Responsabilitat del promotor. Valoració de la prova (7000271/2016)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000133/2020 ORIGEN: 7000271/2016 - 00

NIG: 5300542120160001794

PARTS:

Apel·lant: Arcos

Representant: Sra. Corbacho

Advocat: Sr. Bonet

Apel·lat: Álvarez

Representant: Sra. Julián

Advocat: Sra. Sainz

Apel·lat: Bueno

Representant: Sra. Amorós

Advocat: Sr. Vilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Hoyos

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: RESPONSABILITAT DEL PROMOTOR. VALORACIÓ DE LA PROVA

SENTÈNCIA 112-2021

Andorra la Vella, el 29 de juny del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 20.05.2020 amb la següent part decisòria :

"Desestimar la demanda formulada per la Arcos contra la societat Álvarez i desestimar igualment la crida en garantia efectuada per aquesta darrera contra Bueno, imposant a la primera les costes generades a la segona i a Bueno les que hagi patit la cridada en garantia, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència."

2.- La representació processal de la Arcos ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia.

Per escrit de data 09-09-2020, la representació processal de la comunitat va presentar el seu escrit de conclusions i en virtut dels arguments que s'hi exposen demana que es revoqui la Sentència dictada, en el sentit d'estimar íntegrament la demanda interposada per la Arcos, condemnant la societat Álvarez a satisfer la suma de 14.081,75 euros juntament amb els interessos legals generats a comptar de la data de la contesta de la demanda, i la totalitat de les costes judicials motivades per la tramitació del present plet en les seves dues instàncies, incloent-hi els honoraris derivats de la intervenció de la procuradora i d'advocat.

En altressí suplica, que sigui incorporat a les presents actuacions, per a millor proveir i amb plens efectes probatoris, el certificat adjuntat al present escrit de document número 1, convocant a l'ensems els senyors Marcos i Tejada, de l'empresa Recio per a procedir a la seva ratificació en seu judicial.

3.- En data 26.10.2020 les representacions processals de la societat Bueno i de la societat Álvarez van presentar els seus escrits de contesta a les conclusions

D'una part, la representació processal de la societat Álvarez sol·licita que es desestimi el recurs d'apel·lació, renunciant al tràmit de vista oral, i s'imposi les costes processals i d'advocat a la part apel·lant.

Altra part, la representació processal de la societat Bueno demana que es declari que cap responsabilitat té la societat que representa respecte dels fets d'autes, així com es condemni a Álvarez a les costes processals, tant de primera com de segona instància, en haver estat cridada en garantia la mateixa, incloent les despeses d'advocat i procurador.

4.- En data 30.04.2021, el Tribunal va dictar aute amb la següent decisió : "Primer.- Donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Arcos en aquesta alçada.

Segon.- Concedir el termini de cinc dies a les parts litigants a fi que manifestin el que creguin per convenient al respecte i si ho consideren oportú."

5.- En dates 06.05.2021 i 07.05.2021 les parts litigants van presentar les seves manifestacions.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Arcos reclama front la part defenent Álvarez i la cridada en garantia Bueno en demanda en la que sosté una petició de condemna a pagar la suma de 14.082,75EUR, més interessos legals i costes.

La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de les costes a la demandant de les causades a Álvarez i aquesta última de les causades a la cridada en garantia.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- La responsabilitat que la Comunitat reclama davant la promotora rau en la seva responsabilitat legal i contractual com a tal. Concretament es centra el debat en si la promotora ha de respondre del cost de la refibrilació del dipòsit de combustible de la caldera que ha tingut un import de 14.082,75EUR. Aquesta millora -imposada per llei com després analitzarem- va tenir lloc en el mes de maig de 2016 i la Comunitat estima que la promotora ha de fer-se càrrec del seu pagament.

Hem d'aclarir que aquest dipòsit (25.000 litres) originàriament va entrar en funcionament en el dia 1.6.2006 i era d'una sola paret (capa simple d'acer) i va ser instal·lat per un altre industrial aliè al plet. Arran de que en el 2006 es va fer obligatòria per reglament la necessitat de la contractació d'un instal·lador que fes el manteniment del dipòsit, aquest va ser contractat a la cridada en garantia Bueno que va exercir aquesta funció des del 1.4.2008 fins al 31.4.14.

En l'any 2008, en el mes de maig, es va produir una inundació de la finca per aigua de pluja que va afectar a altres elements, entre ells el dipòsit de gasoil, que, amb l'entrada d'aigua i no estar subjectat al terra, es va elevar i va patir danys en la canonada d'entrada del combustible situat en la part superior i la valvuleria. Aquesta inundació i els danys ocasionats a l'immoble van ser objecte d'un litigi que va finalitzar amb sentència d'aquesta Sala de 22.3.12 (TSJC 202/11) que va revocar parcialment la sentència d'instància, entre d'altres, en els danys causats al dipòsit de gasoli perquè aquests danys no havien estat objecte de reclamació en la demanda de la Comunitat. En aquest procés es va incorporar un dictamen de l'arquitecte Sr. Zurita i de l'enginyer Sr. Nogués que identificaven els danys patits pel dipòsit en qüestió.

