Pensió d'aliments (0246/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-246/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de gener de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 1 de juliol del 2009 el Sr. Oller va formular demanda contra la Sra. Esparza sol·licitant que es dictés Sentència declarant la dissolució del vincle matrimonial dels esposos per causa de divorci i disposant la guarda i custòdia compartida per part dels dos progenitors de les filles nascudes del matrimoni, les nenes Pino i Cañete, en els termes que exposava.

II.- La representació processal de la Sra. Esparza va contestar la demanda el dia 15 de setembre del 2009 oposant-se a la mateixa i demanant que es dictés Sentència declarant el divorci dels esposos i la dissolució del seu règim econòmic matrimonial, desestimant les mesures proposades per l'adversa en quan a la guarda i custòdia de les filles menors i estimant les proposades per la seva mandant.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 9 de juny del 2010 disposant que la pàtria potestat de les filles menors dels litigants fos exercida conjuntament per ambdós progenitors i la seva guarda i custòdia per la Sra. Esparza, establint un règim de vistes a favor del Sr. Oller de dos dies a la setmana, els dimarts d'ençà de la sortida dels menors de l'escola i fins les 21 hores i els dijous pernoctant aquestes al domicili patern, sent llavors el pare qui les portaria a l'escola al mati següent, un cap de setmana de cada dos i les vacances distribuïdes segons els anys fossin senars o parells i fixant a càrrec del progenitor i a favor de les seves filles una pensió d'aliments mensual de sis-cents vint euros, amb les precisions que apuntaba, suportant les despeses de les nenes els seus pares per meitat i declarant la dissolució del seu règim econòmic matrimonial.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Esparza i, en virtut dels arguments que exposa en el seu escrit de conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'establir el règim de visites que entén procedent i la pensió en favor de les seves filles que considera idònia.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges que la representació processal de la Sra. Esparza exposa en contra de la decisió de la Sentència d'instància són dos: en primer lloc, s'oposa al règim de visites de les seves filles a favor del seu progenitor que aquesta disposa i, en segon lloc, discrepa igualment de la pensió d'aliments a càrrec del Sr. Oller i en favor de les nenes que aquesta ordena.

Pel que fa al règim de visites que estableix la Sentència d'instància, estima la recurrent que el procedent hauria estat mantenir el que es venia executant fins aquell moment fruit d'un acord dels esposos i en virtut del qual el Sr. Oller gaudia de la companyia de les seves filles un dia entre setmana des de la sortida de l'escola fins l'endemà al matí en què les acompanyava de nou al centre escolar, els caps de setmana alterns i la meitat de les vacances escolars.

Malgrat l'exposició acurada de tots els arguments que la recurrent estima que recolzen la seva petició, aquesta no es pot estimar. En efecte, la decisió de la Sentència d'instància es fonamenta, per un cantó, en la petició del Sr. Oller que ha manifestat el seu desig de romandre més temps amb elles, desig que està implícit en la seva petició de compartir la seva guarda i custòdia amb la mare de les nenes, i, per un altre, en la voluntat dels menors que han declarat en el curs de l'exploració judicial que voldrien estar més sovint amb el seu pare del que estan en l'actualitat (folis 260 a 262). En tot cas, pel que fa al règim de visites, com succeeix també en relació a la pensió d'aliments, el que han de tenir en compte els Tribunals a l'hora de fixar-lo és l'interès dels menors, ja que en qüestions de dret de família els principis de rogació i congruència perden força davant la necessitat d'adoptar aquella mesura que sigui més adient per salvaguardar els seus interessos.

En el cas present, l'augment dels dies en els què el Sr. Oller podrà estar amb les seves filles respon no sols al desig tant d'aquestes com del seu pare, sinó també al criteri de que mantenir una relació el més ample possible amb els dos progenitors comporta un evident benefici pels menors, que no sols han de gaudir de la referència de la mare, sinó també de la del pare, especialment quan, com succeeix en el cas present, els infants s'acosten a l'adolescència, de tal manera que els progenitors han de posar tots els mitjans al seu abast per mantenir aquests contactes, encara que això suposi per ells una major complexitat d'organització, ja que s'ha de considerar que els beneficis són superiors als inconvenients que pot generar.

II.- Pel que fa a la pensió que el Sr. Oller ha de pagar en concepte d'aliments de les seves filles, la Sentència d'instància la fixa en 620 euros mensuals, mantenint el que disposava en el marc de les mesures provisionals l'Aute de 9 de setembre del 2009 que homologava el conveni signat pels esposos, mentre que la recurrent estima que aquesta s'ha de fixar en 800 euros mensuals i aquesta petició s'ha d'estimar.

En efecte, el fet que en un conveni regulador homologat per Sentència els cònjuges haguessin acordat que el Sr. Oller abonaria una pensió a favor de la seves filles de 620 euros mensuals no vincula a aquest Tribunal a l'hora de fixar quina és la quantitat que les menors precisen pel seu correcte desenvolupament, de tal manera que el que ha de tenir en compte és quines són aquestes necessitats i quines són les possibilitats econòmiques dels seus progenitors per atendre-les.

En el cas present, el Sr. Oller reconeix percebre un salari de 3.200 euros mensuals, com altrament es posa de relleu a l'extracte de punts de vellesa de la CASS que consta al foli 207, per la seva banda, la Sra. Esparza cobra la suma de 2.730,31 euros mensuals (foli 239), raó per la qual s'ha d'entendre que tots dos han de fer-se càrrec de les despeses de les menors de manera pràcticament igualitària. S'ha de tenir en compte igualment que el Sr. Oller ha vist disminuir les seves despeses, ja que, una vegada s'ha venut l'habitatge que va ser familiar, no s'ha de fer càrrec del pagament de la hipoteca del mateix més el lloguer d'un altre per residir-hi, com succeïa quan es va signar l'esmentat conveni regulador, sinó que igual que la seva esposa sols ha de pagar el lloguer del pis que habita. Pel que a les necessitats d'unes nenes que tenen 9 i 12 anys, considerem que, tenint en compte la seva edat i les possibilitats econòmiques dels seus pares, cada una d'elles precisa un mínim de 800 euros mensuals per atendre-les. Per aquests motiu, entenem que el Sr. Oller s'ha de fer càrrec de la meitat d'aquest import i, per tant, de 400 euros en favor de cada una, amb les precisions a les què fa menció la Sentència d'instància.

III.- En estimar-se el recurs i atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada de conformitat amb allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Esparza contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 9 de juny del 2010, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit d'augmentar la pensió de la qual s'ha de fer càrrec el Sr. Oller en favor de les seves filles a vuit-cents euros mensuals, confirmant l'esmentada resolució en tots els demés punts i precisions i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.