Impugnació del Pla d'ordenació i urbanisme(17/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0028-1/2008 Núm. De Rotlle: TSJA-71/11

S E N T È N C I A NÚM. 16-2012

PARTS:

Apel·lant: Hble. Comú d'Andorra la Vella

Representant: Seco Advocat: Castillo

Apel·lada: M.I. Govern d'Andorra (CTU) (CTU)

Representant : Viñas Advocat: Criado

Apel·lada: S.E. Pla

Capellà i Quesada

Representant: Pina Advocat: Daza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el dos de març de l'any dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions númeroAD-0028-1/2008.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 22 de juliol de 2011 va desestimar la demanda interposada per l'entitat "S.E.Estació de Servei S.A." i per les Sres. Capellà i Quesada contra el M.I. Govern d'Andorra (CTU) i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què impugnaven el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial en determinats aspectes relatius a les unitats d'actuació *** i ***. En segon lloc, la sentència va declarar acabat el procés, per pèrdua sobrevinguda d'objecte, quant a la pretensió relativa a l'augment del sostre màxim edificable de les referides unitats d'actuació.

2n.- La representació del Comú d'Andorra la Vella va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

-No es pot considerar que el procés hagi perdut objecte, quant a la pretensió relativa a l'augment del sostre màxim edificable de les unitats d'actuació *** i *** del P.O.U.P. d'Andorra la Vella, pel fet de què la C.T.U. hagi estimat de forma parcial el recurs d'alçada interposat pels agents, mitjançant una resolució tardana, sinó que procedeix declarar que s'ha produït el desistiment de la part agent en aquest punt.

-Procedeix imposar als agents el pagament de les costes processals, ja que no van justificar en la demanda l'existència de cap error en el càlcul de l'edificabilitat de les dues unitats d'actuació litigioses. A més, cal tenir en compte l'existència d'una jurisprudència reiterada sobre la classificació del sòl urbà i la interpretació de l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. De forma subsidiària, hom sol·licita que la condemna en costes es limiti a l'import del peritatge practicat a instàncies del Comú.

3r.- La representació de la part agent es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada. Quant al primer motiu d'impugnació, argumenta que va identificar de forma suficient l'error que denunciava, així com els motius pels quals no podia proposar en la demanda un concreta correcció, ja que no quedaven explicats en els documents que integren el P.O.U.P. els criteris determinants de la disminució de l'edificabilitat.

Quant a les costes processals, recorda la reiterada jurisprudència sobre l'aplicació del criteri de la temeritat o mala fe, i al·lega que la decisió de practicar una doble prova pericial fou adoptada per la Batllia, ja que la part agent havia sol·licitar que es dugués a terme un sol informe pericial per un expert designat per l'òrgan jurisdiccional o, de forma subsidiària, per un tècnic designat per la pròpia part, conjuntament amb un altre designat pel Comú.

4t.- La representació del Govern va sol·licitar que es desestimés el motiu d'apel·lació relatiu a la pèrdua d'objecte del procés, i no es va pronunciar sobre la condemna de les costes causades en la primera instància.

5è.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La part agent va afirmar, en el seu escrit de conclusions de la primera instància, que la pretensió relativa al sostre màxim edificable de les unitats d'actuació *** i *** del P.O.U.P. d'Andorra la Vella havia estat satisfeta per la resolució del recurs d'alçada per part de la C.T.U., la qual li havia estat notificada amb posterioritat a la formulació de la demanda. La sentència apel·lada ha acollit aquest extrem i ha declarat acabat el procés, per pèrdua sobrevinguda d'objecte, quant a la referida qüestió litigiosa.

Tercer.- Com ja va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 97-31, de 14 de juliol de 1997, "un dels requisits essencials del recurs és el del perjudici o gravamen, de manera que no és admissible la seva interposició quan la qüestió litigiosa ha estat resolta de conformitat amb la pretensió de la part, la qual cosa ha de ser determinada en funció dels pronunciaments de la part dispositiva de la sentència".

En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada ha desestimat íntegrament la demanda formulada per la part agent, i ha considerat que no s'havia de fer cap pronunciament sobre la pretensió relativa al sostre màxim edificable de les unitats d'actuació litigioses, ja que la decisió de la C.T.U. sobre aquest punt, que modificava a l'alça les previsions inicials del P.O.U.P., havia estat consentida per l'agent, i també pel Comú, que no va formular recurs contra la mateixa.

En conseqüència, cal considerar que la decisió de la Batllia no resulta de cap manera perjudicial per a l'Administració comunal, de manera que no pot ser objecte d'impugnació en aquesta via. Es podrà discutir, des d'una perspectiva conceptual i semàntica, si ha tingut lloc una pèrdua d'objecte del procés, un desistiment o, fins i tot, una satisfacció extraprocessal, però això no comporta una modificació substancial del resultat del litigi. Com també va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 2001-28, de 29 de maig, "els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments, per la qual cosa aquesta sentència no ha de raonar de nou més que en allò que directament afecti les pretensions dirigides a la modificació del fallo recorregut".

Procedeix, doncs, desestimar el primer motiu d'impugnació que s'articula contra la sentència apel·lada.

Quart.- El segon motiu de recurs que invoca l'Hble. Comú d'Andorra la Vella fa referència a la imposició a la part agent de les costes de la primera instància. Aquesta pretensió no pot ser acollida, atès que ha existit una efectiva controvèrsia sobre les qüestions litigioses, de manera que no es pot apreciar la concurrència de temeritat o mala fe en cap de les parts. D'altra banda, resulta cert que la decisió de practicar la prova pericial per dos experts, designats un d'ells per cada part, va ser adoptada per la Batllia, quan els agents havien proposat l'actuació d'un perit únic.

De la mateixa manera, no s'aprecia temeritat ni mala fe en cap de les parts que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella contra la sentència dictada el 22 de juliol de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.