SEGURETAT SOCIAL - CASS. La IPP no permet tampoc treball sedentari. (2000063/2020)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000063/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000073/2021

SENTÈNCIA 8-2022

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Serra

Advocada: Sra. Viñas

Apel·lat: Sra. Romeu

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Daza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener de dos mil vint-i-dos.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000063/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Romeu va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de data 29/09/2020, de manera que se li reconegués una invalidesa per malaltia comuna del grup 2.

2.- La sentència de data 21/06/2021 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat que la interessada té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, amb efectes del 24/08/2020.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La sentència de la Batllia incorre en una incorrecta apreciació de la prova.

La valoració que es fa a la prova pericial pel que fa la cervicàlgia té en compte l'estat de la part agent en aquell moment, que no era el mateix en el moment que la CASS va resoldre.

Per la fibromiàlgia el pèrit atorga una IPP del 20% fent referència a un informe de la reumatòloga de data 28/09/2020 que no va poder ser valorat per la CASS, a més aquesta patologia ja està indemnitzada en valorar la resta de patologies.

Per la patologia psiquiàtrica es va iniciar seguiment l'any 2021, és a dir, amb posterioritat de la decisió administrativa que és objecte de recurs.

La valoració de la situació mèdica s'ha de fer en funció de la situació existent en el moment de la decisió de la CASS, i no en el moment de l'exploració per part del pèrit.

La IPP total és del 47,5% i permet realitzar activitats sedentàries, especialment tenint en compte l'edat de la Sra. Romeu (47 anys), per la qual cosa la pensió ha de ser del grup 1.

4.- La Sra. Romeu s'ha oposat al recurs de la CASS i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri, la revisió de la resolució administrativa s'ha de fer segons la situació fàctica i jurídica del moment, tot afegint que la CASS ha pogut proposar prova sobre la qüestió debatuda.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons l'art.166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS) la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.

D'altra banda, l'art. 168 de la LSS disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals, i que la manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Així, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les aptituds i formació professionals dels treballadors, són elements per a la determinació del grau d'invalidesa, i no per la classificació en un dels grups legalment determinats. En aquest mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala Administrativa a la sentència 87/2017 de data 13/10/2017, dictada al núm. de rotlle: TSJA-0000046/2017.

I l'art. 169 de la LSS defineix les categories de les persones beneficiàries i les classifica en dos grups:

Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant.

Grup 2: persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional.

A l'últim, cal citar l'art. 8 del Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, relatiu al reconeixement de la invalidesa i determinació del grau en el cas de la invalidesa derivades d'accident no laboral o de malaltia comuna, el qual estableix que per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada, i que només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.

Tercer.- D'acord amb les dades que consten al procediment, l'agent va iniciar un període de baixa mèdica en data 16/02/2010 fins el 26/12/2011 per dolències a l'espatlla dreta, lleugera tendinitis, discreta tendinitis epicondilitis dreta i per hèrnia discal lumbar L4-L5 amb ciatàlgia, reincorporant-se a la seva activitat laboral, i set anys desprès, concretament el 20/02/2018 presenta nova baixa pels diagnòstics de lumbociatàlgia dreta, cervicàlgia, 1r dit de la mà dreta en ressort i nòdul tiroidal.

A la revisió de la CASS de data 25/06/2020 es va considerar que l'estat de salut de la Sra. Romeu estava estabilitzat, atorgant-li l'alta mèdica des del 24/08/2020, a la vegada que se li reconeixia una pensió del grup 1.

La part agent va sol·licitar la revisió d'aquesta decisió, que la CASS va confirmar el 29/09/2020 a la vista de l'informe de l'Àrea de Control Sanitari de la pròpia CASS (folis 180 i següents de les actuacions) elaborat pel Dr. Gálvez en el qual es valoren les incapacitats següents:

Artrodesi L4-L5 Apartat 3.2 30%

Radiculopatia S1 D Apartat 4.2.5 20%

Cervicàlgia mecànica Apartat 3.1 5%

Total 52,5%

A aquesta IPP es sumen els factors subjectius, i resulta una incapacitat total del 62,5% que dona dret a una pensió del grup 1.

