Interpretació testamentària del prec en el testament de 2009

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Izquierdo

Advocat: Sr. VMC

Apel·lant: Sra. Cano

Representant: Sr. Palau

Advocat: Sr. JFN

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: interpretació testament.

SENTÈNCIA 000104/2025

Andorra la Vella, 11 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'11 de febrer del 2009, el Sr. Sanç atorgava testament preveient prellegats en benefici dels seus 4 fills (entre els quals el Sr. Izquierdo) -al marge d'altres llegats que no ve al cas enumerar-, tot instituint-los hereus universals respecte dels restants béns i drets. En l'esmentat instrument, el seu atorgant inseria una clàusula vuitena on sostenia:

"llego a la meva esposa Cano l'usdefruit vidual vitalici en relació als béns i drets llegats en els apartats números 2.7, 2.8, 2.9, 3.4, 3.5, 3.6, 3.7, 3.8, 4.5, 4.6, 4.7, 4.8, 4.9, 5.1, 5.3, 5.5, 5.6, 5.7 i clàusules setena i desena, rellevant-la de l'obligació de fer inventari amb el prec següent: que atès que totes les seves necessitats quedaran sobradament cobertes amb els productes dels béns usufructuats, cada fi d'any faci un repartiment parcial de les rendes sobrants a favor dels nostres fills, a parts iguals, i que una vegada ocorreguda la seva defunció, ho disposi de forma que tot el producte sobrer sigui distribuït també per parts iguals entre els nostres fills" (el text en negreta no figura com a tal en la redacció original).

El Sr. Sanç moria el 29 de novembre de l'any 2013, i el 13 de gener següent, els seus fills acceptaven pura i simplement davant notari, l'herència relicta del seu progenitor i el llegats que el mateix havia ordenat.

El 22 de maig del 2019, el Sr. Izquierdo iniciava un procediment de jurisdicció voluntària (1000274/2019) mitjançant el qual demanava a la seva mare retre comptes de l'administració que realitzava respecte de l'usdefruit que tenia. En aquest procediment, la Sra. Cano, sostenia:

"com bé saps el teu pare va atorgar-me l'usdefruit de determinats béns dels que en tens la nua propietat d'acord amb el testament, però no em va obligar a repartir entre vosaltres allò que excedís dels ingressos necessaris per al meu sosteniment. Només m'ho va pregar, imaginant que existiria bona harmonia entre tots els seus fills i jo mateixa.

Però un prec no és cap obligació i jo em trobo en una situació en què no faig més que veure com t'allunyes cada vegada més dels teus germans i de mi i uns i altres no podeu assolir un acord amistós en relació al repartiment de l'herència i els llegats.

Doncs bé, sàpigues que fins i tant no hageu arribat a un acord amistós en relació a la totalitat dels béns que formen part de l'herència, jo no prendré en consideració el prec del teu pare (···)".

Tot i això, lliurava els comptes únicament però respecte dels immobles quina nua propietat pertanyia al Sr. Izquierdo o al conjunt dels hereus, però no sobre els restants béns respecte dels quals la nua propietat pertanyia singularment als seus germans.

2.- En aquest context, el dia 14 de setembre del 2020, el Sr. Izquierdo articulava demanda pel procediment ordinari contra la seva mare, Sra. Cano, entenent que el prec que s'inseria en la clàusula del testament descrita tenia naturalesa modal, demanava que es dictés Sentència ordenant a la usufructuària que facilités al demandant, tota la informació comptable de l'explotació de totes les unitats immobiliàries sindicades en la clàusula 11ª del testament de la que és usufructuària, així com donar compte de les despeses que necessita per a viure sobradament, i en funció d'aquests, repartir el sobrant al Sr. Izquierdo i als seus germans cohereus, de la restant part des del dia d'atorgament de l'escriptura d'acceptació d'herència i llegats. Sostenia, d'altra part, que calia atorgar la part corresponent de tots aquells sobrants de l'explotació corresponent al Sr. Izquierdo, juntament amb els interessos que hagin generat des del dia en què s'havien d'haver repartit. Finalment, demanava que s'ordenés la constitució d'una societat anònima segons es preveia en el testament a parts iguals entre els germans cohereus i s'incloguessin en aquesta societat els immobles referenciats.

