Bancari. Accions preferents B. Manca d’informació al client minorista. Obligacions no acomplides pròpies i no responsabilitats de tercers. Congruència de la sentència. Nul·litat i anul·labilitat (3000219/2019)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornella Sola Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000390/2021 ORIGEN: 3000219/2019 - 00

NIG: 5300542120190001319

PARTS:

Apel·lant: Toll

Representant: Sr. Soriano

Advocat: Sra. Varesc

Apel·lat: Srs. Narváez i Amador

Representant: Sra. Tejera

Advocat: Sra. Agullo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Bancari. Accions preferents B. Manca d’informació al client minorista. Obligacions no acomplides pròpies i no responsabilitats de tercers. Congruència de la sentència. Nul·litat i anul·labilitat.

SENTÈNCIA 106-2022

Andorra la Vella, l’11 de juliol del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 19.10.21 amb la següent part decisòria :

“Primer.- que estimant íntegrament la demanda principal interessada pels cònjuges Srs. Narváez i Amador contra l’entitat bancària “Toll” ha de declarar i declara l’anul·labilitat de la compravenda d’accions preferents de “B CF L 3M + 1,725%” – 1,9802% –la qual es materialitzà el 16 d’agost del 2012-, això és per error en el consentiment per manca d’informació adaptada al perfil del client minorista conservador, i per consegüent ha de condemnar i condemna a la darrera a restituir als primers la suma de seixanta mil dòlars americans (60.000.- USD) corresponent al capital que fou invertit, juntament amb els interessos legals produïts d’ençà l’adquisició d’aquell producte financer, és a dir el 16 d’agost del 2012, i fins que sigui íntegrament satisfeta; devent també l’entitat bancària “Toll” assumir el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda i en general totes les despeses i comissions per ella percebudes amb motiu del negoci jurídic descrit; tot això amb imposició de les costes processals d’aquesta instància segons s’ha motivat en el III.- Fonament de Dret.

Segon.- aquesta resolució no és ferma i contra la mateixa es pot interposar un recurs d’apel·lació davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia (articles 250 i 329 de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil). El recurs d’apel·lació s’ha d’interposar en el termini dels vint dies hàbils següents al dia en què es notifica aquesta resolució, mitjançant un escrit en què ha de constar la fonamentació del recurs, i s’hi ha d’adjuntar una còpia de la resolució objecte de recurs on consti la data en què s’ha notificat (article 334.1 i 3 del darrer text legal). El mateix dia en què s’interposi recurs d’apel·lació davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, s’ha de comunicar a aquest Tribunal mitjançant un escrit (article 334.2 de la Llei de constant referència)”.

2.- La representació processal de la societat Toll ha interposat recurs d’apel·lació contra la sentència de la Batllia, per escrit de data 24.11.21, i segons el que s’hi exposa, sol·licita que es revoqui la Sentència recorreguda així com la retroacció dels autes al moment de la pràctica de la prova, just abans de la providència de 19.12.19, amb conservació de totes les proves practicades que obren en les actuacions. De manera subsidiària, demana que es tinguin per proposades les proves interessades en aquesta alçada, que ja van ser proposades en primera instància per escrits de data 23.10.19 i 25.6.20, respectivament, denegades per considerar el Tribunal de Batlles que es tracta de proves que no aportarien cap informació d’interès per la resolució del judici i les declara impertinents.

Més subsidiàriament, demana que a través de Sentència, s’estimi l’excepció de manca de legitimació activa de la Sra. Amador, tot condemnant-la al pagament de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d’advocat i procurador, a acreditar en període d’execució de Sentència. Que es condemni a la part demandant a restituir a Toll SAU totes aquelles quantitats percebudes a raó de contracte de 16.8.12, amb els seus interessos legals a comptar de la data de la seva respectiva percepció i fins al seu total pagament. I finalment, demana que no es faci condemna en costes.

Altressí primer manifesta la seva voluntat de voler complir amb tots els preceptes i requisits exigits per la llei i d’esmenar els defectes formals i/o processals en els quals hagi pogut incórrer.

