reclamació econòmica exercitada, sostenint que aquesta pretensió no es trobava degudament justificada, el tot sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.

I contra aquest pronunciament s'alcen ambdues parts litigants, per la via del recurs d'apel·lació (Sra. ENTITY_4), o a través del recurs d'adhesió (Raya, SA i C, SA).

Segon.- Amb la finalitat d'atorgar una resposta sistemàtica als diferents motius de recurs que han estat articulats, començarem per examinar el recurs d'adhesió formulat per la representació processal de les societats demandades respecte dels arguments que es plantegen sobre l'excepció de prescripció de l'acció, com sigui que el seu triomf eventual, faria decaure els restants motius del recurs que han estat articulats per ambdues parts litigants.

El concret motiu de recurs que es planteja si bé coincideix amb l'apreciació de què l'acció articulada era de naturalesa extracontractual, considera que aquesta es trobava prescrita. Refereix per això que a Andorra, la prescripció només es podia interrompre bé per la reclamació judicial o bé pel reconeixement del deute efectuat pel deutor, sense que la presentació d'una denúncia s'incardinés en cap d'aquests supòsits atès que l'art. 14 del CPP, disposava que l'exercici de l'acció penal exigia de la presentació d'una querella, com aquesta Sala ja havia pogut declarar en la Sentència de 27-5-2010 (TSJC-240/09).

La resolució d'instància considera que l'acció exercitada era de naturalesa extracontractual, descartant que es tractés d'una acció en responsabilitat contractual com de manera principal sostenia la representació processal de la Sra. Tamarit. Aquest pronunciament no ha estat impugnat en aquesta alçada pels litigants i en conseqüència, s'imposa a la Sala, en mèrits de la regla "tantum devolutum quantum appellatum", sense que puguem explorar, l'eventual fonament de l'acció exercitada des d'un angle divers.

La representació processal de les societats recurrents fonamenta el recurs que articula en les previsions de la Sentència de 27-5-2010 (rotlle TSJC- 240/09), i si bé és cert que aquesta resolució, en base a l'article 14 del Codi de Procediment Penal, considera que només la constitució en acusació particular, privada o actor civil del perjudicat era de naturalesa a interrompre el termini de prescripció d'una acció en responsabilitat aquiliana, no és menys cert que, es tracta d'una decisió aïllada, que s'aparta de la doctrina constant de la Sala (cfr. a títol il·lustratiu Sentència de 22-12-2009, rotlle TSJC-075/09), que en aquest acte ratifiquem plenament per les raons següents. En efecte, l'article 14 del CPP, regula l'acció penal del procediment i les modalitats del seu exercici, però res contempla respecte de l'acció civil. Aquesta se sistematitza en l'article 18 següent, configurant- la com una acció potestativa que es reconeix a la persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal. Preveient-se que "(···) Pot intentar-se conjuntament amb la penal o, separadament, en judici civil. En aquest darrer cas no es pot exercir l'acció civil fins que hagi estat resolta l'acció penal per sentència ferma o es dicti aute de sobreseïment definitiu o provisional". Segons el Codi 7, 40, 1-1, el còmput del termini de prescripció s'inicia a partir del moment en què es pot exercitar l'acció, fita aquesta que en atenció al precepte que acabem de transcriure s'ha de situar en el moment en què es notificava a la perjudicada la resolució acordant el sobresseïment provisional. La tesi continguda en la Sentència de 27-5-2010 suposaria que en la majoria dels casos, atesa la durada dels processos d'instrucció i el termini breu de prescripció de les accions en responsabilitat extracontractual, el perjudicat es trobés obligat a constituir- se com a part en el procés penal amb l'única finalitat d'interrompre el termini de prescripció, contravenint per això l'esperit del CPP, que salvat excepcions concretes (es tracta dels delictes contemplats en els articles 168, 179.2, 193, 232 i 515 del Codi penal), configura la seva participació en el procés en voluntària.

En conseqüència, el primer motiu del recurs d'adhesió articulat per les societats demandades ha de ser desestimat, confirmant-se la resolució dictada quan contempla que el termini per a exercitar l'acció civil pels fets descrits en la demanda s'iniciava a la data de notificació de l'aute de sobreseïment provisional, sense que entre aquesta i la data de presentació de l'escrit de citació a judici, hagués transcorregut el termini de l'any en què l'ordenament vigent fixa el termini de prescripció d'una acció en responsabilitat extracontractual.

Tercer.- Procedirem, en segon lloc, a l'abordatge del recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Tamarit. Aquest se centra fonamentalment a discutir la valoració de la prova que ha estat realitzada per la jutgadora "a quo", insistint que els diferents mitjans de prova proposats portaven a considerar que la joia que la va ser sostreta era aquella que la seva mare li havia regalat i que provenia de la successió d'una familiar que segons inventari de l'herència estava valorada en l'import de 8.900.- EUR que reclamava.

