Visites en divorci (0082/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 082/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Daza va interposar demanda, de data 1-07-2008, envers el Sr. Ruiz, segons la qual sol·licitava es dictés sentència per la qual es declarés la dissolució del matrimoni i es modifiqués el conveni regulador de la separació en el sentit interessat.

En data 29 de juliol de 2008, la representació processal de la part defenent es mostrava d'acord amb la pretensió de dissolució del matrimoni i s'oposava a la reclamació de 1.000 euros i formulava demanda reconvencional, per la qual demanava que es desestimés la resta de pretensions instades a la demanda i es mantingués el règim de guarda i custòdia compartida o, en el seu defecte, s'acollissin les pretensions de la demanda reconvencional.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 16- 02-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIXO Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Daza contra el Sr. Ruiz, i desestimant alhora en tots els seus termes la demanda reconvencional plantejada per la representació processal d'aquest darrer contra la Sra. Daza, he de declarar i declaro la dissolució per causa de divorci del matrimoni que per ells fou contret a la vila de Château-Thierry, a França, el dia 27 de juliol de 1986, així com la dissolució del règim econòmic del matrimoni referit.

Segon.- Modificar parcialment les mesures paternofilials convingudes per la Sra. Daza i el Sr. Ruiz en mèrits del conveni regulador de la separació per ells subscrit en el seu dia i aprovat judicialment, pel que respecta concretament als pactes 5.2, 5.3., 6 i 7, els qual han de romandre substituïts de conformitat amb els següents pronunciaments en tot allò que els contradigui:

-atribuir a la Sra. Daza la guarda i custòdia de la filla comuna menor d'edat, de nom ENTITY_6;

-establir un règim de visites pel que fa al Sr. Ruiz i en relació amb la seva filla consistent en els caps de setmana alterns, des del divendres a la sortida de l'escola i fins el diumenge a les 20'00 hores, i durant dos dies laborables consecutius aquelles setmanes en què no gaudeixi de la companyia de la menor els caps de setmana, a saber des del dimecres a la sortida de l'escola fins al divendres següents a les 20'00 hores, sense perjudici que els progenitors puguin modificar els dies i les hores esmentats de mutu acord, havent el pare de tornar la menor al domicili matern en qualsevol cas, deixant immutat el repartiment convingut en el seu dia pel que fa a les vacances escolars, amb la precisió tanmateix que a la menor gaudirà de la companyia dels seus progenitors durant els mesos sencers de juliol i agost de forma alternativa, corresponent a la mare el primer mes i al pare el segon mes durant els anys senars, i a la inversa durant els anys parells, tenint en compte ensems que els dies corresponents a les onomàstiques i a les dates assenyalades s'hauran de repartir per meitat pels progenitors, sempre i quan no interfereixi amb les obligacions escolars de la menor;

-fixar una pensió per aliments a càrrec del pare i a favor de la filla comuna menor d'edat per un import de 350,00 euros.- euros mensuals, pagador dins els cinc primers dies de cada mes i incrementable anyalment en funció de l'índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra, la qual s'haurà de fer efectiva mitjançant ingrés o transferència bancària al compte que designi la mare, tot plegat fins que la filla finalitzi els seus estudis i sigui independent econòmicament, establint ensems l'obligació dels progenitors de satisfer per meitat les despeses extraordinàries de la menor, les quals hauran d'ésser pactades prèviament de comú acord".

Tercer.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci de la Sra. Daza i del Sr. Ruiz.

Quart.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades"

III.- La representació processal del Sr. Ruiz va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 3-05-2010, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència.