En la demanda judicial la Sra. Romeu no qüestionava l'alta mèdica, però sí el tipus de pensió, tot reclamant l'atorgament d'una pensió del grup 2, que la sentència apel·lada li ha reconegut, decisió que es fonamenta en el dictamen pericial judicial elaborat per la Dra. Vilar, de l'Àrea de Medicina Legal i Forense (folis 189 i següents), en el qual s'atorga la mateixa IPP que a l'informe del Dr. Gálvez en els apartats 3.2, 4.2.5, però la de l'apartat 3.1 es valora en el 20% (front el 5% de l'informe del Dr. ENTITY_9), i s'afegeixen 20% per la fibromiàlgia i un altre 5% pel 1r dit en ressort de la mà dreta (apartat 1.1.4), i considera que les seqüeles causades per la discopatia lumbar i la radiculopatia de S1 s'han de sumar aritmèticament -afecten a la mateixa unitat funcional- i desprès aplicar la regla de Balthazard.

La suma de totes les seqüeles segons l'informe de la Dra. Vilar és del 69,6%, que també conclou que la Sra. Romeu es troba limitada per realitzar una activitat laboral de tipus sedentari.

La CASS considera que l'informe pericial valora l'estat seqüelar en el mateix moment de l'informe, quan la valoració ha de venir referida a l'estat del pacient en el moment de la decisió administrativa que es recorre.

I, en efecte, la valoració de la prova pericial ha de venir referida a l'estat del treballador quan es resol el procediment administratiu. En aquest sentit, a la sentència 83-2021 de data 25/11/2021 dictada en el causa 000063/2021 d'aquesta Sala es va recordar un pronunciament anterior en què així es recollia:

"Arribats a aquest punt cal recordar que a la sentència 50-2021 d'aquest Tribunal de data 10/06/2021, dictada en la causa TSJA 0000011/2021, es va dir que, en cas d'una prova elaborada en seu judicial temps desprès d'haver-se acordat l'alta mèdica, el resultat de l'exploració del pacient pot ser diferent, però que això no impedeix que mitjançant aquesta prova es pugui determinar l'estat del pacient en un moment anterior a la vista dels informes mèdics aportats..."

I seguidament la mateixa sentència 83-2021 conclou que no es pot tenir en compte una prova diagnòstica feta temps desprès de la decisió de la CASS que no permet valorar la situació de la pacient en el moment de l'alta.

En el cas d'espècie resulta que per valorar la fibromiàlgia -per la qual el pèrit atorga una IPP del 20%- a l'informe judicial es cita un informe de reumatologia de data 28/09/2020 que no consta a les actuacions i que, a més, no va poder ser valorat per la CASS (és de data posterior a l'informe del Control Sanitari). És cert que en un informe anterior, concretament de 19/07/2011 (foli 99 de les actuacions) es parla d"antecedentes de fibromialgia", però cap altre informe recull aquesta dolència, i menys encara li atorga una IPP, llevat de l'informe pericial que, com s'ha dit, es remet a un informe de reumatologia que no s'ha aportat i és posterior a l'exploració mèdica de la CASS.

D'altra banda, la CASS també considera que no es pot valorar la fibromiàlgia fent una valoració general de l'estat articular de la persona assegurada, i d'altra valorant de forma individual cada una de les limitacions i dolors articulars que presenta, la qual cosa és certa.

Així, l'apartat 8 del Barème indicatif estableix:

"8 Affections rhumatismales

Majoration spécifique à la morbidité rhumatismale

A côté de la gêne proprement articulaire, les maladies rhumatismales peuvent entraîner des manifestations cliniques spécifiques qui retentissent sur la capacité de travail.

On devra donc éventuellement majorer le taux de base en fonction des indicateurs suivants :

- Existence de poussées congestives au cours des processus dégénératifs ostéo-articulaires.

Marquée par une accentuation des douleurs, de la raideur, une discrète augmentation de volume de l'articulation et des tissus péri-articulaires.

La poussée congestive cède généralement en quelques jours ou quelques semaines, le répos étant un élément essentiel du traitement.

- Persistance d'une évolutivité rhumatismale au cours des processus ostéo- articulaires à point de départ infectieux ou inflammatoire.

Objectivée par des poussées inflammatoires associant des signes locaux et/ou généraux, confirmée par les tests biologiques (VS, C réactive protéine).

- Existence de crises douloureuses.

La douleur ressentie peut justifier en soi une indemnisation lorsque les crises sont intenses ou évoluent sur un mode permanent.

