Laboral - Mancaments greus (0087/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 087/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Manzanares va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Almansa, en reclamació de les quantitats de 5.639 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda i de 2.563,45 EUR en concepte d'havers laborals pendents de pagament, més l'import que resulti acreditat en concepte d'hores extraordinàries efectuades i ni compensades ni retribuïdes, amb els interessos legals a comptar de la data de l'acomiadament, o subsidiàriament, de la data de contesta a la demanda, i declaració a la CASS de les esmentades quantitats.

II.- El Sr. Almansa va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que l'empresari no va acomiadar la part adversa de paraula, sinó que es va limitar a contestar-li que si no estava d'acord amb la política de l'empresa i no acceptava les decisions preses per la direcció, ella mateixa havia de treure la conclusió del que tenia de fer, doncs aquesta situació no podia continuar; que no es va demanar a la treballadora les claus de la botiga sinó que va ésser ella que va llençar-les a sobre la taula de males maneres quan sortia del despatx; que l'acomiadament fou fet de forma deguda i justificat.

III.- Per sentència de data 18 de febrer del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de la part agent, va condemnar al Sr. Almansa a satisfer a la Sra. Manzanares la quantitat de 8.271,86 EUR (menys els 2.451,83 EUR ja abonats a la Sra. ENTITY_4), més els interessos legals segons les previsions del IV Considerant i les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; així com a cotitzar prop de la CASS la quantitat de 8.271,86 EUR.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Almansa ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que malgrat els dies de vacances no quedin reflectits en els butlletins de salari, si que queden degudament precisats i detallats en el llibre de treball i no es pot més concloure que pel període de vacances reclamat comprés entre l'1 de febrer del 2008 i el 28 de març del 2009, la treballadora ha gaudit o li han estat remunerades les vacances no gaudides amb escaig; que per tant els havers laborals pendents van ésser liquidats correctament i no escau pronunciar cap condemna en concepte de dies de vacances no gaudits; que la treballadora sabia perfectament que no podia fer el canvi de pantaló sense prèviament haver sol·licitat la pertinent autorització al responsable de la botiga i justament, perquè sabia que havia actuat contravenint els directius de l'empresa el dia 28 de març del 2009, va adoptar una actitud agressiva i insultant quan va anar a recollir les claus per obrir la botiga; que l'article 72.11 de la Llei sobre el contracte de treball no exigeix per quedar constituït com a causa de comiat disciplinari, la causació d'un perjudici concret a l'empresa o a tercers; que les paraules i expressions proferides per la demandant van ferir i danyar la persona a la que anaven dirigides, la Sra. Elías responsable del personal de les botigues; que la treballadora continua amb la seva actitud insultant, provocadora i agressiva en la reunió mantinguda posteriorment amb el demandat i la Sra. Elías al despatx del grup; que en tot cas, essent de 1.716,24 EUR el salari mig de la treballadora, i tenint compte que la mateixa va treballar durant 2 anys i 1 mes en l'empresa, la indemnització no pot ser superior a la suma de 5.148,72EUR; que també discrepa de la condemna al pagament dels havers laborals pendents per l'import de 2.632,86 EUR que es van dipositar a la Batllia abans la interposició de la demanda laboral.

II.- A l'inici del mes de febrer del 2007, la Sra. Manzanares va començar a treballar pel compte del Sr. Almansa en qualitat de dependenta de la botiga V.. El dia 2 d'abril del 2009 l'empresari va entregar a la treballadora una carta comunicant-li el seu acomiadament d'immediat sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica per injúria greu envers l'empresari o encarregats o vers la seva família, i en general, mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte pels motius següents: "En efecte, el dia 26 de març vareu procedir a canviar un pantaló que havíeu adquirit pel vostre ús personal uns dies abans i que s'havia estripat, per un altre pantaló nou de la botiga, efectuant un canvi d'etiquetes, sense notificar aquest fet a ningú, però aquesta operació va ésser constatada per la direcció. El dissabte dia 28 de març del 2009 vareu entrar a la botiga A. situada a l'avinguda Meritxell n°** per recollir la clau de la botiga a la que esteu assignada, i vareu aixecar la veu i vareu parlar de manera despectiva a l'encarregada general de les botigues, quan se us van demanar explicacions pel retorn d'un pantaló que havíeu adquirit pel vostre ús personal i retornat el dijous dia 26 de febrer amb desperfectes. L'encarregada general de les botigues us va recordar que tots els empleats tenen de demanar la pertinent autorització abans de procedir al canvi d'una peça de roba adquirida a nivell personal, el que sembla encara més evident si aquesta presenta un desperfecte. Davant tot el personal i aixecant el to de veu, vareu manifestar que la direcció era problemàtica, i al sortir vareu afegir que l'encarregada general era una mal educada. Més tard, en demanar-vos explicacions el propietari de l'empresa sobre el succeït, vareu continuar amb l'actitud despectiva envers la direcció, dient que no estàveu d'acord amb les normes de l'empresa ni amb la direcció, i continuant a tractar l'encarregada general de forma despectiva. La negativa a seguir les normes marcades per l'empresa, i en concret la manipulació d'etiquetes per canviar un pantaló que havíeu estripat per un de nou, i l'actitud despectiva i injuriant que vareu emprar envers l'encarregada general de les botigues i la direcció davant de tots els empleats, motiven el vostre comiat justificat...".

