Préstec bancari-llei aplicable en matèria contractual-prescripció acció (0117/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0117/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 19 de juliol del 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Sarabia va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Alfaro, en reclamació de la quantitat de 142.006,22 EUR en concepte de préstec, augmentada amb els interessos bancaris pactats a raó del 7,140% a partir del 2 de juny del 2010, o subsidiàriament, amb els interessos legals corresponents des del 2 de juny del 2010, o més subsidiàriament encara, a partir de la contesta a la demanda, amb imposició al demandat de la totalitat de les costes judicials inclosos honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Alfaro va plantejar l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció.

III.- Per sentència de data 8 de març del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part agent, va condemnar al Sr. Alfaro a pagar a la societat Sarabia la suma total de 142.006,22 EUR juntament amb els interessos pactats al tipus de 7,14% anyal a partir del 2 de juny del 2010, com també la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de traductor, a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Alfaro ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la llei aplicable al present cas ha de ser la Llei andorrana i no la LLei francesa, que en tot cas s'ha de concloure d'acord amb el dret francès que l'acció judicial del banc es troba totalment prescrita, tant si es pren el termini comptador a comptar del moment a partir del qual l'entitat bancària va conèixer o hauria hagut de conèixer els fets permetent-li exercir les accions legals contra el Sr. Alfaro, és a dir el 24 de febrer del 2000, tant si es pren el termini a comptar de la carta tramesa el dia 29 de maig del 2000.

II.- Segons escriptura pública de data 2 de setembre de 1993 la societat Sarabia va atorgar al Sr. Alfaro i a la seva esposa, un préstec per un import de 760.000 FF per tal de finançar l'adquisició pels mateixos, de la totalitat de les participacions de la societat civil immobiliària "Y.Y.", préstec que havia de ser retornat mitjançant 180 mensualitats de 8.185,61 FF cada una. En data 12 de juliol de 1996 es va modificar les condicions del contracte, el Sr. Alfaro romanent l'únic titular del préstec. El Sr. Alfaro no va complir les obligacions de reembossament pactades, i per tant per carta de data 8 de juny del 2000 la societat Sarabia va notificar-li l'aplicació de la clàusula d'exigibilitat anticipada del saldo pendent de pagament que ascendia a la quantitat de 550.084,74 FF.

III.- En dret internacional privat, no s'ha de confondre la qüestió de la jurisdicció competent quan es tracta de parts residents en països diferents, i la Llei aplicable per resoldre un litigi entre les mateixes parts. Pel que fa a la competència territorial de la jurisdicció, la norma genèrica és que és competent el tribunal del domicili del demandat. En canvi, respecte a la Llei aplicable a la litis, aquesta depèn de la matèria jurídica que s'ha de jutjar. En matèria contractual, com és el cas d'autes, la norma internacional reconeguda en tots els països de dret escrit, és que els contractes han de ser regulats per la Llei del país on s'han format i on s'han d'executar. En el present procediment, el contracte de préstec es va formar a França, entre parts franceses, davant un Notari francès, i s'havia d'executar a França, per tant, és de manera encertada i ajustada al dret, que el primer jutge va considerar que s'havia d'aplicar la llei francesa per resoldre el litigi.

Ara bé, encara que la Llei andorrana fos aplicable al cas d'autes, l'acció de la societat Sarabia no hauria prescrit, ja que tractant-se d'un contracte de préstec atorgat per escriptura publica, fent part integrant d'una operació de compra de participacions d'una societat civil immobiliària, estem en presència d'una actuació estrictament civil, i per tant, no és d'aplicació la prescripció triennal prevista per la Llei de protecció dels consumidors, sinó la prescripció genèrica de 30 anys segons l'Usatge Omnes Causae.

IV.- Nogensmenys, essent aplicable la Llei francesa en virtut de les regles de dret privat internacional, l'article 2224 del Codi civil francès modificat per la Llei del 17 de juny del 2008 va reduir el termini de prescripció de les accions personals o mobiliàries de 10 anys a 5 anys. Ara bé, l'article 2222 del mateix codi precisa que en cas de reducció del termini de prescripció, el nou termini comença a córrer a comptar del dia de l'entrada en vigor de la nova llei, sense que la durada total pugui superar la durada prevista per la llei anterior. Com que el termini de 5 anys de la nova Llei no s'havia escolat quan la societat Sarabia va formular la seva acció, és l'antic termini de 10 ans que s'ha de tenir en compte per calcular la prescripció.

La carta certificada amb acusament de rebut requerint al Sr. Alfaro la totalitat del saldo del préstec en virtut de la clàusula d'exigibilitat anticipada pactada, és del dia 8 de juny del 2000. Per tant, entre la data de recepció de la carta esmentada, a partir de la qual s'ha de computar el termini de prescripció, és a dir el dia 15 de juny del 2000, i la data de la presentació de la demanda, el dia 7 de juny del 2010, van passar menys de 10 anys, ço que fa que l'acció de la societat Sarabia no hagi prescrit.

V.- En conseqüència s'ha de confirmar la resolució impugnada i condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 8 de març del 2011 en tots els seus extrems; fent especial imposició de les costes processals de segona instància a la part que recorre.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.