Accident de circulació (055/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 055/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Sancho va interposar demanda, de data 12-3-2008, envers el Sr. Escudero i la mercantil Pérez, segons la qual sol·licita la condemna solidària dels defenents a l'abonament de la quantitat de 645,34 EUR, amb més els interessos legals i amb el pagament de les costes judicials.

En data 30-4-2008, la representació processa dels defenents va oposar-se a la demanda i va articular excepció de defecte legal en la formulació de la demanda, de manca de legitimació activa i quant al fons va sol·licitar la desestimació de la demanda, amb imposició a la part agent de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictat sentència, de data 16- 2-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que he desestimar i desestimo les excepcions de defecte legal en la formulació de la demanda i de manca de legitimació activa interposades pels Srs. Escudero i la Cia. Pérez contra la demanda interposada pel Sr. Sancho contra aquells;

Que he d'estimar i estimo íntegrament la demanda interposada pel Sr. Sancho contra el Sr. Escudero i la Cia. Pérez, condemnant els dos darrers, conjuntament i solidària, a abonar al demandant la suma principal de SIS-CENTS QUARANTA-CINC EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS (645,34.-EUR), millorada aquesta amb els interessos legals que generats d'ençà el dia 30 d'abril del 2008, i fins el seu total pagament;

I imposant la totalitat de les costes del present procediment a la part demandada, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 22-04-2009, ha articulat escrit de conclusions, on pels motius continguts en el mateix demana que es procedeixi a la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda ha presentat escrit de contesta a les conclusions, de data 26-05-2009, en virtut del qual i pels arguments que en ell s'hi contenen, sol·licita la confirmació de la resolució, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que es va introduir l'excepció de defecte legal en la demanda, atès que cap documentació acompanyada amb la demanda acreditava el domini del vehicle accidentat, de manera que s'ha vist en una situació d'indefensió. Afegeix que tampoc es va acreditar que s'hagués satisfet l'import de la reparació. En segon terme, empra la mateixa argumentació per a aixecar de nou en aquesta alçada l'excepció de manca de legitimació activa.

Ambdues excepcions han de ser refusades i no poden prosperar. Així, pel que fa a l'excepció de defecte legal en la demanda, s'han de confirmar els arguments de la resolució d'instància, tota vegada que amb la demanda s'aporta la declaració amistosa d'accident, les fotografies dels danys ocasionats i la factura de ORG_0. Aquesta documentació, junt amb l'escrit rector de la demanda, permeten a la part defenent conèixer perfectament les pretensions que s'exercitin, així com l'objecte del procés, de forma que no es pot entendre que s'hagi situat a la part defenent en cap situació de limitació dels mecanismes de defensa, proscrita per allò que es preveu a l'article 10 de la Constitució. En aquest sentit, l'aportació dels documents in limine permeten conèixer a la part defenent els motius pels quals s'exercita la demanda, així com l'objecte del procés i la causa petendi, de forma que s'escau refusar l'al·legat defecte en el mode de plantejar la demanda.

Respecte de l'excepció de manca de legitimació activa, confon la part defenent la legitimació ad processum i la legitimació ad causam. Des d'aquesta òptica d'idees, es qüestiona per la recurrent l'acreditació de la propietat del vehicle i el pagament de l'import de la reparació. Però com encertadament es sustenta a la sentència d'instància, aquests extrems constitueixen elements del fons de la pretensió i s'han de resoldre en la sentència, donant lloc a l'estimació o refús de la demanda, segons s'acreditin o no els mateixos per la prova practicada o en consonància amb les regles de l'onus probandi, en virtut de les quals correspon a l'agent l'acreditació dels fets constitutius de la seva pretensió i al defenent la prova dels elements excloents, impeditius i extintius.

II.- Desestimades les al·legacions respecte de les excepcions de defecte legal en la demanda i de manca de legitimació activa, correspon ara a aquesta Sala determinar la procedència o no dels motius adduïts en relació al fons del litigi. La recurrent manifesta que la sentència d'instància ha procedit a una errònia valoració de la prova.

