**** (0156/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 0156/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'octubre de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Valverde va presentar davant de l'Hble Batllia demanda laboral contra la societat Vives, en reclamació de la quantitat de 4.441,20 EUR en concepte de salari del mes d'abril del 2007 (760 EUR), de dies festius treballats (110,76 EUR), de compensació econòmica (400 EUR), de preavís (280 EUR), de vacances (420 EUR) i d'hores extraordinàries (2.470,44 EUR), més els interessos legals corresponents.

II.- La societat Vives es va oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que el Sr. Valverde va faltar el respecte al gerent de l'agència, el qual va decidir acomiadar el treballador sense necessitat de preavís ni d'obligació d'indemnitzar-lo, per carta certificada que incloïa de forma detallada els motius de l'acomiadament i la quitança laboral corresponent.

III.- Per sentència de data 30 d'abril del 2008, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant molt parcialment la demanda de la part actora, va declarar que en concepte d'havers laborals, i més concretament pel salari dels 18 dies del mes d'abril del 2007 i les vacances pendents, corresponia al Sr. Valverde cobrar la suma global de 1.206,50 EUR, i atès que aquesta ja li havia estat lliurada en data 19 de juny del 2007, va condemnar a la societat Vives a pagar al Sr. Valverde els interessos legals descrits en el II Considerant, amb imposició de les costes a la part defenent.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Vives ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que havent ofert la quantitat adeutada al treballador amb anterioritat a la presentació de la demanda d'aquest, la societat demandada va complir escrupolosament amb el que havia de fer i va pagar de la única forma que va poder, atès que el Sr. Valverde es va negar a cobrar de forma amistosa; que per tant no es lògic ni just que s'imposin les costes a l'empresari.

II.- En tràmit d'apel·lació només queda per resoldre la qüestió de la imposició de les costes judicials. En la seva demanda el Sr. Valverde va sol·licitar el pagament del salari de 19 dies del mes d'abril del 2007, de 2 dies festius treballats, de 10,5 dies de vacances, d'hores extraordinàries, del preavís i de la compensació econòmica. La sentència de primera instància ha desestimat les pretensions del treballador respecte al preavís, la compensació econòmica, els dies festius i les hores extraordinàries, i ha considerat que pertocava al Sr. Valverde percebre en concepte de salari del mes d'abril i de vacances la quantitat de 1.206,50 EUR. Aquestes disposicions de la resolució apel·lada són definitives per no ésser objecte de recurs de les parts.

L'article 77 de la Llei sobre el contracte de treball estipula que: "Resolt el contracte, en el termini màxim de 3 dies naturals, l'empresari ha d'oferir al treballador el pagament de tots els conceptes laborals i ho ha de reflectir en un document o quitança, estès per duplicat, que han de signar l'empresari i el treballador. En cas de desacord en qualsevol dels conceptes liquidats, la quitança se signa pels altres en que hi hagi acord, i l'empresari, en el termini màxim de 3 dies hàbils següents al de l'oferiment de la liquidació, ha de consignar judicialment i sense condicions, a disposició del treballador, l'import que creu que correspon pels conceptes discutits...". En el cas d'autes, l'empresa va adjuntar la quitança laboral amb la carta d'acomiadament del dia 20 d'abril del 2007, però el Sr. Valverde no la va recepcionar. La quantitat oferta per l'empresa al treballador en la quitança laboral correspon exactament a la quantitat que el Tribunal a quo va considerar com la que el treballador tenia dret a percebre. Per tant, si el Sr. Valverde hagués anat a recepcionar la carta d'acomiadament i la quitança laboral adjunta, no hauria tingut cap motiu justificat d'entaular la seva reclamació en concepte de salari i vacances, que són els únics conceptes que el primer jutge va estimar. Atès que una part no es pot prevaldre de la seva negligència o mala fe, s'ha de considerar que les pretensions del Sr. Valverde en concepte de salari i de vacances no tenien cap fonament jurídic, ja que les quantitats adeutades ja havien estat ofertes regularment al treballador per l'empresa en el termini legal de 3 dies.

III.- A més a més l'empresa va consignar l'import del havers laborals del Sr. Valverde el dia 4 de maig del 2007, és a dir abans que el treballador hagués formulat la seva demanda judicial. Ara bé, és cert que l'empresari no va consignar els conceptes liquidats en el termini de 3 dies següents a l'oferiment de la liquidació. No obstant això, aquesta consignació no es podia fer abans que el treballador hagués estat assabentat de la liquidació i pogués manifestar un eventual desacord, o després del retorn de la notificació de la mateixa. Si es considera que la liquidació fou enviada el dia 20 d'abril del 2007, que ha transcorregut un termini mínim de 8 dies abans del retorn de la carta d'acomiadament i de la quitança, i que la consignació es va realitzar el dia 4 de maig, en resulta que l'empresa va actuar sense negligència culpable.

IV.- En mèrits de tots aquests elements, s'ha d'estimar el recurs de la societat Vives, desestimant totes les pretensions del Sr. Valverde i condemnant a aquest darrer al pagament de les costes processals de primera instància. Pel que fa a la segona instància, atesa la matèria laboral i l'interès reduït del recurs, és equitatiu no fer especial imposició de costes.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Reformar la sentencia de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 30 d'abril del 2008, en el sentit de desestimar la demanda del Sr. Valverde contra la societat Vives, i de condemnar al demandant al pagament de les costes processals.

Sense fer especial imposició de les costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.