Validesa subhasta (0034/10)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 034/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Tejera va interposar demanda, de data 20-07-2001, envers els Srs. Olmo, Cañete i Sainz i ORG_0, en virtut de la qual sol·licitava la nul·litat de la subhasta judicial celebrada el dia 9-04-1996 i de tots els actes processals posteriors, relativa a les 59.100 accions de l'actual mercantil P. SA; que les accions pertanyen a l'agent; que les escriptures públiques que es relaten a la súplica de la demanda són nul·les i la condemna de ORG_0 a retornar l'import percebut per les accions i la condemna del adquirents a retornar a l'agent les 59.100 accions rebudes. Subsidiàriament, exercitava una acció d'enriquiment injust. I darrerament sol·licitava la condemna dels defenents a publicar a les seves costes en els mitjans de comunicació d'Andorra i dels països veïns la part dispositiva de la sentència, la comunicació pels defenents Srs. Olmo, Cañete i Sainz a les societats participades per l'antiga C. SA, la part dispositiva de la sentència i la condemna a l'abonament dels interessos legals i de les costes processals.

Per escrit de 18-06-2004, la representació processal dels Srs. Olmo, Cañete i Sainz van contestar a la demanda, i després d'articular excepcions d'inadequació de procediment, de cosa jutjada i de prescripció, s'oposava quant al fons i demanava la desestimació de la demanda, amb imposició a l'agent de les costes processals.

En la mateixa data, la representació processal de l'anterior ORG_0, actualment ORG_1 , va contestar a la demanda i, en primer terme, va demanar la crida en causa de l'Estat andorrà; en segon terme articulava les excepcions d'inadequació del procediment, de cosa jutjada, de prescripció, de manca de litisconsorci passiu necessari, com a subsidiari per a la crida en causa de l'Estat andorrà: quant al fons s'oposava a la demanda i a l'ensems interposava demanda reconvencional, segons la qual, si s'entrava a analitzar el fons, s'acordés amb les pretensions contingudes en el seu escrit ,i amb imposició de les costes processals a la part agent.

En data 7-04-2006, la representació del M.I. GOVERN D'ANDORRA, després d'articular diferents excepcions (manca de legitimació passiva, inadequació del procediment, caducitat del termini per l'acció de nul·litat, cosa jutjada, prescripció adquisitiva), i quant al fons demanava que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 7-01-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDIM Primer.- Que hem de declarar i declarem la preclusió respecte dels pediments obrant als apartats A a E, ambdós inclosos, del suplico de la demanda formulada per la representació processal del Sr. Tejera contra la Sra. Olmo, nascuda R., els Srs. Cañete i Sainz i la societat ORG_1, subsegüent a la qual ha estat cridat a judici l'Estat Andorrà, deixant- los imprejutjats en quant al fons.

Segon.- Desestimar per motius de fons les pretensions contingudes als apartats F a H, ambdós inclosos, de la demanda formulada per la representació processal del Sr. Tejera contra la Sra. Olmo, nascuda R., els Srs. Cañete i Sainz i la societat ORG_1, així com les restants pretensions obrant als apartats I a K, ambdós inclosos, de la demanda de constant referència.

Tercer.- Desestimar en tots els seus termes la demanda reconvencional plantejada per la representació processal de la societat ORG_1 contra el Sr. Tejera.

Quart.- Fer imposició al Sr. Tejera de les costes judicials ocasionades arran de la tramitació del present judici segons preveu el X. CONSIDERANT de la present resolució judicial".

Per Aute, de data 11-01-2010, es va aclarir la resolució dictada en data 7-01-2010, i es va determinar que "DECIDEIX Corregir la sentència recaiguda en data 7 de gener del 2010 en el marc del present judici registrat amb el número 0050-9/2001, tramitat pel procediment ordinari i instat per la representació processal del Sr. Tejera contra la Sra. Olmo, nascuda R., els Srs. Cañete i Sainz i la societat ORG_1, havent estat cridat en garantia l'Estat Andorrà, en el sentit de modificar el quart apartat de la seva part dispositiva per quant, on diu: Quart.- Fer imposició al Sr. Tejera de les costes judicials ocasionades arran de la tramitació del present judici segons preveu el X. CONSIDERANT de la present resolució judicial".

Ha de dir:

Quart.- Fer imposició al Sr. Tejera de les costes judicials ocasionades arran de la demanda principal i a la societat ORG_1 de les despeses processals ocasionades al Sr. Tejera arran de la seva demanda reconvencional, segons preveu el X. CONSIDERANT de la present resolució judicial".

