GOVERN - Comissió d'una infracció de defraudació per no repercutir i liquidar les quotes d'IGI (1000035/2018)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000035/2018 Núm. Rotlle: TSJA-0000023/2020

SENTÈNCIA 38-2020

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Duque

Advocada: Sra. Nogués

Apel·lat: Galván

Representant: Sra. Villalba

Advocat: Sr. Salcedo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Plagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, el vint-i-sis de novembre de dos mil vint.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000035/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Galván va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de data 9 de juliol de 2018, mitjançant la qual s'imposa una sanció per infracció de defraudació.

2.- En la sentència del 26 de març de 2020 el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la societat Galván.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 5 d'agost de 2020, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:

-Els serveis prestats per Galván, i que van ser objecte de regularització per part de la inspecció tributària, corresponen a la venda de forfets d'esquí.

-La societat Galván no ha actuat de forma dolosa però sí de forma culposa o negligent, atès que la societat era perfectament coneixedora del criteri emprat per l'Administració Tributària; contràriament al que aquesta afirma.

El GOVERN D'ANDORRA ha confirmat els seus arguments en l'escrit de conclusions de data 7 d'octubre de 2020.

4.- En la seva contesta de data 9 de setembre de 2020, la societat Galván estima en substància:

-en el moment de liquidar l'IGI del període 2014, ni es coneixia el criteri del GOVERN D'ANDORRA en relació a la repercussió de l'IGI per la venda de forfets a empresaris no establerts a Andorra.

-la culpa transcendent a efectes sancionadors ha de ser qualificada, inexcusable.

-l'instrument dels expedients tributaris sancionadors s'han de reservar per a conductes injustificables.

La societat Galván ha confirmat els seus arguments en l'escrit de conclusions de data 6 d'octubre de 2020.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Prèviament, s'ha de presentar un breu resum dels fets a l'origen del present litigi:

Han existit diversos contenciosos entre el GOVERN D'ANDORRA i la societat Galván. El problema de fons plantejat en aquests contenciosos, és el règim de l'IGI aplicable a les operacions de venda de forfets d'esquí, a empresaris no residents.

Pel període 2013

La iniciació d'una comprovació de l'IGI, es notificà a Galván el 10 de juny de 2014 i finalitzà el 6 d'octubre de 2015. Per tant, en el moment de liquidar l'IGI del primer mes del període 2014 Galván no coneixia el criteri del GOVERN D'ANDORRA en relació a la repercussió de l'IGI per la venda de forfets a empresaris no establerts a Andorra.

Per resolució de data 23 de maig de 2016, la Comissió Tècnica Tributària resol establir pel període 2013; en relació a l'IGI un import de 268.265,31.-EUR en concepte de liquidació tributària amb els interessos de demora meritats per un import de 10.709,76.-EUR.

La societat Galván va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució.

Per sentència del 16 de juny de 2017 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat Galván i aquesta Sala ha confirmat la sentència (núm. 20/2018 del 19 de febrer de 2018).

Pel període 2014

El Departament de Tributs i de Fronteres va iniciar un expedient sancionador a la societat Galván, en data 4 d'octubre de 2017, "per determinar la infracció que s'hagi pogut cometre i que sigui susceptible de sanció" (foli 78)

Per resolució de data 29 de març de 2018, el Director general del Departament resol: "Imposar a la societat Galván una sanció per infracció de defraudació equivalent a 63.104,22.-EUR, en no repercutir i liquidar les quotes d'IGI repercutit següents..." les quotes són referents als mesos de gener, febrer, març i abril de 2014.

Per resolució de data 9 de juliol de 2018, la Comissió Tècnica Tributària ha desestimat el recurs interposat per Galván (foli 27).

Tercer.- La Comissió Tècnica Tributària considera que "la societat Galván era perfectament coneixedora del criteri emprat per l'Administració contràriament al que aquesta afirma, respecte a la venda de forfets, essent una operació subjecta a IGI... Atès que aquest Departament ha constatat que el recurrent no va actuar amb la diligència necessària..." (foli 27).

Aquesta argumentació es refereix, implícitament, als termes de l'article 120 de la Llei, d'ordenament tributari:

"Principi de responsabilitat en les infraccions tributàries

1. Les accions o les omissions tipificades a les lleis no donen lloc a responsabilitat per infracció tributària en el casos següents:

(...)

e) Quan s'hagi posat la diligència necessària en el compliment de les obligacions tributàries. Entre altres casos, s'entén que s'ha posat la diligència necessària quan l'obligat hagi actuat emparant-se en una interpretació raonable de la norma o quan l'obligat tributari ajusti la seva actuació als criteris manifestats per l'Administració en la contestació a una consulta formulada per ell mateix o per un obligat tributari, i en aquest darrer cas, sempre que els supòsits de fet siguin assimilables, que hi siguin aplicables els criteris esmentats i que aquests criteris no hagin estat modificats."

En l'espècie, correspon determinar si la interpretació de la norma per part de Galván era "raonable", en el sentit de l'article 120.

La solució del problema de fons de l'aplicació de l'IGI en aquest cas (v. més amunt, el fonament Segon) no era clara: es podia constatar una incertesa jurídica fins a l'entrada en vigor de la modificació de la Llei.

En efecte, la prova d'aquesta incertesa és la intervenció del legislador. La Llei 10/2014 va modificar la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l'impost general indirecte.

Exposició de motius:

"També es modifica l'apartat 2 de l'article 44 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l'impost general indirecte, reforçant la doctrina administrativa emesa que el transport per cable s'entén inclòs en el transport de passatgers com a servei prestat a Andorra en tant que regla especial, i s'introdueix un nou apartat 10 per tal d'incloure com a serveis prestats al territori andorrà determinats serveis que s'utilitzen efectivament a Andorra i que en aplicació de les regles generals de localització, en determinades circumstàncies, es podrien entendre com a no prestats en territori andorrà." (la negreta és nostra).

Aquesta modificació entra en vigor l'1 de juliol de 2014 (Disposició final quarta de la Llei).

S'ha de concloure que, a l'inici del període 2014, la societat Galván no coneixia exactament el criteri de l'administració (v. fonament de dret Segon) i, a més, la seva interpretació de la norma era "raonable", compte tingut de la incertesa jurídica respecte al règim de l'IGI aplicable a les operacions de venda de forfets d'esquí a empresaris no residents.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel GOVERN D'ANDORRA.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió Tècnica Tributaria de data 9 de juliol de 2018 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i, conseqüentment, anul·lar-la.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.