Interdicte de precari-inadequació de procediment (0093/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0093/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Palomo va interposar demanda d'interdicte de precari, en data 3-03- 2010, envers el Sr. Escolano, en virtut de la qual sol·licitava que es donés lloc a la restitució de la possessió de l'altell de XXXX, obligant al defenent a deixar-lo lliure, vacu i expedit, a la restitució dels vehicles descrits a la demanda, amb més la condemna a satisfer les despeses de subministrament elèctric, aigua i altres que es meritin en concepte d'ocupació indeguda i pòlisses d'assegurança i taxes respecte dels vehicles, i amb la condemna a satisfer un lloguer mensual de 500 euros mentre ocupi l'altell, amb imposició de les costes processals.

El defenent no va comparèixer i fou declarat en situació processal de rebel·lia.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 16- 02-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que ha de desestimar i desestima la demanda d'interdicte de precari formulada per la Sra. Palomo contra el Sr. Escolano, devent la primera assumir les costes d'aquest procés segons disposa el darrer Considerant".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància, i en data 27-04-2011, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, i després d'efectuar una exposició dels fets, no entén que l'Hble. Batlle consideri que s'ha d'estar al procés declaratiu on es discuteix la propietat dels béns i demanar els efectes civils, quan el Tribunal de Batlles ja ha resolt definitivament i ha declarat la nul·litat del contracte de promesa de compravenda. Afegeix que se li produeix indefensió perquè en el procés civil declaratiu no pot sol·licitar els efectes escaients, tota vegada que es demanava la nul·litat del procés, però no la restitució de la possessió de l'immoble que ocupava indegudament i no esdevé viable sol·licitar en fase d'execució la restitució de la possessió. Considera que no es pot interposar un nou interdicte perquè es podria adduir cosa jutjada i cal que aquest M.I. Tribunal indiqui si existeix legitimació per a demanar en tràmit d'execució civil de la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles la restitució de la possessió. En segon terme, i pel cas que no es revoqués la sentència, sol·licita a la Sala que indiqui quin procediment ha d'iniciar la part agent per a fer valer els seus drets.

II.- El present recurs no pot prosperar en atenció als arguments següents. En primer terme, el jutjador a quo entén que "Aquest jutjador entén i considera que el procés i l'acció interdictal pretesa no són les idònies en aquestes alçades per fer valer els drets eventuals de l'instant d'aquest plet, sinó que en tot cas s'haurà d'estar al declaratiu que efectivament fixi la relació creada i discutida respecte dels béns reivindicats en autes de precari i aleshores demanar-ne els efectes civilment obligatoris". En efecte, el que assenyala el tribunal a quo ha de ser acceptat per aquesta Sala, tota vegada que en el precari, el posseïdor posseeix per la mera tolerància del propietari del bé, de forma que en qualsevol moment, i sense l'acreditació de cap causa, es pot demanar la restitució de la possessió.

En el cas que ens ocupa, ressurt que en els autes civils B-0084-3/2010, la part ara recurrent va interposar demanda reconvencional, en la qual demanava la nul·litat del contracte de promesa de compravenda, però no la restitució de la possessió dels béns. I, més tard, en el procediment 247/10 sol·licitava la restitució de la possessió atès que la part defenent posseïa en concepte de precarista. En aquest darrer procés, s'ha posat de manifest i en coneixement del jutjador que existia un debat respecte de la possible existència d'un títol que justifiqués la possessió i, per tant, mentre es debat l'existència o no d'un títol que emparés la possessió, no es pot decidir en el procediment interdictal la viabilitat de la recuperació d'una possessió a precari, tota vegada que és aquest mateix concepte el que està en discussió.

A més, considera la recurrent que la situació en la que es troba li genera indefensió, però aquesta Sala ha de posar de relleu que és la pròpia part la que no sol·licita la restitució de la possessió en el procés declaratiu, junt amb la declaració de nul·litat i és ella mateixa la que inicia un procediment interdictal, mentre es trobava l'altre pendent, sense esperar a la seva resolució.

Per altra part, tampoc pot prosperar l'al·legat de l'escull de la cosa jutjada, per quant és conegut que els procediments de jurisdicció voluntària, així com els interdictals no generen cosa jutjada, de forma que esdevé possible tornar a plantejar la qüestió debatuda.

III.- I, per últim, pel que fa al motiu subsidiari que s'esgrimeix en el recurs, s'ha de dir que no correspon a aquesta Sala indicar com s'ha de portar a terme l'execució de les resolucions judicials dictades i fermes, per quant la competència s'atribueix als tribunals que les han dictat en primera instància i, solament, a través dels eventuals recursos contra les decisions en seu d'execució es podrà examinar, en l'àmbit del recurs, la correcció o no de les execucions despatxades. Per altra part, no correspon a aquesta Sala decidir quines són les estratègies processals a emprar ni les vies idònies per a fer-ho, sinó que aquestes decisions i les seves conseqüències corresponen als lletrats.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Palomo contra la sentència, de data 16-02-2011, dictada per l'Hble. Batlle, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la mateixa les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.