3.- La representació processal de la Sra. Cano, s'oposa a la demanda articulada demanant la seva desestimació íntegra amb expressa condemna en costes a la part demandant. Amb aquesta finalitat sosté que el terme "prec" incorporat en el testament no es podia interpretar com referint-se a una disposició obligatòria, sinó com una mena de desig no vinculant.

4.- Les parts replicaven i duplicaven respectivament en forma oportuna mantenint les seves pretensions inicials.

5.- Practicats els mitjans de prova declarats pertinents i necessaris i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, el dia 27 de novembre del 2024 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Donar lloc molt parcialment a la demanda formulada pel senyor Izquierdo contra la senyora Cano i :

1) ordenar a la defenent de remetre al demandant, en el termini de 15 dies una volta ferma la sentència, la totalitat de la informació comptable dels béns pertanyent al senyor Izquierdo que es troben gravats per l'usdefruit d'ençà la defunció del causant i fins a l'actualitat.

2) ordenar a la senyora Cano que ha de repartir parcialment les rendes sobrants cada final d'any, pertocant-li exclusivament a ella decidir quin import vol repartir, doncs aquesta és la potestat que li ha donat el causant de la successió. I aquest repartiment parcial , l'ha de fer deduint entre altres el què ella es reserva per viure sobradament, i que no ha de justificar a ningú, i també en ares a conservar el patrimoni que té gravat en usdefruit i que ha d'administrar com ho està fent. Aquest repartiment parcial comportarà interessos a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda.

3) denegar l'obligació de constituir una societat que ha estat dirigida als cohereus que no són part en aquest procediment, no tenint la senyora Cano que és titular d'un llegat d'usdefruit, cap altra obligació amb relació a la clàusula onzena.

Segon.- No fer especial imposició de costes".

6.- Ambdues parts litigants han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió.

A.- El Sr. Izquierdo demana la seva revocació i que en el seu lloc es modifiqui la Sentència de la Batllia de manera que s'ordeni a la Sra. Cano passar comptes amb els seus 4 fills i repartir tot el sobrant dels diners que ha rebut en la seva qualitat d'usufructuària des del traspàs del pare i espòs respectivament i s'efectuï anyalment el lliurament del sobrant a parts iguals entre els 4 fills.

El Sr. Izquierdo recorre contra la sentència discrepant de la interpretació que l'òrgan "a quo" realitzava del testament: considera en essència que la seva mare, incomplia la voluntat del pare perquè, al seu criteri, el testament l'obligava a repartir anualment entre els quatre fills les rendes restants no necessàries per "viure sobradament" produïdes pels béns que tenia en usdefruit. Sosté que la mare no havia fet cap repartiment tot i gestionar un patrimoni amb alts rendiments, i que era imperatiu que passés comptes amb els hereus sobre els béns que tenia en usdefruit i es repartís els diners sobrants a parts iguals. També critica que la sentència permeti a la mare decidir lliurement l'import que s'havia de repartir a finals d'any entre els fills, considerant que la voluntat del difunt era altra.

B.- La representació processal de la Sra. Cano demana que es dicti Sentència que, revocant la decisió de la Batllia, "absolgui" (sic), la seva representada de totes les pretensions contingudes en la demanda de la part agent.

La Sra. Cano recorre la sentència del Tribunal de Batlles perquè considera, també, que s'ha interpretat erròniament el testament del seu difunt marit quan el Tribunal entenia que estava obligada a repartir anualment els fruits residuals dels béns usufructuats entre els fills. Insisteix que les indicacions realitzades pel testador havien de ser enteses com una mera recomanació i que en cap cas s'establia una obligació en el sentit pretès. Refereix en aquest sentit que el llenguatge emprat en el testament adverava aquesta conclusió (el testador utilitzava l'expressió "prec", i no termes imperatius com en altres clàusules). També assenyala que la llei afavoreix les interpretacions menys carregoses per als hereus o legataris. Finalment, sosté que ella ja ha actuat de bona fe i que no hi ha cap base legal per imposar-li aquest deure.

