Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per funcionament anormal de la justícia

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Anna Estragués Armengol Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà Immaculada Rodríguez Díaz Yves Picod Fátima Ramírez Souto

SENTÈNCIA 08-2025 DE 11/12/2025

Ponent : Fàtima RAMÍREZ Fàtima RAMÍREZ SOUTO (ponent)

Data : 11/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Ple

Referència : TSJ PLE.- 0000004/2025

Nig : : 5300537120250000006

IU : ECLI : AD: TSJPLE:2025:00008

SENTÈNCIA 008/2025

PARTS:

Agent: Sr. Villalba

Advocat: Sr. Morillo

Defenent: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Bonet

Advocada: Sra. Machado

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO (ponent)

Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes, dany moral i perjudici de lucre emergent.

Andorra la Vella, el 11 de desembre de 2025.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada del Sr. Villalba, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són part el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat la magistrada ponent Sra. Fàtima RAMÍREZ Fàtima RAMÍREZ SOUTO (ponent), la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 26 de març del 2025, la representació processal del Sr. Villalba interposà demanda de responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en virtut de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia i articles 22 i següents de la Llei Transitòria de Procediments Judicials.

En concret, sol·licita:

13.500 EUR en concepte de dany moral, valorats a raó de 1.500 EUR/any per un període de nou anys de dilacions indegudes;

266.935,11 EUR en concepte de dany patrimonial, calculat sobre la pèrdua de valor (lucre emergent) dels 1.425.000 USD embargats des del 2015, per l'efecte de l'IPC dels darrers quatre anys.

Fonamenta la seva demanda en la Sentència del Tribunal Constitucional de 20/12/2024 (Causa 2024-47-RE), que estimà el recurs d'empara interposat pel mateix recurrent, declarant vulnerat el seu dret a un judici de durada raonable (art. 10 CE), després de més de nou anys de diligències prèvies (procés 8000168/2015) sense concloure-les i declarant el dret del demandant a ser indemnitzat pels perjudicis econòmics derivats d'haver tingut els comptes bancaris embargats més de nou anys sense generar cap rendiment econòmic.

2.- En data 04/06/2025, el Ministeri fiscal contestà a la demanda, oposant-s'hi parcialment. Reconeix el dret del recurrent a ser indemnitzat pels danys morals derivats de les dilacions indegudes, però limita l'import a 1.200 EUR per any, per un total de 10.800 EUR. Es manifesta contrari a la indemnització pels perjudicis patrimonials, en considerar que els comptes embargats són objecte d'una mesura cautelar pròpia de la instrucció penal, aliena a aquest procediment de responsabilitat i que la part demandant no pot pretendre obtenir un benefici d'uns béns que han estat embargats per provenir presumptament d'uns fets delictius.

3.- En data 05/06/2025, la representació processal del Govern contestà a la demanda oposant-se a les quantitats sol·licitades. Argumenta que per danys morals no pot procedir-se a una doble indemnització, atès que l'agent ja havia percebut altres compensacions en procediments anteriors en els quals s'havia reconegut la vulneració del seu dret a un procés sense dilacions indegudes i considera que descomptant els períodes ja indemnitzats i el temps que pot durar la instrucció d'una causa tan complexa, s'ha de fixar la duració de les dilacions en un màxim de dos anys i la indemnització en un màxim de 3.000 euros . Pel dany patrimonial, considera que el Sr. Villalba no va demanar la realització d'actes de gestió dels fons embargats, que no ha acreditat que la quantitat reclamada sigui proporcionada i que el bloqueig bancari va ser acordat el 30 de setembre de 2019 i per això considera que el termini màxim per al rescabalament del dany patrimonial és de 5 anys i la indemnització hauria de ser fixada en 2.500 euros a raó de 500 euros per any.

4.- Les parts han evacuat els seus respectius escrits de conclusions en que han reiterat les seves pretensions inicials.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La competència per conèixer d'aquest procés correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- El Tribunal Constitucional, en la seva Sentència de 20/12/2024 (Causa 2024-47-RE), declarà vulnerat el dret fonamental del Sr. Villalba a un judici de durada raonable pel transcurs de més de nou anys des de l'inici de les diligències prèvies núm. 8000168/2015 sense el dictat de la resolució que les conclogui en el sentit que sigui, malgrat les reiterades peticions de la part demandant en aquest sentit. El Tribunal Constitucional, a més, declara expressament el dret del demandant a ser indemnitzat pels perjudicis econòmics derivats d'haver tingut els comptes bancaris embargats més de nou anys sense generar cap rendiment econòmic.

Tercer.- Com a conseqüència de la declarada, pel Tribunal Constitucional, vulneració del dret del demandant a un judici de durada raonable, es demana una indemnització per danys morals de 13.500 euros, a raó de 1.500 euros per any, en considerar que han estat nou els anys de retard.

Considera la Sala que, efectivament, l'excessiva i injustificada duració del procediment apreciada pel Tribunal Constitucional és susceptible de produir un patiment emocional o dolor psíquic per la incertesa sobre la seva situació personal i patrimonial què ha de ser compensat econòmicament.

Però per determinar la indemnització no podem tenir en compte els més de nou anys de duració de les diligències prèvies, perquè no tot el període es pot considerar indegudament transcorregut per poder concloure les diligències prèvies.