La regularitat formal de la referida carta d'acomiadament no està discutida en tràmit d'apel·lació; s'ha doncs únicament de resoldre la problemàtica derivada de la justificació de la mesura de comiat.

III.- Els motius d'acomiadament de la Sra. Manzanares són dos: 1) la injúria greu vers l'empresari o encarregat o vers la seva família, i 2) mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa, contemplats en l'article 72.10 i 11 de la Llei sobre el contracte de treball.

Respecte al primer motiu, s'ha de subratllar que només els fets concrets exposats en la carta d'acomiadament poden justificar la mesura de comiat. En la carta lliurada a la Sra. Manzanares les injúries imputades a la treballadora consisteixen en haver aixecat la veu, parlat de manera despectiva a l'encarregada general, proferit que la direcció era problemàtica i l'encarregada general una mal educada, i manifestat que no estava d'acord amb les normes de l'empresa ni amb la direcció. La injúria consisteix en tota expressió o acció contra l'honor, el prestigi o el crèdit de les persones. Força és de constatar que cap dels fets reprotxats a la Sra. Manzanares constitueixen una injúria al sentit de l'article 72.10 de la Llei laboral que exigeix, per tal de justificar una mesura tant greu com un acomiadament disciplinari, que l'expressió o l'acció del treballador sigui veritablement ofensiva i hagi atemptat a l'honor i al prestigi de la persona injuriada. En cas d'autes, encara que sigui lamentable, el fet d'aixecar la veu, de parlar de manera menyspreadora o de discutir les normes de l'empresa o de la direcció, si es fa sense paraules desatentes, no pot considerar-se com una injúria. De la mateixa manera, tractar l'encarregada de mal educada, no supera els límits acceptables que s'han d'exigir dels treballadors quan tenen un diferent amb els seus superiors jeràrquics, ja que la paraula mal educada si es despectiva, no té cap consonància agressiva i no afecta l'honor ni l'integritat d'una persona. Per conseqüent, no essent acreditada la comissió d'una injúria per part de la Sra. Manzanares envers l'empresari o encarregat, s'ha de descartar el primer motiu d'acomiadament.

IV.- Quant al segon dels motius d'acomiadament, l'avís de comiat fa una exposició molt precisa i detallada dels fets imputats a la Sra. Manzanares. Nogensmenys, canviar un pantaló estripat per un altre i canviar les etiquetes dels mateixos sense l'autorització de l'empresari no constitueix cap mancament greu a la disciplina de l'empresa, ja que, d'una banda el pantaló s'havia de canviar, i que d'altra banda, no tant sol la Sra. Manzanares no ha actuat de manera disfressada, sinó que no està acreditat en autes que tenia coneixement de que l'empresari exigia una autorització per poder fer canvis d'articles adquirits. Encara que fos el cas, l'actuació de la Sra. Manzanares, que no va perjudicar en res a l'empresa, mereixia una reprimenda, però no una mesura de comiat, per no ser greu el mancament comés. S'ha doncs de considerar que l'acomiadament de la Sra. Manzanares fou injustificat

V.- Pel que fa al càlcul de l'indemnització per acomiadament injustificat, s'ha de prendre en compte com a salari mensual la mitjana del salari global percebut durant els darrers 12 mesos, tal com ho prescriu l'article 76.6 de la Llei sobre el contracte de treball. Tenint compte dels salaris declarats prop de la CASS durant els darrers 12 mesos que la treballadora va prestar els seus serveis a l'empresa, la mitjana del salari mensual global s'estableix a l'import de 1.743,59EUR, i no de 1.716,24 EUR com ho pretén la part recurrent. En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució recorreguda sobre aquest punt del litigi.

VI.- La Sra. Manzanares reclama el pagament de 16,5 dies en concepte de vacances, exposant que des de l'inici del mes de febrer del 2008 i fins al darrer dia del mes de gener del 2009 li corresponia el gaudiment de 30 dies de vacances dels quals únicament n'ha gaudit de 18, i dels del dia 1 de febrer del 2009 fins a l'acomiadament, li correspon el gaudiment de 4,6 dies de vacances. Nogensmenys resulta del llibre de treball com de la fitxa de vacances que la treballadora va gaudir de 7 dies al mes de juny del 2008 (del 12 al 18), 6 dies al mes de juliol del 2008 (del 1 al 6), 15 dies al mes d'octubre del 2008 (del 16 al 30) i 9 dies al mes de febrer del 2009 (del 11 al 19), el que fa un total de 37 dies quan la Sra. Manzanares va declarar en el seu escrit de demanda que li pertocava només gaudir 34,6 dies. Per tant, força és de constatar que la treballadora va gaudir de tots els dies de vacances que li corresponien i no pot ara demanar res per aquest concepte.

VII.- Respecte als altres havers laborals reclamats per la Sra. Manzanares, consta en autes que la quantitat corresponent als mateixos ha estat consignada a l'Hble. BATLLIA per part de l'empresa abans que la treballadora formulés la seva demanda. Per tant s'ha igualment d'estimar el recurs per aquest concepte.

VIII.- L'estimació molt parcial del recurs del Sr. Almansa i la matèria laboral del litigi determina de no fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar en part el recurs del Sr. ENTITY_5;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 18 de febrer del 2010 en el sentit de condemnar al Sr. Almansa a satisfer a la Sra. Manzanares, la quantitat de 5.639 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i a cotitzar dita quantitat prop de la CASS;

Sense fer especial condemna en costes processals de segona instància, les costes de primera instància romanent a càrrec del Sr. Almansa.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-