BANCARI: reclamació de quantitat, ajornament pagament càrrecs targetes de crèdit i impagament del saldo endeutat. Impagaments préstecs personals

Sentència

Magistrats

ALEXANDRA CORNELLA SOLA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000077/2026

ORIGEN: 6000125/2024 - 0

NIG: 5300542120240001318

SENTÈNCIA 000083-2026 DE 05/09/2026

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 05/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000077/2026

Nig : 5300542120240001318

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00083

SENTÈNCIA 000083/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Aníbal

Advocat: Sr. Aníbal

Apel·lat: ORG000.

Representant: Sra. Raquel

Advocada: Sra. Beatriu

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: BANCARI: reclamació de quantitat, ajornament pagament càrrecs targetes de crèdit i impagament del saldo endeutat. Impagaments préstecs personals

Andorra la Vella, a 5 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 5 de juny de 2024, la representació processal de l'entitat ORG000 va interposar demanda en reclamació de quantitat contra el senyor Aníbal, tot sol·licitant la seva condemna al pagament de l'import de 4.339,65 € (3.211,85 € de principal i 1.127,80 € d'interessos i comissions de descobert) en concepte de descobert en compte calculat fins al dia 8 d'abril de 2024, i que s'havia d'incrementar amb els interessos i comissions pactats, fins a la total liquidació del deute; al pagament de l'import de 306,89 € en relació amb el préstec personal número NUM000, calculat també a data 8 d'abril de 2024 i incrementat amb interessos i comissions pactats en el préstec atorgat; al pagament de l'import de 3.022,06 € en relació amb el préstec personal número NUM001, calculat també fins els dia 8 d'abril de 2024 i incrementat amb els interessos i comissions, pactats; i, finalment, al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

2.- En data 23 de juliol de 2024, el senyor Aníbal va contestar i oposar-se a la demanda articulada demanant la seva íntegra desestimació, amb imposició de costes a l'agent.

3.- En data 6 de febrer de 2026, el Tribunal de Batlles en composició unipersonal, dictà Sentència, amb la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar substancialment la demanda interposada per la societat ORG000 el 5 de juny del 2024, contra Sr. Aníbal i condemnar aquest darrer al pagament de l'import total de 5.953,59.-€ que s'haurà d'incrementar dels interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució judicial.

Segon.- Imposar les costes processals a la part demandada, en la forma prevista al Setè Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Aníbal en considerar que la Batlle a quo va infringir l' article 125 del Codi de procediment civil en haver admès la incorporació de prova documental de forma extemporània a la vista, havent-li causat indefensió; en no haver valorat adequadament la manca de legitimació per ell invocada; en haver incorregut en error en la valoració de la prova i, finalment, en haver infringit l' article 350.2 del Codi de procediment civil , en haver-li imposat el pagament de les costes processals.

En síntesi, considera que l'aportació per l'entitat bancària de l'extracte de la targeta de crèdit (que contenia el desglossament de l'import que es reclamava com a descobert en compte corrent) a la vista oral i no amb la demanda, és extemporani, procedint la retirada del document adjuntat per la part agent de número NUM002, donat que altrament se li ocasionaria indefensió. Entén també que ell mateix va invocar adequadament en la seva contesta a la demanda la manca de legitimació activa de la part agent, en tant que la demanda la va presentar una societat diferent a la contractant ( ORG000 i no ORG001). Així mateix conclou que no s'han acreditat degudament els saldos que es reclamen per descobert en compte corrent i amb concepte "targeta de crèdit"; ni tampoc els imports reclamats en concepte de préstecs, en no haver-se acreditat les quotes impagades ni justificat el càlcul d'interessos .

Demana la revocació de la resolució impugnada, amb imposició de costes a l'agent.

5.- La representació processal de l'entitat ORG000 s'oposa al recurs interposat i en sol·licita la seva desestimació, confirmant la resolució impugnada i amb imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar si el senyor Aníbal ha d'abonar a l'entitat ORG000 els imports per ella reclamats i en els termes fixats per la resolució d'instància.

