GOVERN - Sanció duanera per la comissió d'una infracció de falsa declaració (1000019/2019)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000019/2019 Núm. Rotlle: TSJA-0000026/2020

SENTÈNCIA 37-2020

PARTS:

Apel·lant: Pino

Representant: Sr. Palmer

Advocat: Sr. Julián

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Ropero

Advocada: Sra. Gomila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Plagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, el vint-i-sis de novembre de dos mil vint.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000019/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Pino va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de data 11 de febrer de 2019 mitjançant la qual s'imposa una sanció per infracció de falsa declaració.

2.- En la sentència del 26 de maig de 2020 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat Pino.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 31 de juliol de 2020, la societat Pino estima en substància:

-El fet de procedir per part de la Duana a efectuar una modificació d'ofici en lloc d'una declaració complementària suposa una transgressió del procediment legalment establert.

-Un simple error de transcripció en una xifra no pot ser considerat com un motiu suficient per a constatar una infracció de falsa declaració amb defraudació.

-La sanció imposada vulnera el principi de proporcionalitat i en tot cas resta limitada per l'article 131 de la Llei de l'ordenament tributari.

La societat Pino ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 7 d'octubre de 2020.

4.- En la seva contesta de data 10 de setembre de 2020, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:

-la part apel·lant és responsable a títol de negligència en presentar una declaració errònia.

-la manca de dol o de voluntat defraudadora no exonera en cap cas de responsabilitat.

-l'enregistrament d'una declaració complementària no és l'únic procediment admès per la normativa per regularitzar la situació.

-Escau aplicar les disposicions sancionadores establertes en el Codi de Duana i la sanció que ha estat imposada s'ajusta plenament al que disposa l'article 247, apartat 3 a) del Codi de Duana.

El GOVERN D'ANDORRA ha confirmat els seus arguments en l'escrit de conclusions de data 7 d'octubre de 2020.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre el procediment sancionador.

L'agent de duana ha actuat en aplicació de l'article 241 del Codi de Duana (v. foli 27): aquest article preveu el dret general de control del cos de duana i les modalitats de la constatació de les infraccions:

"Capítol I. Constatació de les infraccions Article 241

Si es constata una presumpta infracció, l'agent de Duana procedeix a la redacció de l'acta de sanció i, si escau, a la retenció o al segrest de la mercaderia i del mitjà de transport, n'ordena el dipòsit en el local de Duana més pròxim o en altre magatzem habilitat a l'efecte i té cura que la mercaderia no es pugui malmetre per aquest motiu. Després s'invita a signar l'acta de sanció a la persona responsable. En el supòsit que el requerit es negués a signar es consignarà en l'acta".

Per tant, aquest text no exigeix la presentació d'una declaració complementària per part del declarant.

L'article 258 del Codi de Duana disposa:

"Els drets i/o imposicions que corresponguin a les mercaderies objecte de la infracció, a part de les sancions establertes en el present títol, es liquiden segons el cas mitjançant una declaració de Duana complementària". (la negreta és nostra).

Resulta clarament d'aquest article que les sancions aplicades en aquest cas són fora de l'àmbit de l'article 258. En aquest cas, l'agent de duana ha constatat la infracció i el declarant ha pagat la suma imposada (foli 94): el procediment seguit és conforme a la llei.

Per aquests motius, el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.

Tercer.- Simple error de transcripció sense ànim de defraudació Resulta de la jurisprudència consolidada d'aquesta Sala que la infracció de defraudació neix pel fet d'haver presentat una falsa declaració. Per tant, no s'exigeix, per la constatació d'aquesta infracció, l'ànim de defraudació.

En aquest cas, el transitari ha declarat un valor estadístic de 69.007.-EUR (foli 37). La factura declarada correspon a un total de la mercaderia de 97.108.-EUR (foli 38).

Un examen senzill de la factura mostra que la suma declarada de 69.007.-EUR és el romanent a pagar per client, compte tingut dels dos pagaments per anticipació, de 14.050,50.-EUR cadascun. Però el total del valor de les mercaderies, que figura en la factura és de 97.108.-EUR.

Resulta d'aquesta exposició dels fets que l'agència de duana T., que és una empresa especialitzada en matèria duanera, ha actuat amb negligència i ha omès el compliment del seu deure de cura exigible a un professional.

Per aquests motius, i segons la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala, la sanció està justificada i el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.

Quart.- Sobre la proporcionalitat

Resulta clarament de l'article 1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari que:

"1. Aquesta Llei estableix les normes generals i els principis bàsics que constitueixen el règim jurídic del sistema tributari i pels quals, a manca de llei específica en contra..." (la negreta és nostra).

En aquest cas, s'aplica una "llei especifica", és a dir, l'article 247 del Codi de Duana i la sanció imposada s'ajusta a les disposicions d'aquest article.

Per aquests motius, el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Pino.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de l'11 de febrer de 2019 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.