III.- La representació processal de la mercantil ORG_1 i de la part agent, el Sr. Tejera han interposat recurs contra la resolució d'instància. Així, consta que, en dates 19-03-2010 i 22-03-2010 van articular llurs escrits de conclusions, en virtut dels quals i pels arguments continguts en els mateixos demanen la revocació de la sentència.

En dates 13 d'abril, 14 d'abril i 15-04-2010, les representacions processals de ORG_1 , del Sr. Tejera, dels Srs. Olmo, nascuda R., els Srs. Cañete i Sainz i del M.I. Govern d'Andorra, van procedir a formular llurs escrits de contesta a les conclusions, amb el contingut i les pètites que es troben a les actuacions.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La resolució del present litigi exigeix diferenciar entre els dos recursos interposats contra la sentència. Per una banda, la part agent ha plantejat recurs contra la mateixa, el qual es fonamenta en els greuges següents. Així, en primer terme, després de sintetitzar les pretensions contingudes a la demanda i a les contestes (folis 112 a 119), resumeix quin ha estat, al seu parer, el resultat de la prova practicada (folis 119 a 125). És a partir dels folis 126 i fins el foli 138 que la part recurrent no valora la sentència d'instància i els arguments per a combatre els pronunciaments de la mateixa que li són lesius. En aquest sentit, afirma que la sentència resol el nucli de la qüestió a les pàgines 64 a 67. I, en aquest ordre d'idees, indica que esdevé fals que el seu representat hagués estat present a la subhasta del dia 10 d'abril i que es troba a les actuacions, el certificat de la secretaria judicial, conforme la primera subhasta es va celebrar el dia 9 i no el 10 d'abril de 1996. Entén que la prova, consistent en el certificat de la Sra. Codina, és una prova proscrita per qualsevol ordenament jurídic i ha de ser expulsada del procediment. Per tant, considera que de la prova ressurt que la primera subhasta es va celebrar el dia 9-04-2010, que l'agent i l'advocat Sr. Soriano no eren presents i que aquest vici és tan greu que dóna lloc a la nul·litat del procediment. Manifesta també que s'ha acreditat el concert entre ORG_0 i els defenents Srs. P. i això significa una frau a les subhastes, de manera que s'ha despatrimonialitzat a la part agent. En segon terme, assevera que s'han de donar per reproduïdes les al·legacions al recurs de reposició contra la providència de 30-1-2009 i, quant a l'Aute de 23-12-2009, perquè es contradiu el dret a obtenir una resolució basada en dret i per quant el mateix és nul. Afegeix que la llarga durada del procediment conculca el dret a la jurisdicció i manifesta que, atesa la durada del procediment i el debat jurídic, existeixen dubtes jurídics de fet i de dret que justifiquen la no imposició de les costes processals.

El present recurs no pot prosperar per les raons següents. En primer terme, perquè s'escau efectuar una sèrie de manifestacions prèvies. Així, l'objecte del present recurs s'ha de limitar a la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 7-01-2010 i a l'Aute aclaritori de la mateixa. En canvi, no poden formar part del present recurs el recurs contra la providència de 30- 01-2009 ni l'Aute de 23-12-2009, pel que es dirà en el fonament de dret següent. Tanmateix, malgrat les al·legacions del recurrent respecte de les carències probatòries produïdes en primera instància i de les incidències que reflecteix que han existit al seu criteri, i de l'expulsió de la prova documental, consistent en la certificació emesa per la Secretària judicial, no es conté en l'escrit de conclusions cap sol·licitud de prova en aquesta alçada, per la qual cosa, en consonància amb allò que es preveu a l'article 73 LTPJ,i tota vegada que aquesta Sala examinat el material probatori no té per convenient la pràctica de cap prova per a millor proveir, s'ha d'estar per a resoldre el present recurs a les proves practicades a la instància i al resultat que de les mateixes s'extregui.

En segon terme, establertes les anteriors consideracions, el recurs de la recurrent es fonamenta, com ja s'ha explicitat anteriorment, en el fet que el seu representat i l'advocat de l'agent en aquell moment no van estar presents a la subhasta que es va celebrar el dia 9-04-1996, de manera que aquest defecte vicia de nul·litat tot el procés executiu i s'escau decretar la seva nul·litat. Com es pot observar, impugna la part recurrent la validesa de les subhastes celebrades que van donar lloc a l'alienació forçosa de les 59.100 accions de la part agent.