7.- Els litigants s'han oposat al recurs d'apel·lació presentat per la part contrària.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució, exigeix cercar quina era la voluntat real del Sr. Sanç quan en el seu testament de l'any 2009 (clàusula 8ª) realitzava a la usufructuària el prec que hem tingut ocasió de descriure en el primer antecedent de fet de la present resolució. Més precisant, es tracta de determinar si el prec indicat revestia d'un caràcter obligacional (tesi de la part actora) o si, per contra, es tractava d'una recomanació o mer desig del testador, sense però tenir un caràcter vinculant per a la usufructuària (tesi de la Sra. Cano).

El Tribunal considera que la clàusula vuitena del testament fixa, a càrrec de la usufructuària, l'obligació de repartir parcialment els fruits sobrants entre els fills, i no un simple desig. Reconeix el dret del nu propietari a rebre la informació comptable dels béns que li corresponen, però no pas respecte d'aquells que no són de la seva titularitat. Quant a les modalitats de repartiment dels fruits, considera que la usufructuària ha de repartir anualment els fruits residuals entre els quatre fills a parts iguals, però defensa que pot decidir lliurement l'import a repartir, sense estar l'usufructuària obligada a justificar les seves necessitats. En canvi, desestima la petició de constituir una societat anònima que articulava el Sr. Izquierdo, afirmant que aquesta obligació recau en els hereus i no en la usufructuària, pronunciament aquest darrer que no s'impugna en aquesta alçada.

Segon.- Principis generals sobre la interpretació dels testaments

Atesa la controvèrsia que enfronta els avui litigants, cal esmentar que la problemàtica que se suscita "s'ha de resoldre d'acord amb la voluntat del causant de la successió explicitada en les seves disposicions testamentàries, que són la Llei particular reguladora de la successió segons resulta de la configuració del testament com a acte normatiu, que el Digest 28, 1, 1 tradueix en la coneguda expressió testamentis est voluntatis nostrae iusta sentencio de eo, quod quis post mortem suam fieri velit, que suposa col·locar en un primer pla la voluntat del testador com a contingut de la testatio (···)" -Sentència de 18 de maig del 2000, recull 1378-. Així segons ja s'indicava en el Digest 34, 5, 24 en aquesta activitat hermenèutica, cal donar a les paraules emprades el sentit que presumiblement es correspongui més exactament amb els desitjos del testador i en aquest mateix sentit, s'expressa l'art. 97.1 de la Llei de la successió per causa de mort tot i que la mateixa no resulti aplicable al supòsit examinat per motius temporals.

Des d'aquesta perspectiva, cal presumir que la voluntat del testador és aquella que s'ha expressat en el testament, essent el criteri literal i gramatical el què s'ha de privilegiar a l'hora d'interpretar-lo, donant a les paraules emprades pel testador el sentit ordinari que l'ús els atribueix (Digest 33, 10, 7, 2); o com deia la presidenta i magistrada d'aquest Tribunal, Sra. Eulàlia Amat Llarí en l'obra Fonaments de Dret Privat Andorrà (volum IV, pàg. 732) "cal donar a les paraules la significació corrent que tenen en una societat concreta i en un moment determinat, tenint en comptes els usos i costums del país on habita el testador, d'acord amb el què disposa el Digest 32, 1, 99, 1; 28, 1, 21, 1 i 30, 1, 50, 3 ja que aquestes paraules tradueixen habitualment la voluntat de qui les pronuncia, tenint en compte també no sols aquesta voluntat que podríem anomenar típica sinó també a les circumstàncies del testador que podrien comportar una voluntat individual". En sentit anàleg, ha de portar-se a col·lació l'aute del Tribunal Constitucional de 13 d'octubre del 2020 quan posa en relleu que per a indagar la voluntat del causant resulta lícit, imprescindible, atenir-se a les circumstàncies socials i familiars que envoltaven la vida del testador i la seva relació amb les persones afavorides pel testament.

L'instrument atorgat pel Sr. Sanç presenta la particularitat que correspon a un testament obert, redactat pel Notari, en quina eventualitat la mateixa autora ja posa en relleu que "s'ha de tenir en compte el sentit jurídic dels termes utilitzats, ja que s'ha de presumir que, a diferència del que succeeix quan el testament és redactat pel mateix testador i es profà en dret, el Notari ha plasmat la voluntat que el testador li ha manifestat adaptant-la a les formalitats jurídiques necessàries a la seva eficàcia; per tant, ha traduït al llenguatge jurídic les expressions d'ús ordinari emprades pel testador, encara que, en cas que es pugui provar que aquell va interpretar erròniament el que aquest volia, el que preval és la voluntat real del testador".

