Divorci de comú acord, interpretació de l'art. 303 del CPC (5000016/2023)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000070/2023 ORIGEN: 5000016/2023 - 0

NIG: 5300542120230000064

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Srs. Benítez i Pérez

Advocat: Sra. Campillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Divorci de comú acord, interpretació de l'art. 303 del CPC.

SENTÈNCIA 000081/2023

Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 12 de gener del 2023 els Srs. Benítez i Pérez, formulaven demanda conjunta de divorci sol·licitant es dictés Sentència declarant la dissolució del matrimoni contret i del corresponent règim econòmic matrimonial, aprovant el conveni que s'acompanyava.

2.- El Ministeri Fiscal contestava la demanda, referint que les pretensions articulades pels actors no reunien les condicions de prova exigides en l'art. 303 del Codi de Procediment Civil.

3.- El 13-2-2023, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la demanda formulada en data 12 de gener del 2023, per part dels Srs. Benítez i Pérez i declarar la dissolució, per divorci, del matrimoni civil celebrat el 0 d'agost del 2003 a Sant Julià de Lòria.

Segon.- Cursar el corresponent ofici al Registre Civil, un cop esdevinguda la fermesa de la present resolució, als efectes d'inscripció.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament en relació a les costes judicials ocasionades".

4.- El Ministeri Fiscal ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, interessant la seva anul·lació tot acordant que l'Hble. Batlle havia de requerir els instants perquè proveïssin prova per a justificar la seva capacitat econòmica a fi de determinar si els drets dels seus fills resultaven prou protegits, donant nova audiència al Ministeri Fiscal, abans de dictar nova Sentència.

5.- Els instants s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat, interessant la seva desestimació amb confirmació íntegra de la Sentència dictada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La resolució d'instància declara la dissolució per divorci del matrimoni contret pels Srs. Benítez i Pérez, sense aprovar el conveni de separació atorgat el 27-4-2021, com ho demanaven les parts, considerant que l'art. 303 del CPC només exigia l'aportació dels documents acreditatius de la capacitat econòmica dels contraents quan no existia Sentència de separació prèvia. Existint aquí un procediment de separació previ, argumenta que "(···)ja foren valorades pertinentment les capacitats econòmiques dels progenitors i necessitats dels fills a l'hora d'aprovar el conjunt de mesures allà establertes. Per tant no esdevé necessari entrar a valorar novament aquesta qüestió quan no existeixen elements que permetin dubtar de la procedència de les mesures acordades ni de la necessitat de la seva modificació, ni constant tampoc cap tipus de problemàtica ni incompliment al respecte. Aquesta realitat és la que fa innecessari entrar a analitzar la concreta capacitat econòmica actual dels progenitors, doncs acceptant el genitor no custodi la satisfacció d'aquesta pensió, esdevé excessiu i superflu recavar altra informació quan no consta cap tipus d'indici o element que permeti sospitar que les necessitats dels fills comuns no es troben plenament cobertes a satisfacció".

El Ministeri Públic s'alça contra aquest raonament considerant que contravenia l'article 136 de la Llei de la persona i de la família i 303 del CPC. Referia que els instants no havien incorporat a la demanda articulada elements de prova que permetessin conèixer la seva capacitat econòmica respectiva, i que en tal eventualitat s'impedia que el Ministeri Fiscal desenvolupés amb degudes garanties la tasca que la Llei li reconeix, en interès dels menors.

Segon.- L'article 303.1 del CPC aborda la figura del conveni en els procediments de crisi familiar de comú acord, en els següents termes: "En cas que els cònjuges, les persones que mantinguin una situació de convivència anàloga o els progenitors vulguin instar de comú acord un procés de separació del matrimoni, d'establiment o de modificació de les mesures a què fa referència l'article 297, o de divorci si no s'ha dictat amb anterioritat una sentència de separació del matrimoni, han d'atorgar i adjuntar a la demanda un conveni que reguli les matèries que estableix la Llei qualificada de la persona i de la família. Aquest conveni ha de ser aprovat en virtut de la sentència que posa fi al procés, sempre que els drets dels cònjuges o de les persones que mantenen una situació de convivència anàloga, dels progenitors, i, si escau, dels fills es mantinguin suficientment protegits".

Malgrat que quan es refereix al divorci, el redactat de la Llei pot semblar ambigu, una interpretació fonamentada en els elements teleològics, lògics i sistemàtics, acomodada a la Llei 30/2022 qualificada de la persona i de la família, no ens aboca a la mateixa conclusió que l'òrgan judicial d'instància, sinó que ens porta a considerar que a través del procediment de divorci de comú acord, els contraents poden mantenir les mateixes mesures definitives que les que ja regien la seva separació, o poden modificar-les a través d'un nou conveni, el qual serà sotmès a aprovació dels òrgans jurisdiccionals, amb intervenció, si escau, del Ministeri Fiscal.

Però fins i tot si els contraents pretenen, com aquí succeeix, mantenir les mesures definitives aprovades o establertes per la Sentència de separació anterior, cal exigir dels òrgans jurisdiccionals valorar novament la seva adequació a la realitat que concorre quan s'articula la demanda de divorci. En efecte, les necessitats i els interessos dels menors d'edat no són quelcom d'estable i permanent sinó que varien al llarg del temps, de manera que en qualsevol dels processos de família previstos en l'art. 297 del CPP els òrgans jurisdiccionals, amb intervenció del Ministeri Fiscal si escau, haurà de verificar que les seves necessitats (també els dels progenitors en atenció a la redacció de l'art. 303.1 "in fine" en cas de conveni) es trobin degudament protegides.

En conseqüència escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat contra la Sentència de 13-2-2023 que revoquem, retrotraient el procediment fins a la fase d'admissió de la demanda per tal que el Batlle requereixi els litigants d'incorporació dels elements de prova necessaris per a valorar la capacitat econòmica respectiva dels instants així com les necessitats econòmiques dels fills menors, i qualsevol altra circumstància que es consideri oportuna.

Tercer.- La naturalesa familiar del present litigi comportarà que no hagi de fer-se especial pronunciament respecte de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Ministeri Fiscal contra la Sentència de 13-2-2023 que revoquem, retrotraient el procediment fins a la fase d'admissió de la demanda per tal que el Batlle requereixi els instants per a incorporar en les actuacions, els elements de prova necessaris per a valorar la seva capacitat econòmica respectiva així com les necessitats econòmiques dels fills menors, i qualsevol altra circumstància que es consideri oportuna. No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.