(66/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: AD-0133-3/2007 Núm. De Rotlle: TSJA-66/11

S E N T È N C I A NÚM. 23-2012

PARTS:

Apel·lant: Sr. Sevillano

Representant: Elías

Advocat: Conde

Apel·lat: Comú de La Massana

Representant: Barberá

Advocat: Carnero

Apel·lat: M.I. Govern d'Andorra (CTU)

Representant : Gibert

Advocat: Conde

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de març de l'any dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0133-3/2007.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- El Sr. Sevillano va interposar recurs contra la resolució de la CTU de data 4 de maig del 2007 confirmant en alçada el POUP de la parròquia de La Massana.

2n.- En la sentència del 7 de juliol de 2011, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Sevillano.

3r.- En el seu escrit d'apel·lació de data 6 d'octubre del 2011, el Sr. Sevillano estima en síntesi:

-accepta la sentència en relació al Prat dels Banys.

-Dimensió del camí veïnal al nucli antic de l'Aldosa: L'article 6,5 del Reglament d'urbanització només preveu l'allargament de manera excepcional.

-Segregació d'una parcel·la de terreny de les finques *** i *** de la UA E-098 i l'agregació de la UA E-101: Es incontestable que la part baixa (la més pròxima al riu) de la UA E-098 té idèntica configuració que la UA E-101 del mateix costat de riba.

-Requalificació d'una franja de terreny inclosa dins de la UA E-098 per classificar-la com de sol urbà consolidat: La carretera que limita amb la parcel·la disposa de tots els serveis.

El Sr. Sevillano ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de 9 de desembre de 2011.

4t.- En la seva contesta de data 19 d'octubre del 2011, el M.I. Govern estima en síntesi:

-Dimensió del camí veïnal al nucli antic de l'Aldosa: La totalitat dels arguments són d'oportunitat i no de legalitat.

-Segregació d'una parcel·la de terreny de les finques *** i *** de la UA E-098 i l'agregació UA E-101: En l'article 75 de la LGOTU, "tenir en compte" no és una fórmula concloent i determinada sinó que és una expressió de caràcter genèric i orientatiu.

-Requalificació d'una franja de terreny inclosa dins de la UA E-098 per classificar-la com de sol urbà consolidat: No existeix prova fefaent i precisa del compliment dels requisits establerts per la LGOTU.

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 14 de novembre del 2011.

5è.- En la seva contesta de data 4 de novembre del 2011, l'Hble. Comú de La Massana estima en síntesi:

-Dimensió del camí veïnal al nucli antic de l'Aldosa. Aquesta amplada s'ajusta a les previsions que estableix el Reglament d'urbanització per aquest tipus de vials (article 6,5 del reglament d'urbanització).

-Segregació d'una parcel·la de terreny de les finques *** i *** de la UA E-098 i l'agregació de la UA E-101: El demandant no ha provat en cap moment que el Comú hagi actuat de forma contrària a la llei.

Requalificació d'una franja de terreny inclosa dins de la UA E-098 per classificar-la com de sol urbà consolidat: El demandant no va provar que el terreny reunia les condicions de l'article 25 de la LGOTU.

L'Hble. Comú de la Massana ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 29 de novembre del 2011.

6è.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Dimensió del camí veïnal al nucli antic de l'Aldosa.

Convé presentar un breu anàlisi de la reglamentació abans de resoldre el present litigi.

La qüestió del dimensionament de carrils es tracta a l'article 6,5 del Reglament d'urbanització.

El principi general figura a l'article 6.5.c.3:

"El dimensionament de carrils per a vehicles depèn de l'ús predominant i dels estudis de mobilitat".

Tot seguit, en els paràgrafs següents, aquest article preveu les modalitats d'aplicació d'aquest principi en diverses situacions, entre les quals aquesta que està en causa en el present litigi.

L'article 6,5,c,b disposa:

"Per consegüent, el carrer mínim de nova planta o rehabilitat que pot definir el planejament -fora de les excepcions en plans especials de circumval·lació o continuïtat de trama existent en nucli antic històric que es detallen en el punt següent- ha de ser de 7,5 m (1,25 V + 2,5 C + 2,5 C + 1,25 V)".

Es pot subratllar que aquest paràgraf preveu una dimensió de 7,5 m, reservant unes excepcions, "-fora de les excepcions en plans especials de circumval·lació o continuïtat de trama existent en nucli antic històric que es detallen en el punt següent".

