Bancari clàusula abusiva (TSJC 226/2015)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000226/2015 ORIGEN: 3001087/2013 - 00

NIG: 5300542120150000126

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 4.9.13 la representació processal de Sancho, SA va formular demanda en reclamació de 6.701.31 EUR incrementada amb interessos i comissions trimestrals fixades per l'ORG_0 (ABA), imposant a la defenent les costes del procediment.

II.- La representació processal de Sancho va contestar la demanda en data 18.9.13 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, manifestant que hi concorrien varies excepcions processals i subsidiàriament que els interessos i comissions eren abusius.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 15 d'abril de 2015 i va decidir : "que estimant en la seva major part la demanda formulada per l'entitat bancària "Sancho, S.A.", ha de condemnar i condemna al Sr. Sancho al pagament a aquella de la quantitat de sis mil set-cents un euros amb trenta-un cèntims (6.701,31.- EUROS), més aquells interessos descrits en el III.- considerant de la present resolució, imposant al demandat les costes processals causades així com els honoraris de procurador de l'agent de conformitat amb el que preveu la fonamentació jurídica d'aquesta decisió jurisdiccional".

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Sr. Sancho i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present litigi la part agent, Sancho, SA reclama el saldo deutor contra el seu client Sancho, per un import total de 6.701,31EUR més els interessos per retard i comissions trimestrals des del dia 31 de juliol de 2013, data de tancament del compte.

La sentència d'instància estima substancialment la demanda i condemna la part defenent al pagament de la suma indicada més els interessos de retard però no les comissions trimestrals amb imposició de les costes a la part vençuda.

Contra tal decisió, s'alça la part condemnada.

SEGON.- El primer greuge articulat pel Sr. Sancho es centra en el fet que no se li ha notificat prèviament a la demanda de citació a judici, el saldo deutor que ara se li reclama.

Efectivament ja es doctrina reiterada per aquesta Sala (STJC 15.11.12 -R155/12-; de 29.1.13 -R186/12-; i de 29.10.13 -R125/13-) la que reclama la notificació prèvia extrajudicial del saldo deutor i de la voluntat de donar per vençut anticipadament el contracte en cas de persistència en l'incompliment. Però el cas d'espècie presenta alguna particularitat sobre aquesta doctrina. En primer lloc, que la part agent no reclama la resolució anticipada del contracte sinó que únicament la reclamació del ròssec deutor amb més els interessos per retard i les comissions trimestrals (les quals l'Hble. Batlle ja desestimat en aplicació de la nostra doctrina conforme la seva abusivitat quan resulten abusives). En segon lloc perquè la notificació prèvia del saldo deutor (tant la del saldo de compte corrents com la dels préstec hipotecari) l'ha fet la part agent a un domicili que és el que també consigna davant la Batllia el propi demandat (carrer Encamp xx del Pas de la Casa). Segons el Servei de Correus, no es va trobar en el moment de l'entrega al destinatari Sr. Sancho i per aquest motiu se li va deixar l'avís, el qual va caducar transcorregut el termini corresponent. Això vol dir per la regla de l'autorreponsabiliat que ja hem reiterat, si el destinatari no vol ser notificat d'alguna comunicació que se li ha tramès per servei postal, ja no es pot imputar a la part remitent cap mena de retret perquè ha quedat exclusivament en mans del destinatari rebre o no la comunicació.

En conclusió en el present cas no trobem cap mena d'inconvenient en el greuge que denuncia la part apel·lant i per aquesta raó cal desestimar-lo.

TERCER.- El següent greuge recau en el fet que la sentència estima la pretensió de la reclamació dels interessos pactats en el contracte de compte corrent (els que determinés en cada moment per l'ABA, segons la clàusula novena del contracte d'1.7.94, document 1 de la demanda en el seu revers) a partir del 31 de juliol de 2013 i fins al complet pagament del deute. Efectivament de la pròpia certificació aportada en període de proves, la part agent ha aclarit que del període 1.8.13 al 30.9.14 els interessos que es reclamen van des del 13% fins al 13,83 %.