3.- Per escrit de data 27.1.22, la representació processal dels Srs. Narváez i Amador s’ha oposat al recurs, i ha demanat que han de decaure els motius i arguments d’apel·lació formulats per l’apel·lant en el seu recurs, tot demanant que sigui confirmada la Sentència que ha estat objecte de recurs. Altrament, renuncia al tràmit de la vista oral i demana que es condemni a la contrapart al pagament de les costes judicials del present litigi per ambdues instàncies, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.

4.- En data 17.2.22 aquest Tribunal va dictar Aute amb la següent part dispositiva:

“Primer.- No donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de l’entitat Toll

Segon.- Declarar el recurs d’apel·lació vist per la resolució que s’escaigui.”

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Srs. Narváez i Amador formula front la part defenent Toll una petició de condemna per nul·litat per vici en el consentiment l’anul·labilitat de l’ordre de compra de data 16.8.12 d’accions preferents de B CF L 3M + 1,725% per un nominal de 60.000 USD i al retorn de les prestacions i despeses, més el pagament de les costes.

La sentència d’instància estima la demanda amb imposició de costes. Contra tal decisió s’alça la part vençuda.

SEGON.- Ja hem tingut ocasió de consolidar una reiterada doctrina en casos idèntics de compra d’accions preferents (rotlles 155/12, 125/13 i 175/13; 436/16; 489/17; 168/18; 195/18; 141/21; 144/21) en les quals abordaven tant la naturalesa jurídica de les accions preferents, com els seus riscos alt per l’inversor, com el deure d’informació al client a càrrec de les entitats bancàries del Principat, sobretot quan el seu perfil era de minoristes sense coneixements en l’àmbit financer i també hem dit que la càrrega probatòria de la dita informació era exigible a l’entitat bancària.

Ens reiterem plenament en aquesta doctrina de la qual ja se’n fa ressò molt acurada i encertadament la sentència d’instància.

TERCER.- Però hem d’afegir unes qüestions específiques en resposta al recurs de Toll que insisteix en la manca de legitimació activa de la Sra. ENTITY_10; en determinats defectes processals en la prova de confessió en judici del Sr. ENTITY_7; las restitució recíproca de les prestacions i la no imposició de les costes de la instància. Finalment reafirmarem la nostra decisió de no admetre la prova demanda en segona instància.

Pel que fa a la primera qüestió relativa a la manca de legitimació activa de la Sra. Amador, hem de dir que ha de prosperar. Efectivament, pel principi de relativitat dels contractes, resulta que el contracte del qual es demana l’anul·labilitat o la nul·litat relativa està signat únicament pel Sr. Narváez i per tant el que ha pogut ser víctima d’aquest vici en el consentiment és aquest només i no la seva esposa que no va signar aquest contracte ni consta cap delegació o representació concedida al seu marit. Cal distingir aquesta situació de l’existència d’un compte comú del matrimoni, doncs aquesta suposa únicament que ambdós són creditors davant l’entitat bancària del dipòsits del compte i per tant en poden disposar de manera indistinta o conjunta (segons s’hagi acordat davant l’entitat). Però altra cosa és la signatura d’un contracte en el que no es pot fer cap presumpció de participació d’un tercer si no és acreditant la representació atorgada per ell a un dels signants del contracte, o bé per altres causes de representació que disposi la llei.

En conseqüència, la Sra. Amador no consta com a contractant de la compra de preferents en el dia 16.8.12 i per aquesta raó no té legitimació activa per reclamar per error vici en el consentiment.

El motiu del recurs ha de prosperar.

QUART.- Irregularitats processals denunciades. Confessió en judici i de la denegació de prova en segona instància. Confirmació del Aute de 17.2.22.