En canvi, si s'examina la sentència d'instància i els arguments que la mateixa empra, de la part decisòria de la mateixa (preclusió dels pediments A a E de la demanda), i del Considerant V es conclou literalment que "s'ha de concloure que tenint en compte que la representació processal del Sr. Tejera pretén la declaració de nul·litat de la subhasta judicial efectivament celebrada el dia 10 d'abril de 1996, a la qual va assistir personalment i degudament representat pel seu advocat, així com de les actuacions practicades subsegüentment en període d'execució dels autes civils registrats amb el número 75-E/92, de les quals igualment en fou coneixedor a través del seu advocat en temps i forma deguts, havent manifestat la seva intenció d'exercitar les accions escaients a tal efecte el dia 19 de novembre de 1999, a saber més de tres anys més tard, la possibilitat de que disposava a tal efecte ha preclòs, atès el temps transcorregut, preclusió que s'ha de predicar no obstant únicament dels apartats A a E, ambdós inclosos, del suplico de la demanda, que contenen precisament les peticions de declaració de nul·litat esmentades i de retorn de les prestacions abonades...".

Front a aquesta argumentació de la sentència d'instància que, sense entrar en el fons, declara l'extemporaneïtat de la pretensió de nul·litat de la part agent, no s'ha interposat cap motiu de greuge ni s'articula cap argumentació en ares a combatre aquesta conclusió, de manera que procedeix, pels mateixos motius que la resolució d'instància, i sense necessitat d'entrar a valorar el fons de les pretensions, al qual es circumscriu el contingut del present recurs, i tota vegada que el procés civil i el recurs s'han de resoldre en atenció al principi de congruència i dispositiu, que té el seu reflex en la màxima "tantum appellatum quantum devolutum" i "pendente appellationes nihil innovetur", procedeix la desestimació del recurs interposat quant a les pretensions relatives a la nul·litat sol·licitada i als pediments que, en consonància amb aquella, es troben als pediments A a E.

II.- Quant a les anomenades incidències processals a les que es refereix l'agent, les mateixes no poden ésser objecte d'aquest recurs. Així, ara indica que s'ha d'estimar el recurs de reposició contra la providència de 30-01-2009, quan de les actuacions ressurt que en aquella providència ja es va indicar que la prova testifical de la Sra. Codina, practicada com a documental, i que, com ja hem indicat anteriorment, en el present escrit de conclusions, si bé es remet a les al·legacions del recurs de reposició, no existeix cap petició de prova testifical. Però és que a més, al marge de no concorre els pressupòsits que exigeix l'article 73 LTPJ, ja hem tingut ocasió de posar de manifest que la sentència d'instància no entra a analitzar el fons de l'acció de nul·litat, sinó que declara la mateixa extemporània, de forma que la pràctica de la referida prova esdevé inútil i impertinent en aquesta alçada pel que fa a la resolució del recurs.

Respecte de l'incident de nul·litat d'actuacions, la recurrent va interposar incident de nul·litat contra l'Aute que inadmetia el recurs de reposició i aquest incident fou resolt per Aute de 23-12-2009, segons el qual es declarava la inadmissió del recurs. Si bé en una adequada praxis processal, les causes d'inadmissió, una volta ha estat indegudament admès el recurs es transformen en causes de desestimació, cap limitació al dret de defensa de l'article 10 CA es causa al recurrent pel fet que s'admeti ab initio per la providència de 11- 12-2009 i després el tribunal per Aute resolgui que no esdevé viable la seva admissió, malgrat com diem el que convindria haver resolt és la seva desestimació, sense que es pugui atendre l'argument que el sistema és de doble admissió, tota vegada que, d'acord amb el caire d'ordre públic del procediment, allò que ha estat incorrecta o inadequadament admès, pot ésser refusat pel tribunal, sense que per aquest motiu es generi cap limitació o menyscapte del dret de defensa de la recurrent.

III.- I, en darrer terme, si bé la durada del procediment pot ésser un motiu que la part recurrent addueixi com a lesió del seu dret a obtenir una resolució judicial en un termini raonable i sense dilacions indegudes, aquesta Sala només pot tenir per efectuades les referides al·legacions i resoldre el recurs interposat d'acord amb les pretensions articulades per la part recurrent i fonamentant la resolució de les mateixes en l'ordenament jurídic andorrà (arts. 10 i 86 C.A.).

