Expulsió de 10 anys per delicte major continuat sobre menor de 14 anys

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Vincent Aniére Alexandra Cornella Solà

Objecte: Expulsió 10 anys. Delicte major continuat sobre menor 14 anys-Presó preventiva acordada.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000013/2025

ORIGEN.- 2000049/2024 - 0

NIG: 5300545320240000096

SENTÈNCIA 08-2025

PARTS :

Apel·lant: Sr. Vilar

Representant: Sra. Tur

Advocat: Sr. Pulido

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Azorin

Advocada. Sra. Manzano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats : Sr. Vincent ANIERE

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 19 de març de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000049/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, que el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Vilar va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern número 409908/2024, de data 30 d'octubre de 2024, per la qual es va desestimar el recurs administratiu formulat contra la Resolució dictada per la Ropero Ministra de Justícia i Interior, que acordà l'expulsió del territori andorrà per un període de 10 anys.

2.- En la sentència núm. 5-2025, de data 10 de gener de 2025, el Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Vilar estima, en substància, que:

S'ha fet una interpretació incorrecta de la prova, compte tingut que els fets en els quals es fonamenta la resolució d'expulsió, no poden venir acreditats pels autes penals amb número de guàrdia 0000399/2024 (actual número de causa 3000342/2024), i pel fet que la causa no hagi estat arxivada.

Els fets pels quals ha estat processat deriven d'una prova totalment subjectiva com és la declaració de la pròpia suposada víctima, i es va prendre la decisió de processar-lo sense ni tan sols haver-lo escoltat.

Hi ha dificultat per obtenir prova de descàrrec quan els fets ocorren en la intimitat de la llar i no venen corroborats per cap element objectiu.

La resolució impugnada no mencionava en cap moment que suposés una amenaça per la moralitat pública com considera la sentència d'instància.

Els fets suposadament van passar quan la seva filla tenia entre 4 i 11 anys, i en el moment de la seva detenció en tenia 15, la qual cosa denota la desproporció de la mesura acordada en el procés penal.

Resideix al Principat des de l'any 2008, i mai ha tingut cap mena d'incident amb la justícia.

S'ha fet una interpretació errònia de la jurisprudència.

Es va aportar amb la demanda, una declaració escrita de la Sra. Hoyos, que manifesta estar casada amb l'agent i continua tenint contacte amb ell, i les captures de pantalla que acrediten el contacte amb la seva filla I. i que li ha demanat disculpes a través de la seva mare.

4.- En la seva contesta, el Govern al·lega que:

L'ordre d'expulsió es fonamenta en la detenció i posada a disposició de l'agent per un delicte contra la llibertat sexual, havent estat processat per un delicte major continuat d'abús sexual sobre menor de 14 anys essent l'autor ascendent de la víctima, i per un delicte major d'abús sexual consistent en accés carnal per via vaginal en grau de temptativa, i un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat, havent estat ingressat al centre penitenciari.

La sentència d'instància està degudament motivada, aplica correctament la normativa i la jurisprudència, i resol de forma coherent les qüestions plantejades.

De l'aute de processament resulta d'especial rellevància la descripció dels fets que s'imputen a l'actor. A més, es va sol·licitar la unió per corda fluixa de la causa penal, de la que deriva que el Batlle ha mantingut l'ingrés en centre penitenciari de la part agent.

No s'ha vulnerat el principi de presumpció d'innocència.

La conducta de l'interessat demostra que suposa un risc per la seguretat i per l'ordre públic.

S'ha respectat el principi de proporcionalitat.

La filla de l'actor va sol·licitar rebre tractament i actualment està ingressada al C. degut al trencament familiar, sense que s'hagi acreditat que el recurrent manté vincles amb ella.

La documentació presentada per la part agent no permet enervar la situació d'evident risc que deriva de la seva conducta.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Normativa d'aplicació, fets rellevants i aplicació al cas que ens ocupa

L'article 122 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració, regula l'expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic en els termes següents:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.

2. L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

3. La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys".

En el cas que ens ocupa, s'ha acordat l'expulsió per la durada màxima legalment prevista, és a dir, 10 anys. Doncs bé, en aquests casos, la decisió administrativa ha de venir precedida per fets greus. I, es pot avançar ara, que en el cas que ens ocupa la gravetat dels fets és inqüestionable.