- L'atteinte des tissus. Modifications de la structure osseuse :

Objectivées par les documents radiologiques qui permettent de distinguer :

l'ostéoporose ;

l'ostéomalacie ;

l'hyperostose.

L'incidence des ces anomalies sur les capacités fonctionnelles du patient sera appréciée en tenant compte de l'étendue des lésions, de la présence d'autres indicateurs et du caractère évolutif de la maladie ;

ostéonécroses.

L'importance de la destruction ostéo-articulaire est l'élément essentiel de l'évaluation.

Atteinte loco-régionale:

Autour de l'articulation, on recherchera les anomalies des muscles et du revêtement cutané.

Algodystrophies :

Indemnisées par référence au barème des accidents du travail (4.2.6).

- Les atteintes viscérales associées.

Dont les séquelles seront estimées par référence aux chapitres du barème des maladies professionnelles relatifs à chacun des appareils.

- L'atteinte de l'état général.

On appréciera le degré d'asthénie et l'existence d'un amaigrissement récent.

Après avoir passé en revue l'ensemble de ces indicateurs, le médecin évaluateur devra tenir compte de la topographie des lésions.

On peut opposer :

Les atteintes axiales des localisations rachidiennes :

cervicales : limitant certains mouvements de la tête ;

dorsales : entraînant surtout des troubles statiques ;

lombaires : gênant le port de charge et la station debout prolongée.

Les atteintes périphériques où la localisation sur les articulations portantes des membres inférieurs handicape la locomotion alors que les lésions du membre supérieur retentissent sur les activités manuelles de force ou délicates.

Au terme de son analyse, en tenant compte du taux de base et éventuellement des majorations spécifiques, le médecin portera un jugement global sur le retentissement des séquelles de la maladie sur la capacité de travail du patient et fixera le taux d'IPP en fonction de son importance pour laquelle on peut proposer l'échelle suivante :

retentissement léger : 0 à 5 % ;

retentissement modéré : 5 à 15 % ;

retentissement moyen : 15 à 30 % ;

retentissement important : 30 à 60 % ;

retentissement très important : 60 à 90 %."

És a dir, per tal de valorar la fibromiàlgia i l'artrosi, s'ha de fer una valoració global de les seqüeles entre les que s'esmenten les relatives a les cervicals, dorsals i lumbars, per la qual cosa no es pot valorar desprès aquestes mateixes patologies de forma independent.

En qualsevol cas, en resulta de l'informe del Dr. Elías que la IPP de la Sra. Romeu s'ha de valorar en 62,5%, per la qual cosa allò que resulta rellevant als efectes que ara ens ocupen és determinar si les seqüeles que presenta li permeten treballar en alguna activitat laboral o no. En aquest punt, a l'informe pericial es diu (foli 197) que les patologies físiques incapaciten a la informada per a desenvolupar la seva feina habitual -

neteja-, i que també la limiten per realitzar qualsevol tipus de feina física que requereixi bipedestació o sedestació perllongades, afirmacions que es traslladen a les seves conclusions. Així, es diu que "L'afectació cervical i lumbar causa dolors importants que requereixen la seva mobilització constant, canvis de posició...així com poden donar lloc a sobrecàrrega muscular", i que "Es dificulta trobar una feina sedentària adaptada a les seves necessitats perquè no pot estar asseguda 8 hores seguides, donat que empitjoraria la clínica" , i aquestes limitacions van referides a patologies ja reconegudes per la CASS, i no a la fibromiàlgia, per la qual cosa les conclusions del pèrit sobre que aquestes patologies dificulten a la persona assegurada treballar no han estat rebatudes per la parapública.

Tampoc la patologia psiquiàtrica, per la qual es va iniciar seguiment l'any 2021, és a dir, amb posterioritat de la decisió administrativa, rep cap puntuació d'IPP a l'informe judicial, ni s'ha tingut en compte per determinar si l'estat de la pacient li permet o no treballar.

Arribats a aquest punt cal recordar que aquest Tribunal ha declarat que quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar-se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat, tot afegint que la possibilitat de treballar no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva (sentència 30-2014, d'11 de juliol, i en el mateix sentit sentència 42-2017, de 17 de maig; 58-2017, de 23 de juny i 41-2020 de data 26 de novembre. I, atenent les conclusions del pèrit judicial, la Sra. Romeu no podria treballar amb normalitat tampoc en una feia sedentària.

Per això, cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada el 21 de juny de 2021, que es confirma.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.