Per últim, l'argument que existeixen dubtes de fet i de dret no pot ésser atès per aquesta Sala, tota vegada que, com s'ha dit, la sentència resol sense entrar en el fons, al considerar que les pretensions que fonamenten la nul·litat sol·licitada són extemporànies, sense que al respecte la part agent i recurrent hagi adduït motius o raons per a combatre l'argumentari d'instància, de forma que no s'aprecien dubtes jurídics. I tampoc fàctics, tota vegada que no s'ha entrat a valorar el fons del litigi en relació a les referides pretensions A a E, i s'han refusat les pretensions sense entrar a analitzar el fons. Pel que es refereix, a la pretensió d'enriquiment injust, articulada amb caire subsidiari, que requereix segons doctrina d'aquesta Sala l'existència d'empobriment patrimonial i enriquiment patrimonial, sense que existeixi causa que justifiqui el desplaçament patrimonial, i que consisteixi en el darrer remei existent per a solventar el desequilibri patrimonial produït, en el cas que ens ocupa resta acreditat que existia causa solvendi que impulsava la transmissió de les accions a favor dels defenents Srs. P. per part de BANC SA, de manera que es justifica la seva improcedència. A més i pel que s'ha exposat tampoc respecte d'aquesta acció es pot entendre l'existència de dubtes fàctics o jurídics que poden justificar la no imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap

X).

Així, malgrat la durada del judici hagi estat llarga, s'ha de posar en relleu que el transcurs del temps des de la interposició de la demanda ha perjudicat a totes les parts litigants, atès que no han obtingut una resolució en la instància que resol les seves pretensions fins el 7 de gener de 2010, i ara mitjançant la present sentència d'aquesta Sala. Però aquest argument, sens perjudici de les conseqüències que es puguin derivar si s'acredita que la durada ha estat no raonable i amb dilacions indegudes que han comportat una vulneració d'allò contemplat com a garanties processals constitucionals a l'article 10 CA, quant a la imposició de les costes processals, com a despeses derivades del procés i a les que té dret a rescabalar-se la part que s'ha vist abocada al litigi, s'ha de resoldre en l'ordenament jurídic andorrà, segons el que disposa el principi de venciment objectiu (Codi 7.51.5) i amb les excepcions, que no concorren en el present cas, contemplades a la Novel·la 82, cap. X.

Per consegüent, també procedeix desestimar pels motius indicats el present greuge contra la sentència d'instància.

IV.- Resta ara per examinar el recurs interposat per la representació processal de ORG_1, el qual es fonamenta en dos greuges o motius diversos. En primer lloc, considera que la sentència entén la idoneïtat dels pediments, amb excepció del silenci i callament perpetus. Així es formula recurs per tal que es declari la validesa de l'acte d'execució de liquidació de capital de 12-03- 1992, les subhastes celebrades, l'adjudicació de les 59.100 accions i dels actes jurídics posteriors i en concret de les escriptures públiques núms. 1546, 1548/96 i 348/97. Afirma que la resolució dóna lloc de forma explícita, per via de negació de les peticions de l'agent, als petitums de la reconvenció. Tanmateix entén que la sentència ho reflecteix també en relació a la inexistència d'enriquiment injust. Afegeix que pel callament perpetu, aquesta institució no s'oposa al dret a la jurisdicció i es concreta aquest pronunciament sobre la petició de nul·litat de cadascun dels actes processals i materials que la sentència denega a l'agent i sobre la petició d'enriquiment injust. En segon terme, i de forma subsidiària, sol·licita que si el callament perpetu no procedeix, si s'admetin els altres extrems de la reconvenció. I, en tot cas, demana que no s'imposin les costes processals, atès que les peticions de la demanda reconvencional han estat admeses materialment, al refusar les de l'agent.

L'estudi d'aquest recurs i dels seus greuges exigeix posar de manifest que la defenent ORG_1 articula en la seva demanda reconvencional, i amb caire subsidiari per la desestimació de les excepcions que adduïa en el seu escrit, que es declari la validesa dels actes processals, materials i de comerç posteriors i, en concret, les dues subhastes de 14-05 i 19-07-1996, l'acte d'adjudicació de les 59.100 accions, i les escriptures públiques que a la súplica de la demanda es descriuen amb els números C1, C2 i C3, així com la inexistència d'enriquiment injust i que s'imposi a la part agent callament perpetu i silenci en relació a aquests pronunciaments.