L'expulsió com a mesura de prevenció, com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol), té per finalitat la salvaguarda de l'ordre i seguretat públiques, i no revesteix caràcter sancionador:

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

Així, segons la jurisprudència d'aquesta Sala, la legalitat de les ordres d'expulsió està sotmesa a tres condicions: l'acreditació dels fets que s'imputen a l'interessat; si els mateixos poden ser qualificats com una amenaça per a la tranquil·litat, pau o seguretat públiques; i la necessària proporcionalitat que ha d'existir entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de l'expulsió.

Acreditació dels fets

L'ordre expulsió es sustenta en els fets següents: el processament del recurrent per delictes certament molt greus -un delicte contra la llibertat sexual, havent estat processat per un delicte major continuat d'abús sexual sobre menor de 14 anys essent l'autor ascendent de la víctima, un delicte major d'abús sexual consistent en accés carnal per via vaginal en grau de temptativa, i un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat-, processament en el que es va acordar el seu ingrés al centre penitenciari, ingrés que encara es manté, o si més no es mantenia quan es va incorporar per corda fluixa la causa penal, sense que al recurs d'apel·lació es digui que aquesta situació hagi canviat. En tot cas, la càrrega de la prova sobre el canvi en la seva situació d'internament al centre penitenciari, és de la part agent. Al recurs d'apel·lació s'admet que la causa penal no s'ha arxivat.

La qualificació d'aquests fets com una amenaça "per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels bens o per a l'ordre públic":

La decisió d'expulsar a l'agent es va adoptar per entendre que representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per l'ordre públic -així consta al penúltim "atès" de la resolució de data 17 de setembre de 2024, foli 10 de l'expedient administratiu-, desprès que es decidís el seu processament i ingrés en centre penitenciari.

En aquest cas, no ofereix dubtes que la conducta de la part agent suposa que comporti un risc per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels bens o per a l'ordre públic.

3) Proporcionalitat de la mesura

En la sentència de data 10 de juliol de 2003 AFFAIRE BENHEBBA c. FRANCE, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (STEDH) ha definit els principis directors de l'apreciació en cas d'una mesura d'allunyament d'un estranger arribat a l'edat d'adult (paràgraf 32 de la sentència). De forma més recent, la STEDH de 9 d'abril de 2019 (I.M. c. Suisse), amb cita d'altres anteriors, detalla els criteris que s'han d'avaluar a l'hora d'analitzar la proporcionalitat de l'expulsió d'un estranger (apartat 69 de la referida sentència):

la naturalesa i la gravetat de la infracció

la durada del sojorn en el país

el període de temps transcorregut entre la infracció i la conducta del demandant en aquest període

la nacionalitat de les persones afectades

la situació familiar de l'interessat, per exemple, la durada del casament, i altres elements acreditant el caràcter efectiu de la vida familiar de la parella

si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment del casament

si el matrimoni tenia fills i, si és així, la seva edat

la gravetat de les dificultats que el cònjuge pot trobar al país al qual ha de ser deportat el sol·licitant

els interessos i el benestar dels nens, en particular la gravetat de les dificultats que els fills del sol·licitant poden trobar al país al qual el sol·licitant ha de ser deportat

els vincles familiars, culturals i familiars en el país del qual se'l expulsa i al qual ha d'anar

Com s'ha dit, les resolucions administratives impugnades van acordar l'expulsió de l'agent del territori nacional per 10 anys. Per valorar si la mesura és proporcional als fets tinguts en compte per adoptar-la, s'ha de partir de la dada que, com s'ha dit, la sanció màxima que pot ser imposada és la de 10 anys, que és la que s'ha acordat per l'Administració en aquest cas.

Doncs bé, aplicant al cas que ens ocupa els criteris del TEDH abans referits, cal destacar que:

la naturalesa i la gravetat dels fets pels quals l'agent ha estat processat i s'ha acordat el seu ingrés en centre penitenciari, és inqüestionable;

l'aute de processament és de data 30 d'abril de 2024, i el procediment d'expulsió és va incoar poc temps desprès, concretament el dia 10 de juliol de 2024;

és cert que l'actor està casat i que té una filla menor d'edat, tanmateix, cal dir que la nena és qui va denunciar els fets pels quals l'actor està processat i s'ha acordat l'ingrés al centre penitenciari, i que la menor actualment està ingressada al C. degut al trencament familiar com a conseqüència de la denúncia i posterior processament i reclusió al centre penitenciari del seu pare, sense que s'hagi acreditat que el recurrent manté vincles amb ella (a aquests efectes, com encertadament diu el Batlle d'instància, el missatges aportats no serveixen a aquesta finalitat);

la seva esposa no podia tenir coneixement de la infracció en el moment del casament (els fets són posteriors).