Tercer.- Examinant, en primer lloc, el terme "prec" des d'una perspectiva literal estricta, els diccionaris de llengua catalana, el defineixen de la següent manera: 1) DIEC: Acció de pregar. Fer, adreçar, un prec a algú. Escoltar, acollir, un prec. Ho va fer a precs meus. Voldria fer-li un prec. 2) diccionari de la llengua catalana: Acció de pregar una persona. Fer, adreçar, un prec a algú. Escoltar, acollir, un prec. Voldria fer-li un prec.

Amb relació al verb pregar amb el qual es relaciona, es defineix com: 1) DIEC: 1 1 v. tr. [LC] Demanar respectuosament (alguna cosa) a algú. Li prego l'assistència. Li preguem que vingui. Li és pregada l'assistència.; 1 2 v. tr. [LC] Demanar respectuosament alguna cosa (a algú). Prega'l que t'ajudi.; 1 3 v. tr. [LC] Demanar alguna cosa (a algú) molt i repetidament. Si no en vol més, no la preguis. Vol ésser pregat. 1 4 [LC] fer-se pregar Negar-se a fer una cosa fins que no s'ha demanat molt i repetidament. Vol fer-se pregar. Si li ho demanes, veuràs com no es farà pregar.; 2 1 tr. [LC] [RE] Demanar (a Déu, a un sant) la concessió d'una gràcia. Prega Déu que no ho perdis tot.; 2 2 intr. [LC] [RE] Demanar a Déu, a un sant, la concessió d'una gràcia. Prega a Déu per la pau al món.; 3 intr. [LC] [RE] Dir una oració. Prega vora l'altar.

2) diccionari de la llengua catalana: 1 a)demanar respectuosament a algú de concedir, de permetre, una cosa. Prega'l que t'ajudi. Vol fer-se pregar, vol ésser pregat; b) demanar respectuosament una cosa a algú. Li preguem que vingui 2) Relig a) demanar a Déu o als Sants la concessió d'una gràcia b) abs Fer oració, dir les pregàries.

Més precís encara resulta el diccionari de sinònims i antònims de S. Pey Estrany que pel terme "prec" ofereix els següents sinònims: deprecació, conjur, imprecació, obsecració, invocació, petició, imploració, pregària, súplica, sol·licitació, instància, jaculatòria. Tanmateix, presenta com a antònim (sentit contrari) del vocable indicat el següent: "exigència".

Del conjunt de precisions fins ara realitzades s'infereix que el prec si bé expressa sense lloc a cap mena de dubtes un desig personal de qui l'emet, es troba voluntàriament desproveït pel seu emissor de l'element coactiu que permetria exigir-ne el compliment a la persona afectada. Tampoc el verb pregar s'erigeix en un verb que es pugui integrar en la modalitat dels anomenats verbs amb valor deòntic, és a dir que no ostenten una connotació prescriptiva o dispositiva, tractant-se en realitat d'un verb de naturalesa exhortativa no vinculant.

A títol d'argument de reforç indicarem que aquesta conclusió es veu corroborada en dret comparat. En efecte, la Direcció General dels Registres i del Notariat espanyol en la seva resolució de 19 d'octubre de 2015 (BOE núm. 277, pàg. 109339 in fine i següent) tenia ocasió de distingir entre el mode testamentari, dotat de força obligatòria, i aquells altres pronunciaments que adopten la forma de simples precs (ruegos), consells o recomanacions, pels quals -justament per llur manca de normativitat- s'indica resten privats de rellevància jurídica i no generen acció per exigir-ne el compliment.

Quart.- Però és que tampoc una interpretació del terme esmentat atenent a la globalitat del testament reiteradament citat permet, a parer nostre, arribar a la conclusió que sosté el Sr. Izquierdo.

En efecte, cal observar que el testador, al llarg del testament, utilitza en diverses clàusules formes verbals amb connotació imperativa ("lego", "prohibeixo", "quedarà gravat amb..."), mentre que en la clàusula objecte de litigi recorre al terme "prec". Aquesta distinció no és accidental ni retòrica, sinó que reflecteix una diferència d'intenció: mentre que en altres clàusules s'imposen càrregues modals o condicions, en la clàusula que ens ocupa es formula un prec, consistent en una exhortació moral o un desig del testador, però mancat de valor vinculant.