Per el contrari, el Ministeri Fiscal, per informe de 25-05-2010, va demanar que es procedeixi a la desestimació del recurs interposat. Tanmateix, la representació processal de la Sra. Daza va interposar escrit de contesta a les conclusions, de data 26-05-2010, va sol·licitar la desestimació del recurs; subsidiàriament que es suprimeixin els dos dies laborals de contacte paterno-filials setmanals i que es fixi en 400 euros la pensió alimentària a abonar pel pare i, en ambdós casos, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, considera que el tribunal a quo ha atorgat un dret de visites de dos dies intersetmanals laborals, i aquesta petició no havia estat feta per cap de les parts, i li és molt difícil l'adaptació del seu horari laboral, de forma que hauria de restar la menor desenvolupant activitats extraescolars o bé amb la parella del pare, la qual cosa no s'adiu amb el principi del favor filii que exigeix la sentència. I, en segon terme, entén que el pagament de la pensió alimentària de 350 euros s'ha d'eliminar en el mes d'estiu, atès que la nena es troba amb el pare i és aquest qui satisfà totes les seves necessitats.

II.- El present recurs no pot ésser acollit per les raons que, a continuació, s'exposen. Quant al primer dels motius o greuges, resulta que el pare va sol·licitar el manteniment de la guarda i custòdia compartida o, en el seu defecte, l'atribució exclusiva de la guarda a favor del pare, de manera que esdevé difícilment comprensible l'argument que ara s'empra,en aquest recurs, que comunicar amb la menor i tenir-la en la seva companyia durant dos dies intersetmanals, quan no li pertoca estar amb ell els caps de setmana, li pot comportar dificultats amb el seu règim laboral. A aquest extrem, s'ha d'afegir que, en matèria de guarda i custòdia d'un menor d'edat, el tribunal no es regeix pel principi dispositiu, sinó que pot adoptar totes aquelles mesures que consideri convenients en ares a la protecció de l'interès del menor i que resultin més adients per a aconseguir que aquest assoleixi un desenvolupament integral. Per tant, en atenció a la protecció de l'interès del menor, i tota vegada que el tribunal a quo ha considerat escaient que, en ares al desenvolupament del menor, aquest tingui un contacte major amb el progenitor, s'ha adoptat aquesta mesura dels dos dies intersetmanals en les setmanes en les quals no té la menor en la seva companyia els caps de setmana. I aquesta resposta judicial ha de ser mantinguda, en atenció a les raons exposades, per aquesta Sala. I, en darrer terme, la sentència ha obert la possibilitat en la seva decisió a que els progenitors puguin modificar els dies i les hores de visites per mutu acord, de forma que el règim dels dies intersetmanals podrà ser objecte de variació si els progenitors, en ares a la consecució de l'interès del menor, així ho consideren adient. Consegüentment, no escau analitzar la pretensió de la part contrària d'augmentar la pensió a 400 euros, no solament perquè no va formular recurs contra la sentència, sinó per quant tampoc procedeix acordar aquest increment d'ofici, tota vegada que es mantenen les mateixes circumstàncies i extrems assolits per la sentència d'instància, sense que es justifiqui, en atenció als fets provats i als recursos econòmics del pare i necessitats de la menor, aquest augment.

III.- I tampoc pot prosperar el segon motiu del recurs, segons el qual s'ha de reduir la pensió alimentària durant el mes d'estiu que la menor es troba en companyia del pare. La pensió alimentària es concreta en una quantia mensual, però el tribunal té en compte per a fixar-la els recursos econòmics del progenitor i les necessitats reals de la menor valorades en un any, de manera que si bé és cert que es concreten en una quantia mensual, la pensió d'aliments cerca donar cobertura a totes les necessitats de la menor al llarg de l'any, essent aquesta fórmula de fixació d'una quantia mensual adient per a garantir l'estabilitat i la seguretat que les necessitats de la menor es troben cobertes i emparades, i evitar així haver de procedir a càlculs i quantificacions que podrien variar en funció dels mesos d'estiu o les vacances de Nadal o de les diferents situacions escolars de la menor, sense que aquests canvi, cal repetir-ho, comportin cap alteració en les circumstàncies tingudes en compte al fixar la pensió, sinó al contrari, atès que com s'ha dit la quantificació mensual de la pensió alimentària tracta de equilibrar el còmput de les despeses anuals en una quantitat mensual.

IV.- L'especial natura dels interessos que es ventilen en aquest litigi justifiquen, malgrat la desestimació del recurs, que no s'escaigui la imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Ruiz contra la sentència, de data 17- 02-2010, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.