És veritat que l'actor resideix al Principat des de l'any 2008, i no consta que, fins a la seva detenció, el dia 30 d'abril de 2024, hagi tingut cap incident amb la justícia, i també que la seva esposa és de nacionalitat andorrana, però aquestes circumstàncies no poden tenir un major pes que la resta que s'han analitzat.

A l'últim, cap consideració fa la part apel·lant sobre els vincles familiars, culturals i familiars a Filipines.

És cert també que l'agent no ha estat condemnat encara, però aquesta Sala Administrativa ha declarat de forma reiterada que la manca d'antecedents penals no és obstacle per acordar una expulsió, així, entre d'altres, la sentència 23-2023, de data 18/04/2023, dictada a la causa TSJA-0000023/2023, contra la que l'interessat va interposar recurs d'empara (Causa 2023-33-RE), que fou desestimat per la sentencia del Tribunal Constitucional del 14 de juliol de 2023:

"3.6. En aquesta causa, el recurrent va ser objecte d'una mesura d'expulsió, no en tant que sanció, sinó com a mesura preventiva de l'ordre públic, prevista a l'article 122 de la Llei qualificada d'Immigració.

3.7. Aquest tipus de mesures d'expulsió es fonamenten en l'apreciació del comportament d'una persona susceptible de constituir una amenaça o un risc per a la seguretat de les persones o de l'Estat, o dels béns, o per a l'ordre públic.

3.8. En el cas que ara ens ocupa, la Sala Administrativa va efectuar una anàlisi precisa dels fets i no es pot qualificar d'irraonable, d'absurd o d'il·lògic considerar que la descoberta en el domicili del recurrent de diversos embolcalls amb restes de pols blanca, una caixa amb restes de la mateixa pols, una pipa per fumar cocaïna/crack, canyetes de plàstic amb restes de pols blanca, papers i llibretes amb noms, números de telèfon i imports, no siguin elements seriosos i concordants que permeten deduir l'existència d'un tràfic d'estupefaents.

3.9. Així mateix, tampoc és irraonable, absurd o il·lògic declarar que si bé el consum de cocaïna i de cànnabis quedarien a priori en entredit, atès el resultat negatiu de l'analítica, no es pot excloure la presumpta comissió del delicte major continuat d'introducció i de cessió de cocaïna, en la mesura en què un traficant no ha de ser necessàriament un consumidor i viceversa.

3.10. Dels antecedents esmentats és pot inferir de manera raonable, com ho ha fet la Sala Administrativa, que el comportament del recurrent constitueix un risc per a la seguretat de les persones i per a l'ordre públic.

3.11. Finalment, la Sala Administrativa realitza una anàlisi de proporcionalitat de la mesura d'expulsió fonamentant-se en els quatre criteris principals establerts pel Tribunal Europeu dels Drets Humans: la naturalesa i la gravetat de la infracció comesa; la durada d'estada en el país; la situació familiar de la persona expulsada; i, el naixement dels fills i la seva edat."

Pel que fa l'al·legació que els fets pels quals ha estat processat deriven d'una prova totalment subjectiva com és la declaració de la pròpia víctima, o que hi ha dificultat per obtenir prova de descàrrec quan els fets ocorren en la intimitat de la llar i no venen corroborats per cap element objectiu, aquestes circumstàncies ja van ser valorades pel Batlle encarregat de la causa penal, sense que en aquest procediment administratiu es pugui fer cap pronunciament al respecte, més enllà de constatar el processament i ingrés al centre penitenciari de l'agent, i que aquestes circumstàncies, i la resta que s'han detallat, justifiquen l'expulsió acordada.

En qualsevol cas, de l'aute de processament número 110/2024, que consta a la causa penal unida a aquest procediment per corda fluixa, se'n deriva que la nena, el dia 29 d'abril de 2024, va verbalitzar a la seva mare i a una amiga que havia pensat en suïcidar-se; que el facultatiu que la va atendre a l'Hospital també li va explicar, així com a la tècnica de la seva escola, tot afegint que no volia tornar al domicili perquè no se sentia segura, sol·licitant rebre ajuda per superar la situació.

Tercer.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Vilar.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern número 409908/2024, de data 30 d'octubre de 2024, per la qual es va desestimar el recurs administratiu formulat contra la Resolució dictada per la Ropero Ministra de Justícia i Interior, que acordà l'expulsió del territori andorrà per un període de 10 anys, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.