Família. Guarda i custòdia d'una menor de 4 anys. Autorització de residència a l'estranger. Interès superior del menor.

Sentència

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000066/2026

ORIGEN: 2000080/2024 - 0

NIG: 5300542120230002042

SENTÈNCIA 000090-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000066/2026

Nig : 5300542120230002042

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00090

SENTÈNCIA 000090/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Albert

Representant: Sra. Antònia

Advocada: Sra. Mimount

Apel·lada: Sra. Marina

Representant: Sra. Stéphane

Advocada: Sra. Berta

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Família. Guarda i custòdia d'una menor de 4 anys. Autorització de residència a l'estranger. Interès superior del menor.

Andorra la Vella, a 13 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 19/02/2024, la representació processal del Sr. Albert, sol·licitava l'obertura d'un procediment de divorci i l'establiment d'unes mesures paternofilials en relació a la seva filla.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 04/02/2026 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar parcialment la demanda presentada per la representació processal del Sr. Albert contra la Sra. Marina, i:

Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni contret en el seu dia pels Srs. Albert i Marina.

Declarar l'extinció del règim econòmic matrimonial.

Atribuir l'ús del domicili familiar al Sr. Albert.

Declarar que l'autoritat parental de la menor Carolina s'exerceixi conjuntament entre els seus pares.

Atribuir la guarda i custòdia de la menor a la mare, Sra. Marina, podent establir el domicili de la menor a Barcelona.

Establir el següent règim de visites del progenitor:

Cap de setmana alterns, de divendres en què el pare recollirà a la menor a la sortida de l'escola, i la retornarà el diumenge al vespre a les 20 hores a casa de la mare.

Repartiment per meitat de les vacances escolars, corresponent a la mare la primera meitat els anys senars i la segona al pare i serà a la inversa. El repartiment de les vacances d'estiu es farà per quinzenes.

Establir un contacte diari entre el progenitor no custodi i la menor de màxim deu minuts al dia a través de vídeo trucades i qualsevol altre sistema similar.

Pel que fa als dies de celebracions pròpies de la filla, pare i mare, el progenitor que no assumeixi aleshores la guarda i custòdia, podrà gaudir de la companyia de la menor almenys la meitat del dia, respectant sempre el descans, l'horari escolar i les activitats extraescolars.

Fixar una pensió d'aliments a càrrec del pare en l'import de 350.- euros mensuals, pagadors dins del cinc primers dies de cada mes, i actualitzable cada mes de gener en funció de l'IPC publicat pel M.I. Govern, fins als divuit anys.

Establir que el pare es farà càrrec del 50% de les despeses extraordinàries de la menors, i la mare del restant 50%.

Cas que la filla efectuïn estudis superiors a partir dels 18 anys, aquest serà el percentatge a assumir per cadascun dels progenitors respecte les despeses d'estudi i manteniment fins a la seva finalització (sempre amb normal aprofitament).

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Albert i Marina.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

3.- El 13/03/2026, la part apel·lant ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència estimatòria en el marc del procediment civil de família número 2000080/2024. Considera que en el procediment de divorci s'ha efectuat una incorrecta valoració de la prova en atribuir la guarda i custòdia de la filla Carolina a la mare i se li ha permès establir la seva residència a Barcelona.

4.- La representació de la part apel·lada s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.

Entén que "el vincle de l' Carolina és molt més fort amb la mare que amb el pare, per quan, fou la mare la quina s'ocupà de la menor Carolina (llevat de 3 hores diàries) des del seu naixement mentre que el Sr. Albert es dedicava a treballar, i des del seu trasllat a Barcelona, és la mare, i no el pare la quina s'encarrega del dia a dia de la menor, per molt que el pare no vulgui admetre dita situació, la realitat és que al menor es troba molt més unida amb la mare i l'entorn familiar d'aquella (tiets, cosins, avis etc.) quin contacte es gairebé diari".

5.- El Ministeri Fiscal, per part seva, s'oposa al recurs formulat i entén que la decisió ara recorreguda és ajustada a Dret i és la més beneficiosa per la menor.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

El motiu únic del recurs es centra en que el progenitor impugna la decisió de la Batllia d'atribuir la guarda i custòdia de la filla comuna Carolina (nascuda el NUM000.21) en favor de la seva mare i amb l'autorització de poder viure a Barcelona. Considera que la petita té una major arrelament a Andorra i que per tant se'n pot fer càrrec el progenitor (si la mare vol anar a viure a Barcelona) i que no ha de poder ser traslladada a Barcelona de forma permanent.

Per la seva banda, el Ministeri Fiscal i la mare, s'oposen al recurs.

