URBANISME. Sanció per realitzar obres contravenint els límits del riu Gran Valira determinats pel Tribunal de Veedors d'Aigües. Infracció molt greu per afectar el domini públic. (2000049/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000049/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000085/2019

SENTÈNCIA 35-2020

PARTS:

Apel·lants: D. Palau

E. Ramirez (ENTITY_5)

Representant: Sra. Canales

Advocat: Sr. Escudero

Apel·lat: COMÚ X

Representant: Sra. Tejada

Advocat: Sr. Hoyos

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Villegas

Advocada: Sra. Araujo

Apel·lant: Sra. Sandoval

Representant: Ídem

Advocada: ídem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Plagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-sis de novembre dos mil vint.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000049/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Les societats Palau i Ramirez van interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, essent parts interessades el COMÚ X i les Sres. Sandoval i Esparza, en què s'impugnava la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 2 d'agost de 2016, que va estimar parcialment el recurs interposat per les Sres. Sandoval i Esparza contra la resolució del COMÚ X de 30 de març de 2016, que va ser anul·lada, amb retroacció de les actuacions a fi que es qualifiqués la infracció urbanística comesa per les societats agents com a molt greu i s'imposés la sanció corresponent a la mateixa.

La sentència de 18 de juliol de 2019 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat íntegrament la demanda, declarant que la resolució impugnada de la Comissió Tècnica d'Urbanisme és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de les entitats Palau i Ramirez han interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Les agents van iniciar les obres de canalització del riu Gran Valira en la zona de la R., on se situa el terreny anomenat "C.", d'acord amb les coordenades de la base topogràfica facilitada pel Govern.

En conseqüència, les obres s'ajustaven al projecte i al límit del riu, de manera que no s'ha produït cap infracció urbanística.

En qualsevol cas, les diferències que puguin existir entre la fixació dels límits del riu que havia determinat el Tribunal de Veedors d'Aigües l'any 1983 i la posterior resolució del Govern núm. XXX, de 14 d'abril de 2011, no són atribuïbles a les societats recurrents.

De forma subsidiària, sol·licita que es qualifiquin els fets com a falta lleu, o més subsidiàriament encara, com a falta greu.

3.- La representació del COMÚ X, tot i que no ha recorregut la sentència de la Batllia, es manifesta conforme amb les pretensions de les apel·lants, ja que considera que, segons la documentació de què disposava el COMÚ X en el moment d'adoptar la primera resolució sancionadora, l'any 2012, no constava que el mur envaís el límit del riu, de manera que era encertada la qualificació de la infracció com a lleu.

4.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'oposa al recurs i sol·licita la confirmació de la sentència apel·lada.

Segons al·lega, la resolució núm. XXX no va pretendre mai modificar ni substituir els Decrets del Tribunal de Veedors d'Aigües, sinó reproduir-los en forma analítica, mitjançant coordenades, sens perjudici d'admetre petites precisions i ajustaments necessaris, sense que això tingués una repercussionsignificativa.

D'altra part, l'existència d'una infracció urbanística ja va ser establerta en la sentència del Tribunal de Batlles de 23 de gener de 2015, confirmada per aquesta Sala el 20 de novembre del mateix any, i, atès que el mur construït per les recurrents sobrepassa els límits del riu, es tracta d'una infracció molt greu, segons l'article 155.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

5.- La representació de les Sres. Sandoval i Esparza també s'han oposat al recurs en base a arguments paral·lels als de Govern. Insisteixen en què la infracció urbanística ja va ser constatada per les sentència anteriors del Tribunal de Batlles i d'aquesta Sala, de manera que no es pot debatre novament sobre aquesta qüestió, segons el principi de la cosa jutjada. Només procedia valorar el grau d'aquella infracció, que ha de ser considerada com a molt greu, ja que l'obra realitzada per les recurrents ha envaït els límits del riu Gran Valira en aquella zona.

6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Es discuteix en aquest procés la legalitat de la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 2 d'agost de 2016, que va estimar parcialment el recurs interposat per les Sres. Sandoval i Esparza i va anul·lar la decisió del COMÚ X de 30 de març de 2016, que havia sancionat les societats recurrents, com a responsables d'una infracció urbanística lleu, al pagament d'una multa de 1.000 EUR a cadascuna d'elles.

