SEGURETAT SOCIAL - CASS. Càlcul de la pensió de viudetat. No resulta aplicable l'art. 174.2 LSS (2000033/2020)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000033/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000021/2021

SENTÈNCIA 56-2021

PARTS:

Apel·lant: Sra. Nogués

Representant: Sr. Amorós

Advocats: Gálvez

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Gutierrez

Advocada: Sra. Jover

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, vint-i-dos de juliol de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000033/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Nogués va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme, de 20 de gener del 2020 -i de 31 de març del 2020 que confirmà l'anterior-, per la qual es va concedir a l'agent una pensió de viudetat vitalícia d'un import mensual de 487,96 euros, tot reclamant que l'import de la pensió quedés fixat en 896,2 euros mensuals.

2.- La sentència núm. 4/2021, de data 20/01/2021, del Tribunal Unipersonal de la Batllia, ha desestimat la demanda de la part agent.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la Sra. Nogués ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El seu marit, Sr. Tejera, cobrava una pensió d'invalidesa des de feia deu anys que era de 1.792,41 euros en el moment de la seva mort, i, d'acord amb l'art. 174.2 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la Seguretat Social (en endavant LSS), si la pensió de jubilació és inferior a la pensió d'invalidesa, la primera s'incrementa fins a igualar l'import de la segona, per la qual cosa, en aplicació de l'art. 183.2 de la LSS, l'agent té dret a percebre en concepte de pensió de viudetat el 50% de la pensió del seu marit.

No són equiparables el present supòsit i el resolt a la sentència núm. 109/2019, de 13/12/2019, dictada en el rotlle 56/2019.

El Sr. Tejera va morir amb més de 64 anys, i la pensió de jubilació que hagués cobrat segur en arribar als 65 hauria estat la mateixa que la que venia percebent en concepte d'incapacitat.

4.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri, el Tribunal de Batlles ha aplicat correctament la doctrina d'aquest Tribunal.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- D'acord amb l'art. 162 de la LSS, la invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional és la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, i presumiblement definitiva, de la seva capacitat de guany resultat d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional.

D'altra banda, l'art. 174.1 de la LSS disposa que en arribar a 65 anys, les persones beneficiàries d'una pensió d'invalidesa han de fer valer els seus drets a la jubilació, mentre que l'apartat 2 del mateix precepte preveu que si la pensió de jubilació resultant és inferior en quantitat a la pensió d'invalidesa sense comptar, si escau, el complement no contributiu, la pensió de jubilació s'incrementa automàticament fins a igualar l'import de la pensió d'invalidesa, sense el complement no contributiu. Cal destacar que l'art. 174 de la LSS s'inscriu al capítol cinquè del títol II, llibre tercer de la referida llei.

En canvi, la pensió de viudetat és una pensió de reversió, i aquests tipus de pensions estan incloses al capítol setè del mateix títol II. Doncs bé, l'art. 183 de la LSS disposa que les vídues o els vidus de cinquanta-cinc anys o més en el moment de la defunció de la persona assegurada cobren una pensió vitalícia igual a la meitat de la pensió de jubilació que cobrava o que hauria correspost a la persona difunta en el moment de la jubilació.

Segons la tesi de la part agent, d'acord amb aquest precepte la pensió de viudetat que li correspon és de 896,2 euros mensuals que representen el 50% de la pensió de jubilació que li hagués correspost al seu marit si hagués traspassat amb més de 65 anys.

Per contra, la CASS defensa que cal aplicar la sentència núm. 109/2019 d'aquesta Sala, en tractar-se d'un supòsit equiparable.

Deia així la referida sentència:

"Tercer.- La Llei de la Seguretat Social regula vàries prestacions i cadascuna d'entre elles té la seva pròpia lògica.

La pensió d'invalidesa té per objecte compensar la pèrdua de guany "que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral" (Article 160 de la Llei).

Els articles 170 i s. regulen el càlcul de l'import de la pensió i l'article 174.2 preveu que "Si la pensió de jubilació resultant és inferior en quantitat a la pensió d'invalidesa sense comptar, si escau, el complement no contributiu, la pensió de jubilació s'incrementa automàticament fins a igualar l'import de la pensió d'invalidesa, sense el complement no contributiu, que es percebia.

Aquesta precisió és lògica i significa el manteniment dels drets adquirits per la persona que compleix les condicions per ser considerada com invalida."

La pensió de jubilació

Als termes de l'article 194 de la Llei:

"La prestació econòmica de jubilació consisteix en el pagament d'un capital o d'una pensió vitalícia a la persona destinatària en les condicions, quantia i forma que s'estableix en aquesta Llei i les normes reglamentàries".

L'article 200 preveu "El càlcul de l'import de la pensió".

La pensió de viduïtat

"1. Les pensions de reversió són destinades a compensar la pèrdua de guanys resultants de la defunció de la persona assegurada directa".

Resulta clarament del conjunt d'aquests texts que els objectius de les diferents prestacions no són les mateixes.

Per conseqüent, s'han d'aplicar els texts de manera literal.

Als termes de l'article 183 de la Llei 17/2008 (modificat per la Llei 18/2014).

"1. Les vídues o els vidus de cinquanta-cinc anys o més en el moment de la defunció de la persona assegurada cobren una pensió vitalícia igual a la meitat de la pensió de jubilació que cobrava o que hauria correspost a la persona difunta en el moment de la jubilació". (la negreta és nostra).

El text es refereix a l'import de la pensió de jubilació (el càlcul previst per l'article 200 de la Llei). El dispositiu previst a l'article 174.2 de la Llei (v. més amunt) es pot aplicar únicament a la persona que compleix les condicions per ser considerada com invàlida.

Al recurs d'apel·lació es defensa que aquesta sentència resol un supòsit diferent que el que ara ens ocupa, compte tingut que el marit de la Sra. Nogués va traspassar quan tenia més de 64 anys, tot afegint que si ho hagués fet passats els 65, la seva pensió de jubilació hauria estat del mateix import que la pensió d'incapacitat.

Tanmateix, l'edat que tenia la persona que dona dret a la pensió de viudetat en el moment del seu traspàs és irrellevant a aquests efectes. Així, a la sentència transcrita s'afirma que el sistema previst a l'article 174.2 de la LSS "es pot aplicar únicament a la persona que compleix les condicions per ser considerada com invàlida", en altres paraules, s'aplica al treballador que ha vingut rebent una pensió d'incapacitat i, un cop acomplida l'edat requerida, passa a percebre una pensió de jubilació, però no pel càlcul de la pensió de viudetat que li correspon al cònjuge supervivent. En definitiva, a la sentència d'aquesta Sala Administrativa núm. 109/2019 s'estableix una interpretació de la LSS que resulta aplicable en tots els supòsits, amb independència de l'edat de traspàs de la persona que dona dret a rebre la pensió de viudetat, com ja s'ha dit.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la part agent i confirmar la sentència del Tribunal Unipersonal de la Batllia.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa contra la Sra. Nogués contra la sentència núm. 4/2021 dictada pel Tribunal Unipersonal de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.