Segon.- L'interès superior del menor

La protecció dels infants i adolescents es recull en la Llei qualificada 14/2019 del 15 de febrer del drets d'infants i adolescents LQDIA) i en la seva Exposició de Motius llegim :

"Tal com s'ha dit abans, de conformitat amb la Convenció sobre els drets de l'infant i amb les Observacions generals del Comitè dels Drets de l'Infant, l'interès superior dels infants i els adolescents s'ha de fer prevaler i ha de regir qualsevol disposició normativa o resolució administrativa o judicial que s'hi refereixi, així com qualsevol actuació en el si de la seva família, en el centre educatiu o en l'entorn social. Per fer efectiva l'aplicació plena i transversal d'aquest principi, s'estableix la coordinació interactiva amb les entitats ciutadanes i les famílies, comptant sempre amb la participació directa dels infants i els adolescents, d'acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa, que tenen el dret de ser escoltats."

I el mateix redactat es reitera en l'article 13.1 de la LQDIA. L'article 59.1 de la mateixa llei obliga a totes les administracions públiques a protegir als infants i adolescents contra qualsevol tipus de maltractaments per garantir el seu benestar i el seu desenvolupament sa i ple. Això significa que la protecció dels menors no és únicament obligació de les famílies, sinó que tots els poders públics tenen també una actuació subsidiària en aquesta fase de protecció si falla l'element parental més proper. En poques paraules, la protecció de les institucions públiques i privades en la tasca de protegir el menor és obligada i l'actuació judicial en cap cas pot ser qualificada d'intromissió il·legítima.

Aquest principi que ja em reiterat en nombroses resolucions ens ha dut a considerar que -com es recull en l'Aute del rotlle164/25.- "Des d'aquest prisma, la resolució recorreguda es construeix sobre un exercici de ponderació rigorós, plenament alineat amb el principi rector que ha d'orientar tota decisió en matèria de família: l'interès superior de la menor. Aquest principi, lluny de ser una fórmula retòrica, actua com a criteri jurídic de valoració que obliga a seleccionar la modalitat de custòdia que asseguri, amb la màxima intensitat possible, la continuïtat dels vincles significatius de la menor amb ambdós progenitors, preservant-ne alhora l'estabilitat emocional, el desenvolupament afectiu i la integritat psicosocial."·

Tercer.- Establert quin ha de ser el nord dels Poders Públics, inclòs el Poder Judicial, en resoldre les qüestions relatives als menors d'edat, hem de considerar les circumstàncies que envolten a la menor Carolina.

Aquesta petita va néixer a Andorra en l'any 2021, just quan els seus pares es varen traslladar al nostre País per qüestions professionals del treball del progenitor, el qual realitza en línia des de casa. La nena va anar a l'escola bressol andorrana fins l'any i mig (setembre de 2023) en que es varen separar els pares i la petita va anar amb la mare a viure a Barcelona (amb autorització judicial), on tenen la família extensa. En un primera etapa, varen a anar a viure amb el avis materns al Masnou (Barcelona) i, posteriorment, a la pròpia capital. Allà amb l'ajut familiar directe, la mare va trobar feina a jornada completa (fins les 17:00h) i ha pogut comptar -sortosament per a ella i per a la petita- l'ajut puntual dels avis materns. El pare, per la seva banda, també té la família extensa a l'Estat veí. La petita està perfectament adaptada a l'escola actual, com ja consta acreditat documental respecte al curs passat.

Dons bé, en aquest entorn circumstancial, parlar de que la petita té l'arrelament de les seves amistats i referències principalment al nostre país i que és el més convenient que resti en ell, resulta francament desencertat, doncs a la seva curta edat només ha viscut de manera continuada al Principat durant els seu primer any i mig de vida, cosa que no es permet parlar de les seves amistats o del seu arrelament. Per contra, si la família extensa es troba a Barcelona on la mare ha pogut trobar una feina estable amb el suport familiar i que res vincula -de manera afectiva- a cap dels progenitors amb el Principat, resulta raonable i aconsellable per l'interès de la nena -d'acord amb l'informe del Ministeri Fiscal- que resti sota la custòdia materna i que aquesta es pugui donar a Barcelona, sense perjudici de que -si no resulta d'interès al pare o no li és possible practicar el teletreball des d'aquella capital- pugui gaudir de la companyia del pare de la forma indicada en la sentència que no ha estat impugnada en aquesta alçada.

En conseqüència, hem de desestimar el recurs i confirmar la decisió judicial d'atribuir la guarda i custòdia en exclusiva a la mare i que aquesta es pugui realitzar a Barcelona.

Quart.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe de procediments i a la inexistència de temeritat o de mala fe en el recurrent, no fem pronunciament de costes d'aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr, Albert contra la sentència de 4 de febrer de 2026 que confirmem íntegrament.

SEGON.- No fem pronunciament de condemna sobre les costes d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.