**** (0193/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 193/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La companyia d'assegurances P. va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra el Sr. Vall, en reclamació de la quantitat de 1.445 EUR, més els interessos legals corresponents, en concepte de pagament de primes d'assegurança.

II.- El Sr. Vall va plantejar l'excepció d'indeguda formulació de la demanda atès que gran part del suport documental en el que la part actora fonamenta les seves pretensions es troba redactada en francès i no en la llengua oficial del Principat, i sobre el fons es va oposar a la demanda de la companyia P., en raó de l'incompliment contractual de l'adversa i, principalment, de la seva clara vulneració al principi de bona fe que ha de regir en tot contracte.

III.- Per sentència de data 15 de maig del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part actora, va condemnar al Sr. Vall a pagar a la companyia d'assegurances P., l'import de 1.444,14 EUR, més els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, fent imposició de costes a la part defenent. Contra aquesta resolució el Sr. Vall ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Vall va contractar amb la companyia d'assegurances P. : una pòlissa d'assegurança del vehicle Volvo, matrícula XXXX, amb venciment anual cada 28 de febrer, una pòlissa de protecció de conductor, amb venciment anual cada 28 de febrer, una pòlissa del vehicle FIAT Panda, matrícula XXXX, amb venciment anual cada 31 de gener. Presentats a cobrament els rebuts de l'anualitat 2006-2007 de les referides assegurances, per un import total de 1.445 EUR, foren retornats impagats.

II.- S'ha prèviament de resoldre l'excepció d'indeguda formulació de la demanda que el recorrent torna a plantejar en tràmit d'apel·lació. És cert que essent la llengua catalana l'idioma del Principat d'ANDORRA, les actuacions davant els òrgans jurisdiccionals han de ser realitzades en català. Nogensmenys, respecte a les proves, que poden ser constituïdes en una altra llengua que el català, el costum sempre seguit fins ara pels tribunals, és d'acceptar els documents redactats en francès i en castellà, llevat en matèria d'exequàtur on la convalidació d'una resolució dictada per un tribunal estranger necessita, si una part ho demana, la traducció de la mateixa, ja que es tracta de la substància específica del procediment, del moment que l'objecte del mateix es donar a una resolució dictada en un idioma estranger, força executiva en el Principat. No obstant això, les proves redactades en idioma francès o castellà, han de ser acceptades sempre quan no en resulta per una part una situació d'indefensió. En el cas d'autes, els documents aportats juntament amb la demanda per part de l'actora i redactats en francès corresponen a les condicions generals de les pòlisses d'assegurances subscrites per Sr. Vall prop de la companyia P.. La relació entre les parts es va iniciar al menys al mes de febrer de 1983, i durant mes de 20 anys, el Sr. Vall va subscriure nous contractes i/o modificar les pòlisses ja pactades, es a dir que ha tingut coneixement de les condicions generals de les diferents pòlisses, lliurades en francès o en català, sense que mai s'hagi queixat de no poder entendre-les per una qüestió d'idioma. A més a més, totes les condicions particulars de les pòlisses, redactades en català, fan referència a les condicions generals, i a cada subscripció o modificació d'una pòlissa la companyia lliura al client un "avis important" en que consta en caràcter gros : "segons les condicions generals del seu contracte d'assegurança, tota declaració s'ha d'efectuar dins un termini de 5 dies" per tant no pot el Sr. Vall pretendre sense mala fe, que només fou amb el present litigi que va prendre coneixement de les condicions generals redactades en francès amb clàusules que no entén. El Sr. Vall va contractar lliurament amb la companyia P. que té la seva base a França, i aquesta relació va perpetuar-se molt temps; per tant és inversemblant que l'assegurat hagi mantingut aquesta relació sense haver tingut coneixement de les condicions generals dels contractes que va pactar, i això tant menys que la signatura de les condicions particulars comporta l'acceptació de les condicions generals a les quals les primeres es refereixen. D'altra banda, el Sr. Vall no nega que coneix la llengua francesa, ço que demostra de manera clara que no tan sol no ha patit cap indefensió amb la producció de les condicions generals dels contractes d'assegurances en francès, sinó que la seva excepció peremptòria correspon a un clar abús de dret.

III.- Respecte al fons del litigi, el Sr. Vall imputa a la companyia P. dos incompliments contractuals: el no lliurament del butlletí informatiu anual i una diferència en el càlcul de l'import de la prima reclamada. Els fets litigiós són els següents: Per l'anualitat 2006-2007 la companyia P. va presentar al demandat un rebut de prima per la pòlissa relativa al vehicle FIAT Panda, per un import de 529 EUR, quan l'anyada anterior la prima era inferior als 400 EUR. El Sr. Vall va donar instruccions bancàries per retornar totes les domiciliacions i va demanar explicacions a la companyia, explicacions sobre aquest augment de prima. Havent contestat P. que la referida majoració no era deguda a un increment de la prima, sinó a la reducció de la seva bonificació a conseqüència d'un accident que va tenir el mateix l'anualitat anterior, el Sr. Vall va manifestar la seva voluntat de resoldre la pòlissa, cosa que va refusar la companyia sense el preavís contractual de 2 mesos, per no trobar-se l'assegurat en període de renovació del contracte d'assegurança. En primera instància el Sr. Vall va argumentar que tenia dret a resoldre el contracte d'assegurança sense preavís, atès que la companyia no ha respectat els terminis establerts en l'article 15 de les condicions generals, per a la reclamació de les primes. En tràmit d'apel·lació la part que recorre no manté el seu anterior argument, sinó que imputa a la companyia un incompliment del seu deure de fer constar la majoració del coeficient a la carta d'avis de venciment enviada a l'assegurat, contemplat a l'article 12 de les condicions generals. A més de ser una motivació nova desenvolupada per la primera vegada, i doncs improcedent, s'ha de posar de manifest que encara que el butlletí d'informació enviat al Sr. Vall (foli 152) no inclou el coeficient de reducció-majoració aplicat a l'últim venciment anual, aquesta manca no pot justificar una rescissió del contracte per incompliment contractual per no ésser cabdal. En efecte, d'una banda, la resolució d'un contracte per incompliment de la part adversa necessita que l'incompliment sigui relacionat amb una de les obligacions essencials del conveni, i impedí la seva execució, i d'altra banda aquest defecte de comunicació no ha produït cap perjudici al Sr. Vall, atès que el mateix ha tingut tota la informació escaient en presenciar-se a les oficines de la companyia. Encara que el Sr. Vall hagi estat assabentat en el butlletí de la variació de la prima d'assegurança pel motiu de reducció de la seva notificació, això no hauria canviat res a la situació.

IV.- També al·lega la part que recorre, que la companyia ha operat un increment abusiu per arrodoniment injustificat de les xifres de l'import de la prima. Aquest argument manca de seriós quan es considera que la diferencia entre l'import de la prima reclamada i l'import exacte de la mateixa ascendeix a 0,86 EUR. És tracta d'una mòdica disparitat consecutiva a un error que resulta dels propis documents junts per la part agent al seu escrit de demanda, i que fou rectificada de manera immediata per la mateixa quan se'l va avisar. No es pot considerar raonablement que la referida mínima diferència d'import resulti d'una voluntat determinada de la companyia d'enganyar al client de natura a justificar una resolució del contracte d'assegurança.

V.- En conseqüència s'ha de confirmar la resolució impugnada i en virtut del principi de venciment, condemnar la part que recorre al pagament de les costes processals de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal unipersonal de Batlles de data 15 de maig del 2007 en tots els seus extrems;

Condemnar el Sr. Vall al pagament de les costes processals causades.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.