Import de la pensió d'aliments (TSJC 026/2017)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000026/2017 ORIGEN: 4000272/2011 - 00

NIG: 5300542120150004270

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de maig del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 31 de març de 2011 el Sr. Seco va presentar demanda de mesures paterno-filials, tot manifestant que havia mantingut una relació sentimental amb la Sra. Villalba i que, fruit d'aquesta, havia nascut un fill Tejada, l'1 d'agost de 2005. Que d'ençà el cessament de la convivència al juny de 2006 i fins al desembre de 2010 va mantenir contactes regulars amb el seu fill. Que no obstant, des de feia tres mesos, la demandada li impedia tota comunicació amb el menor. Conseqüentment sol·licitava la regulació de les mesures paterno-filials i, en particular respecte la guarda i custòdia del seu fill, l'establiment d'uns justos contactes paterno-filials i, d'una pensió d'aliments al seu càrrec en benefici del menor.

II.- En l'audiència del 14 d'abril de 2011 la Sra. Villalba contestava a la demanda, oposant-se a la mateixa, en particular respecte els contactes paterno- filials proposats, que entenia no podien reprendre's per motiu de protecció i seguretat del menor.

III.- En data 15 de juliol del 2015 les parts van aportar un conveni regulador, signat de mutu acord el dia 9 del mateix mes i any, tot demanant que es volgués dictar resolució aprovant el mateix.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 29 de novembre del 2016 va decidir:

"PRIMER.- Que en el marc de la demanda de mesures paterno-filials promoguda pel Sr. Seco a l'atenció de la Sra. Villalba en data 31 de març de 2011, escau aprovar el Conveni corresponent de data 9 de juliol de 2015, que s'incorpora en la part dispositiva de la present Sentència, quedant les parts obligades al seu estricte compliment, excepte respecte el pacte vuitè que es modifica en els termes següents:

"La pensió d'aliments subsisteix mentre el fill sigui menor d'edat, i també desprès a la majoria d'edat, mentre continuï formant-se de forma profitosa i no assoleixi la independència econòmica. El Sr. Seco satisfarà a la Sra. Villalba, en concepte de pensió d'aliments del fill comú la suma de TRES-CENTS (300) EUR MENSUALS, que pagarà dins dels 5 primers dies de cada mes. Aquesta pensió serà incrementada anualment segons l'índex de preus al consum. La pensió abans fixada no inclou les despeses extraordinàries (despeses mèdiques i sanitàries en la part no coberta per la CASS, etc.) que es pagaran per meitats entre els progenitors. En tot cas, els pares valoraran conjuntament les necessitats i la conveniència del fet generador de les despeses extraordinàries del fill que siguin de lliure i voluntària realització, i que no siguin imprescindibles i necessàries per al fill."

SEGON.- No s'escau efectuar pronunciament en costes."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Seco i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita que s'homologui el conveni que els litigants van signar en el seu dia i que es fixi una pensió d'aliments a càrrec del seu mandant i en favor del seu fill de 150 euros mensuals, atesa la situació personal i econòmica en la què es troba.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- El dia 31 de març del 2011 el Sr. Seco va formular demanda d'adopció de mesures paterno-filials en la què, entre altres aspectes, l'agent sol·licitava que es fixés una pensió d'aliments en favor del seu fill i a càrrec seu de 150 euros mensuals i el dia 14 d'abril del mateix any la Sra. Villalba va contestar a la demanda formulada per l'adversa sol·licitant, pel que fa a la pensió d'aliments en favor del seu fill a abonar pel Sr. Seco, que aquesta es fixés en una suma no inferior als 200 euros mensuals. D'altra banda, no és objecte de debat en les presents actuacions que en data 9 de juliol del 2015 la Sra. Villalba i el Sr. Seco van signar un conveni regulador manifestant que, fruit de la seva convivència, havia nascut el XXXX un fill anomenat Tejada i, pel que respecta a la pensió d'aliments del mateix, acordant que el Sr. Seco abonaria a la Sra. Villalba la suma de 150 euros mensuals, import que s'incrementaria anualment segons l'índex de preus al consum. Finalment la Sentència objecte del present recurs va homologar el citat conveni, excepte pel que fa a la dita pensió que va fixar en 300 euros mensuals.

Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Seco sol·licitant que la pensió d'aliments de la què s'ha de fer càrrec en favor del seu fill quedi establerta en 150 euros mensuals, ja que, atès el seu estat de salut i el fet que percep una pensió d'atur de 900 euros mensuals, si hagués d'abonar la suma de 300 euros mensuals en concepte de pensió d'aliments del seu fill quedaria ell en un estat de misèria i supervivència.

II.- Per tal de donar resposta als arguments del recurrent, cal posar de relleu que la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en considerar que per tal d'atendre les necessitats d'un menor són necessaris en l'actualitat de 600 a 800 euros mensuals, tenint en compte que aquesta suma depèn de les necessitats dels menors i de les possibilitats econòmiques dels progenitors.

En el cas present, segons es desprèn de les actuacions, mentre la Sra. Villalba no consta que tingui problemes de salut, el Sr. Seco està afectat per una paraplegia parcial per una lesió medul·lar resultant d'un accident que va tenir lloc el dia 29 de maig del 2011 i ha d'anar amb cadira de rodes, tenint en compte, a més a més, que, malgrat l'any 2012 estava estabilitzat a nivell psíquic, en l'actualitat seguia un tractament de manteniment amb ansiolítics i antidepressius, segons informe del Dr. Villalba (foli 99), i, d'acord amb l'informe social que consta al foli 106 i ss., no té cap formació reglada , ni coneixements de català i sols té coneixements bàsics de castellà a nivell parlat.

Pel que fa als seus ingressos mentre la Sra. Villalba percep un salari mensual brut de 1.165,10 euros (foli 164) amb els què ha d'atendre les necessitats diàries del seu fill i les d'ella mateixa, el Sr. Seco rebia l'any 2015 una pensió de 1.149,28 euros bruts mensuals procedents d'una pensió d'atur de treball (foli 149v). És cert que en el seu extracte de punts de jubilació es cita una prestació de 962 euros en la què consta "Govern art. 18 i art 222", en referencia a allò que disposen en aquests articles la normativa de la seguretat social i les normes de desenvolupament de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, com cotització social directe i en particular com a persona amb discapacitat major de 18 anys i això en els termes i condicions que estableixen les dites Lleis, no obstant, de l'extracte bancari que s'aporta al foli 147 i ss. sols consten l'any 2015 "transferències de la CASS/prestació salari" que oscil·len entre els 1.051,03 i els 1.086,07 euros, amb dues transferències de Govern de 227,26 i 419,58 euros els mesos de gener de juny d'aquest any.

En aquestes circumstàncies, entenem que els ingressos que percep el Sr. Seco superen en molt poc els 1.000 euros, raó per la qual, tenint en compte les despeses de lloguer d'habitatge i d'alimentació en general de les què s'ha de fer càrrec i la dificultat que cal presumir que ha de tenir per trobar un treball més ben remunerat atesa la seva situació física, entenem que cal reduir la pensió de la qual s'ha de fer càrrec en favor del seu fill a dos-cents euros mensuals, atesa la situació de salut extraordinària en la què es troba.

III.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Seco contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 29 de novembre del 2016, que REVOQUEM PARCIALMENT, en quan reduïm la pensió a pagar pel Sr. Seco a dos-cents euros mensuals en les mateixes condicions establertes en la resolució d'instància, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.