Responsabilitat d'un sinistre (TSJC 275/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000275/2015 ORIGEN: 4001752/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26 de setembre del 2012 la representació processal del Sr. Manzano va formular demanda en reclamació de quantitat contra les societats "Izquierdo" i "Diez" sol·licitant que es condemnés solidàriament als defenents a abonar al seu mandant la quantitat de 1.181,61 euros, import de reparació dels danys patits per la motocicleta de la seva propietat com a conseqüència del mal funcionament de la porta del garatge de l'aparcament gestionat per la societat "Izquierdo" assegurada per "Diez", augmentada amb els interessos legals meritats per dita suma des de la data de l'accident o, subsidiàriament, a partir de la data fixada pel tràmit de contesta a la demanda, així com les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i procurador i les taxes judicials.

II.- La representació processal de la societat "Izquierdo" i de la companyia "Diez" va contestar a la demanda plantejant qüestió prèvia d'acumulació processal d'aquestes actuacions amb les generades per la demanda formulada per les seves mandants en data 16 d'octubre del 2012 i, respecte del fons, negant la responsabilitat de les seves mandants en la producció del sinistre per entendre que va ser el Sr. B. el que el va provocar en sortir de l'aparcament quan la porta d'entrada ja havia iniciat el seu tancament, raó per la qual sol·licitava que es dictés Sentència desestimant totes les pretensions de l'adversa i condemnant-la a satisfer les costes generades pel procediment, incloent-hi els honoraris d'advocat i procuradora.

III.- En data 16 d'octubre del 2012 la societat "Diez" va formular demanda contra el Sr. Manzano i la companyia "Almansa" en reclamació de la suma de 599,04 euros, import de la reparació de la porta d'entrada de l'aparcament de la seva propietat danyada com a conseqüència de l'actuació del Sr. G.B. que, quan conduïa la seva motocicleta marca Honda, matrícula andorrana XXXX amb la intenció de sortir de l'aparcament de l'edifici "S.", impactà contra la porta d'entrada del mateix al ultrapassar-la quan aquesta es trobava en funcionament i en procés de tancament, més interessos i costes.

IV.- La representació processal del Sr. Manzano i de la "Almansa" van contestar a la demanda en data 7 de desembre del 2012 oposant-se a la mateixa amb l'argument que el sinistre es va produir com a conseqüència d'una fallada en el sistema de detecció de la porta, raó per la qual sol·licitava que es desestimés la demanda formulada contra les seves mandants condemnant a l'agent al pagament de les costes ocasionades pel procediment.

V.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 3 de setembre del 2013 va donar lloc a l'acumulació sol·licitada.

VI.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 11 de maig del 2015 va decidir estimar la demanda formulada per la representació processal de la companyia "Diez" contra el Sr. Manzano i la companyia "Almansa" i desestimar en tots els seus termes la demanda plantejada pel Sr. Manzano contra la societat "Izquierdo" i la societat "Diez" condemnant solidàriament al Sr. Manzano i a la companyia "Almansa" a pagar a "Diez" la quantitat de 599,04 euros, juntament amb els interessos legals de dita suma meritat des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 7 de desembre del 2012 i absolent a la companyia "Diez" i a la societat "Izquierdo" de les pretensions formulades contra elles, imponent les costes judicials ocasionades a la part vençuda, exclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Manzano i la companyia "Almansa" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació, estimant la demanda formulada per les seves mandants i desestimant la plantejada per l'adversa, tot imposant a aquesta darrera les costes judicials generades tant en la primera com en la segona instància.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que el dia 23 d'octubre del 2011 la motocicleta marca Honda, model CB1000 i amb matrícula andorrana XXXX, propietat i conduïda pel Sr. Manzano i assegurat prop de la companyia "Almansa" va impactar contra la porta principal basculant d'accés i sortida del pàrquing propietat de "Izquierdo" i assegurat prop de "Diez" quan es trobava sortint del mateix, patint desperfectes tant la motocicleta de referència, com la porta del pàrquing. Per aquesta raó, van presentar demanda tant el propietari de la motocicleta, com la societat titular del pàrquing i la seva companyia asseguradora reclamant tots dos a l'adversa la reparació dels danys patits.