Així d'entrada, s'han de descomptar els onze mesos i mig en que les diligències van estar sobresegudes, des del 18 d'octubre de 2018 en que es va acordar el sobreseïment provisional fins al 30 de setembre de 2019 en que es va acordar la reobertura de la causa.

D'altra banda, es tracta d'una causa complexa seguida per un delicte major de blanqueig de capitals o valors mitjançant grup organitzat i en el marc d'establiment bancari, amb una gran quantitat de documentació incorporada que requereix un estudi acurat, en la que s'han hagut de tramitar diverses comissions rogatòries a Mèxic i que, lògicament, exigeix un període de temps considerable per la seva tramitació.

A més, el Tribunal Constitucional ja va declarar vulnerat el dret de la part recurrent a un judici de durada raonable en la sentència de data 17/01/2022 dictada en la causa 2021-93-RE pel retard de la Secció d'Instrucció Especialitzada nº 1 de la Batllia, en el marc de la causa 8000168/15, en contestar la petició de sobreseïment i arxiu definitiu de la causa formulada per la part demandant i el Ple del Tribunal Superior de Justícia va dictar en data 26/09/2022 la Sentència núm. 22/22 en la qual va fixar la durada de la dilació en un any i nou mesos i va concedir una indemnització de 2.400 euros per dany moral.

Considerem que aquest període de dilacions ha de ser deduït per calcular la indemnització per tal de no compensar doblement als demandants pel mateix concepte, ja que el període de quasi dos anys ja indemnitzat forma part i ha contribuït a l'allargament injustificat de la fase instructora del procediment.

Les altres sentències del Tribunal Constitucional a què fa referència la representació del Govern -Sentència de data 17/02/2020 dictada en la causa 2019-70-RE i Sentència de data 15/03/2024 dictada en la causa 2024-3-RE- van ser dictades en relacions a les dilacions constatades en les diligències prèvies 000001/2019, la denominada causa Lanstreet.

Tenint en compte el període en que la causa va estar sobreseguda, el període respecte al qual ja es va indemnitzar al demandant per la dilació en resoldre sobre la conclusió de la causa, i el període necessari per la seva tramitació, als efectes de determinar la indemnització fixarem prudencialment un període de dilacions de quatre anys i una indemnització de 6.000 euros a raó de 1.500 euros per any.

Quart.- Com a perjudicis patrimonials es demana la pèrdua de valor dels diners embargats com a conseqüència de la inflació produïda durant els anys 2021 a 2024, que es calcula en 266.935,11 euros.

Segons l'article 10.2 de la Llei qualificada de la justícia el dany al·legat haurà d'ésser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones. És per això que els danys eventuals o hipotètics no són indemnitzables.

A més, el dany ha de ser conseqüència de, en aquest cas, l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i, en concret del retard en concloure les diligències prèvies i decidir, per tant, si es sobreseu la causa o es continua la seva tramitació incoant el corresponent sumari.

La indemnització demanada per perjudicis econòmics en forma de pèrdua de valor dels diners embargats per la inflació no resulta procedent, perquè no existeix una relació directa amb el retard en concloure les diligències prèvies.

En efecte, els perjudicis es consideren produïts pel fet que els fons continuïn embargats, no s'ha pogut obtenir cap rendiment dels mateixos i han perdut valor per la inflació, però no existeix cap seguretat de que amb el desenvolupament normal de la instrucció de la causa els fons bancaris no haguessin continuat embargats d'haver-se resoldre en un temps raonable la conclusió de les diligències prèvies o, fins i tot, no haguessin pogut resultar comissats i a més, ha estat l'apreciació de l'existència d'indicis de la procedència il·lícita dels fons embargats la que ha determinat l'adopció i manteniment de les mesures cautelars.

Finalment, la pèrdua de valor dels fons es calcula en base a la inflació del Principat quan no consta que els diners, de no estar bloquejats, s'invertissin en el país, tractant-se, per tant, d'una devaluació incerta i hipotètica.

Malgrat això, el Tribunal Constitucional ha considerat en la seva sentència que la duració excessiva i no raonable del procediment ha produït evidents perjudicis econòmics i que aquests perjudicis hauran de ser tinguts en compte per fixar la indemnització, de forma que s'ha de procedir a una reparació dels perjudicis i ho farem establint una indemnització conjunta de de 2.000 euros per any de retard, criteri aquest seguit també en la sentència de 19/05/2025 recaiguda en la causa TSJ-PLE 000008/2024-, la qual inclou tant el dany moral com el patrimonial sofert pel demandant, ascendint l'import que ha de rebre el Sr. Villalba de l'Estat un total de 8.000 euros.

Cinquè.- En relació a les costes d'aquest procediment, respecte a les que no es formula cap petició, hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat que en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no es fa pronunciament al seu respecte.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT la demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia exercitada per la representació del Sr. Villalba.

SEGON.- DECLARAR el dret del Sr. Villalba a rebre de l'Estat una indemnització de VUIT MIL EUROS (8.000EUR) , en concepte de danys morals i patrimonials i DESESTIMAR la demanda formulada pels altres imports reclamats.

TERCER.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

QUART.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.