**** (0169/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

SENTÈNCIA

TSJC- 169/07

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Coll va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Manzano en reclamació de la quantitat de 21.582,52 EUR més els corresponents interessos legals, en concepte de pagament d'una mercaderia encomanada per aquesta darrera societat.

II.- La societat Manzano es va oposar a les pretensions de la part agent, contestant que si es va negar a pagar els treballs encomanats, fou perquè l'adversa no va respectar el conveni verbal que van pactar les parts; i va formular una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 60.000 EUR en concepte de danys i perjudicis.

III.- Per sentència de data 30 d'abril del 2007, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part actora i desestimant la demanda reconvencional, va condemnar la societat Manzano a satisfer a la societat Coll la quantitat de 21.582,52 EUR, més els interessos legals a comptar del dia 5 d'abril del 2004, així com a satisfer la totalitat de les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Manzano ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic que al mes de setembre o novembre del 2003, la societat Manzano va encomanar a la societat Coll els treballs d'impressió de dos tipus d'agenda: "Agenda Andorra 2004" i "Agenda Catalunya 2004". Atès que el contracte entre les parts es va formar verbalment, no existeix cap prova del contingut de les condicions pactades, com el preu dels treballs o la data de lliurament dels mateixos, però tractant-se d'agendes per l'any 2004, és evident que el subministrament de la mercaderia s'havia de fer abans el final de l'any 2003, i com a màxim, a l'entorn del 15 de desembre del 2003 compte tingut del termini necessari per personalitzar i entregar el producte als clients abans del 31 de desembre. El dia 16 de desembre del 2003 la societat Coll va entregar en mà a la societat Manzano una carta fent- li saber que el treball encomanat estava llest i que es podia passar a recollir a ORG_0 a LLEIDA amb el pagament previ de 21.582,52 EUR. El mateix dia la societat Manzano va contestar a la societat Coll que se li donés l'accés a les Agendes Catalunya 2004, a la seva manipulació, condicionament i entrega als locals de l'empresa F. de Lleida, avui mateix; que se li lliuri el més aviat possible (per tot el dimecres dia 17 de desembre les Agendes Andorra 2004 als seus locals d'ORDINO; que se li presenti una factura detallada dels treballs efectuats i pactar les condicions de pagament. D'aquest intercanvi de correspondència se'n desprèn que: d'una banda, la societat Manzano va acceptar que la mercaderia li sigués lliurada el dia 17 de desembre com a màxim pel que fa a les Agendes Andorra, i que pogués condicionar el mateix dia 16 de desembre les Agendes Catalunya en els locals de l'empresa F. de LLEIDA; i d'altra banda la societat Coll exigia per subministrar la mercaderia el pagament previ del seu preu. Ara bé, resulta de la declaració del legal representant de l'empresa F. que en realitat les Agendes foren acabades el dia 17 de desembre el que fa que la societat Manzano no podia condicionar les de Catalunya el dia 16, ni tampoc recepcionar les d'Andorra el dia 17, ja que no tenia els documents duaners. Malgrat això, atès que no consta en autes la prova de que s'hagi convingut un termini amb una data precisa per el lliurament de la mercaderia encomanda, i compte tingut que el dia 17 de desembre, encara que sigui molt just per una entrega als clients abans el final d'any, pot ésser considerat com un límit raonable, no es pot considerar que la societat Coll hagi incomplit la seva obligació contractual. Per tant la societat Manzano ha de pagar el preu dels treballs realitzats i posats a la seva disposició en un termini acceptable.

II.- Nogensmenys, una de les raons per la qual la societat Manzano no ha pogut recuperar les agendes, fou perquè la societat Coll va exigir-li el pagament previ de la mercaderia. No esta negat per les parts que anteriorment les mateixes varen desenvolupar relacions comercials i que el pagament de la mercaderia es feia amb facilitat a 60 o 90 dies. És costum en quasi totes les relacions comercials, que el pagament de la mercaderia encomanada, sobre tot quan es tracta d'una mercaderia d'un preu elevat, com en el present cas, es faci una vegada fet el subministrament de la mateixa, per permetre a la part que va encomanar-la, controlar que la mercaderia lliurada correspon a l'encomanada i que no existeix cap vici o defecte. Per tant, per què una part contractant exigeixi un pagament previ de la mercaderia, que constitueix una excepció als principis comercials usuals, ha de tenir raons excepcionals i ha d'avisar l'altra part, d'aquesta condició, abans de la formació del contracte. En cas d'autes, la societat Coll no prova cap dels esmentats requisits. A més a més, en exigir un pagament previ, o fins i tot simultani de les agendes, quan sabia que l'altra part tenia molta pressa per recepcionar la mercaderia, degut a les exigències del calendari, la societat Coll no ha tingut una actitud de bona fe contractual, sinó de coacció envers la part adversa, perquè només deixava a la mateixa l'alternativa en qualsevol cas desfavorable, d'acceptar una condició inusual i pesada per la seva economia, o perdre la mercaderia. Aquesta exigència lleonina i injustificada de la societat Coll ha participat al perjudici important que va sofrir la societat Manzano, ja que la mateixa no ha pogut satisfer tots els seus clients en el termini convingut, i doncs va patir d'una pèrdua de la seva imatge. Compte tingut dels documents que obren en autes, es pot raonablement valorar l'import dels danys a conseqüència de l'abús de dret de la societat Coll, a l'import de 10.000 EUR.

III.- Atès l'estimació parcial del recurs, no s'ha de fer especial imposició de costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la societat ENTITY_5;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 30 d'abril del 2007 en el sentit d'estimar en part la demanda reconvencional de la societat Manzano, i en conseqüència:

Condemnar la societat Manzano a abonar a la societat Coll la quantitat de 21.582,52 EUR;

Condemnar la societat Coll a pagar a la societat Manzano, la quantitat de 10.000 EUR en concepte de danys i perjudicis;

Operar la compensació entre ambdues quantitats i en conseqüència condemnar la societat Manzano a satisfer a la societat Coll, l'import de 11.582,52 EUR amb els interessos legals a comptar de la fermesa de la present resolució, sense fer especial condemna en costes de segona instància; les costes de primera instància quedant a càrrec de la societat Manzano.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.