Així, mentre que la resolució impugnada el condemna a abonar l'import global de 5.953,59.-€, que resulta de les sumes de: 3.100,16.-€ per l'incompliment del contracte de compte corrent bancari atorgat el 14 de juliol del 2017; de 245,25.-€ per l'incompliment del contracte de préstec atorgat el 23 de març del 2021; i de 2.496,49.-€ per l'incompliment del contracte de préstec atorgat el 23 d'abril del 2021, havent de ser els mencionats imports incrementats dels interessos legals des de la fermesa de la resolució d'instància; el senyor Aníbal considera que no ha de procedir al seu abonament.

Segon.- Per lògica sistemàtica abordarem primer la invocada manca de legitimació ad causam de l'entitat bancària per accionar contra el senyor Aníbal:

Al respecte la resolució d'instància va concloure que, efectivament, l'entitat bancària gaudia de legitimació activa, i no només perquè el senyor Aníbal va aixecar aquesta pretesa excepció (fonamentada en què el contracte de compte corrent el va perfeccionar amb la societat ORG001 i no amb l'entitat ORG000) de forma extemporània: en el decurs del judici oral i en el seu escrit de conclusions complementàries -essent el moment processal oportú per a aixecar excepcions, la fase d'al·legacions, no havent-s'hi referit la part defenent en la contesta a la demanda, on no va mencionar la pretesa manca d'identitat entre la persona jurídica amb qui va contractar i la que el demanda-; sinó perquè de la documental acompanyada a la demanda en ressurt que després de la perfecció del contracte de compte corrent el 14 de juliol del 2017, la societat ORG001 va ser absorbida per la societat ORG000 i que això va representar una cessió del contracte de compte corrent entre aquestes societats, entesa com el negoci jurídic a través del qual un subjecte, el cessionari, passa a ocupar la posició contractual que ocupava l'entitat cedent, mantenint l'existència del mateix contracte. Afegia també al respecte que essent el negoci de cessió un negoci jurídic bilateral entre cedent i cessionari que ha de comptar amb l'assentiment de l'altra part primitiva, que pot ser, però tàcit quan la part coneix el negoci de cessió, el tolera, l'accepta i continua executant el contracte enfront del cessionari. I en aquest cas, concloïa que el demandat no podia fer valer que desconeixia aquesta modificació, doncs els contractes de préstec del 23 de març de 2021 i del 23 d'abril de 2021 van ser perfeccionats amb la societat ORG000, i en aquests es va assenyalar per a abonar el capital el mateix compte corrent que va ser obert el 14 de juliol del 2017 amb l'entitat ORG001.

Considera, doncs, la resolució d'instància, que va valorar la legitimació ad causam de la part agent, per ser apreciable d'ofici malgrat la seva invocació extemporània; que el demandat tenia prou informació al seu abast per a adquirir coneixement sobre la cessió de drets i va seguir executant el contracte de compte corrent, assentint tàcitament a la cessió de contracte entre les entitats ORG001 i ORG000 que es va produir arran de l'absorció de la primera per part de la segona.

Per contra, la part recurrent sosté que ell havia invocat adequadament i en el moment processal oportú la manca de legitimació ad causam pretesa.

Al respecte i sense perjudici de què la manca de legitimació sigui apreciable d'ofici, no podem més que confirmar la resolució d'instància, quan afirma que aquesta excepció no va ser oposada abans del judici oral, ja que així es deriva del contingut dels escrits de la part avui apel·lant, al marge de quina fos la seva intenció en efectuar-ne la redacció. A l'igual que hem de confirmar el criteri de la resolució d'instància quan detalla tota la documentació atorgada per les parts amb posterioritat a la cessió de crèdit produïda i que ja en aquell moment no va produir cap confusió ni tampoc es va invocar cap contradicció ni error en la part contractant.

En conseqüència, aquest greuge ha de ser desestimat.

