Modificació de mesures paternofilials-ampliació règim de visites (TSJC-104/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-104/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 20 d'abril del 2012 el Sr. Araujo va formular demanda contra la Sra. Serra sol·licitant que es dictés Sentència modificant les mesures paternofilials acordades en el conveni signat per les parts, aprovat per la Sentència de data 31 de maig del 2011, en el sentit d'atribuir la guarda i custòdia de la seva filla menor Gibert de forma conjunta als dos progenitors, per períodes d'una setmana cada un, deixant sense efecte la pensió d'aliments acordada. Subsidiàriament, en el cas que no es modifiqués la guarda i custòdia de la nena i la continués ostentant la seva mare, demanava que s'establís una pensió d'aliments a càrrec seu i en benefici de la Gibert de 250 euros mensuals.

II.- La representació processal de la Sra. Serra va contestar a la demanda en data 8 d'abril del 2009 oposant-se a la mateixa i demanant que es desestimés íntegrament, mantenint igualment la pensió d'aliments de la què s'havia de fer càrrec el Sr. G. en 450 euros mensuals, amb expressa imposició a l'adversa de les costes del procediment.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 1 de març del 2013 estimant en part la demanda formulada pel Sr. Araujo contra la Sra. Serra, modificant el règim de contactes paternofilials establerts en el conveni de 12 d'abril del 2011, modificat per l'addenda de 9 de maig del 2011, en el sentit que el pacte 4-4-1 digués: "Pel que fa al règim de visites, han decidit que el pare, Sr. G. estarà en companyia de la seva filla cada divendres en què la recollirà a la sortida de l'escola fins el diumenge a les 20 hores havent de presentar-la al domicili matern" i no fent imposició de costes processals.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Serra i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'establir un règim de visites a favor del Sr. G. de caps de setmana alterns des de la sortida de l'escola de la seva filla el divendres fins el diumenge a les 20 hores retornant-la fins el domicili matern i alhora un dia entre setmana essent aquest a criteri del Tribunal i imposant a més a l'adversa les costes de la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència objecte del present recurs fixa un règim de vistes del Sr. G. a la seva filla tenint en compte que els litigants havien acordat en el seu conveni regulador que l'agent estaria en companyia de la nena cada divendres, en què la recolliria a la sortida de l'escola, fins el dissabte entre les 12 i les 13 hores, en què la retornaria al domicili matern (foli 22), prenent en consideració el desig del seu progenitor de gaudir més temps de la companyia de la seva filla i atenent als informes psicològics que consten a les actuacions i que recomanen l'increment d'aquests contactes (folis 122 i 165).

La representació processal de la Sra. Serra s'alça contra aquesta decisió argumentant, en primer lloc, que el règim de visites fixats per la Sentència d'instància la priva de la companyia de la seva filla tots els caps de setmana i que, tenint en compte que aquests dies són els què els progenitors poden compartir activitats amb els seus fills, això resulta especialment injust i per això proposa que l'increment de contactes paternofilials acordat es concreti en els caps de setmana alterns i un dia entre setmana en què el Sr. G. podria recollir a la seva filla a l'escola i retornar-la al mateix Centre el dia següent i aquest motiu s'ha d'estimar.

II.- En efecte, per resoldre el present litigi s'ha de considerar que, d'acord amb el règim de visites pactat entre els litigants al conveni regulador signat per ells, tant el pare com la mare de la menor gaudien de la companyia de la nena una part del cap de setmana, mentre que en el sistema proposat en la Sentència objecte del present recurs és el pare el que la té en la seva companyia tots els caps de setmana. En aquestes circumstàncies, entenem coherent la queixa de la Sra. Gibert perquè efectivament els dies entre setmana els contactes entre pares i fills són escassos mentre que els dies festius es poden programar activitats lúdiques que omplin les expectatives de pares i fills i que facin més estrets els vincles existents entre ells, raó per la qual entenem procedent establir que el Sr. G. podrà gaudir de la companyia de la seva filla els caps de setmana alterns des del divendres que la recollirà a l'escola fins el diumenge a les 20 hores en que la retornarà al domicili matern.

D'altra banda, tenint en compte els informes psicològics que consten a les actuacions signats per les Dres. Nogués i Ferreras, que consideren oportú augmentar els contactes entre la menor i el seu progenitor, el desig d'aquest de que es faci així i la mateixa proposta de la recurrent, procedeix establir que el Sr. G. podrà tenir, a més a més, la menor en la seva companyia tots els dimecres, en què la recollirà a la sortida de l'escola portant-la i recollint-la si s'escau a les activitats extraescolars a les què assisteixi, i retornant-la al mateix Centre escolar els dijous al matí, ja que d'aquesta manera compartirà no sols les seves estones de lleure, sinó també les seves activitats i obligacions diàries durant el període escolar.

IV.- Argumenta igualment la recurrent la procedència d'imposar a l'adversa les costes de la instància, però aquest motiu no es pot estimar, ja que, malgrat aquesta Sala en ocasions les ha imposat a la part que ha vist desestimades les seves peticions quan aquestes són exclusivament econòmiques, malgrat tractar-se d'un procediment de caire familiar, o quan s'ha apreciat l'existència de mala fe, en el cas present ni el Sr. G. ha demanat l'adopció de mesures exclusivament econòmiques, ni el fet de no haver manifestat que viu en parella, malgrat li suposa, en principi, unes menors despeses, pot considerar-se com una actuació de mala fe.

V.- En estimar-se el recurs i atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Serra contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 1 de març del 2013 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de disposar que el Sr. G. podrà gaudir de la companyia de la seva filla els caps de setmana alterns, des del divendres que la recollirà a l'escola fins el diumenge a les 20 hores que la retornarà al domicili matern i tots els dimecres que la recollirà igualment al Centre escolar, la portarà i recollirà si s'escau a les activitats extraescolars en les què participi, retornant-la al mateix Centre el matí del dijous, CONFIRMANT l'esmentada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.