**** (0258/07)
- Resolució
- Sentència · 18/12/2007
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 183/2007
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2007:183
- Recurs
- 258/07
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- PAGAMENT SOCIETAT CONTRACTE DE TREBALL FORMA (CONTRACTE DE TREBALL) RELACIÓ LABORAL SALARI PREAVÍS CADUCITAT (RELACIÓ LABORAL) SENTÈNCIA
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs de la Sra. Elías contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia desestimat la seva demanda laboral contra la societat Ayuso. La Sra. Elías havia reclamat una indemnització per acomiadament indegut, mentre que la societat Ayuso argumentava que ella havia abandonat unilateralment el contracte de treball. El tribunal ha considerat que la societat Ayuso no havia acomiadat verbalment la Sra. Elías, sinó que només havia informat el personal de la nova situació creada per la pèrdua d'un lloc de treball. Com a conseqüència, les pretensions de la Sra. Elías no han prosperat i s'ha confirmat la resolució apel·lada en totes les seves disposicions, condemnant-la al pagament de les costes processals de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
SENTÈNCIA
TSJC- 258/07
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Elías va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Ayuso en reclamació de la quantitat de 4.079,25 EUR, més els interessos legals corresponents, en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, de manera improcedent i injustificada.
II.- La societat Ayuso va formular l'excepció peremptòria de caducitat de l'acció, i sobre el fons es va oposar a les pretensions de la part agent, contestant que no hi ha hagut cap acomiadament de la treballadora, sinó que la mateixa es va desistir unilateralment, lliurament, però de manera injustificada del contracte de treball.
III.- Per sentència de data 24 de juliol del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de la Sra. Elías, imposant-li les costes processals causades.
IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Elías ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- És pacífic que per contracte de data 1 de setembre del 2003 la Sra. Elías fou contractada, per temps indefinit, per la societat Ayuso per prestar els seus serveis, com a coordinadora de menjador a l'escola andorrana d'XXXX, mitjançant un sou mensual de 809,55 EUR; que el dia 24 d'agost del 2006, l'empresa va convocar el seu personal per assistir a una reunió per comentar la decisió del M.I. GOVERN d'adjudicar a una altra empresa, la feina de l'escola d'XXXX, anteriorment realitzada per ENTITY_5; que el dia 1 de setembre del 2006 la Sra. Elías va firmar un nou contracte de treball amb la societat ENTITY_6; que el dia 15 de setembre la societat Ayuso va enviar a la Sra. Elías una carta en que, degut a la seva contractació per una altra empresa, estava donada de baixa a partir del dia 1 de setembre del 2006, i que com la mateixa no s'havia personat a la societat per que li fos assignat un nou treball, es considerava que havia desistit, injustificadament, unilateralment i sense preavís del contracte de treball. Les parts estan contraries pel que fa al contingut de la reunió esmentada del dia 24 d'agost ; segons la Sra. Elías, en el decurs de la referida reunió l'empresa va notificar a tot el seu personal que ja no podria donar feina a totes les treballadores que tenia en nòmina doncs només continuaria prestant els seus serveis pels centres escolars d'ensenyament francès radicats a les parròquies de CANILLO i d'ORDINO, equivalent doncs aquesta notificació a un acomiadament verbal; al contrari segons l'empresa, en cap moment manifestà que acomiadava a ningú o que els treballadors es quedaven sense feina, el que va fer l'empresa, fou comunicar al personal que s'havia adjudicat el concurs per l'escola d'XXXX a Nuñez, que s'impugnaria aquella decisió, i per tant, que continuava comptant amb tot el personal però que , no obstant, entendria que totes aquestes persones que decidissin no esperar el resultat del dit recurs cerquessin una altra ocupació. Per determinar quina d'aquestes versions correspon a la realitat, s'ha d'examinar les proves que consten en autes.
II.- La Sra. Elías reconeix que en cap moment en el decurs de la reunió del 24 d'agost, l'empresa empra la paraula acomiadament durant el seu discurs. A més a més, resulta dels testimoniatges de les Sres. Ferrer i Rius, assalariades de la societat Ayuso, que l'empresa va informar el seu personal de la situació derivada de la no renovació del contracte del centre escolar d'XXXX que havia gestionat fins ara, però en cap cas se'ls va dir que eren acomiadades per aquest motiu i cap de les mateixes es va considerar com acomiadada. D'aquests elements se'n desprèn clarament que la societat Ayuso no va acomiadar verbalment cap de les seves assalariades el dia 24 d'agost, sinó que només va informar-les de la nova situació creada per la pèrdua d'un lloc de treball amb les vicissituds que podia derivar-ne. En canvi fou la Sra. Elías que reconeix que des del 31 d'agost del 2006 no va tornar a treballar a l'empresa que va trencar voluntàriament i unilateralment la relació laboral. En conseqüència les pretensions de la part que recorre no poden prosperar i s'ha de confirmar la resolució apel·lada en totes les seves disposicions.
III.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes processals a càrrec de la part recorrent.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 24 de juliol del 2007, en tots els seus extrems;
Condemnar la Sra. Elías al pagament de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.