A més, cal tenir en compte que el llenguatge testamentari ha de ser interpretat d'acord amb el seu sentit jurídic i habitual, segons el context concurrent. En aquest sentit, expressions com "prego", (també "desitjo" o fins i tot "demano"), quan no van acompanyades de mecanismes coercitius de control, o bé no es contemplen conseqüències específiques enfront del seu incompliment, o encara, quan no s'expressen en termes imperatius, no generen obligacions exigibles, sinó meres expectatives o indicacions orientatives adreçades al seu destinatari -aquí la vídua usufructuària-.

Aquesta conclusió resulta encara més eloqüent si es considera que, sempre que ho va estimar pertinent, el testador no dubtà a imposar mandats clars i concrets als seus hereus. Aquesta circumstància, unida al fet que el testament fou redactat per un Notari -professional del dret especialment versat en l'ús de la terminologia jurídica pròpia de les disposicions de darrera voluntat-, aboca a concloure que es diferenciaren de manera conscient i deliberada les disposicions de caràcter imperatiu de les simples recomanacions. En aquest context, el prec adreçat a la cònjuge no pot ser interpretat com una obligació jurídicament exigible, sinó com una expressió de confiança en el seu criteri, o si es vol, com un deure moral mancat, però, d'eficàcia vinculant.

En conseqüència, aquest Tribunal entén que la clàusula vuitena no pot ser qualificada ni com a condició ni com a mode, sinó que s'ha d'entendre com una recomanació o desig del testador. El repartiment del sobrant dels fruits a què fa referència la clàusula indicada queda al criteri i consciència de la vídua, sense que els fills puguin reclamar-ne el compliment. Per aquesta raó, no podem compartir el criteri del Tribunal en la instància.

Cinquè.- Quant a l'obligació de retre comptes que s'imposa a la usufructuària.

Respecte d'aquesta qüestió, la representació processal de la Sra. Cano defensa que per bona fe i transparència, la seva representada ha facilitat informació al demandant respecte dels béns respecte dels quals el Sr. Izquierdo n'és nu propietari singularment, sostenint però que no té cap obligació legal que l'obligui a fer-ho.

Hem de convenir amb aquesta darrera precisió atès que, d'una banda, en el títol constitutiu que origina l'usdefruit (testament del Sr. Sanç) s'eximia la usufructuària d'establir inventari i no se li imposava cap mena d'obligació en el sentit expressat. D'altra part, tampoc l'ordenament vigent contempla aquesta dèbit específic: les obligacions de l'usufructuari durant l'usdefruit es limiten a operacions perifèriques al deure general de conservació que ostenta (Digest 7, 1, 9-2) -es tracta per exemple de la notificació de qualsevol acte de tercer que pugui afectar l'objecte del dret, obres de conservació etc..-.

Sisè.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Izquierdo i estimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Cano contra la Sentència 115/2024 dictada pel Tribunal de Batlles el dia 27 de novembre del 2024 que es revoca i disposant en el seu lloc la desestimació íntegra de les pretensions articulades pel primer envers la segona.

Setè.- Costes

Atesa la desestimació de la demanda, escau imposar al Sr. Izquierdo el pagament de les costes ocasionades en la instància (art. 350.1 del CPC).

Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada ha d'imposar-se al Sr. Izquierdo les costes derivades del seu recurs d'apel·lació atès la desestimació de les seves pretensions i no fer pronunciament en relació amb les costes de la Sra. Cano atès l'èxit del recurs articulat per la seva representació processal (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Izquierdo i ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Cano contra la Sentència 115/2024 dictada pel Tribunal de Batlles el dia 27 de novembre del 2024 que es revoca i disposant en el seu lloc la desestimació íntegra de les pretensions articulades pel primer envers la segona, imposant al Sr. Izquierdo el pagament de les costes ocasionades en la instància.

Quant a les costes ocasionades en aquesta, imposem al Sr. Izquierdo aquelles derivades del seu recurs d'apel·lació i no efectuem pronunciament sobre les costes derivades del recurs articulat per la Sra. Cano.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.