Lesions per imprudència, danys per imprudència (0026/00)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

Sentència 21-00 DE 15 DE NOVEMBRE DE 2000

Ponent : M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que el Tribunal de Corts en data 24 de maig de 2000 va dictar sentència amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem d'absoldre i absolem a l'acusat Anaya del delicte major de lesions per imprudència i del delicte menor de danys per imprudència declarant d'ofici les despeses processals causades".

II.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència s'interposà recurs d'apel·lació per la lletrada Catalá en defensa de Barberá.

Al·lega en primer lloc que el Tribunal considera com a provats uns fets que en realitat no varen succeir i estima que Anaya va cometre una falta d'imprudència en la conducció del seu vehicle i en el posicionament d'aquest darrer a la carretera. A aquest efecte fa constar que:

Anaya no es posicionà al màxim al marge esquerre de la calçada abans de l'inici de la maniobra de gir, sinó a una distancia de 60 o 70 cm de la línia divisòria, infringint les normes del Codi de Circulació.

Anaya no desistí de la realització de la seva maniobra malgrat haver vist que s'apropava la motocicleta conduïda per Barberá.

Exposa en segon lloc que no són fets totalment provats la circulació per sobre la línia longitudinal continua i la velocitat excessiva i inadequada imputades a Barberá. Posa de relleu que Anaya no va constatar que la motocicleta havia sobrepassat la línia continua, però ho dedueix de la posició sobre la calçada del seu propi vehicle. Sosté que el desplaçament d'una jardinera fou degut al sol pes de la motocicleta i no a la seva velocitat i que Barberá, que circulava amb la primera marxa posada va poder, sense voler, accionar el pedal del canvi de marxes amb la cama esquerra mentre lliscava per terra amb la seva motocicleta.

Conclou que la causa de l'accident resideix en la imprudència de Anaya i sol·licita la condemna d'aquest, com autor del delicte major de lesions per imprudència i del delicte menor de danys per imprudència a la pena de 3 mesos de presó condicional i multa de 50.000 pta. així com al pagament de les despeses processals causades, havent d'indemnitzar solidàriament amb la ORG_0 a Barberá en les quantitats reclamades per aquesta part en l'escrit de qualificació provisional. En el cas que el Tribunal entengués que pertoca l'atribució d'un percentatge de culpa a B.P., demana que no excedeixi d'un 20%.

III.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentència al considerar que l'únic causant de l'accident fou el lesionat Barberá, el qual efectuava un avançament indegut, imprudent i prohibit, amb una velocitat excessiva i inadequada en funció de la circulació, i havent estat indemnitzats per la Cia. Asseguradora de Barberá els danys ocasionats en el vehicle de F..

IV.-RESULTANT: que també s'oposa al recurs el lletrat Conde, advocat de Anaya i de la ORG_0.

S'oposa a les pretensions del recurrent amb l'argumentació següent:

Anaya, que havia manifestat molt abans la seva intenció de girar a l'esquerra, i havent remarcat la presencia de la motocicleta, podia igualment pensar que aquesta l'avançaria per la dreta, precisant que li havia deixat un espai suficient a aquell efecte.

Barberá, per contra, va efectuar un avançament prohibits a una filera de vehicles, a velocitat excessiva, com ho demostra, l'emplaçament del punt de xoc, i el desplaçament d'una jardinera, d'un pes aproximat d'una tona, després de 14 metres de lliscar sobre el terra la moto.

Estima que la total responsabilitat de l'accident recau sobre Barberá i demana, en cas que una part de responsabilitat sigui retinguda envers el seu defensat, que no sigui superior a un 10%. En aquesta hipòtesi proposa que siguin avaluats a 515.000 pta. els danys materials i a 450.000 pta. el Pretium Doloris.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts, per pronunciar l'absolució de Anaya dels delictes major de lesions per imprudència i menor de danys per imprudència, ha retingut com a provats, els fets següents: "el dia 16 de setembre de 1998 cap a les 18,50.- hores, Anaya circulava per l'Av. Copríncep Episcopal d'Encamp, direcció a Escaldes-Engordany, conduint el vehicle de la seva propietat marca Volswagen Passat i a l'arribar a l'alçada de l'Estació de Servei ELF volent-se incorporar a la gasolinera de l'altre costat de la carretera, posà l'intermitent manifestant la seva intenció de gir a esquerra, s'acosta al centre de la carretera mirant i veient pel retrovisor exterior esquerre que hi havia una motocicleta conduïda per Barberá que circulava per sobre de la línia longitudinal continua a uns 50 o 60 metres al seu darrera, inicia la maniobra de gir a l'esquerra a nivell de l'obertura de la línia discontinua, col·lidint amb l'angle davanter esquerre del cotxe contra la part lateral posterior dreta de la motocicleta, caient tot seguit el motorista i la seva maquina a terra, continuant la motocicleta la seva trajectòria de forma descontrolada lliscant per sobre de la calçada deixant una traça de 14 metres, aturant-se finalment contra una gran jardinera metàl·lica situada 16 metres més enllà del punt de col·lisió, desplaçant-la de lloc malgrat el seu pes considerable. Segons constatacions del Servei de Policia, la motocicleta queda amb la quarta marxa posada".

II.-CONSIDERANT: que la velocitat excessiva de la motocicleta conduïda per Barberá, notablement superior a aquella de 40 Km/h autoritzada en el lloc de l'accident està establerta per: -les destrosses considerables ocasionades al vehicle Volswagen Passat propietat de ENTITY_2; -les marques de la derrapada de la motocicleta al llarg de 14 metres; -el desplaçament d'una jardinera d'un pes important, al final de la lliscada que li va fer perdre velocitat; -la posició en la quarta marxa del pedal del canvi de marxes que no pot ser resultat de la caiguda de la moto, tombada sobre el seu costat dret mentre que el pedal del canvi de marxes es troba al costat esquerre. Que el fet que la moto hagués ultrapassat la línia longitudinal continua en resulta de: -l'estretament de la calçada tal com n'apareix en les fotografies preses en la investigació;

-de l'emplaçament del punt de xoc situat sobre la via de circulació reservat als vehicles que venen en sentit invers; -de les declaracions de Anaya que, havent-se adonat, darrera del seu vehicle, de la motocicleta que avançava una filera de vehicles, va pensar que trepitjava la línia continua; de les afirmacions mentideres i no creïbles de Barberá que sostingué, davant dels Serveis de Policia i el Batlle Instructor, haver parat el seu vehicle al costat del Volkswagen Passat. Finalment que la manca de domini, de Barberá del seu vehicle, es desprén d'una part que aquest no va moderar la seva velocitat, ni va renunciar a la seva maniobra d'avançament per l'esquerra, omitint així mateix de tenir en compte que la fila de vehicles que avançava s'havia detingut, per altra part que no va intentar avançar per la dreta el vehicle de Anaya que estava parat i havia manifestat la seva intenció de girar a l'esquerra, tal com ho imposa el Codi de la Circulació.

III.-CONSIDERANT: que la realització de l'accident és imputable al conjunt de les faltes de conducció comeses per Barberá. Que no pot ser imputada cap falta a Anaya. En aquestes condicions s'ha de confirmar la decisió del Tribunal de Corts absolent al processat dels delictes de lesions i danys per imprudència.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Barberá.

2.- Confirmar la sentència del Tribunal de Corts de data 24 de maig de 2000 dictada en la causa 238-1/98.

3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.