Laboral - manca d'aptituds professionals (0084/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 084/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Somoza va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Bueno titular del negoci ORG_0, en reclamació de la quantitat de 16.667,87 EUR, de la qual s'haurà de deduir prèviament el 5% de cotització a la CASS de la part obrera, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i/o improcedent, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i cotització prop de la CASS de la referida quantitat, més els dos dies del mes de novembre del 2004 no declarat malgrat que ja havia començat a treballar.

II.- El Sr. Bueno va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que tenint compte que la Sra. Somoza degut a la seva patologia constatada mèdicament per un expert en la matèria ha necessitat de l'ajuda d'una tercera persona per tal de desenvolupar les tasques inherent al seu lloc de treball, no es pot més que concloure que la treballadora ha esdevingut en una ineptitud professional per desenvolupar les tasques inherents als seu lloc de treball.

III.- Per sentència de data 2 de març del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va: condemnar al Sr. Bueno a pagar a la Sra. Somoza, la quantitat total de 7.059,05 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, deducció feta del preavís i la compensació econòmica ja abonats, i del dia festiu retribuït i impagat corresponent al 26 de desembre del 2007, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda; condemnar al Sr. Bueno a declarar i cotitzar a la CASS, a favor de la Sra. Somoza, la quantitat bruta de 150,85 EUR en concepte del dia festiu retribuït suara referit, així com el salari brut percebut per aquesta darrera els dies 29 i 30 de novembre del 2004; fer imposició de les costes processals ocasionades a la part defenent, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i procurador.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Bueno ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta en essència el següent: que des de l'any 2004 fins al darrer trimestre de l'any 2008, la Sra. Somoza va realitzar la tasca laboral inherent al seu lloc de treball sense necessitat de l'ajuda de terceres persones; que compte tingut la seva dolència que va esdevenir, pel seu caràcter evolutiu, invalidant per a realitzar les seves tasques laborals, durant el darrer trimestre de l'any 2008 la Sra. Somoza va sol·licitar l'ajuda de terceres persones per tal de realitzar la seva feina; que en data 18 de març del 2009 la Sra. Somoza va acudir al departament de recursos humans i va manifestar que no podia realitzar la seva tasca al magatzem; que de conformitat amb els fulls de salari s'observa que en el mes de desembre del 2007, l'adversa va percebre pels dies treballats la quantitat de 1.552,50 EUR; que donant conformitat, no solament amb la quantitat percebuda sinó amb els concepte la treballadora va signar dit full salari, sense manifestar res al respecte.

II.- En data 29 de novembre del 2004 la Sra. Somoza va començar a treballar pel compte del Sr. Bueno en qualitat d'encarregada del magatzem ORG_0. La treballadora va romandre de baixa medico-laboral del dia 16 de gener fins al dia 18 de març del 2009 per motiu d'asma bronquial. El dia 25 de març del 2009 l'empresari va entregar directament a la treballadora una carta notificant-li el seu acomiadament de conformitat amb el que estableix els apartats 2 a de l'article 70 de la Llei sobre el contracte de treball pel motiu següent: ineptitud sobrevinguda del treballador acabat el període de prova, en produir-se una inhabilitat o manca de facultats professionals que té com origen la persona del treballador per a la realització de les tasques essencials del seu treball per quan l'empresa fa uns dies ha tingut coneixement que des de fa un temps vostè és ajudada per altres companys per a realitzar la tasca inherent al seu lloc de treball per la qual va ser contractada, com per exemple obrir les caixes de material. D'aquest avís de comiat se'n extreu que el motiu principal imputat a la treballadora és d'haver necessitat una ajuda d'altres companys de feina per tal de realitzar les seves tasques, més concretament per l'obertura de caixes de material.