Segons els regles inherents a l'onus probandi, correspon a la part demandant acreditar les seves pretensions ("ei incumbit probatio qui dicit non qui negat"). Amb aquesta finalitat la part demandant incorporava còpies de la denúncia articulada per la sostracció del collaret, de l'informe elaborat pel servei de policia i de la resolució judicial acordant el sobresseïment provisional de les Diligències prèvies incoades en no poder-se determinar l'autor dels fets denunciats; còpia d'un document anomenat "inventario di eredita" redactat en llengua italiana en mèrits del qual i segons relata la demandant, la Sra. Castilla hauria llegat a la Sra. Ribes (mare de la demandant) la joia de constant referència; un document redactat per aquesta darrera segons el qual hauria regalat a la seva filla (tractant-se de la Sra. ENTITY_4) el collaret indicat; una fotografia on s'aprecia la boca i coll d'una persona de sexe femení, sense que es pugui assegurar que sigui la demanant, portant un collaret en companyia d'un menor i diferents correus electrònics entre les parts amb relació als fets que han originat aquest procediment. El conjunt de la prova relatada, però no permet considerar justificades les pretensions articulades per la demandant. En efecte, cap mitjà de prova ha estat proveït que permeti considerar que la joia que portava quan assistia al tractament era la que relata tot al llarg de l'escrit. Tampoc justifica que aquella peça que apareix fotografiada correspongui a aquella que la Sra. Castilla hauria llegat a la seva mare. Quant al valor que la demandant li atribueix (8.900.- EUR), el mateix correspon al valor que se li reconeixia en un inventari d'herència per part dels seus atorgants, sense que en cap moment, es justifiqui de manera fefaent que aquest valor correspongués a la realitat a través de prova pericial per exemple.

En definitiva, la mateixa representació processal de la Sra. Tamarit justifica la reclamació que articula sostenint que "ningú arriba a fer un procediment per quelcom que no ha perdut, a passar temps i a gastar diners per quelcom que no ha perdut", el què lluny de recolzar la seva pretensió no fa més que justificar el poc fonament de la reclamació articulada.

Escaurà, per tant, desestimar el recurs d'apel·lació que s'articula, confirmant respecte d'aquest extrem la decisió articulada.

Quart.- Correspon ara pronunciar-nos sobre el segon motiu del recurs d'adhesió articulat per la representació processal de les societats demandades quan qüestionen l'atribució de responsabilitat que l'òrgan d'instància efectua per la pèrdua del collaret.

La resolució d'instància aprecia responsabilitat de la societat demandada, en la pèrdua del collaret però, atesa la carència probatòria concurrent respecte dels danys ocasionats, no fixa cap mena d'indemnització. En aquesta eventualitat, no podem compartir la conclusió assolida. En efecte, la decisió sobre l'estimació o desestimació de la demanda ha d'assolir-se en atenció a la concreta tutela sol·licitada per la part demandant en el seu escrit rector. En el present supòsit aquesta consistia exclusivament en la condemna a satisfer l'import de 8.900.- EUR més interessos i costes, pretensió aquesta que pels motius indicats ha estat íntegrament rebutjada. En aquesta eventualitat, l'única solució jurídicament admissible era la desestimació de la demanda.

Aquest motiu del recurs haurà de prosperar, revocant-se la Sentència dictada quan estima parcialment la demanda articulada per la Sra. Tamarit escaient en el seu lloc pronunciar la íntegra desestimació de les pretensions articulades.

Cinquè.- En darrer lloc, i pel que es refereix a les costes ocasionades en la instància, la desestimació de la demanda comportarà, en mèrits de la regla del venciment objectiu, que siguin imposades a la part demandant, incloent- hi els honoraris d'advocat i de procurador.

Respecte de les costes d'aquesta alçada, escau imposar a la Sra. Tamarit les derivades del seu recurs atesa la seva desestimació, i no haurà de fer-se pronunciament en relació amb les derivades del recurs d'adhesió segons resulta de l'art. 354.2 del CPC.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Tamarit i estimar el recurs d'adhesió formulat per les societats Raya, SA i C, SA articulats contra la Sentència de 1-6-2022, que revoquem disposant en el seu lloc la desestimació de les pretensions articulades per la primera contra les segones, imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades en la instància. Imposem a la Sra. Tamarit les costes derivades del seu recurs i no efectuem pronunciament sobre aquelles que deriven del recurs d'adhesió articulat per les societats demandades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.