No obstant, el present litigi sorgeix en quan el Sr. B. i la companyia "Almansa" defensen que el sinistre va tenir lloc pel defectuós funcionament de la porta d'accés al pàrquing, que no va detectar el pas de la motocicleta, mentre que la societat "S. S.L.U," propietària del mateix i la seva companyia asseguradora entenen que la responsabilitat correspon al conductor de la motocicleta que no va detectar que la porta s'estava tancant quan va intentar sortir del pàrquing, criteri que comparteix la Sentència objecte del present recurs.

II.- El recurs formulat contra l'esmentada resolució per la representació processal del Sr. Manzano i de la companyia "Almansa" es fonamenta en l'argument que no existeix cap prova a les actuacions ni del correcte funcionament de la porta en qüestió, ni de que el Sr. B. hagués incorregut en cap imprudència.

Afirma la recurrent que el pressupost de l'empresa "P." que va reparar la porta en qüestió i que informa que el funcionament de la mateixa era correcte no pot ser tingut un compte com a prova d'aquest fet, ja que aquesta empresa era la que l'havia instal·lat pocs dies abans i per tant difícilment podia reconèixer que havia portat a terme la seva tasca de forma defectuosa. Pel contrari, afirma la part recurrent que cal considerar acreditat el mal funcionament de la dita porta a partir de l'informe pericial elaborat pel Sr. Gaya, que acompanya a la seva demanda (foli 6), i que considera que els sistemes de detecció de la porta van fallar perquè aquesta no es va aturar en cap moment, ni tant sols després de produir-se l'impacte, com es deduïa de la conversa mantinguda amb el Sr. Plana treballador de l'empresa "V." que estava de servei aquella nit. D'altra banda, considera acreditat per les declaracions de la Sra. Carranza que el Sr. B. va posar la tarja de proximitat i es va parar a la vora esperant que s'obrís la porta.

III.- Malgrat els arguments del recurrent aquest recurs no es pot estimar. En efecte, cal considerar acreditat a les actuacions que quan el Sr. B. va iniciar la sortida del pàrquing la porta ja s'estava tancant, com destaca el Sr. Plana en el seu informe de 23 d'octubre del 2011 en el què no fa constar que la porta no s'aturés ni tant sols després de l'impacte (foli 66), de tal manera que el conductor de la motocicleta no va advertir aquesta circumstància i va xocar amb ella, ja que, encara que la porta aturés el seu descens al detectar la presència del motorista, segons el punt en el què es trobés la col·lisió era inevitable. En aquest sentit, cal destacar que sols s'entén que l'impacte es produís entre el casc i l'abdomen del conductor del vehicle si la porta ja estava en procés de tancament força avançat en el moment de sortir la motocicleta, com destaca el perit de l'empresa "P.C." en el seu informe (foli 58).

D'altra banda, la prova de que la porta d'entrada al pàrquing funcionava correctament es dedueix no sols de les afirmacions que es contenen en el pressupost de reparació de l'empresa "P.", en el sentit de que havien revisat la porta després de l'accident i que tant aquesta, com els sistemes de seguretat i el temps de pausa d'obertura eren correctes (foli 65), afirmacions que corrobora la Sra. Galván propietària d'aquesta empresa en la seva testifical (foli 93 en relació al 54), sinó també de les declaracions de la Sra. Gálvez, empleada de la societat "S. S.L.U.", que suposa que la causa del sinistre va ser que el Sr. B. va trigar massa a sortir del pàrquing una vegada introduïda la tarja de proximitat, ja que ningú li havia comunicat que la porta no funcionés correctament (foli 95 en relació al 55).

Per últim i especialment, cal tenir en compte que en el pressupost de "P." no consta que el funcionament de la porta s'hagués reparat, com hauria estat el cas si s'hagués comprovat que era defectuós, o que s'hagués allargat el temps de pausa d'obertura, sinó exclusivament que es va canviar el reforç interior d'alumini de la citada porta. És cert que en les seves declaracions tant la Sra. Galván, com la Sra. Gálvez afirmen que posteriorment a la producció de l'accident es va instal·lar al pàrquing una nova cèl·lula per tal d'impedir que la gent intentés parar el seu tancament amb el seu propi cos i es va modificar l'emplaçament de la càmera per tal de poder gravar els possibles cops contra la porta, modificacions que no suposen que els anteriors mecanismes funcionessin incorrectament, ni allargaven el temps de pausa d'obertura de la porta, sinó que afegien mesures de seguretat per impedir un ús incorrecte de la instal·lació i tenir proves de com actuaven els usuaris del pàrquing.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes al recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Manzano i de la "Almansa" contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 11 de maig del 2015, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.