Si s'analitza la sentència d'instància i la seva resolució respecte de la pretensió de nul·litat exercitada, s'ha de concloure, com ja s'ha tingut ocasió de posar de manifest, que les pretensions de nul·litat han estat refusades no perquè el tribunal a quo ni aquesta Sala hagin entrat a valorar els requisits de validesa dels esmentats actes i negocis jurídics, sinó per quant l'acció interposada s'ha considerat extemporània. I aquesta consideració ha estat confirmada per la present resolució. Per consegüent, tota vegada que no s'ha entrat a analitzar el fons de la pretensió i la mateixa ha estat refusada per ésser l'acció extemporània, no procedeix establir un pronunciament explícit sobre la validesa dels esmentats actes i negocis. I en aquest sentit, no es pot admetre l'argumentació de l'agent, en virtut de la qual, s'han admès materialment les pretensions de la part agent reconvencional, tota vegada que, cal repetir-ho, no s'ha examinat el fons i les exigències de validesa dels referits actes, sinó que la Sala i la sentència d'instància no donen lloc a la pretensió de nul·litat, no per descartar l'existència de causes que la puguin provocar, sinó pel fet que, atesa la inviabilitat temporal de l'acció, no s'ha entrat a l'estudi del fons. Aleshores, no s'han admès materialment els pronunciaments de la demanda reconvencional i, per tant, els mateixos no poden ésser acollits. Per tant, és aquesta l'argumentació que empra aquesta Sala per a desestimar la pretensió sol·licitada, i encara que difereixi de la innecessarietat en que ho justifica la sentència d'instància, la conseqüència desestimatòria s'ha de mantenir.

Pel que es refereix a la sol·licitada declaració d'inexistència d'enriquiment injust, en aquest sentit sí que s'ha de concloure amb el tribunal a quo en la inviabilitat del pronunciament declaratiu, tota vegada que si la sentència raona i argumenta que els pressupòsits per tal que l'acció d'enriquiment injust prosperin no concorren, esdevé innecessari declarar la inexistència d'enriquiment injust, màxim si es té present que, acreditada l'existència de causa, la institució de l'enriquiment injust no pot actuar.

Per últim, el callament perpetu o silenci en relació a les demés pretensions, no pot prosperar no solament per les raons abans esmentades, sinó també pel fet que el dret a la jurisdicció (art 10 CA) permet als justiciables impetrar l'auxili de la justícia sempre que ho considerin oportú en defensa dels seus interessos. I des d'aquesta òptica les institucions de la litispendència i de la cosa jutjada ja eviten que es puguin interposar plets contra les mateixes parts i amb la mateixa causa petendi i petitum o que resolts es puguin plantejar de nou, atès que mitjançant les referides institucions es tracta d'aconseguir la necessària seguretat jurídica, sense que sigui possible que un procés s'eternitzi o que es plantegi una i altra vegada als tribunals. Així, aquesta Sala, per sentència de 23-10-2008, ha reconegut la vessant formal i material de la cosa jutjada. Des d'aquesta òptica, la vessant material de la cosa jutjada té una doble perspectiva: positiva i prejudicial, de manera que allò que ja s'ha resol de manera ferma en una resolució (eficàcia formal de la cosa jutjada) vincula als tribunals que en el futur s'hagin de pronunciar sobre el mateix litigi quan concorren les tres identitats: subjectiva, d'objecte i de causa petendi i en aquells casos en els quals es pot projectar a tercers perquè ho permet l'ordenament jurídic.

Per tant, existeixen instruments, com les excepcions ressenyades, que poden posar fre a aquelles actuacions d'una de les parts que vulgui tornar a enjudiciar allò ja resolt, de manera que no esdevé oportú limitar el seu dret d'accés a la jurisdicció, quan en aquesta existeixen expedients per a salvaguardar la seguretat jurídica i la part afectada pot veure's rescabalada amb la institució de les costes processals.

Per últim, s'ha de mantenir la imposició de les costes processals, atès que l'admissió material de les pretensions de la demanda reconvencional no ha estat admesa per aquesta Sala i era el sosteniment jurídic en el que la recurrent motivava que no procedia, al seu criteri, la imposició de les costes processals.

V.- La desestimació dels recursos interposats s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició de les costes processals als recurrents, derivada de la desestimació del recurs interposat.

Tanmateix no s'ha de donar lloc a les pretensions contingudes en l'escrit presentat per la representació processal de la part agent, en data 10-05-2010, en el que interessa que es requereixi als defenents Srs. P. per tal que informin si el negoci jurídic que volen concloure té per objecte els béns o drets objecte d'aquest litigi i si han demanat autorització judicial i si procedeix imposar les garanties o caucions que corresponguin. En efecte, l'esmentada petició cerca l'assegurament de les resultes del litigi, però atès que aquesta Sala clou la jurisdicció en el seu ordre civil, i la resolució de la Sala posa fi al litigi en detriment de les pretensions de la part agent, no procedeix donar lloc a la sol·licitud interessada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal de ORG_1 i per la representació processal del Sr. Tejera contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, en data 7-01-2010, i l'Aute aclaratori de data 11-01-2010, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a les parts recurrents les costes derivades de la desestimació del seus respectius recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.