Tercer.- En relació a la pretesa aportació extemporània de prova documental per part de l'entitat bancària ORG000 i a la pretesa indefensió que aquest extrem hauria ocasionat a la part defenent:

Tot i que l' article 125 del Codi de procediment civil exigeix que les parts aportin tots els documents, mitjans i instruments de prova amb la demanda, contesta o, de ser el cas, reconvenció; l'article 126.a) -que fou l'aplicat pel tribunal a quo-, estableix que el demandant pot aportar al judici oral, si el procediment es substancia pel procediment abreujat, els documents l'interès o rellevància dels quals es posi de manifest com a conseqüència de les al·legacions fetes pel demandat en la contesta.

I com sigui que el demandat en la seva contesta va negar haver efectuat les despeses que li eren reclamades per la part agent en concepte de "targetes de crèdit", aquella va aportar a la vista oral, els extractes de targeta de crèdit, on els mateixos quedaven reflectits.

Noti's que els extractes que foren adjuntats per la part agent de número NUM002 i que obren als folis 83 i ss. s'intitulen "càrrec quotes pagament ajornat/fraccionat", amb el número de la targeta identificada, "sistema : Visa crèdit i el tipus d'ajornament d'un 30% del deute.

Informació que el senyor Aníbal havia de conèixer per haver-ho hagut de contractar amb l'entitat de forma expressa i apareixent, a més, en els mateixos (folis 87 i 88) els imports de 654,77, 675,93 i 458,35, que també els hi són reclamats, com a import pendent de carregar, el primer, import pendent de mesos anteriors, el segon i import pendent de carregar, el tercer.

En tot cas, en els mateixos documents aportats per la part recurrent amb el seu escrit de contesta de la instància, també hi figuren els conceptes "targeta de crèdit", sistema "visa crèdit" i, per tant, tot i que hi consti també "càrrec per resolució de contracte", de la documentació d'autes es deriva que aquest concepte estava relacionat amb el d'ajornament del càrrec de les targetes, que havia quedat pendent.

Per tant, aquest greuge també ha de ser desestimat.

Quart.- Sobre el pretès error en la valoració probatòria en la determinació del saldo en compte corrent i la targeta de crèdit:

El senyor Aníbal ha discutit que endeuti els càrrecs efectuats al seu compte per l'entitat bancària en concepte de "targeta de crèdit" i, en concret, aquells carregats en compte en data 1 de desembre del 2022, per import de 1.033,30.-euros, i en data 30 de desembre del 2022 per imports de 675,93 €, 458,35 € i 654,77 €. Al respecte afirma que els tres darrers càrrecs no tenen un concepte real i no es van carregar al compte a les dates indicades en els rebuts que li va proveir l'entitat bancària a efectes d'acreditar el seu origen, i que no ha justificat que endeuti els imports referits.

D'una banda, escau evidenciar que els càrrecs aplicats al compte corrent i discutits pel senyor Aníbal són aquells que deriven d'unes notes de càrrec que obren als folis 76 i 77. I que, com estableix la resolució d'instància, en dits rebuts es pot apreciar que l'origen del càrrec deriva de la utilització d'una targeta de crèdit titularitat del demandat i el concepte que es menciona és "resolució del contracte" i que mentre que els rebuts de data 30 de desembre del 2022 tenen una data valor anterior i, en concret, del 30 de setembre, 30 d'octubre i 30 de novembre del 2022, van ésser però carregats en compte a la data del 30 de desembre del 2022 i pel que fa al rebut del 1 de desembre del 2022, va ésser objecte de càrrec aquell mateix dia.