III.- És pacífic que la Sra. Somoza pateix d'un asma bronquial greu i molt làbil que s'empitjora davant l'exposició a ambients amb al·lèrgens o per inhalació de pols i tabac passiu. A conseqüència d'aquesta patologia, la Sra. Somoza va utilitzar mascareta, guants i davantal per dur a terme la seva activitat en el magatzem en diverses ocasions des de l'inici de la seva activitat, sense originar cap inconvenient a l'empresa. Igualment, va queixar-se en reiterades ocasions de l'acumulació de la pols en la botiga, de tal manera que l'empresa va fer netejar el magatzem cada dia però sense cap efecte positiu per la salut de la treballadora. Ara bé, el Sr. Morales, superior jeràrquic de la Sra. Somoza confirma que les tasques de la treballadora consistien principalment en dur a terme la logística del magatzem, és a dir en controlar i efectuar el seguiment dels estocs i vendes, en dur a terme l'anàlisi dels inventaris, de les promocions, en gestionar les vendes internes entre els diferents departaments del grup, en verificar i dur a terme el seguiment dels pagaments; a més a més, era la única empleada que coneixia el funcionament del sistema informàtic. Per tant, encara que durant la temporada d'hivern la feina d'obertura de caixes per a la comprovació del material, d'etiquetatge i de registrament dels estocs sigui més forta que la resta de l'any, per quant es lliuren quantitats importants de material, força és de constatar que dita feina constitueix només en una mínima part de les tasques habituals de la Sra. Somoza i no la part essencial. D'altra banda, resulta dels testimoniatges del Sr. Morales, i de les Sres. Agullo i Ramirez, que mai la Sra. Somoza es va negar o va protestar a l'hora d'obrir les caixes per motiu del seu asma. Ara bé, queda també acreditat que la treballadora va sol·licitar l'ajuda d'altres empleats de l'empresa, particularment durant la temporada d'hivern. Nogensmenys, les causes d'aquesta sol·licitació no són clares. En efecte, resulta de les declaracions dels Srs. Morales, Agullo i Ramirez que cada any, durant la temporada d'hivern, i sempre que era necessari, altres empleats de l'empresa col·laboraven amb la Sra. ENTITY_4; a més a més, el Sr. Morales va precisar que mentre els altres empleats de l'empresa obrien caixes i verificaven l'estoc, la Sra. Somoza, que era l'única empleada que coneixia el funcionament del sistema informàtic, es dedicava únicament a registrar la mercaderia en el programa informàtic. Per conseqüent, no consta dels testimoniatges obrant en autes que la Sra. Somoza hagi tingut problemes per tal d'obrir les caixes de material o que s'hagi fet ajudar per una altra causa que el cúmul de feina, cúmul que ha pogut ser generat per un canvi de programa informàtic de la botiga que va fracassar, tal com ho reconeix el Sr. Girona, director del sistema. Tampoc no queda clar que la treballadora hagi demostrat la seva ineptitud a la realització de les seves tasques per una disminució del seu rendiment. En efecte, s'ha prèviament de posar de manifest que no existeix cap objectiu que ha de complir la treballadora. Dit això, el Sr. Morales va manifestar que si la Sra. Somoza va requerir personal suplementari fou degut al volum de treball i al seu estat de salut. Afegeix aquest superior jeràrquic de la Sra. Somoza, que si després de la seva baixa laboral el rendiment de la treballadora va baixar atès que semblava més cansada, exercint la seva feina de forma més lenta, en canvi dit rendiment seguia sent satisfactori, passant de ser una excel·lent treballadora a una bona treballadora. Per tant, si la Sra. Somoza va produir després de la seva baixa mèdica un rendiment de bona treballadora no se li pot reprotxar una ineptitud per a la realització de les tasques essencials del seu treball. Encara que la Sra. Somoza hagi manifestat a la responsable del departament de recursos humans, el seu desig de realitzar la seva feina en un despatx, no consta en autes la prova de que no volia continuar més complir les seves tasques en les condicions i circumstàncies precedents.

IV.- En conseqüència, no essent acreditat que la Sra. Somoza hagi manifestat una ineptitud per inhabilitat o manca de facultats professionals per a la realització de les tasques essencials del seu treball, s'ha de considerar el seu acomiadament mitjançant el preavís i a meitat de la compensació econòmica, injustificat, el que determina la confirmació de la sentència apel·lada respecte a la condemnació de l'empresari a indemnitzar la treballadora per acomiadament improcedent.

V.- Pel que fa a la reclamació de la Sra. Somoza en concepte de dies festius, s'ha també de confirmar la resolució recorreguda, atès que resulta del butlletí de salari del mes de desembre del 2007, que la Sra. Somoza va treballar el dia 26 de desembre, sense que consti en el mateix, la remuneració corresponent, tal com ho exigeix l'article 60 de la Llei sobre el contracte de treball.

VI.- La desestimació del recurs del Sr. Bueno determina imposar les costes processals de segona instància a la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 2 de març del 2010, en tots els seus extrems; condemnar al Sr. Bueno al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-