En el present litigi, es discuteix un camí d'accés al nucli antic de l'Aldosa. Per tant, cal aplicar el paràgraf següent:

6.5.d:

"Carrers existents d'accés rodat limitat exclusivament a ús per a veïns, i càrrega i descàrrega en horaris determinats, reservat per al tractament específic de zones de nucli antic. Dimensió mínima: 3,25 m entre façanes (que sempre que sigui possible s'ha d'incrementar a 3,5 m com a mínim). La seva velocitat màxima admissible ha de ser de 10km/h. No és permès en cap cas dissenyar carrers de nova planta d'aquest tipus.

Tot i això, excepcionalment, es pot admetre donar continuïtat als carrers existents amb una dimensió mínima de 6 m totals (voreres + calçada) a l'efecte de circumval·lar, donar continuïtat o sortida (encara que sigui amb sentit únic de circulació)..."

El planificador, per tant, ha fet aplicació de les disposicions d'aquest text que permeten una dimensió de vial de 6 m. El recurrent es limita a afirmar que aquesta mesura és "completament arbitrària i objectivament errònia", però no aporta cap element probatori. Com s'ha jutjat en vàries ocasions, el planificador disposa d'un marge d'apreciació, a condició que no hagi actuat de manera arbitrària.

En aquest cas concret, el planificador ha fet aplicació de les disposicions previstes pel Reglament d'Urbanització, sense que s'estableixi el caràcter arbitrari de la seva intervenció.

El recurs d'apel·lació ha de ser rebutjat en aquest punt.

Tercer.- Segregació d'una parcel·la de terreny de les finques *** i *** de la UA E-098 i l'agregació a la UA E-101.

Cal fer aplicació de les disposicions dels articles 75 i 76 de la LGOTU: Article 75

Unitats d'actuació en sòl urbanitzable.

La divisió del sòl urbanitzable en unitats d'actuació té en compte la previsió de zones, sectors o agrupaments de finques de tipologies similars amb disposició de ser urbanitzades.

Article 76

Criteri en la constitució de les unitats d'actuació.

Les unitats d'actuació, sense perjudici del nombre de plans parcials necessaris perquè es puguin desenvolupar, es constitueixen de forma que permetin el compliment conjunt dels deures i drets de cessió, compensació, equidistribució i urbanització de la totalitat de la seva superfície.

El recurrent sosté que "És incontestable que la part baixa (la més pròxima al riu) de la UA E-098 té idèntica configuració que la UA E-101 del mateix costat de riba".

Es pot remarcar que l'article 75, abans citat, no preveu una disposició de caràcter obligatori, sinó que fixa simplement una "orientació" que ha de ser seguida pel planificador. Cal subratllar, especialment, l'expressió "té en compte": La interpretació literal d'aquesta expressió és que no fixa cap obligació precisa al planificador, sinó que dóna simplement una orientació.

L'article 76, a més, confirma aquesta interpretació, en fixar els criteris en la constitució de les unitats d'actuació.

Aquests criteris deixen un cert marge d'apreciació al planificador. Com ja s'ha dit abans (punt tercer), el jutge només ha de verificar si el planificador ha actuat o no de manera arbitrària. En aquest cas concret el recurrent no aporta cap element que permeti concloure que la constitució de les UA hagi estat feta de manera arbitrària.

El recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar en aquest punt.

Quart.- Requalificació d'una franja de terreny inclosa dins de la UA E- 098 per classificar-la com de sòl urbà consolidat:

Els principis aplicables en la matèria van ser definits, concretament, en una sentència d'aquest Sala (núm. 37/2008):

"Quan un instrument de planejament, valorant els elements que estableixen els articles 25 de la LGOTU i 7 del Reglament urbanístic (RU) en tots els seus apartats, inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels que es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats, no que aquests es troben en terreny adjacents. I tot això sens perjudici de que per formar la convicció judicial calgui exposar quin és el grau d'integració dels sòls en el teixit urbà, el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".

A més a més, com ho recorda la sentència recorreguda, "la jurisprudència d'aquesta Sala ha precisat de manera reiterada que la declaració com a sòl urbà consolidat no exigeix només la presència dels serveis que enumera l'article 25 de la LGOTU, als quals fa referència l'article 26 del mateix text legal, sinó que, a més, la dimensió d'aquests serveis ha de ser suficient per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament" (Sentència del Tribunal Superior, Sala administrativa, 33/2011).

En aquest cas no s'ha demostrat que els serveis existents compleixin les condicions previstes à l'article 26 de la LGOTU. Es pot remarcar concretament que, en les seves conclusions, els perits, indiquen que certs serveis només existeixen "parcialment". (v. f. 136)

El recurs d'apel·lació ha de ser rebutjat en aquest punt.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Sevillano.

Segon :Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució adoptada per la CTU núm. 79/2007 del 4 de maig del 2007 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa en els tres punts que estaven en litigi en el recurs d'apel·lació.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.