Com ja dèiem en un cas similar (TSJC 31.1.2012,rotlle 353-11) i hem dit en altres posteriors, en aquests casos cal examinar en primer lloc, i abans de començar l'anàlisi relatiu al caire abusiu o no del tipus d'interès de demora que es preveu, s'escau efectuar una primera consideració, consistent en que la citada clàusula, inclosa en un contracte d'adhesió, no guarda el necessari equilibri entre les posicions de les parts i col·loca al prestatari en una situació de manca d'informació referent al tipus d'interès moratori, atès que, per una banda, indica que el tipus serà el que aplica l'A.B.A., sense indicar quin és aquest en el moment de la perfecció del contracte, de forma que el prestatari no pot conèixer, sense haver de recórrer a documentació no inclosa ni annexada al contracte de préstec, quin és el tipus d'interès per mora en el pagament, sinó que a més remet a un tipus d'interès que fixa l'Agrupació de Bancs d'Andorra, de la qual la part prestamista en forma part i podia, sense dificultat, facilitar a la part prestatària aquesta dada, de manera que la pròpia literalitat de la clàusula i la remissió a documentació no aportada ja comporta una situació de desigualtat establerta en perjudici de la part prestatària.

En segon lloc, cal analitzar si determinar, per la remissió a un document no incorporat al contracte de préstec (aportat en el període de proposició de proves a instància de la part defenent), que el tipus de demora es situa en un 13% mínim, es pot, a criteri d'aquesta Sala, entendre o no com a abusiu. En efecte, correspon a l'òrgan judicial valorar i decidir si la clàusula que conté aquest tipus d'interès, com a interès de demora, és o no abusiu i amb independència que el mateix superi o no el que l'Agrupació de Bancs d'Andorra pugui haver establert, tota vegada que la fixació d'un tipus d'interès per l'A.B.A. no comporta l'alliberament de l'estudi del mateix en funció de les circumstàncies concretes del cas per a poder resoldre el seu caire abusiu i desproporcionat.

Els interessos de demora s'han de diferenciar dels remuneratoris. Aquests s'orienten a evitar la pèrdua de valor del capital que s'ha prestat al llarg del temps i retribuir la concessió del préstec, que es troba, precisament, dins del gir o tràfic de qui es dedica al finançament. En canvi, els interessos moratoris constitueixen la indemnització de danys i perjudicis a càrrec del deutor que incurra en situació de demora. Així, en el present cas, s'ha de determinar si l'interès del 13% mínim pot o no ser considerat com a desproporcionat. I aquest judici de valor s'ha d'efectuar en funció de les circumstàncies concretes; és a dir, tenint en compte la data d'execució de la clàusula 9ena. del contracte (31.7.2013), la situació de consumidor del prestatari i la comparació entre el tipus del diner a les Valls d'Andorra en una clara situació de greu crisi econòmica globalitzada amb referència al tipus de demora pactat. I des d'aquesta perspectiva, s'ha d'entendre que si el tipus legal a les Valls d'Andorra pel 2013 en un 3,00 %, s'ha de concloure que assolir un tipus del 13% mínim a través de la remissió que conté la clàusula, ha de ser considerat per aquesta Sala com a desproporcionat i, per tant, inaplicable la clàusula cinquena que el conté.

Per tant, solament correspondrà la percepció de l'interès legal del diner en concepte d'interessos de demora en relació al principal degut.

Aquest motiu ha de prosperar.

QUART.- També planteja com a motiu del seu recurs la part defenent el fet que manifesta que ja va fer entrega d'un xec per import de 6.000 EUR en el dia 28.5.2013 i que per aquest raó calia que la sentència d'instància ho hagués tingut en compte. Però a part que aquesta al·legació calia haver estat feta en la seva contesta i no en el recurs cosa que ja impedeix que pugui ser tinguda en compte, tampoc no l'acompanya la raó perquè aquell pagament es va fer a compte de les quotes no pagades i vençudes del préstec hipotecari que la mateixa entitat bancària li havia fet i reclamat (es segueix el procediment), amb la qual cosa no pot pretendre que se li imputi al descobert del compte corrent. El mateix cal dir respecte a la no resposta a la proposta de l'advocat de la part defenent de donació en pagament la qual anava referida al préstec hipotecari i no al descobert en el compte.

El motiu ha de ser desestimat.

CINQUÈ.- Finalment, resta el darrer motiu d'impugnació contra la sentència d'instància que imposa les costes del procediment a la part defenent. Cal estimar aquest motiu perquè amb aquesta sentència l'estimació de la demanda principal és parcial en haver estat desestimats els elevats interessos per retard que la part agent demanava, fet que cal sumar a la desestimació de les comissions trimestrals. En conseqüència, en aplicació de la Novel·la 82, cap. X, les costes de la instància no han de ser imposades a ningú.

SISÈ.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Sancho contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 15 d'abril de 2015, que revoquem parcialment en el sentit de que els interessos per retard a partir del dia 1 d'agost de 2013 hauran de ser l'interès legal vigent en cada moment, sense imposició de costes en cap de les dues instàncies. Mantenim la resta del pronunciament.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.