Pel que fa a les irregularitats processals en la prova de confessió del Sr. Narváez i a la denunciada “greu indefensió” de la part defenent. Hem de dir que per Aute de 27.2.20 es va decidir que la prova de confessió a través de comissió rogatòria internacional amb Argentina es va transmutar en un requeriment escrit amb les mateixes preguntes que va ser complimentat en els folis 212 i 213. Doncs bé aquesta decisió judicial va resoldre en el sentit demanat per la part agent que havia recorregut en reposició la decisió de la confessió del seu client a traves de comissió rogatòria internacional per les dilacions que comportava fer-ho. Entenem que això no ha suposat cap mena d’indefensió per Toll que ha vist respostes les seves preguntes per escrit. Però és que com argument de reforç hem d’afegir que les preguntes formulades relatives a la relació del Sr. Narváez amb una societat de canvi argentina, en res afecten a les obligacions informatives que atenyien a qui oferia el producte a través de la seva agencia en aquell país (com ja coneix Toll per les nombroses ocasions que hem tractat aquesta mateixa circumstància) i per aquesta raó la prova resultava del tot innecessària.

I al mateix cal dir respecte la prova demanada en segona instància i que ja hem denegat per Aute de 17.2.22 que consistien en unir per corda fluixa nombrosos procediments que atenyien a altres reclamacions efectuades contra Toll per altres clients per resulta absolutament innecessàries i inútils per a resoldre el cas present, i ara afegirem que en haver estat part en tots aquests procediments la mateixa entitat ha pogut aportar testimoniatge dels documents que li haguessin interessat, sense necessitat de demanar cap unió per corda fluixa.

El motiu ha de ser rebutjat doncs no hi ha cap justificació a la nul·litat d’actuacions que demana per no haver-se causat cap mena d’indefensió.

CINQUÈ.- Obligació de restitució recíproca de les prestacions en els casos de nul·litat contractual, relativa o absoluta.

Finalment, hem de fer referència a la distinció entre nul·litat i anul·labilitat que fa la recurrent. Ja reconeix que els efectes són els mateixos i que, per tant, s’ha de considerar el retorn de les prestacions de manera recíproca. I en això cal donar-li la raó, doncs en declarar-se l’anul·labilitat els efectes són els de la recíproca devolució de les prestacions (a l’igual que la nul·litat absoluta o de ple dret) i, en conseqüència, la part agent també haurà de veure la quantitat a percebre, disminuïda per les quantitats que, per dividends/interessos, hagi cobrat des del 16.8.12 i els interessos legals des de cada cobrament. Aleshores, el motiu ha de ser estimat.

SISÈ.- Costes de la instància.

Tot i l’estimació parcial del present recurs d’apel·lació pel motiu anterior, l’estimació de la demanda interposada per l’agent s’ha de considerar substancial (el nucli essencial del plet era determinar si va existir un vici en el consentiment dels agents i, en conseqüència si es podia declarar l’anul·labilitat dels contractes) i, per tant, procedeix mantenir la condemna en costes de la instància continguda en la sentència recorreguda. Aquesta doctrina ja la vàrem fixar en la nostra sentencia d’11.2.22 (rotlle TSJC 301/21)

Per tant, procedeix confirmar la resolució d’instància en relació a la condemna de l’entitat bancària defenent a satisfer les costes judicials ocasionades en primera instancia respecte la demanda del Sr. Narváez.

Pel que fa a la pretensió també exercitada per la Sra. Amador que ja hem dit que ha de ser rebutjada per manca de legitimació activa, hem de dir que se li han d’imposar la meitat de les costes de la instància.

SETÈ.- Costes de la segona instància

En conclusió, l’estimació parcial del recurs interposat per Toll justifica no fer imposició de les costes d’aquesta alçada en aplicació de l’article 354.2 del CPC.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de Toll contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 19 d’octubre de 2021, que revoquem parcialment en el sentit:

De DESESTIMAR la demanda de la Sra. Amador per manca de legitimació activa, amb imposició de la meitat de les costes de la instància;

De que en la liquidació final a determinar en execució de sentència, la part agent Sr. Narváez haurà de deduir les quantitats que, per dividends/interessos, hagi cobrat des del 16.8.12 i els interessos legals des de cada cobrament.

Mantenim la resta del pronunciament.

Segon.- No fem pronunciament de les costes d’aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.