La Comissió Tècnica d'Urbanisme ha conclòs que la infracció ha de ser qualificada com a molt greu, segons l'article 155.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, ja que s'ha afectat una superfície destinada a domini públic, en sobrepassar-se amb les obres realitzades per les recurrents el límits assenyalats del riu Gran Valira, en la zona anomenada de la R. En conseqüència, ha disposat la retroacció de les actuacions, als efectes de que el COMÚ X imposi la sanció corresponent a una infracció molt greu.

Tercer.- Cal tenir en compte que aquesta no és la primera vegada que es planteja davant d'aquesta Sala la qüestió relativa a si les obres de construcció d'un mur per part de les recurrents es van realitzar contravenint els termes de la llicència atorgada en el seu dia i si s'havien sobrepassat els límits del riu definits pel Tribunal de Veedors d'Aigües l'any 1983.

En efecte, la sentència núm. 74-2015, de 20 de novembre, va confirmar la sentència del Tribunal de Batlles de 23 de gener de 2015, la qual havia conclòs que les obres de referència no s'adequaven als límits especificats l'any 1983 i, en conseqüència, contravenien l'autorització atorgada. En conseqüència, es va disposar la retroacció de l'expedient a fi de que el COMÚ X imposés la sanció corresponent.

Des d'aquesta perspectiva, és evident que la comissió de la infracció ja ha estat establerta per les esmentades sentències fermes, de manera que, en aplicació de la cosa jutjada, no procedeix tornar a discutir aquesta qüestió en el present procés, com pretén la representació de les societats recurrents.

En qualsevol cas, és clar que l'autorització per realitzar les obres que es va concedir l'any 2006 disposava clarament que s'havien de respectar els límits del riu establerts l'any 1983 pel Tribunal de Veedors d'Aigües, mentre que els resultats dels informes tècnics incorporats tant al procés anterior com a l'actual posen de relleu que aquests límits no van ser respectats en determinades zones.

La prova pericial practicada en aquestes actuacions (folis 585 i següents) evidencia que el mur sobrepassa el límit d'edificació fixat pel Tribunal de Veedors d'Aigües en tres indrets, en unes distàncies que van dels 1,45 als 1,84 metres. Aquesta situació també es produeix en relació amb els límits fixats per la resolució núm. XXX de l'any 2011, que les recurrents invoquen en el seu favor, els quals se sobrepassen en una zona fins a 2,45 metres.

Per això, resulta evident la comissió de la infracció urbanística, i en aquest sentit només cal remetre's al contingut de les sentències anteriors que ja van establir aquesta conclusió.

Quart.- De tot el que s'ha exposat, es conclou sense dificultat que la sentència del Tribunal de Batlles de 23 de gener de 2015, confirmada per aquesta Sala el 20 de novembre següent, va disposar la retroacció de les actuacions als simples efectes de que el COMÚ X imposés la sanció corresponent a la infracció que ja s'havia constatat.

En compliment d'aquestes sentències, el COMÚ X va resoldre, en data 30 de març de 2016, que s'havia comès una infracció lleu i que procedia imposar una sanció de 1.000 EUR de multa. Interposat recurs davant de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, aquesta, mitjançant la resolució de 2 d'agost de 2016 que s'impugna en aquest procés, ha resolt que es tracta d'una infracció molt greu, ja que les recurrents van sobrepassar els límits del riu que havia fixat el Tribunal de Veedors d'Aigües l'any 1983.

L'article 155 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme disposa que:

"2. Són infraccions molt greus les accions o omissions que constitueixin incompliment de les disposicions relatives a parcel·lacions urbanístiques, obres d'urbanització o d'edificació que siguin contràries a la planificació i que afectin superfície destinada a domini públic, infraestructures, equipaments socials, serveis públics, zones verdes o llocs, espais i béns protegits".

En aquest cas, com es va dir en l'anterior sentència d'aquesta Sala de 20 de novembre de 2015, les obres realitzades per les recurrents es van dur a terme en contravenció a la llicència, ja que aquesta ordenava respectar els límits del riu establerts l'any 1983, i, al mateix temps, s'ha ocupat superfície destinada a domini públic, del qual forma part el sistema fluvial.

En conseqüència, resulta evident que es tracta d'una infracció molt greu, per la qual cosa s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen les entitats Palau i Ramirez contra la sentència del Tribunal de Batlles de 18 de juliol de 2019, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.