CASS - SEGURETAT SOCIAL. Es presumeix que es tracta d’un accident laboral quan la patologia es manifesta a resultes de l’acció del treball. COSTES PROCESSALS. Procedeix imposar-les quan es contradiu el parer del facultatiu independent, sense aportat nous elements de prova. (2000029/2017)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000029/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000104/2017

SENTÈNCIA 43-2018

PARTS:

Apel·lant: Sr. Montenegro

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Bermudez

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Varesc

Advocat: Sr. Carretero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, divuit de maig de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000029/2017.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 9 d’octubre de 2017 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda interposada pel Sr. Montenegro contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en què demanava que s’anul·lés la resolució d’aquest organisme de 31 de gener de 2017, que havia reconegut un capital d’invalidesa corresponent a un grau de menyscabament del 20% i que, en el seu lloc, es resolgués que tenia dret a percebre una pensió d’invalidesa per accident de treball amb un grau d’incapacitat d’almenys el 25%.

L’esmentada sentència ha considerat que la patologia del raquis lumbar ha de ser valorada en funció de l’índex de Schöber i que no li correspon el percentatge màxim del 25% que preveu el barem de la UNCSS per a les limitacions importants del raquis dorso-lumbar, de manera que confirma les resolucions impugnades de la CASS.

2.- Disconforme amb aquesta sentència, el Sr. Montenegro ha interposat recurs d’apel·lació, en el qual defensa que es tinguin en compte íntegrament les conclusions a què arriba el dictamen pericial i que la limitació que pateix al raquis lumbar ha de ser almenys del 25%. Al mateix temps, sol·licita que es tingui en compte el percentatge corresponent a l’element professional, per la disminució d’ingressos que ha patit.

3.- La representació de la CASS s’ha oposat al recurs, en considerar que la sentència apel·lada ha aplicat correctament la jurisprudència d’aquesta Sala sobre la valoració de l’índex de Schöber en aquests casos, i que no està justificada l’atribució del percentatge màxim que preveu el barem per a les limitacions importants del raquis lumbar. També nega que l’interessat hagi vist disminuït el seu salari com a conseqüència de la patologia que presenta.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s’ha exposat en els antecedents, la qüestió litigiosa consisteix en determinar el grau d’incapacitat que s’ha de reconèixer a l’agent com a conseqüència d’un accident de treball que va patir el 13 de setembre de 2014.

La sentència apel·lada ha confirmat la resolució impugnada de la CASS, que va incrementar fins al 20% el percentatge reconegut inicialment. Tanmateix, l’assegurat considera que aquest grau d’IPP és insuficient i que ha de ser augmentat almenys fins al 25%, com reconeix el dictamen pericial.

Segons aquest informe, l’agent pateix una dorso-lumbàlgia amb important rigidesa, que requereix tractament mòrfic associat amb Tramadol i altres analgèsics i antiinflamatoris. Aquesta seqüela té atribuïda en la guia- barem de la UNCSS un percentatge d’entre el 15 i el 25%, i el perit considera que li correspon el màxim del 25%.

La sentència de la Batllia només ha reconegut un 20%, ja que considera que la rigidesa del raquis lumbar, tot i que és important segons l’índex de Schöber, no és la màxima dins d’aquest nivell o grau, de manera que no procedeix atribuir-li la puntuació més alta que recull el barem de la UCANSS. En conseqüència, la diferència que existeix entre les parts queda limitada a la valoració de les limitacions funcionals del raquis, que la part agent i la defenent quantifiquen, respectivament, en un 25% i en un 20%.

Tercer.- La sentència apel·lada ha aplicat correctament els criteris que deriven de la jurisprudència d’aquesta Sala quant a la valoració de les rigideses dorso-lumbars per mitjà de l’índex de Schöber.

Si aquest índex és normalment de 10-15 cm., es conclou que una limitació de fins a 1,5 cm. s’ha de considerar discreta, mentre que la superior a 1,5 i inferior a 3 mereix la qualificació d’important i la que supera els 3 cm. de molt important, cosa que implica l’aplicació dels percentatges respectius que recull el barem.

En aquest cas, l’índex de Schöber que presenta l’interessat és de 10- 13 cm., segons l’informe pericial, la qual cosa implica una limitació de 2 cm. sobre l’índex normal de 10-15 cm., de manera que s’ha de considerar com a un dèficit important, segons s’acaba d’exposar, el que comporta una valoració de 15 a 25 punts, segons el barem de la UCANSS. Ara bé, com que la limitació es troba a la banda mitja del grup de les importants (2 cm), és evident que no procedeix atribuir-li la valoració més alta d’aquest grup, sinó que resulta més ajustat reconèixer una puntuació del 20% sobre un màxim del 25%.

Encara que aquesta Sala ha reconegut en reiterades ocasions la importància de la prova pericial en processos d’aquesta naturalesa, no per això es pot desconèixer que els Tribunals no estan vinculats per les conclusions dels experts, tal com ho declara l’article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

En conseqüència, resulta plenament ajustada a dret la valoració de la prova practicada en les actuacions que ha dut a terme la sentència apel·lada, ja que la mateixa s’ajusta als criteris que ha aplicat de manera reiterada aquesta Sala.

Quart.- Pel que fa a l’element professional, també s’han de confirmar els pronunciaments del Tribunal a quo. El recurrent addueix que ha patit una disminució d’ingressos com a conseqüència de l’accident laboral, però en realitat ni la quantifica ni la justifica. Ben al contrari, l’examen de l’extracte de les cotitzacions realitzades per l’interessat (folis 31 a 33) posa de relleu que aquesta disminució de salari no s’ha produït, com afirma explícitament la sentència apel·lada.

Per tot això, procedeix desestimar íntegrament el recurs de la part agent i confirmar en els seus propis termes la sentència de la Batllia.

Cinquè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. Montenegro contra la sentència dictada el 9 d’octubre de 2017 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes d’aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.