Així, sosté que el defenent no ha portat a terme cap actuació o conducta negligent, de forma que pel simple fet de fer marxa enrere no es pot titllar la seva actuació de negligent. Argumenta tanmateix que ambdós vehicles efectuaven marxa enrere i que de l'estudi de les pericials s'ha de concloure que no es pot atribuir la responsabilitat del sinistre. Pel que fa als danys, manté que no s'ha provat pericialment que els danys es deguin al sinistre que ara és objecte del litigi ni tampoc consta provat que la factura hagi estat pagada. En darrer terme, impugna la imposició de les costes processals, atès que es tracta d'un procediment de mínima quantia.

L'argumentari de la defenent en relació al fons del litigi no pot ésser atès acceptat per aquesta Sala. Encara que fossin ambdós vehicles els que efectuessin marxa enrere, l'article 42 del Codi de circulació estableix que el vehicle que realitza la marxa enrere ha de comprovar que cap obstacle ni vehicle li impedeix la maniobra. D'acord amb aquestes precisions, i analitzada la prova pericial, segons les regles de la sana crítica, aquesta Sala també considera que els danys del vehicle Mercedes es troben al vèrtex dret i que les traces de fregament dels mateixos indiquen que l'altre vehicle es trobava en moviment en el moment de la col·lisió. Per tant, el conductor del vehicle Renault va efectuar la maniobra de marxa enrere sense cerciorar-se que podia realitzar la mateixa amb seguretat i sense advertit que existien obstacles o vehicle que li impedien portar a terme aquesta. I és des d'aquesta òptica d'idees que s'ha de considerar que la maniobra del vehicle Renault fou la causa dels danys i negligent al no adequar-se al compliment de les normes de diligència en la conducció que estableix el Codi de circulació, en aquest cas, en el seu article 42.

Pel que fa als danys que presenta el vehicle Mercedes la data de l'accident és de 4-9-2007 i la data de la factura de la reparació de 18 del mateix mes. Aquest fet i que cap de les pericials hagi qüestionat que els danys puguin no derivar-se d'aquest accident, sinó que en el seu raonament admeten, precisament, que la mecànica de l'accident ha estat entre els dos vehicles, així com el fet que en la pròpia factura consti la menció "pagat" justifiquen la desestimació també d'aquest extrem o motiu del recurs.

III.- Per últim, quant a les costes processals i atès que ens trobem en un procediment de mínima quantia, aquesta Sala ha de manifestar que és reiterada jurisprudència de la mateixa que en el procediment de mínima quantia, el legislador andorrà ha determinat que la intervenció del Lletrat esdevé facultativa (art. 97 LQJ), a l'igual que ho és la del procurador pels procediments declaratius (art. 102 LQJ) i que solament quan concorrin circumstàncies excepcionals, entre d'altres la mala fe o temeritat d'una de les parts litigants, es pot subvenir aquesta regla i fer imposició de les costes processals.

Per tant, en el present procés, i malgrat la recorreguda argumenti la temeritat de la part defenent, la sentència justifica la imposició en el fet que la demandada sol·licitava que s'imposessin a l'agent les costes processals en la seva contesta a la demanda. A criteri d'aquesta Sala, aquesta petició de la defenent no integra les circumstàncies especials que poden motivar la imposició de les costes en un procediment de mínima quantia, i no pot ésser entesa tampoc com una conducta de mala fe o temeritat, i s'escau, aleshores, revocar aquest extrem de la sentència i deixar sense efecte la imposició de les costes de primera instància.

IV.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X) en la no imposició de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la part defenent contra la sentència de data 16-02-2009 i revocar la mateixa exclusivament en la part que es refereix a les costes processals, declarant que no s'escau efectuar imposició de les costes processals de primera instància, devent cada part suportar les causades a la seva instància i essent les comunes per meitat. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.