TERCER.- Com ja reitera la part agent, aquest litigi originat a l'any 2008 no té res a veure amb el present.

Efectivament, el present plet porta causa en l'esdeveniment que va tenir lloc en el dia 7.3.15 quan accidentalment es va produir un vessament de gasolil al riu Arinsal derivat d'una fuita del dipòsit de la calefacció comunitària. Aquest vessament va provocar la immediata intervenció del M.I. Govern que va trametre un requeriment a la Comunitat per a prendre les mesures oportunes i posteriorment va incoar i resoldre un procediment sancionador.

Més d'un any més tard de l'accident mediambiental, la Comunitat va procedir en els mesos d'abril a maig 2016 a adaptar el dipòsit a la legislació vigent (Decret de 3.11.10) que obligava en el seu article 5 que tots els dipòsits d'hidrocarburs tinguessin doble paret. I així a través de la societat Barba es va intervenir en el dipòsit que va consistir en 1) conversió posar doble paret de fibra de vidre ( a més de la capa d'acer originària); 2) instal·lar un detector de fuites automàtic; 3) la subjecció del dipòsit i 4) cost de l'emissió de certificat de conversió del dipòsit.

Com ja hem dit més amunt, aquesta obligació de disposar de doble paret va ser instaurada en l'any 2010-2011 amb el Decret de 3.11.10., aquest Decret diu en la seva Exposició de Motius pel que ara interessa el següent:

"Es regula l'emmagatzematge amb caràcter general tant en la modalitat soterrada de dipòsits com en la instal·lació de dipòsits en superfície, ja sigui a l'interior o a l'exterior dels edificis, alhora que es preveu de manera imperativa que en les noves instal·lacions s'utilitzin dipòsits amb doble paret, i que en els supòsits de la reparació dels dipòsits existents de simple paret, s'adaptin a la modalitat de la doble paret. Aquesta mesura permetrà garantir que en un futur proper es pugui detectar molt abans la perforació d'una de les parets abans que s'origini una fuita del producte contingut al medi, i evitar-ne, per tant, la contaminació. "

Així doncs, en el seu article 5 recull l'obligació de la doble paret en els dipòsits de carburant.

Aleshores, arribem a la conclusió que resulta essencial per a resoldre aquest litigi. Si no era obligat disposar de doble paret en el dipòsit fins l'any 2011, no se li pot exigir al promotor que a l'any 2006 quan es va instal·lar el dipòsit originari aquest hagués de comptar amb una doble paret, ni tampoc se li pot exigir, entre les seves obligacions, que hagi de fer-se càrrec de totes les innovacions que el legislador vulgui anar introduint per a millorar la prevenció d'accidents i la preservació del medi ambient. En altres paraules, podem dir que no es tracta de si el dipòsit de gasoil era estanc o no el dia 7.3.2015, sinó que el que calia fer -per obligació legal- era fer la conversió a la doble paret quan tingués que fer una reparació (en aquest cas, el colze del tub d'ompliment abans d'arribar a la boca d'home del dipòsit, com es destaca en el requeriment fet pel Ministeri de Turisme i Medi Ambient) i això és el que va fer la Comunitat i ara en reclama -no el cost de la reparació de la causa del vessament- sinó el cost de l'adaptació del dipòsit a la normativa sense cap raó legal.

QUART.- En conclusió, cal desestimar el recurs interposat perquè coincidim amb la decisió de la sentència d'instància de desestimar la demanda per manca d'acció de la Comunitat contra la promotora i també de la no declaració de responsabilitat de la cridada en garantia Bueno que res té a veure amb la reclamació de l'adaptació a la normativa del dipòsit de gasoil.

CINQUÈ.- Pel que fa a les costes del recurs causades a Álvarez han de ser imposades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Pel que fa a les costes causades a la cridada en garantia, si bé la recurrent no demanava cap pronunciament de responsabilitat envers ella, atès que la part apel·lada Álvarez va ser qui la va dur al plet sense cap justificació i que en aquesta alçada ha insistit en la responsabilitat de la cridada en garantia, imposem les costes d'aquesta alçada causades a Bueno a Álvarez.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Arcos contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 20.5.20, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposem el pagament de les costes causades a Álvarez en aquesta alçada a la part apel·lant.

Tercer.- Imposem les costes d'aquesta alçada, causades a Bueno, a Álvarez

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.