I, com continua dient la resolució d'instància, quina argumentació compartim plenament, si es posa en relació dita documental amb aquella incorporada per la part demandant al tràmit de proposició de proves, en seguiment a les al·legacions formulades per la demandada al tràmit de contesta, en ressurt que a data 30 de novembre del 2022, el deute pendent ajornat era de 1.033,30.-euros, l'import pendent de carregar era de 458,35.-euros i l'import pendent de mesos anteriors de 1.330,70.-euros (foli 88). El demandat no pot desconèixer l'origen del deute doncs si examinem els extractes de moviments de la targeta de crèdit en ressurt que al juny del 2022 acumulava un deute de 2.801,75.-euros per raó de la utilització de la targeta de crèdit i que se li va autoritzar l'ajornament del deute doncs en tot cas no se li va carregar en compte en el moment de la seva generació.

A partir d'aquest moment, l'extracte referit reflecteix el deute acumulat en cada període i els càrrecs que havien de ser aplicats al compte en concepte de pagaments fraccionats del deute, els quins no es van carregar fins a la resolució del contracte per no disposar aquest de saldo suficient. És així que tan sols consta un càrrec en el concepte referit en data 7 d'octubre del 2022 i per import de 167,91.-euros com en ressurt de l'extracte de moviments del compte.

Per tant, compartim el criteri de la Batlle d'instància en considerar que dita documental és suficientment justificativa que els càrrecs que obren discutits deriven de la possibilitat oferta per l'entitat bancària a la part demandada d'ajornar la despesa derivada de la utilització d'una targeta de crèdit. Dita possibilitat es troba prevista a l'article 12.2 de les condicions generals del contracte de targeta de crèdit que preveu que el titular pot optar per pagar una quantitat fixa cada mes, o bé un percentatge mensual sobre les operacions acumulades a fi de mes i pendents de pagament, que l'entitat bancària en aquest supòsit es troba habilitada a percebre una comissió mensual fixada en les condicions i tarifes establertes per l'entitat, i que en tot cas el deute pendent a fi de mes reduirà el límit de crèdit que l'entitat hagi establert per a la targeta.

A partir del moment en què no consta que per la liquidació del deute acumulat, el demandat hagi satisfet en compte un import que sigui superior a la suma referida de 167,91.-euros, és de considerar adequada i suficientment acreditada la suma liquidada per l'entitat bancària en concepte de deute derivat de la utilització de la targeta de crèdit.

I és que poc més procedeix afegir al que es va posar en relleu en la resolució del Tribunal a quo, que exposa de forma clara i detallada l'origen i causa de l'import reclamat al senyor Aníbal. Perquè segons hem exposat en el Fonament de Dret anterior, la part agent ha acreditat la procedència dels saldos en descobert en compte que reclama i que, com hem dit, deriven d'un ajornament en el pagament dels imports disposats sobre el seu compte corrent amb tarja de crèdit, que finalment no van ser tampoc abonats.

Cinquè.- Quant al pretès error en la valoració de la prova en relació als préstecs personals NUM000 i NUM003:

De la visualització del judici oral de la instància es deriva que el senyor Aníbal no va discutir ni l'existència dels dos contractes de préstec objecte de la demanda ni tampoc les obligacions que deriven de la seva subscripció. A més, i coincidint plenament també amb les conclusions de la Batlle a quo, del conjunt de la prova practicada es deriva que es va acreditar, en relació al préstec NUM000, l'incompliment del prestatari, en no constar en l'extracte de moviments del deutor (foli 39) cap càrrec en concepte de pagament de quota d'amortització del préstec en el període pertinent; i pel que fa al préstec de número NUM001, de l'estudi de la prova practicada es deriva el seu impagament, no havent aportat tampoc el senyor Aníbal l'acreditatiu del pagament de la quantitat que li és reclamada.

Sisè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que s'imposi al recurrent el pagament de les costes generades en aquesta alçada i es confirmi la seva condemna al pagament de les generades en la instància, en no concórrer en aquest cas cap dubte fàctic o jurídic que podria arribar a alliberar-lo d'aquesta obligació.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel sentor Aníbal contra la Sentència dictada en data 6 de febrer de 2026 pel Tribunal unipersonal del Batlle, que confirmem.

SEGON.- IMPOSAR a la part recurrent el pagament de les costes generades ena questa alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.